EL SEIS DOBLE
domingo, 09 de octubre de 2011
S’ha organitzat el Primer Sopar Estellés d’AlziraDesprès del sopar es recitaran diferents poemes d’Estellés
Està realitzant-se al llarg i ample del País Valencià la Festa Estellés. Aquesta iniciativa vé de l’escriptor Josep Lozano per retre un homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) i un acte de reivindicació de la cultura pròpia. La festa s’insipira en el 'Burns Supper', una celebració escocesa que es fa cada 25 de gener per commemorar el naixement del poeta Robert Burns (1759-1796), i que consisteix en un gran àpat popular.
Alzira no pot ser menys i, aprofitant també la data històrica del 9 d’octubre, estem organitzant el Primer Sopar Estellés de la nostra ciutat. L’acte consisteix en sopar i, a continuació, passarem a recitar diferents poemes. La participació en el recital és lliure, és a dir, qualsevol que vinga al sopar i vulga pot recitar un poema d’Estellés.
Tindrà lloc el proper dimarts 11 d’octubre a les 21:30 hores, a la Tasca El Rebost (C/ Alquenència, 18).
Respecte al sopar, serà “sobaquer” i el preu de la picadeta, beguda i cafè serà de 7 €. Si algú prefereix “fer-se el bocata” en el local, el preu serà d’11 €.
Es pot confirmar l’assistència mitjançant correu electrònic (blocalzira@gmail.com) o per telèfon (661.50.21.35).
Associació Cultural Bloc de Progrés Jaume I d’Alzira
.-000103 .-000104
.-000110 .-000114
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
valencianet. - 09/10/2011
Per fi, ja ha arribat la festa d'Estellés a Alzira. Ja era hora. Enhorabona als organitzadors. Sembla que a Alzira comença a vores algo de trellat.
Per fi, ja ha arribat la festa d'Estellés a Alzira. Ja era hora. Enhorabona als organitzadors. Sembla que a Alzira comença a vores algo de trellat.
Martínez - 09/10/2011
Yo voy a dar mi opinión.
Sin duda de este tipo de actos no puede salir nada bueno. Se reunen separatistas que solamente quieren la ruptura de la patria. Eso de "País Valenciano" es un verdadero disparate, porque el único país que existe es uno y se llama "España".
Así mismo, leer poemas de este escritor no es sino una renuncia a la cultura española e história española y un guiño al separatismo. Seguro que nunca han leído un poema de Garcilaso de la Vega o Santa Teresa de Jesús. Por lo visto todo lo que significa España y sus raíces les molesta.
Y ya quisiera aporvechar para que todos celebremos el 12 de Octubre, el Día de la Hispanidad, en el que los buenos españoles celebramos con orgullo toda la gloriosa historia de nuestro país. Así pues ¡VIVA ESPAÑA!
Yo voy a dar mi opinión.
Sin duda de este tipo de actos no puede salir nada bueno. Se reunen separatistas que solamente quieren la ruptura de la patria. Eso de "País Valenciano" es un verdadero disparate, porque el único país que existe es uno y se llama "España".
Así mismo, leer poemas de este escritor no es sino una renuncia a la cultura española e história española y un guiño al separatismo. Seguro que nunca han leído un poema de Garcilaso de la Vega o Santa Teresa de Jesús. Por lo visto todo lo que significa España y sus raíces les molesta.
Y ya quisiera aporvechar para que todos celebremos el 12 de Octubre, el Día de la Hispanidad, en el que los buenos españoles celebramos con orgullo toda la gloriosa historia de nuestro país. Así pues ¡VIVA ESPAÑA!
Pere Peres - 09/10/2011
Està bé això. Jo propose una degustació col.lectiva del pimentó torrat que va el.logiar l'Estellés.
Aquesta mateixa setmana hem sabut que l'Ajuntament de Sedaví governat amb majoria absoluta pel PP vol llevar-li el carrer dedicat al poeta de Burjassot per dedicar-li'l a qui fou diputat de l'UCD, Vicent Ruíz Monraba, fill de Sadaví i que morí el darrer setembre. Ha tingut que esser el mateix fill de Morabal qui haja desautoritzat al consistori tot i dient que són pare professava una gran admiració per l'Estellés. I és que la incúria i la vassània d'aquests botiflers del S. XXI sòls és comparable al seu ridícul.
