.gif)
.png)
EL SEIS DOBLE
miércoles, 25 de abril de 2012
Clic en la foto para ampliar
|
L’obra de Joan Fuster serà motiu d’una exposició
Ver imágenes de esta noticia
1
1
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Presentació de l’Associació l’Ullal Cultural d’Algemesí“Pretén ser una associació que genere un espai de reflexió i diàleg a propòsit de les necessitats dels valencians”
Des dels anys seixanta un nou valencianisme, animat per l’assagista Joan Fuster, va fer acte de presència al País Valencià. S’abandonava aleshores el discurs sucursalista que des del principi va impregnar aquest corrent de pensament, així com el seu escàs activisme polític. Ja ha plogut d’aleshores ençà, i tot i la gran influència intel·lectual, social i política que ha tingut l’obra de l’escriptor de Sueca, el poble valencià continua sense alçar el cap. Ja ho va dir Martí Domínguez: “Quan callen els homes... parlen les pedres”.
Animats per aquest esperit del que ens sentim hereus i del qual tenim la voluntat de continuar, l’Ullal Cultural pretén ser una associació que genere un espai de reflexió i diàleg a propòsit de les necessitats dels valencians. Unes necessitats reals, de caire econòmic, per descomptat, però també que ha de generar un espai social crític, una implicació ciutadana, que es comprometa en la millora del país i que contribuesca a mirar el futur amb optimisme. Però ho volem, a més, mantenint com a poble uns trets culturals que ens són propis. Lluny d’una idiosincràsia autòctona encoberta darrere de quatre tòpics explotats políticament, volem que brolle una autèntica reflexió valenciana, feta des d'una renovada òptica valencianista.
Per donar a conèixer l’associació hem preparat com a punt de llançament unes jornades commemoratives del 50 aniversari de la publicació de Nosaltres, els valencians, de l’escriptor suecà Joan Fuster. Quatre són els puntals bàsics al voltant d’aquesta efemèride que proposa la nostra associació.
El primer d’ells serà una exposició sobre “Fuster i els clàssics” que es podrà visitar al Museu de la Festa d’Algemesí i que serà inaugurada demà, a les 7:30 de la vesprada. Hi esteu tots i totes convidats a l’acte on es donarà a conèixer també l’Associació. L’acte conclourà amb l’actuació de la Nova Muixerangad’Algemesí, que realitzarà una de les seues figures al so de la nostra entranyable tonada. Pensem que aquesta és la millora manera de “batejar” una associació i unes jornades com aquestes.
Els altres tres pilars són una conferència sobre la creació del públic de Fuster; la presentació dels dos volums de l’Obra Completa, recentment publicats; i un recital i lectura participativa de poemes i textos fusterians. Aquests actes tindran lloc al Casino Lliberal d’Algemesí, els dos primers, i a La Casa Cantonera, el tercer. També hem pensat en la gent jove i proposarem activitats per apropar la figura de l’assagista a l’alumnat de Batxillerat dels instituts d’Algemesí.
Volem, al capdavall, omplir un espai buit que fins ara no ocupa cap associació i que, tot i que comencem per un tema clàssic del nacionalisme valencià, la persona i l’obra de Joan Fuster, perquè no volem perdre les connexions amb un llegat intel·lectual de gran magnitud, volem abordar qüestions en un futur que fins ara no s’han tractat a Algemesí, com ara la relació que hi ha entre l'art faller i la crítica social, la presència del valencià a internet o la transició democràtica a Algemesí, entre d’altres.
Carmel Ferragud
President de l’Ullal Cultural
El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Muixaranga - 25/04/2012
¡Una altra asocciació catalanera!. ¡Pobra Algemesí!
¡Una altra asocciació catalanera!. ¡Pobra Algemesí!
Bob - 26/04/2012
Un altre bobo ignorant! I ja en som legió!
Un altre bobo ignorant! I ja en som legió!
Combregaor - 26/04/2012
Senyor Carmel s'ha de ser agossarat per dir que el valencianisme anterior a Fuster era sucursalista i escàs.
Caldrà recordar-li que eixe valencianisme va ser capaç d'obtindre l'alcaldia de València i la presidència del València CF durant la II República, que utilitzava les dues senyeres valencianes indistintament, que va enviar un diputat a Madrid, que va participar activament en la redacció i defensa de l'Estatut d'Autonomia, que va crear la primera Conselleria de Cultura, que va participar activament en la lluita contra el feixisme.
I què ha fet el fusterianisme? Quins avanços reals ha aconseguit? Certament, el mèrit de despertar consciències quan restaven adormides per la dictadura, però també trencar amb una tradició valencianista que sí habia triomfat per suggerir una teoria que mai no ha connectat amb la gent ni mai connectarà. I és que els valencians fa VIII segles que no som catalans, que la segona generació de repobladors ja foren valencians amb Furs propis, i que portem tres segles sent espanyols "por justo derecho de conquista" amb totes les conseqüències negatives que això ens ha comportat com a poble.Si el valencianisme vol triomfar ha der ser sent això mateix: valencianista. Sense cognoms.
El discurs fusterià és obsolet, propi d'una època on no s'hi tenia res a perdre i es podia suggerir la més destrellatada de les teories. 50 anys després, que és diu prompte, cal mirar a Fuster amb altres ulls, reconéixer-li els seus mèrits i agafar les seues tesis des d'una perspectiva històrica per vore què podem aprofitar en ple S. XXI.
