--> Lluna plena<br>Un relat curt d’Albert Reina - elseisdoble.com

Jueves, 24 de septiembre de 2020 Edición diaria nº 4.920 Año: 14 Noticias: 37.009 Fotografías: 96.899 Comentarios de usuarios: 112.713
EL SEIS DOBLE
sábado, 18 de febrero de 2012
Clic en la foto para ampliar

Il•lustració per a este conte: Doris
Ver imágenes de esta noticia
1 2

 Lluna plena
Un relat curt d’Albert Reina

“Ella va eixir del cotxe amb una agilitat diabòlica, botà sobre la barana del pont i es llançà al llit del riu”

 

Inventari de confusions

-------------------------------------------
Albert Reina
 

Havia acabat la meua jornada de treball després de les dotze de la nit, com sempre. Tornava a casa amb el cotxe i hi havia lluna plena. En nits com eixa m’agradava durant uns instants apagar els fars i conduir assaborint l’espectacle del camp, tot banyat d’eixa llum espectral. A la dreta, l’ermita del Puig, a l’esquerra la de Santa Anna, i al meu espill retrovisor el castell de Xàtiva il·luminat. Es marcaven els contorns dels turons i jo conduïa extasiat i insignificant, escoltant Sleep Away de Pat Metheny.

En plena recta vaig vore de lluny una figura femenina, fent dit, semblava. Vaig passar de llarg pensant supersticiosament si es tractaria de l’esperit que t’advertix de la perillositat de la propera corba. Total, havia passat per allí més de tres mil vegades, què m’havia d’explicar a mi?

Pocs metres més avant vaig encendre els llums del cotxe, just en el moment en que deixava de sonar la música i l’aparell de so del cotxe es ficava per iniciativa pròpia en la funció de ràdio, en AM. Començà tot sol a buscar una freqüència determinada, mentre s’escoltaven, enmig de xiulits i sons estranys, emissores que parlaven en àrab o en francès i que sonaven a ultratomba. Per fi es els dígits es van detindre definitivament i una veu preciosa de dona va dir:

- Les qualitats que més valore en les persones són la prudència, la discreció i la modèstia.

- A qui li dius? - Vaig preguntar tot nerviós.

- A tu, Albert, saps que et dic a tu.

Tremolant de sobte vaig apagar l’aparell de música, quasi sense deixar que acabara la seua resposta.

Ja a la recta de les Salines, prop de Manuel, es materialitzà al seient de darrere del cotxe. Una dona jove, molt bonica. Ficà una ma al respatller de cadascun dels seients davanters, va apropar el rostre a l’espai que hi ha entre ells i em digué a cau d’orella:

- Ves amb compte, la vida és una carretera plena de rectes perilloses.

Estava tan atemorit que just en el pont que hi ha sobre el riu d’Albaida vaig xafar simultàniament l’accelerador i el fre. El cotxe derrapà i es desplaçà un bon tros sense control, girant cent vuitanta graus i quedant-se al carril del costat, mirant en direcció contrària a la que havia dut feia un instant. Ella va eixir del cotxe amb una agilitat diabòlica, botà sobre la barana del pont i es llançà al llit del riu. Seguint-la, vaig guaitar per vore on havia caigut, més que res per confirmar que la meua imaginació no m’havia jugat una mala passada.

El riu anava quasi desbordat, portava una caixada d’aigua rogenca i un poc blanquinosa que passava a gran velocitat arrossegant canyes, branques i objectes abandonats. Feia setmanes que no plovia.

 
 
 
 
 
 
 
 

 

                          
 .-000018                                                                                                                                  .-000002

                          
 .-000064                                                                                                                                  .-000012

                          
 .-000123                                                                                                                                  .-000021

 

 

 

El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.

Etiquetas de esta noticia

ArticulistasAlbert Reina
SeccionesRincón literario

Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia

Miquel - 18/02/2012
Molt bo este conte. He gaudit de la seua lectura.
José Ramón - 18/02/2012
Albert, em vas sorprenent cada vegada més. Un deu. Seguix amb l'hàbit de l'escriptura. Eixa sembra et portarà a arreplegar els fruits de la pau interior. Esperem un altre relat.
Albert Reina - 19/02/2012
Moltes gràcies pels ànims i per seguir-me. En breu, més relats.
Clarisa - 28/02/2012
Amb ganetes de més...Enhorabona als dos.

Añadir un comentario

Pregunta de verificación


¿Qué abunda en el desierto? Arena, agua, gas o árboles
 

Respuesta de verificación

 * Contesta aquí la respuesta a la pregunta arriba mencionada.

Autor

 * Es obligatorio cumplimentar esta casilla con un Nick o nombre real. No utilizar la palabra "Anónimo" o similares.

Email

 * La dirección no aparecerá públicamente pero debe ser válida. En caso contrario no se editará el comentario. Se comprobará la autenticidad del e-mail, aunque no se hará pública, siguiendo nuestra política de privacidad.

Comentario



Antes de enviar el comentario, el usuario reconoce haber leído nuestro aviso legal, observaciones y condiciones generales de uso de esta web.




*El comentario puede tardar en aparecer porque tiene que ser moderado por el administrador.

*Nos reservamos el derecho de no publicar o eliminar los comentarios que consideremos de mal gusto, ilícitos o contrarios a la buena fe; así como los que contengan contenidos de carácter racista, xenófobo, de apología al terrorismo o que atenten contra los derechos humanos.

*EL SEIS DOBLE no tiene por qué compartir la opinión del usuario.
El Seis Doble. Todos los derechos reservados. Aviso Legal
Página optimizada para navegadores Mozilla Firefox, Internet Explorer y una resolución mínima de pantalla 1024 x 768 px.