Martínez, la teua fam de fem no podrem satisfer-la al sopar, hauràs d'apanyar-te amb el que tingues par casa. Carronya no et faltarà.
Està bé això. Jo propose una degustació col.lectiva del pimentó torrat que va el.logiar l'Estellés.
Aquesta mateixa setmana hem sabut que l'Ajuntament de Sedaví governat amb majoria absoluta pel PP vol llevar-li el carrer dedicat al poeta de Burjassot per dedicar-li'l a qui fou diputat de l'UCD, Vicent Ruíz Monraba, fill de Sadaví i que morí el darrer setembre. Ha tingut que esser el mateix fill de Morabal qui haja desautoritzat al consistori tot i dient que són pare professava una gran admiració per l'Estellés. I és que la incúria i la vassània d'aquests botiflers del S. XXI sòls és comparable al seu ridícul.
Martínez, la teua fam de fem no podrem satisfer-la al sopar, hauràs d'apanyar-te amb el que tingues par casa. Carronya no et faltarà.
derronyador - 09/10/2011
Conec de memòria el Quijote, i els poemes de Garcilaso i Teresa de Jesus me’ls vaig haver d’ensenyar per decret llei. Però he de reconéixer que van ser uns mentiders i mereixedors de tots els mals de l’infern els que ens van ensenyar durant generacions una història i una literatura falsa i partidista. Visca la nostra història, la nostra cultura i la nostra llengua. Visca el País Valencià.
Conec de memòria el Quijote, i els poemes de Garcilaso i Teresa de Jesus me’ls vaig haver d’ensenyar per decret llei. Però he de reconéixer que van ser uns mentiders i mereixedors de tots els mals de l’infern els que ens van ensenyar durant generacions una història i una literatura falsa i partidista. Visca la nostra història, la nostra cultura i la nostra llengua. Visca el País Valencià.
¡Barriga España! - 09/10/2011
Poema de la nueva España,
dedicado a Martínez el facha
que siente alborear algo en su entraña
y en el rincón donde se agacha,
gritando: ¡Te ordeno que salgas!
lo que le sale es Franco de las nalgas.
Pues para que la patria no se pierda
o para que le pongan un estanco,
acaba de cagar al mismo Franco
que fue un gran fascista y una mierda.
Poema de la nueva España,
dedicado a Martínez el facha
que siente alborear algo en su entraña
y en el rincón donde se agacha,
gritando: ¡Te ordeno que salgas!
lo que le sale es Franco de las nalgas.
Pues para que la patria no se pierda
o para que le pongan un estanco,
acaba de cagar al mismo Franco
que fue un gran fascista y una mierda.
Martínez - 09/10/2011
Por desgracia hay muy poco respeto hacia España. Afortunadamente solamente son unos pocos. Es lamentable como algunos reniegan de la Patria en pos de algo ficticio ¡Viva España!
Por desgracia hay muy poco respeto hacia España. Afortunadamente solamente son unos pocos. Es lamentable como algunos reniegan de la Patria en pos de algo ficticio ¡Viva España!
Astre - 09/10/2011
El otro día discutia con un falagista. Este hombre lejos de echar pestes de las nacionalidades de la penímsula ibérica se enorgullecía y decía que su patria, españa, eran tan grande y tan rica gracias a las distintas culturas, tradiciones y lenguas que existian en su adorada nación. El estado Español es una nación de naciones. Hasta los fachas lo admiten. Martinez en cambio... se quedó en el 48.
El otro día discutia con un falagista. Este hombre lejos de echar pestes de las nacionalidades de la penímsula ibérica se enorgullecía y decía que su patria, españa, eran tan grande y tan rica gracias a las distintas culturas, tradiciones y lenguas que existian en su adorada nación. El estado Español es una nación de naciones. Hasta los fachas lo admiten. Martinez en cambio... se quedó en el 48.