De la capacitat d'anàlisi i de síntesi dels propis valencianistes depén l'èxit del valencianisme. Salutacions.
Senyor Carmel s'ha de ser agossarat per dir que el valencianisme anterior a Fuster era sucursalista i escàs.
Caldrà recordar-li que eixe valencianisme va ser capaç d'obtindre l'alcaldia de València i la presidència del València CF durant la II República, que utilitzava les dues senyeres valencianes indistintament, que va enviar un diputat a Madrid, que va participar activament en la redacció i defensa de l'Estatut d'Autonomia, que va crear la primera Conselleria de Cultura, que va participar activament en la lluita contra el feixisme.
I què ha fet el fusterianisme? Quins avanços reals ha aconseguit? Certament, el mèrit de despertar consciències quan restaven adormides per la dictadura, però també trencar amb una tradició valencianista que sí habia triomfat per suggerir una teoria que mai no ha connectat amb la gent ni mai connectarà. I és que els valencians fa VIII segles que no som catalans, que la segona generació de repobladors ja foren valencians amb Furs propis, i que portem tres segles sent espanyols "por justo derecho de conquista" amb totes les conseqüències negatives que això ens ha comportat com a poble.Si el valencianisme vol triomfar ha der ser sent això mateix: valencianista. Sense cognoms.
El discurs fusterià és obsolet, propi d'una època on no s'hi tenia res a perdre i es podia suggerir la més destrellatada de les teories. 50 anys després, que és diu prompte, cal mirar a Fuster amb altres ulls, reconéixer-li els seus mèrits i agafar les seues tesis des d'una perspectiva històrica per vore què podem aprofitar en ple S. XXI.
De la capacitat d'anàlisi i de síntesi dels propis valencianistes depén l'èxit del valencianisme. Salutacions.
Templario - 26/04/2012
Fusterianisme a este altures! Mare de Déu!. Sucursalista és el fusterianismo que pretén convertir-nos en catalunya sur.
Tal i como diu Combregador, el catalanisme ni ha conectat ni conectará mai en la societat valenciana (encara que sempre estarà eixa minoria radical donant pel...) I no es que "..fa viii segles que no som catalans...", es que no ho hem segut mai. Els estudis històrics serios fixen en poc numerós el contingent de repobladors, del que a més la majoria eren aragonesos, no catalans. I som espanyols molt més allà de tres segles. Què erem en el segle VII per exemple?, espanyols baix el regnat de Recesvinto.
Lo llunt que podria haver arrivat un valencianisme valencià i lo que nos ha fotut el catalanisme!
Fusterianisme a este altures! Mare de Déu!. Sucursalista és el fusterianismo que pretén convertir-nos en catalunya sur.
Tal i como diu Combregador, el catalanisme ni ha conectat ni conectará mai en la societat valenciana (encara que sempre estarà eixa minoria radical donant pel...) I no es que "..fa viii segles que no som catalans...", es que no ho hem segut mai. Els estudis històrics serios fixen en poc numerós el contingent de repobladors, del que a més la majoria eren aragonesos, no catalans. I som espanyols molt més allà de tres segles. Què erem en el segle VII per exemple?, espanyols baix el regnat de Recesvinto.
Lo llunt que podria haver arrivat un valencianisme valencià i lo que nos ha fotut el catalanisme!
Juan Carpintero - 26/04/2012
¡Combregaor, bravo!
Per fi els anticatalanistes ignorants foribunds i els neovalencianistes s'heu posat d'acord: benvinguts els neoblavencians. Heu abandonat posicions incòmodes hui per a posar-vos la camiseta del "possibilisme" més acomodatici possible (els segons, perquè els primers han sigut fulminats pel regionalisme victimista del PP).
S'enganyeu en el plantejament i en la forma, perquè de profunditat hi ha poca més allà de tractar d'ocupar espais. La diferència radical entre els neovalencianistes de hui i el valencianisme de la primera meitat del segle XX és que era nítidament republicà i creia en l'emancipació del poble, no necessitava mutar per a anar a la gent, naixia de la gent.
En fi, són coses de la postmodernitat, què hi anem a fer. D'ací eixen corporacions com Compromís, una pseudocoalició de grups i individus amb interessos divergents units per una pàtina de progressisme de la cultureta, per eslògans trillats, una campanya mastodòntica d'imatge (que limpia y da esplendor) i un nadar i guardar la roba d'herència bloquera insuportable.
Bé: no falteu a missa.
¡Combregaor, bravo!
Per fi els anticatalanistes ignorants foribunds i els neovalencianistes s'heu posat d'acord: benvinguts els neoblavencians. Heu abandonat posicions incòmodes hui per a posar-vos la camiseta del "possibilisme" més acomodatici possible (els segons, perquè els primers han sigut fulminats pel regionalisme victimista del PP).
S'enganyeu en el plantejament i en la forma, perquè de profunditat hi ha poca més allà de tractar d'ocupar espais. La diferència radical entre els neovalencianistes de hui i el valencianisme de la primera meitat del segle XX és que era nítidament republicà i creia en l'emancipació del poble, no necessitava mutar per a anar a la gent, naixia de la gent.
