--> La vida no és ni justa, ni injusta<br>Article d’opinió d’Eduard Hervàs - elseisdoble.com

Miércoles, 27 de mayo de 2020 Edición diaria nº 4.800 Año: 14 Noticias: 36.242 Fotografías: 95.890 Comentarios de usuarios: 111.135
EL SEIS DOBLE
lunes, 10 de octubre de 2011
Clic en la foto para ampliar
Ver imágenes de esta noticia
1

 La vida no és ni justa, ni injusta
Article d’opinió d’Eduard Hervàs

“Som les persones els qui haurem d'aconseguir un món centrat en la vida i no en la mort i el sofriment a que duen els interessos econòmics dels qui ocupen els llocs de poder”

 

 La vida no és justa. No és justa ni és injusta, no és una condició que puga tindre, perquè no té voluntat. Una vida pot ser llarga o curta o estar molt plena o molt buida, però és un estat de l'organisme que la viu, de la persona en aquest cas, que no de la vida, que és un procés més o menys automàtic per a cada ésser viu.

Cada vida és valuosa per ella mateixa, especialment cada vida humana; y per a la persona qui la viu, la més important. Per això, ens colpeix profundament quan veiem que alguna vida es perd o està a punt de perdre's, en moments, edats o condicions específiques:una persona jove, un assassinat, una persona estimada. O quan les seues condicions personals o familiars han esdevingut negatives o catastròfiques: l'acomiadament en la feina, l'atur, una malaltia, la manca de mitjans econòmics...

La vida és com és, un procés que es suma i multiplica en relacions simbiòtiques a tantes d'altres, i no podem qualificar-la de justa per tal com tracta les persones. Però si que podem dir que Injust és un grup social, una família, un sistema econòmic que és insolidari, opressor o violent.

Centenars de milers de persones, que pel fet de ser-ho tenen la mateixa dignitat que cadascú de nosaltres, encara que no hagen tingut mai ni ipods, ipads, tablets o similars, estan amuntegades en camps de refugiats, sense res i esperant que la resta del món els ajude a seguir vivint.

Contava a la ràdio l'excel·lent i compromés periodista Vicente Romero que, entre Kènia i Senegal hi ha una franja de 100 Km. amb milers de persones de totes les edats, refugiades de les guerres africanes actuals, sense cap tipus d'ajuda de tots aquells organismes internacionals i ONG que haurien d'estar atenent-los, evitant tantes morts. Perquè tenen por que els passe alguna cosa als seus treballadors.

No és que la vida siga injusta amb aquestes persones en el límit entre la vida i la mort, sinó que el seu sofriment i aniquilació com a éssers humans, famílies i pobles, són fruit de les accions i omissions dels poderosos del món, els qui controlen el territori i els diners. I, també, dels qui tenim les nostres necessitats ben cobertes, amb menjar a la nevera, un lloc per dormir i estar amb les persones i les coses que estimem. Fins i tot, amb la crisi econòmica i les seues conseqüències, que no tenen res a veure amb les conseqüències de la injustícia contra aquells refugiats que van sent eliminats de la vida a poc a poc. I que ja voldrien patir directament una crisi com la nostra i no veure's quotidianament al límit de tanta mort.

Són situacions terriblement injustes que posen damunt la taula la manca de vergonya dels responsables polítics i socials a qui se'ls paga per tindre en compte i resoldre aquestes situacions. I de les societats occidentals en general, que apartem la vista de les imatges de les mares arrossegant fillets desnodrits, Mares que, com contava Vicente Romero, ofereixen els fills a qualsevol que passe amb cotxe, perquè se'ls enduguen d'aquells camps de mort i tinguen alguna opció de vida futura.

Xiquets i xiquetes, adolescents i jóvens haurien de ser informats de tot açò per tal que siguen conscients de la realitat de la justícia i la injustícia, en la mida de les seues capacitats d'enteniment i reflexió que en tenen. No es pot amagar la realitat de la vida si volem que canvie alguna cosa, les persones som les que podem i podran fer que el futur siga diferent, sense seguir enganyant-nos i deixar que ens enganyen en dir que “la vida no és justa”. 

Perquè les relacions entre pobles i nacions, mediatitzades sempre per negociants, banquers i generals, passen per damunt de les històries, els passats i els futurs que conformen moltes vides. I som les persones els qui hauran (haurem) d'aconseguir un món centrat en la vida i no en la mort i el sofriment a que duen els interessos econòmics dels qui ocupen els llocs de poder.

Eduard Hervàs
Psicòleg


                           
.-000062                                                                                              .-000068
                          
 .-000074                                                                                                                         .-000076
                           
 .-000090                                                                                              .-000111

 



Etiquetas de esta noticia

ArticulistasEduard Hervàs
Opinión

Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia

Eva Maria - 10/10/2011
Felicidades Eduard ,por tu articulo

Añadir un comentario

Pregunta de verificación


¿Qué abunda en el desierto? Arena, agua, gas o árboles
 

Respuesta de verificación

 * Contesta aquí la respuesta a la pregunta arriba mencionada.

Autor

 * Es obligatorio cumplimentar esta casilla con un Nick o nombre real. No utilizar la palabra "Anónimo" o similares.

Email

 * La dirección no aparecerá públicamente pero debe ser válida. En caso contrario no se editará el comentario. Se comprobará la autenticidad del e-mail, aunque no se hará pública, siguiendo nuestra política de privacidad.

Comentario



Antes de enviar el comentario, el usuario reconoce haber leído nuestro aviso legal, observaciones y condiciones generales de uso de esta web.




*El comentario puede tardar en aparecer porque tiene que ser moderado por el administrador.

*Nos reservamos el derecho de no publicar o eliminar los comentarios que consideremos de mal gusto, ilícitos o contrarios a la buena fe; así como los que contengan contenidos de carácter racista, xenófobo, de apología al terrorismo o que atenten contra los derechos humanos.

*EL SEIS DOBLE no tiene por qué compartir la opinión del usuario.
El Seis Doble. Todos los derechos reservados. Aviso Legal
Página optimizada para navegadores Mozilla Firefox, Internet Explorer y una resolución mínima de pantalla 1024 x 768 px.