¡Barriga España! - 09/10/2011
Cuando Dios quiere consumar la maravilla
de grandiosas e imperiales hazañas,
los ángeles que están junto a su silla
se ponen a torrar castañas.
Cuando Dios quiere consumar la maravilla
de grandiosas e imperiales hazañas,
los ángeles que están junto a su silla
se ponen a torrar castañas.
Estellesià - 10/10/2011
Em sembla un gran encert este sopar per fer un homenatge al millor poeta valencià del segle XX, a altres pobles s`ha fet i a més hi ha un obsequi, un llibre d`antología poètica d`Estellés. Crec que el món cultural d`Alzira s`enriqueix amb iniciatives com la d`esta associació. Enhorabona als organitzadors!
Em sembla un gran encert este sopar per fer un homenatge al millor poeta valencià del segle XX, a altres pobles s`ha fet i a més hi ha un obsequi, un llibre d`antología poètica d`Estellés. Crec que el món cultural d`Alzira s`enriqueix amb iniciatives com la d`esta associació. Enhorabona als organitzadors!
baphomet - 10/10/2011
Vaja!!! Mira que tens poca vergonya Martínez el fatxa!!!! Tractar de retreure el que llegim o deixem de llegir!!!! Un tio com tú, que tot el seu bagatge cultural i moral l'ha tret de llegir "Roberto Alcazar y Pedrín" y "El Capitán Trueno"!!!! I que des que va acabar "Mi primera cartilla" ja no ha sigut capaç de llegir cap altre llibre sencer!!!!! Serà posible!!!!!
Vaja!!! Mira que tens poca vergonya Martínez el fatxa!!!! Tractar de retreure el que llegim o deixem de llegir!!!! Un tio com tú, que tot el seu bagatge cultural i moral l'ha tret de llegir "Roberto Alcazar y Pedrín" y "El Capitán Trueno"!!!! I que des que va acabar "Mi primera cartilla" ja no ha sigut capaç de llegir cap altre llibre sencer!!!!! Serà posible!!!!!
msm - 10/10/2011
¡Catalanistes del món: uniu-vos!
¡Catalanistes del món: uniu-vos!
valencianista - 11/10/2011
Un apunt: quan els autors del Regne de Valencia escrivien en llengua valenciana i la nomenaven com a tal, en Catalunya la literatura popular, la que es cantava de poble en poble i la gent entenia, era en provençal. El valencià i el català llengües germanes i paregudes? Evidentment sí, son pare és el llatí. El valencià una varietat del català? Evidentment no. Salutacions.
Un apunt: quan els autors del Regne de Valencia escrivien en llengua valenciana i la nomenaven com a tal, en Catalunya la literatura popular, la que es cantava de poble en poble i la gent entenia, era en provençal. El valencià i el català llengües germanes i paregudes? Evidentment sí, son pare és el llatí. El valencià una varietat del català? Evidentment no. Salutacions.
Pere Peres - 11/10/2011
valencianista, et copie un fragment de la Declaració Universal del Drets Humans en provençal i en català:
"Totei leis umans naisson liures. Son egaus per la dignitat e lei drechs. An totei una rason e una consciéncia. Se devon tenir frairenaus leis uns amb leis autres."
"Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres"
Bé està deixar el provençal como a la llengua que esparla a la Provença i altres terriotris veïns com Niça.
"El valencià una varietat del català?Evidentment no" En això duus raó, el valencià no és cap varietat del català perque són la mateixa llengua.
valencianista, et copie un fragment de la Declaració Universal del Drets Humans en provençal i en català:
"Totei leis umans naisson liures. Son egaus per la dignitat e lei drechs. An totei una rason e una consciéncia. Se devon tenir frairenaus leis uns amb leis autres."
"Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres"
Bé està deixar el provençal como a la llengua que esparla a la Provença i altres terriotris veïns com Niça.
"El valencià una varietat del català?Evidentment no" En això duus raó, el valencià no és cap varietat del català perque són la mateixa llengua.