En fi, són coses de la postmodernitat, què hi anem a fer. D'ací eixen corporacions com Compromís, una pseudocoalició de grups i individus amb interessos divergents units per una pàtina de progressisme de la cultureta, per eslògans trillats, una campanya mastodòntica d'imatge (que limpia y da esplendor) i un nadar i guardar la roba d'herència bloquera insuportable.
Bé: no falteu a missa.
Pere Peres - 26/04/2012
Combregaor, Fuster va tindre el reconeiximent del valencianisme en l'exili i les seves obres i articles distribuïts i llegits pels republicans a França i a Mèxic, dubtar aquest fet és llliure. Després, val a dir que el valencianisme sota el jou franquisme va ésser ben tebi fins la irrupció del suecà.
Contrariament al que dius els valencians als setantes si que teniem res a predre: la llengua. I la seva recuperació no va ésser fruït precisament de la tasca del Ministerio de Cultura. La frase de l'aleshores "Presidente del Gobierno" Adolfo Suárez dient allò de "seamos serios, un libro de física y química no se puede escribir en catalán" dóna prova del caldo espés en que es cuinaven les cervellades espanyolistes.
Les bombes contra Fuster i Guarner no puguerenn enviar-los a l'infern, ara des d'alguns sectors es continua treballant de valent per aconseguir-ho.
D'acord amb Juan Carpintero.
Templario, si en l'anterior comentari ens demostraves que no saps ni sumar ara poses en evidència la teva manca de competència lingüística. Ensenya't a escriure. "arrivar" se escriu amb B de Borriana fins i tot en les regles de la real-acadèmia-de-no-sé-que.
Combregaor, Fuster va tindre el reconeiximent del valencianisme en l'exili i les seves obres i articles distribuïts i llegits pels republicans a França i a Mèxic, dubtar aquest fet és llliure. Després, val a dir que el valencianisme sota el jou franquisme va ésser ben tebi fins la irrupció del suecà.
Contrariament al que dius els valencians als setantes si que teniem res a predre: la llengua. I la seva recuperació no va ésser fruït precisament de la tasca del Ministerio de Cultura. La frase de l'aleshores "Presidente del Gobierno" Adolfo Suárez dient allò de "seamos serios, un libro de física y química no se puede escribir en catalán" dóna prova del caldo espés en que es cuinaven les cervellades espanyolistes.
Les bombes contra Fuster i Guarner no puguerenn enviar-los a l'infern, ara des d'alguns sectors es continua treballant de valent per aconseguir-ho.
D'acord amb Juan Carpintero.
Templario, si en l'anterior comentari ens demostraves que no saps ni sumar ara poses en evidència la teva manca de competència lingüística. Ensenya't a escriure. "arrivar" se escriu amb B de Borriana fins i tot en les regles de la real-acadèmia-de-no-sé-que.
Templario - 26/04/2012
Pere peres, tu te creus un sabut, no? En lo de la suma ja et vaig dir que havia parlat en números redons. Respecte a "arrivar", dir-te que preferixc tindre un error tipogràfic sense donar-me conter, que les paraules importades, extranyes al valencià, que omplin els teus comentaris. Per cert, si tot lo que tens que rebatre de lo que he dit, és una 'b' en lloc d'una 'v', bé està.
No sé si als setanta teniem perill de perdre el valencià, de fet després d'anys de no tindre cap recolzament institucional, continuava viu en gran part de la societat. El fusterianisme si que ha ficat en perill d'extinció el valencià, cada volta més diluït dins del català. Adés el valencià era reconegut com a llengua en tot el mon, ara no ens donen ni un nº ISO 636-3, que el té fins l' extremeny, el bable o l'aragonés. Bombes ficaren tant contra Fuster, com bombes ficaren els pancatalanistes de Terra Lliure. Fuester no anà a l'infern, pero portà l'infern a la nostra terra. En lo que va dir de nosatros, en qualsevol part del mon l'hagueren declarat persona non grata. En atre lloc en l'ús social estaria el valencià si des de la Transició s'haguera fet una normativa valenciana per al valencià, prop de la realitat social de la llengua. Pero tinguerem que pasar anys en una pseudo-normativa oficiosa que la gent no sentia com a propia, fent que deixaren el valencià. Tal volta era lo que es pretenia, que es perguera el valencià de cuna, per a introduir-nos el català.
Pere peres, tu te creus un sabut, no? En lo de la suma ja et vaig dir que havia parlat en números redons. Respecte a "arrivar", dir-te que preferixc tindre un error tipogràfic sense donar-me conter, que les paraules importades, extranyes al valencià, que omplin els teus comentaris. Per cert, si tot lo que tens que rebatre de lo que he dit, és una 'b' en lloc d'una 'v', bé està.
No sé si als setanta teniem perill de perdre el valencià, de fet després d'anys de no tindre cap recolzament institucional, continuava viu en gran part de la societat. El fusterianisme si que ha ficat en perill d'extinció el valencià, cada volta més diluït dins del català. Adés el valencià era reconegut com a llengua en tot el mon, ara no ens donen ni un nº ISO 636-3, que el té fins l' extremeny, el bable o l'aragonés. Bombes ficaren tant contra Fuster, com bombes ficaren els pancatalanistes de Terra Lliure. Fuester no anà a l'infern, pero portà l'infern a la nostra terra. En lo que va dir de nosatros, en qualsevol part del mon l'hagueren declarat persona non grata. En atre lloc en l'ús social estaria el valencià si des de la Transició s'haguera fet una normativa valenciana per al valencià, prop de la realitat social de la llengua. Pero tinguerem que pasar anys en una pseudo-normativa oficiosa que la gent no sentia com a propia, fent que deixaren el valencià. Tal volta era lo que es pretenia, que es perguera el valencià de cuna, per a introduir-nos el català.