Martínez - 11/10/2011
Lo importante es que todos somos españoles. Lo demás es entrar en discusiones absurdas.
Lo importante es que todos somos españoles. Lo demás es entrar en discusiones absurdas.
msm1 - 11/10/2011
Deixem-nos d'espanyolistes i de catalanistes i, per damuntr de tot, sigam VALENCIANS.
Deixem-nos d'espanyolistes i de catalanistes i, per damuntr de tot, sigam VALENCIANS.
¡Barriga España! - 11/10/2011
El azul falangista junto al asta
hacen mas española mi señera,
ya que con las barras, no basta,
azul para la región entera
para una patria cutre y garbancera.
El azul falangista junto al asta
hacen mas española mi señera,
ya que con las barras, no basta,
azul para la región entera
para una patria cutre y garbancera.
banderita tu eres......... - 11/10/2011
cuando pequeño cantabamos llenos de ardor patrio: "soy almogavar y soy doncel de España". Cuando fui mayor supe que cuando los almogavares eran el terror del mediterraneo España no existia ni se le esperaba, es más la bandera de estos guerreros era la cuatribarrada aragonesa. El único azul era el del mar.
cuando pequeño cantabamos llenos de ardor patrio: "soy almogavar y soy doncel de España". Cuando fui mayor supe que cuando los almogavares eran el terror del mediterraneo España no existia ni se le esperaba, es más la bandera de estos guerreros era la cuatribarrada aragonesa. El único azul era el del mar.
valencianista - 12/10/2011
Pere Peres, no mareges al personal. Te torne a dir que en l'època en que el valencià ya era una llengua "per se", en literatura i normes ortogràfiques i gramaticals pròpies, en Catalunya es parlava provençal o alguna de les seues varietats dialectals, fet totalment demostrable perque la literatura que es feia per al poble, per als catalans d'a peu, era en provençal.
És més, fins i tot en aquells temps la noblesa catalana utilisava l'occità (la famosa llengua d'Oc). Per a on parava el català? Algú m'ho pot dir per favor? Les paraules "llengua catalana" apareixeran molt més tart, fruit de la unificació final de tots els comtats catalans al voltant del comtat de Barcelona que donaria a l'actual Catalunya un cert sentit unitari i nacional.
El valencià i el català la mateixa llengua? Evidentment no. En tot cas, el català es pareixeria al valencià (i no al revés) per la influència que les llengües cultes i de prestigi sempre tenen sobre atres que no sobrepassen l'àmbit estrictament popular, com podria ser el català, que com no ha tingut segle d'or s'ha encabotat en apropiar-se el del valencià.
Pere Peres, no mareges al personal. Te torne a dir que en l'època en que el valencià ya era una llengua "per se", en literatura i normes ortogràfiques i gramaticals pròpies, en Catalunya es parlava provençal o alguna de les seues varietats dialectals, fet totalment demostrable perque la literatura que es feia per al poble, per als catalans d'a peu, era en provençal.
És més, fins i tot en aquells temps la noblesa catalana utilisava l'occità (la famosa llengua d'Oc). Per a on parava el català? Algú m'ho pot dir per favor? Les paraules "llengua catalana" apareixeran molt més tart, fruit de la unificació final de tots els comtats catalans al voltant del comtat de Barcelona que donaria a l'actual Catalunya un cert sentit unitari i nacional.
El valencià i el català la mateixa llengua? Evidentment no. En tot cas, el català es pareixeria al valencià (i no al revés) per la influència que les llengües cultes i de prestigi sempre tenen sobre atres que no sobrepassen l'àmbit estrictament popular, com podria ser el català, que com no ha tingut segle d'or s'ha encabotat en apropiar-se el del valencià.
valencianista - 12/10/2011
Siga com siga, sempre estaran els seguidors del Pompeu Fabra, un ingenier que volia jugar a ser filòlog i que necessitava donar-li al català cert prestigi per a justificar el seu afany separatista. Agarrà la base gramatical del valencià, perfectament establida i documentada des de finals del sigle XIV, li llevà els castellanismes totalment establits dins el valencià des de feia sigles, va introduir galicismes com "sortir", "doncs", "aleshores" i un llarc etcétera, i finalment va elevar a categoria d'estàndart gran part del lèxic del dialecte barceloní. Per art de màgia i en molts malabarismes aparegué el català estàndard de la nit al dia i que, com a curiositat, no es pareixia al català que parlava la gent del carrer. En fi, que enganyen a uns atres perque a nosatres està clar que no mos la claven. Salutacions.
Siga com siga, sempre estaran els seguidors del Pompeu Fabra, un ingenier que volia jugar a ser filòlog i que necessitava donar-li al català cert prestigi per a justificar el seu afany separatista. Agarrà la base gramatical del valencià, perfectament establida i documentada des de finals del sigle XIV, li llevà els castellanismes totalment establits dins el valencià des de feia sigles, va introduir galicismes com "sortir", "doncs", "aleshores" i un llarc etcétera, i finalment va elevar a categoria d'estàndart gran part del lèxic del dialecte barceloní. Per art de màgia i en molts malabarismes aparegué el català estàndard de la nit al dia i que, com a curiositat, no es pareixia al català que parlava la gent del carrer. En fi, que enganyen a uns atres perque a nosatres està clar que no mos la claven. Salutacions.
Pere Peres - 12/10/2011
Ho sent valencianista, no em veig amb cor d'anar desembolicant fil per randa aquesta troca demencial en la que hi vens embolicat. Aquestes bestieses que ens amolles com ara que al segle XIV el valencià tenia castellanismes arrelats de feia segles són tot just això: desgavells de l'alçada d'un temple. T'he posat una frase comparativa entre provençal i català i tu sembla que l'has llegida tapant-te els ulls amb les dues mans. Però ja et dic valencianista, ni em veig amb cor ni em ve de gust
Deia Joan Fuster que quan el nostre "interlocutor" és "un badoc" -tots dos entrecomillats són meus per atemperar una mica l'original- tenim la sensació d'estar fent el ridícul. I aquesta sensació, a mi sempre m'ha fet desgrat.
Ho sent valencianista, no em veig amb cor d'anar desembolicant fil per randa aquesta troca demencial en la que hi vens embolicat. Aquestes bestieses que ens amolles com ara que al segle XIV el valencià tenia castellanismes arrelats de feia segles són tot just això: desgavells de l'alçada d'un temple. T'he posat una frase comparativa entre provençal i català i tu sembla que l'has llegida tapant-te els ulls amb les dues mans. Però ja et dic valencianista, ni em veig amb cor ni em ve de gust
Deia Joan Fuster que quan el nostre "interlocutor" és "un badoc" -tots dos entrecomillats són meus per atemperar una mica l'original- tenim la sensació d'estar fent el ridícul. I aquesta sensació, a mi sempre m'ha fet desgrat.
Paco - 12/10/2011
Valencianista, amb el cacauar mental que manifesten les teues afirmacions, faries bé de no clavar-te en qüestions filològiques de les que no entens res de res. Sembla increible que afirmes que Pompeu Fabra no era filòleg sinó enginyer, per desacreditar els seus estudis (acceptats per tota la comunitat científica i per les facultats de Filologia) quant segurament, tú no eres ni una cosa ni altra. O acàs eres filòleg, o tens tan sols una sola assignatura de filologia cursada? Ni filòleg ni historiador, i també t'atreveixes amb la història.
D'una altra manera sabries que els trovadors de la Provença viatjaren per tot el territori dels regnes cristians espanyols (no solament els de la Corona d'Aragó) cantant les seues rondalles, i per això, i no tenia res a veure amb el que parlaven les gents del poble, moltes d'aquestes rondalles estaven escrites en provençal. En uns temps en que pràcticament ningú escribia en les llengues que parlaven als pobles per què no es consideraven cultes, i ho feien el llatí. Sobre l'idioma que parlava i escribia la noblesa catalana, no tens més que llegir el Llibre del repartiment, diuen que escrit pel mateix Rei en Jaume, per adonar-te'n en quina llengua està escrit (i compara-ho si vols amb la llengua dels occitans).