Pere Peres - 26/04/2012
Templario, aviam: el verb arribar s'escriu amb B de Borriana, escriure'l amb V de valent no és un error tipogràfic, és una falta d'ortografia. M'imagine un xiquet a l'escola reclamant-li al mestre la nota de l'examen dient-li tot just això: -senyor mestre no són faltes d'ortografia, són errades tipofràfiques.
Aviats anem amb les disculpetes...
Entrant en matèria és que dius un tall de xorrades que no hi ha per on agafar-les. Al 32 un nombrós grup d'intel.lectuals usuaris de la llengua signaren les normes de Castelló sense més contestació. A la transició, Templario, ja en teniem de normes, Sanchis Guarner, Almela i Vives o Maximilià Thous entre d'altres refrenaren aquestes normes fins que la coentor del búnquer barraqueta considerà que aquells que usaven el valencià com a llengua vehicular eren un rojos irreverents catalanistes i acabaren -seguint el costum medieval que se'ls empeltria a sobre- per cremar Fuster en efigie -que no viu- a la porta de l'Ajuntament del cap i casal.
Fas servir el tòpic manit de que la llengua la fa el poble, però no dius que un poble necessita d'eines per conrear-la i de més a més ens cal també consciència de poble amb un llatí diferent al dels noticiaris madrilenys. Sembla que els peperos que hem tingut al capdavant de la Generalitat han tingut i tenen la seva consciència en altres afers.
Templario, aviam: el verb arribar s'escriu amb B de Borriana, escriure'l amb V de valent no és un error tipogràfic, és una falta d'ortografia. M'imagine un xiquet a l'escola reclamant-li al mestre la nota de l'examen dient-li tot just això: -senyor mestre no són faltes d'ortografia, són errades tipofràfiques.
Aviats anem amb les disculpetes...
Entrant en matèria és que dius un tall de xorrades que no hi ha per on agafar-les. Al 32 un nombrós grup d'intel.lectuals usuaris de la llengua signaren les normes de Castelló sense més contestació. A la transició, Templario, ja en teniem de normes, Sanchis Guarner, Almela i Vives o Maximilià Thous entre d'altres refrenaren aquestes normes fins que la coentor del búnquer barraqueta considerà que aquells que usaven el valencià com a llengua vehicular eren un rojos irreverents catalanistes i acabaren -seguint el costum medieval que se'ls empeltria a sobre- per cremar Fuster en efigie -que no viu- a la porta de l'Ajuntament del cap i casal.
Fas servir el tòpic manit de que la llengua la fa el poble, però no dius que un poble necessita d'eines per conrear-la i de més a més ens cal també consciència de poble amb un llatí diferent al dels noticiaris madrilenys. Sembla que els peperos que hem tingut al capdavant de la Generalitat han tingut i tenen la seva consciència en altres afers.
viejo - 27/04/2012
Largo recorrido de Joan Fuster, desde ser un falangista de los que iban por las calles brazo en alto vestidito de azul con su camiseta y su canesú, si, hombre si, de los que iban obligando a los demás ciudadanos a cantar el Cara al Sol, y él con más motivo ya que era hijo del alcalde nombrado por Franco.
Ahora hasta tiene una fundación que con las aportaciones de las entidades catalanas de turno, se encarga de promover la cultura catalana en la Comunidad Valenciana y unos palmeros que creen que ser progres es eso.
Aunque bien mirado, son siempre los mismos, gente empeñada en salvarnos pero que solo buscan un pesebre donde pacer.
Largo recorrido de Joan Fuster, desde ser un falangista de los que iban por las calles brazo en alto vestidito de azul con su camiseta y su canesú, si, hombre si, de los que iban obligando a los demás ciudadanos a cantar el Cara al Sol, y él con más motivo ya que era hijo del alcalde nombrado por Franco.
Ahora hasta tiene una fundación que con las aportaciones de las entidades catalanas de turno, se encarga de promover la cultura catalana en la Comunidad Valenciana y unos palmeros que creen que ser progres es eso.
Aunque bien mirado, son siempre los mismos, gente empeñada en salvarnos pero que solo buscan un pesebre donde pacer.
Templario - 27/04/2012
Pere Peres, no vaig a entrar més en la tonteria de la B/V. Xorrades les dius tu. Prou abans del 32 ja existien normatives, com la del Pare Fullana. L'any 32 un grup, res de numerós, firmaren les "bases del 32", el text original diu "bases" no normes, puix només són unes poques quartilles (quan arribe -en b- a casa les buscaré, que tinc un facsímil) en unes poques bases. Moltes de les animalades que es gasten hui apelant a eixes bases, no tenen res a vore en elles. El propi Fullana firmà les Bases i després va afirmar haver-se sentit presionat per a firmar, es va desdir de dites bases i tornà a publicar la seua ortografia i gramàtica corregida. Els que han usat el valencià com a llengua mare, pasant de pares/mares a fills/filles, no han dit mai eixes barbaritats que ara volen pasar com a valencià. Per eixemple, algun valencià ha dit alguna volta "realitzar", en eixa tz extranya i incòmoda de pronunciar? No, tots pronuncien "realisar" o bé realissar (per la perdua de la s sonora en molts llocs). Per tant, perque forçar a una societat a pronunciar una tz (o a escriure tz i pronunciar s) per l'única finalitat de fer que la nostra llengua es parega més a un atra? Ara que dic "atra", un atre exemple. En la majoria de les llengües romàmiques ha caigut la ele del llatí "alter" en els seus derivats. També ha caigut en la pronunciació en valencià . Per qué mantindre-la artificialement en l'escritura?
En definitiva, no li peguem la vota a la torilla. Ací no estava el català establit i una "barraqueta" intentà canviar-lo. No, ací sempre ha estat el valencià i una caverna intenta canviar-lo pel català.
En quant a lo del PP, al menys el PP impulsà la cració d'un ente normatiu, la AVL, i ficà fi a un periode masa llarg de temps sense tindre una normativa oficial.
VIEJO, has dado en el clavo.
Pere Peres, no vaig a entrar més en la tonteria de la B/V. Xorrades les dius tu. Prou abans del 32 ja existien normatives, com la del Pare Fullana. L'any 32 un grup, res de numerós, firmaren les "bases del 32", el text original diu "bases" no normes, puix només són unes poques quartilles (quan arribe -en b- a casa les buscaré, que tinc un facsímil) en unes poques bases. Moltes de les animalades que es gasten hui apelant a eixes bases, no tenen res a vore en elles. El propi Fullana firmà les Bases i després va afirmar haver-se sentit presionat per a firmar, es va desdir de dites bases i tornà a publicar la seua ortografia i gramàtica corregida. Els que han usat el valencià com a llengua mare, pasant de pares/mares a fills/filles, no han dit mai eixes barbaritats que ara volen pasar com a valencià. Per eixemple, algun valencià ha dit alguna volta "realitzar", en eixa tz extranya i incòmoda de pronunciar? No, tots pronuncien "realisar" o bé realissar (per la perdua de la s sonora en molts llocs). Per tant, perque forçar a una societat a pronunciar una tz (o a escriure tz i pronunciar s) per l'única finalitat de fer que la nostra llengua es parega més a un atra? Ara que dic "atra", un atre exemple. En la majoria de les llengües romàmiques ha caigut la ele del llatí "alter" en els seus derivats. També ha caigut en la pronunciació en valencià . Per qué mantindre-la artificialement en l'escritura?
En definitiva, no li peguem la vota a la torilla. Ací no estava el català establit i una "barraqueta" intentà canviar-lo. No, ací sempre ha estat el valencià i una caverna intenta canviar-lo pel català.
En quant a lo del PP, al menys el PP impulsà la cració d'un ente normatiu, la AVL, i ficà fi a un periode masa llarg de temps sense tindre una normativa oficial.
VIEJO, has dado en el clavo.
Pere Peres - 27/04/2012
güelo-ascútia, és sentir nomenar Fuster i els autoproclamats patriotes espanyols acudiu com les mosques a safunyar-hi. Fuster va ésser falangista i ell mateix va dir sobre aquella etapa: "Com qualsevol altra criatura provinciana de la postguerra vaig créixer intelectualment en la ignorància total i en la intoxicació doctrinària de la Dictadura" doctrina que aviat rebutjà ja que en el 44 publicà els seu primer article en valencià:" vint-i-cinc any de poesia valenciana" lluny de la línia ideològica de FA. També güelo-ascútia em sembla agossarat per la teva banda que vingues ací a mentar el pare de ningú. Tu?. El de Fuster va ésser imaginier, de fet alguns dels passos d'Alzira porten la seua signatura. Del teu m'estalviaré la feinada de recordar-te algun capítol perque ja n'estic avorrit.
Ací no volem salvar ningú güelo-ascútia d'això ja s'encarregueu a la UPyD presentant mocions per il.legalitzar partits amb representació parlamentària per considerar-los allunyats del vostre ideal patriòtic
güelo-ascútia, és sentir nomenar Fuster i els autoproclamats patriotes espanyols acudiu com les mosques a safunyar-hi. Fuster va ésser falangista i ell mateix va dir sobre aquella etapa: "Com qualsevol altra criatura provinciana de la postguerra vaig créixer intelectualment en la ignorància total i en la intoxicació doctrinària de la Dictadura" doctrina que aviat rebutjà ja que en el 44 publicà els seu primer article en valencià:" vint-i-cinc any de poesia valenciana" lluny de la línia ideològica de FA. També güelo-ascútia em sembla agossarat per la teva banda que vingues ací a mentar el pare de ningú. Tu?. El de Fuster va ésser imaginier, de fet alguns dels passos d'Alzira porten la seua signatura. Del teu m'estalviaré la feinada de recordar-te algun capítol perque ja n'estic avorrit.