Sembla curiosa la teua afirmació sobre què el valencià tenia ja normes ortogràfiques i gramaticals en una epoca en la que no es parlava català, quant la primera gramàtica castellana, escrita per Nebrija, data de.... 1492! Al final del segle XV! Busca una gramàtica valenciana anterior a aquesta data on el català era ja una llengua escrita i parlada des de feia segles! No la trobaràs. De fet, la primera Gramàtica valenciana data de 1546, i es deia Gramatica Valenciano-Latina. Curiosament, es va utilitzar per ensenyar la llengua tant a les illes Balears, com a la resta dels territoris de la Corona d'Aragó (senyal que hom considerava que a tots els territoris es parlava la mateixa llengua, i tant els feia el nom d'aquesta). En paraules del pròpi autor de la gramàtica: "El Consejo, sin averlo yo suplicado, mandó que mi gramática se enseñase en todas las Universidades de la Corona de Aragón. Los mallorquines representaron por querer continuar con la gramática de Andrés Semper, escrita en mallorquín. Los catalanes por NO DEJAR LA ENSEÑANZA EN SU LENGUA." Més enllà de la nomenclatura, en la que el nom de la llengua es fà de forma diferent segons el territori, treu tú, si pots, les teues conclussions.
Finalment, asegures que paraules com "doncs" foren introduïdes en l'idioma per Pompeu Fabra, sent en el seu orige galicismes. Et recomane que llisques als clàssics valencians del Segle d'Or, on pot ser et sorprenga trobar alguns d'eixos galicismes introduïts segles després. Per a mostra un botonet del Tirant: "Dix lo rey: -Donchs, la reyna stà de acò mal contenta, e los strangers e los del meu regne n'stan admirats?" Tirant lo Blanch, capítol LXXXV. Ahí tens el teu galicisme. En fi.... ja imagine que amb tot açò, no vaig a fer-te veure res. Son massa anys discutint del mateix, demostrant que allò que diuen totes les facultats de Filologia i d'Història hauria de ser suficient per deixar d'insistir. Les persones com tú, seguireu insistint en que la Terra és plana i no rodona.
Valencianista, amb el cacauar mental que manifesten les teues afirmacions, faries bé de no clavar-te en qüestions filològiques de les que no entens res de res. Sembla increible que afirmes que Pompeu Fabra no era filòleg sinó enginyer, per desacreditar els seus estudis (acceptats per tota la comunitat científica i per les facultats de Filologia) quant segurament, tú no eres ni una cosa ni altra. O acàs eres filòleg, o tens tan sols una sola assignatura de filologia cursada? Ni filòleg ni historiador, i també t'atreveixes amb la història.
D'una altra manera sabries que els trovadors de la Provença viatjaren per tot el territori dels regnes cristians espanyols (no solament els de la Corona d'Aragó) cantant les seues rondalles, i per això, i no tenia res a veure amb el que parlaven les gents del poble, moltes d'aquestes rondalles estaven escrites en provençal. En uns temps en que pràcticament ningú escribia en les llengues que parlaven als pobles per què no es consideraven cultes, i ho feien el llatí. Sobre l'idioma que parlava i escribia la noblesa catalana, no tens més que llegir el Llibre del repartiment, diuen que escrit pel mateix Rei en Jaume, per adonar-te'n en quina llengua està escrit (i compara-ho si vols amb la llengua dels occitans).