Ací no volem salvar ningú güelo-ascútia d'això ja s'encarregueu a la UPyD presentant mocions per il.legalitzar partits amb representació parlamentària per considerar-los allunyats del vostre ideal patriòtic
Pere Peres - 27/04/2012
Templario, de mica en mica s'omple la pica: no saps sumar, no saps escriure i ara vens a proclamar que tampoc saps llegir. Una cosa et dic: no seré jo qui t'ensenye, idó! Si vols saber que és un dígraf pots consultar-ho al primer llibre publicat pel teu estimat pare Fullana en 1905 : "La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana" -així, amb un parell- i si en aquesta font no treus l'entrellat pots continuar amb la segona de les seves obres "Ullada general a la morfologia catalana" Perque el de Benimarfull ho va tenir clar fins que el filòleg alemany Schädel el titlà de "poc científic" i en aquest punt començà el seu viratge cap el secesionisme amb arguments tant sòlids i científics com ara "Cómo no va a ser el valenciano un idioma si fue la lengua de un Reino" -ja en castellà- un prodigi de la lògica, sí senyor.
I és que dius moltes xorrades Templario. Tampoc coneixes la diferència entre parla i llengua. El fet de que la nostra parla eludisca una consonant inter-vocàlica no implica que la llengua ho hagi d'assumir. Imagines un malagueny escrivint "vestío" o "cocío"? Això seria una burrada!! encara que tu segurament ho donaries com a bò perque acabes d'escriure.
Fas millor de "mariachi" del PP nacional, autonòmic i local que de filòleg d'anar per casa. Et recomane que faces el que saps per evitar ridículs innecessaris.
Templario, de mica en mica s'omple la pica: no saps sumar, no saps escriure i ara vens a proclamar que tampoc saps llegir. Una cosa et dic: no seré jo qui t'ensenye, idó! Si vols saber que és un dígraf pots consultar-ho al primer llibre publicat pel teu estimat pare Fullana en 1905 : "La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana" -així, amb un parell- i si en aquesta font no treus l'entrellat pots continuar amb la segona de les seves obres "Ullada general a la morfologia catalana" Perque el de Benimarfull ho va tenir clar fins que el filòleg alemany Schädel el titlà de "poc científic" i en aquest punt començà el seu viratge cap el secesionisme amb arguments tant sòlids i científics com ara "Cómo no va a ser el valenciano un idioma si fue la lengua de un Reino" -ja en castellà- un prodigi de la lògica, sí senyor.
I és que dius moltes xorrades Templario. Tampoc coneixes la diferència entre parla i llengua. El fet de que la nostra parla eludisca una consonant inter-vocàlica no implica que la llengua ho hagi d'assumir. Imagines un malagueny escrivint "vestío" o "cocío"? Això seria una burrada!! encara que tu segurament ho donaries com a bò perque acabes d'escriure.
Fas millor de "mariachi" del PP nacional, autonòmic i local que de filòleg d'anar per casa. Et recomane que faces el que saps per evitar ridículs innecessaris.
Templario - 29/04/2012
Pere peres. Sigues con la tontería de que no sé sumar, demostrando que no tienes argumentos. Podria decirte que con un ojo tapado, una mano atada a la espalda y a la pata coja te gano a sumar o hacer cálculo diferencia. Dices tonterías como queriendo pasar por tener conocimientos de filología, pero no tienes ni puñetera idea, porque sino sabrías que la evolución fonética del latín a los romances siguió una serie de principios y leyes como el de la eufonía, o el de la economía de esfuerzos, que provocaron la caída de la ele de 'alter'. Tú dices que aunque no se pronuncie (".. una consonant inter-vocàlica...", ahía la ele no es intervocálica, ves como no te enteras de nada) sería una burrada no escribirla. Según tú han hecho una burrada en el francés, el castellano, el gallego, el portugués, el aragonés, el asturiano, el leonés, el mirandés, el extremeño, etc. etc. Comparar esa caída de la ele con que un malagueño diga vestío o cocía, eso si que es una burrada. Entre muchas cosas porque gran parte de los castellanohablantes dicen vestido y cocido, mientras que todos los valenciano-parlantes dicen atre. El parecido sería como la s sonora castellana que había años atrás. Por si no lo sabes, antes también había s y ss en castellano, pero cuando ya nadie pronunciaba la diferencia, se suprimió en la lengua escrita. Tú si haces el ridículo. Tú si eres un mariachi del catalanismo.
PD. he pasado al castellano, porque parece que te molesta.
Pere peres. Sigues con la tontería de que no sé sumar, demostrando que no tienes argumentos. Podria decirte que con un ojo tapado, una mano atada a la espalda y a la pata coja te gano a sumar o hacer cálculo diferencia. Dices tonterías como queriendo pasar por tener conocimientos de filología, pero no tienes ni puñetera idea, porque sino sabrías que la evolución fonética del latín a los romances siguió una serie de principios y leyes como el de la eufonía, o el de la economía de esfuerzos, que provocaron la caída de la ele de 'alter'. Tú dices que aunque no se pronuncie (".. una consonant inter-vocàlica...", ahía la ele no es intervocálica, ves como no te enteras de nada) sería una burrada no escribirla. Según tú han hecho una burrada en el francés, el castellano, el gallego, el portugués, el aragonés, el asturiano, el leonés, el mirandés, el extremeño, etc. etc. Comparar esa caída de la ele con que un malagueño diga vestío o cocía, eso si que es una burrada. Entre muchas cosas porque gran parte de los castellanohablantes dicen vestido y cocido, mientras que todos los valenciano-parlantes dicen atre. El parecido sería como la s sonora castellana que había años atrás. Por si no lo sabes, antes también había s y ss en castellano, pero cuando ya nadie pronunciaba la diferencia, se suprimió en la lengua escrita. Tú si haces el ridículo. Tú si eres un mariachi del catalanismo.
PD. he pasado al castellano, porque parece que te molesta.
Verbigratia - 29/04/2012
Estoy casi seguro que ninguno de los que aquí habéis vilipendiado a Fuster os habéis leído ni media página de su vasta obra. Y si lo habéis hecho, no habéis entendido ni papa. Habláis de oído, repitiendo chascarrillos, sonsonetes e infundios aireados por sus detractores, prorrogando las soplapolleces de costumbre contra todo lo que huela a izquierda, progresismo o nacionalismo valenciano. La parte supuestamente polémica de la obra de Fuster, la relativa a la carta de naturaleza de los valencianos como pueblo, ocupa apenas un 10% si llega, del total de la obra de Joan Fuster. Y en cualquier caso su planteamiento teórico sobre la cuestión no dejó de ser nunca, dicho por parte del propio autor, una invitación a la reflexión y a la serena discusión. Lo que ocurre es que en este país en los años sesenta, setenta, como ahora, ya teníamos la derecha mas cavernícola y cerril de toda Europa, que ya es ser. Y así nos fue la transición y lo que vino después. Ya quisieran muchos liberales de boquilla, tener la talla intelectual, la lucidez y la capacidad reflexiva de este suecano universal, que dijo aquello de: "Reivindiqueu sempre el dret a canviar d'opinió, és el primer que us negaran els vostres enemics".
Estoy casi seguro que ninguno de los que aquí habéis vilipendiado a Fuster os habéis leído ni media página de su vasta obra. Y si lo habéis hecho, no habéis entendido ni papa. Habláis de oído, repitiendo chascarrillos, sonsonetes e infundios aireados por sus detractores, prorrogando las soplapolleces de costumbre contra todo lo que huela a izquierda, progresismo o nacionalismo valenciano. La parte supuestamente polémica de la obra de Fuster, la relativa a la carta de naturaleza de los valencianos como pueblo, ocupa apenas un 10% si llega, del total de la obra de Joan Fuster. Y en cualquier caso su planteamiento teórico sobre la cuestión no dejó de ser nunca, dicho por parte del propio autor, una invitación a la reflexión y a la serena discusión. Lo que ocurre es que en este país en los años sesenta, setenta, como ahora, ya teníamos la derecha mas cavernícola y cerril de toda Europa, que ya es ser. Y así nos fue la transición y lo que vino después. Ya quisieran muchos liberales de boquilla, tener la talla intelectual, la lucidez y la capacidad reflexiva de este suecano universal, que dijo aquello de: "Reivindiqueu sempre el dret a canviar d'opinió, és el primer que us negaran els vostres enemics".
Pere Peres - 29/04/2012
Acabàrem! ara resulta que tampoc saps parlar, a veure si va a resultar que ets un regidor del PP local afectat per la dislàlia que els -us- caracteritza. Jo sóc valencià, d'ací d'Alzira, i com que no tinc aquestes mancances fonètiques que vosaltres arrosegueu des del ta-ca-tac pronuncie corrèctament "altre" "tancada" o "casa" sense fer botitges com un regidor pepero davant un microfon. L'economia que dius aplicar en la fonètica déu d'ésser la mateixa que apliques a la lectura. Jo no sóc filòleg i no en done lliçons, mentres que tu, incapaç com ets d'escriure un comentari en valencià sense posar la pota a cada línia i que l'únic bagatge biliogràfic valencià que atesores és el llibret de falles, vens ací a exhibir les teves limitacions.
Per altra banda et passes al castellà per diglòssia, la mateixa que els que voleu un valencià d'anar per casa o baixar a comprar el pa utilitzeu a diari arraconant el valencià al seu àmbit àmbit folklòric i saineter més empobridor.
Acabàrem! ara resulta que tampoc saps parlar, a veure si va a resultar que ets un regidor del PP local afectat per la dislàlia que els -us- caracteritza. Jo sóc valencià, d'ací d'Alzira, i com que no tinc aquestes mancances fonètiques que vosaltres arrosegueu des del ta-ca-tac pronuncie corrèctament "altre" "tancada" o "casa" sense fer botitges com un regidor pepero davant un microfon. L'economia que dius aplicar en la fonètica déu d'ésser la mateixa que apliques a la lectura. Jo no sóc filòleg i no en done lliçons, mentres que tu, incapaç com ets d'escriure un comentari en valencià sense posar la pota a cada línia i que l'únic bagatge biliogràfic valencià que atesores és el llibret de falles, vens ací a exhibir les teves limitacions.
Per altra banda et passes al castellà per diglòssia, la mateixa que els que voleu un valencià d'anar per casa o baixar a comprar el pa utilitzeu a diari arraconant el valencià al seu àmbit àmbit folklòric i saineter més empobridor.