Sembla curiosa la teua afirmació sobre què el valencià tenia ja normes ortogràfiques i gramaticals en una epoca en la que no es parlava català, quant la primera gramàtica castellana, escrita per Nebrija, data de.... 1492! Al final del segle XV! Busca una gramàtica valenciana anterior a aquesta data on el català era ja una llengua escrita i parlada des de feia segles! No la trobaràs. De fet, la primera Gramàtica valenciana data de 1546, i es deia Gramatica Valenciano-Latina. Curiosament, es va utilitzar per ensenyar la llengua tant a les illes Balears, com a la resta dels territoris de la Corona d'Aragó (senyal que hom considerava que a tots els territoris es parlava la mateixa llengua, i tant els feia el nom d'aquesta). En paraules del pròpi autor de la gramàtica: "El Consejo, sin averlo yo suplicado, mandó que mi gramática se enseñase en todas las Universidades de la Corona de Aragón. Los mallorquines representaron por querer continuar con la gramática de Andrés Semper, escrita en mallorquín. Los catalanes por NO DEJAR LA ENSEÑANZA EN SU LENGUA." Més enllà de la nomenclatura, en la que el nom de la llengua es fà de forma diferent segons el territori, treu tú, si pots, les teues conclussions.
Finalment, asegures que paraules com "doncs" foren introduïdes en l'idioma per Pompeu Fabra, sent en el seu orige galicismes. Et recomane que llisques als clàssics valencians del Segle d'Or, on pot ser et sorprenga trobar alguns d'eixos galicismes introduïts segles després. Per a mostra un botonet del Tirant: "Dix lo rey: -Donchs, la reyna stà de acò mal contenta, e los strangers e los del meu regne n'stan admirats?" Tirant lo Blanch, capítol LXXXV. Ahí tens el teu galicisme. En fi.... ja imagine que amb tot açò, no vaig a fer-te veure res. Son massa anys discutint del mateix, demostrant que allò que diuen totes les facultats de Filologia i d'Història hauria de ser suficient per deixar d'insistir. Les persones com tú, seguireu insistint en que la Terra és plana i no rodona.
valencianista - 12/10/2011
Crec que no has llegit bé el meu comentari Pere. Em pareix que has juntat la frase del sigle XIV en la següent quan estan separaes per comes (un chicotet lapsus, li pot passar a qualsevol).
Pompeu llevà els castellanismes quan va crear la seua gramàtica catalana en el sigle XX. Ixos castellanismes existien en la parla del poble valencià des d'almenys el sigle XV quan s'unificaren les corones de Castella i Aragó (o inclús abans, perquè recordem que la repoblació aragonesa durant la Reconquesta va ser major que la catalana). O siga que en les seues mans llavaes va eliminar paraules que tots els valencians (i catalans) utilisaven des de feia vora 400 anys. Com ya he dit abans, li'ls llevà a la base de la llengua valenciana, li va afegir galicismes i lèxic barceloní, ho va mesclar tot en un poal etiquetat "busca de prestigi per al català per a justificar el nacionalisme" i després ho va abocar tot en una bonica jarra nomenada "normativa ortogràfica i gramatical de la llengua catalana". I ara, dècades després, es vol imposar que en atres regions com Valencia, les Balears o inclús Aragó la gent es bega el contingut de la jarra. El catalanisme és una fotocòpia en miniatura de l'espanyolisme centralista que venim sufrint des dels Borbons passant per Franco. I per ahí no passem Pere.
I te torne a recordar que quan el valencià començà el seu sigle d'or literari a finals del sigle XIV, en els Comtats Catalans (encara no existia el terme Catalunya) es parlava provençal, la llengua en la que els joglars i trovadors cantaven poesies als catalans. El terme "català" (o millor dit, "llengua cathalana") apareixerà quasi un sigle després, fruit de la notable diferenciació que havia adquirit respecte del provençal, de la mateixa manera que la "vulgar valenciana lingua" prengué personalitat pròpia quan en el temps es va diferenciar del tronc mossàrap. No puc negar que actualment el valencià i el català es pareixen molt pel contacte que ha hagut entre les dos regions des de fa sigles, però són llengües que derivaren de dos troncs diferents quan es fragmentà el llatí.
Salutacions.
Crec que no has llegit bé el meu comentari Pere. Em pareix que has juntat la frase del sigle XIV en la següent quan estan separaes per comes (un chicotet lapsus, li pot passar a qualsevol).