Mc Quique - 29/04/2012
Pere Peres, seguramente tendrás menos de alzireño que la mayoría de los que tenemos esas "mancances fonètiques". De la viquipèdia y de nuestro valenciano: el APITXAT, yo te resaltaría esta frase:
Tot i això, l'apitxat no hauria de considerar-se mai un dialecte empobrit o de menys vàlua que qualsevol altre parlar doncs que conserva moltes característiques del català tradicional que s'han perdut a la resta dels dialectes catalans
en:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Valenci%C3%A0_apitxat
Pere Peres, seguramente tendrás menos de alzireño que la mayoría de los que tenemos esas "mancances fonètiques". De la viquipèdia y de nuestro valenciano: el APITXAT, yo te resaltaría esta frase:
Tot i això, l'apitxat no hauria de considerar-se mai un dialecte empobrit o de menys vàlua que qualsevol altre parlar doncs que conserva moltes característiques del català tradicional que s'han perdut a la resta dels dialectes catalans
en:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Valenci%C3%A0_apitxat
Mc Quique - 29/04/2012
Pere Peres te aclaro eso de "menos alzireño", entiéndase por ello, pasar menos tiempo en nuestra ciudad que el resto o la mayoría de alzireños, bien por trabajo o por estudios, que seguramente habrá sido tu caso, moviéndote entre los valencianos del norte, en lugar de nuestra comarca o comarcas centrales de nuestra provincia, donde predomina el valenciano apitxat y que tú pareces repudiar tanto, el cual deberías de sentir como propio si fueses más que "d'ací d'Alzira".
Pere Peres te aclaro eso de "menos alzireño", entiéndase por ello, pasar menos tiempo en nuestra ciudad que el resto o la mayoría de alzireños, bien por trabajo o por estudios, que seguramente habrá sido tu caso, moviéndote entre los valencianos del norte, en lugar de nuestra comarca o comarcas centrales de nuestra provincia, donde predomina el valenciano apitxat y que tú pareces repudiar tanto, el cual deberías de sentir como propio si fueses más que "d'ací d'Alzira".
Pere Peres - 29/04/2012
Doncs ja tenim el "mariachi" pepero gairebé configurat. Si de primer era Templario donant la llanda amb la guitarra desafinada ara ve Mc Quique amb el guitarró...
Aviam Mc Quique, totes les llengües tenen un estàndard que resulta ésser una varietat inteligible per al conjunt dels parlants. Aquesta varietat déu, de més a més, de contribuïr a dignificar-la, la llengua, netejant-la de barbarismes, mancances empobridores o girs fortament dialectalitzats. Diuen que per als anglesos l'estàndard és l'anglés de la BBC. A Espanya passa més o menys el mateix i el castellà ha adoptat un estàndard que seria -també més o menys-el dels noticiaris madrilenys -encara que allà els hagi pegat per avantposar l'adjectiu al sustantiu-. No hi ha cap canal de TV que posi a presentar el telenotícies a algú que semble un pescador de Barbate, per molt castellana que siga la seua parla. Espere que algun día arribeu a comprendre la diferència entre parla i llengua, per aconseguir-ho primer haureu de treure-vos del cap el material refractari.
Doncs ja tenim el "mariachi" pepero gairebé configurat. Si de primer era Templario donant la llanda amb la guitarra desafinada ara ve Mc Quique amb el guitarró...
Aviam Mc Quique, totes les llengües tenen un estàndard que resulta ésser una varietat inteligible per al conjunt dels parlants. Aquesta varietat déu, de més a més, de contribuïr a dignificar-la, la llengua, netejant-la de barbarismes, mancances empobridores o girs fortament dialectalitzats. Diuen que per als anglesos l'estàndard és l'anglés de la BBC. A Espanya passa més o menys el mateix i el castellà ha adoptat un estàndard que seria -també més o menys-el dels noticiaris madrilenys -encara que allà els hagi pegat per avantposar l'adjectiu al sustantiu-. No hi ha cap canal de TV que posi a presentar el telenotícies a algú que semble un pescador de Barbate, per molt castellana que siga la seua parla. Espere que algun día arribeu a comprendre la diferència entre parla i llengua, per aconseguir-ho primer haureu de treure-vos del cap el material refractari.
Templario - 30/04/2012
Pere Peres sigue insultando dada su falta de argumentos. Por supuesto que una lengua tiene que tener un estándar. Pero ¿sería lógico que en el castellano por ejemplo hubieran hecho un estándar extraño a la realidad social del castellano con la única finalidad de acercarlo al francés para intentar alcanzar un franco-español? pues no, no hubiera sido lógico, ni los españoles nos hubiéramos acoplado a ese estándar. Pues exactamente eso es lo que se pretende con el valenciano. Una cosa son giros dialectales que existen en zonas localizadas de la lengua (que también pueden ser reconocidos; véase diccionarios como el de castellano donde hay términos en los que se indica una zona geográfica "carro: Am. coche") y otra cosa son formas utilizadas desde siglos atrás por la práctica totalidad de los usuarios en la práctica totalidad del territorio.
Pere Peres sigue insultando dada su falta de argumentos. Por supuesto que una lengua tiene que tener un estándar. Pero ¿sería lógico que en el castellano por ejemplo hubieran hecho un estándar extraño a la realidad social del castellano con la única finalidad de acercarlo al francés para intentar alcanzar un franco-español? pues no, no hubiera sido lógico, ni los españoles nos hubiéramos acoplado a ese estándar. Pues exactamente eso es lo que se pretende con el valenciano. Una cosa son giros dialectales que existen en zonas localizadas de la lengua (que también pueden ser reconocidos; véase diccionarios como el de castellano donde hay términos en los que se indica una zona geográfica "carro: Am. coche") y otra cosa son formas utilizadas desde siglos atrás por la práctica totalidad de los usuarios en la práctica totalidad del territorio.
Añadir un comentario