Pompeu llevà els castellanismes quan va crear la seua gramàtica catalana en el sigle XX. Ixos castellanismes existien en la parla del poble valencià des d'almenys el sigle XV quan s'unificaren les corones de Castella i Aragó (o inclús abans, perquè recordem que la repoblació aragonesa durant la Reconquesta va ser major que la catalana). O siga que en les seues mans llavaes va eliminar paraules que tots els valencians (i catalans) utilisaven des de feia vora 400 anys. Com ya he dit abans, li'ls llevà a la base de la llengua valenciana, li va afegir galicismes i lèxic barceloní, ho va mesclar tot en un poal etiquetat "busca de prestigi per al català per a justificar el nacionalisme" i després ho va abocar tot en una bonica jarra nomenada "normativa ortogràfica i gramatical de la llengua catalana". I ara, dècades després, es vol imposar que en atres regions com Valencia, les Balears o inclús Aragó la gent es bega el contingut de la jarra. El catalanisme és una fotocòpia en miniatura de l'espanyolisme centralista que venim sufrint des dels Borbons passant per Franco. I per ahí no passem Pere.
I te torne a recordar que quan el valencià començà el seu sigle d'or literari a finals del sigle XIV, en els Comtats Catalans (encara no existia el terme Catalunya) es parlava provençal, la llengua en la que els joglars i trovadors cantaven poesies als catalans. El terme "català" (o millor dit, "llengua cathalana") apareixerà quasi un sigle després, fruit de la notable diferenciació que havia adquirit respecte del provençal, de la mateixa manera que la "vulgar valenciana lingua" prengué personalitat pròpia quan en el temps es va diferenciar del tronc mossàrap. No puc negar que actualment el valencià i el català es pareixen molt pel contacte que ha hagut entre les dos regions des de fa sigles, però són llengües que derivaren de dos troncs diferents quan es fragmentà el llatí.
Salutacions.
Pere Peres - 12/10/2011
"Em pareix que has juntat la frase del sigle XIV en la següent quan estan separaes per comes (un chicotet lapsus, li pot passar a qualsevol)." valencianista, les frases no es separen amb comes sinó amb punts ortogràfics... primer de primària.
Abstint-te d'enviar-nos la pròxima entrega del teu folletí embogit. Supose que vindràs a dir-nos que quan Hernàn Cortés entrà en Technotitlan allà els asteques li donaven lliçons de castellà i batejaven la seua canalla amb aigua beneida. I t'ho dic això perque tot just huí hi ha qui ha celebrat el dia de la raça.
Això és així, la comunitat científica i les diferents facultats de filologia han acceptat les normes gramaticals d'un químic mentres que el bunquer barraqueta té com a referent les d'un fabricant de brotxes quí, dit sia de pas, es declarava espanyol sense fisures, fixa't tu valencianista, com Franco i tots els Borbons des de Felip V.
Amb tot em permet de recomanar-te un viatge a la Biblioteca Municipal, allà hi pots demanar en prestec els dos volums del Llibre del Repartiment com a complement del Llibre dels Feyts. Pura estadística Déu.
"Em pareix que has juntat la frase del sigle XIV en la següent quan estan separaes per comes (un chicotet lapsus, li pot passar a qualsevol)." valencianista, les frases no es separen amb comes sinó amb punts ortogràfics... primer de primària.
Abstint-te d'enviar-nos la pròxima entrega del teu folletí embogit. Supose que vindràs a dir-nos que quan Hernàn Cortés entrà en Technotitlan allà els asteques li donaven lliçons de castellà i batejaven la seua canalla amb aigua beneida. I t'ho dic això perque tot just huí hi ha qui ha celebrat el dia de la raça.
Això és així, la comunitat científica i les diferents facultats de filologia han acceptat les normes gramaticals d'un químic mentres que el bunquer barraqueta té com a referent les d'un fabricant de brotxes quí, dit sia de pas, es declarava espanyol sense fisures, fixa't tu valencianista, com Franco i tots els Borbons des de Felip V.
Amb tot em permet de recomanar-te un viatge a la Biblioteca Municipal, allà hi pots demanar en prestec els dos volums del Llibre del Repartiment com a complement del Llibre dels Feyts. Pura estadística Déu.
Añadir un comentario
