.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
La memòria no és un animal de companyiaUn relat curt d’Albert Reina
“La nit arriba a la seua fi i una majestuosa lluna plena flota per damunt les muntanyes de la banda de ponent”
Inventari de confusions
-------------------------------------------
Albert Reina
Caminant pel carrer, enmig d’una confusa amalgama de pensaments, tracta de recordar el nom de l’estranya criatura que apareix en la novel·la La pell freda, una espècie de batraci de gènere femení que, tot i la seua irrevocable animalitat, desperta el desig i es diria que l’amor dels enfollits habitants de l’illa on passa la història . Declara la guerra a la seua pròpia capacitat de recordar, li planteja un repte: “Si abans d’arribar a casa no l’he recordat, em passarà alguna mena de desgràcia”. Per uns moments focalitza la seua fràgil atenció en la cerca d’aquest record. Comença a construir noms unint síl·labes quasi a l’atzar, buscant una sonoritat que l’aproxime, que li indique el camí adequat. En una primera aproximació, una victòria parcial, recorda que a l’última síl·laba hi apareix la lletra i enmig de dues consonants. Poc constant com és, fia la seua sort al mecanisme pel qual, una vegada abandonat el setge a la fortalesa d’un record, un procés inconscient et llença el nom o la paraula buscada com una pedra contra el front. Eixe mateix mecanisme que li va fer recordar de manera espontània el nom d’una peça de música tradicional celta, The May Mornig Dew. Fou precisament el dia d’abans, després de quinze dies de cerca en el pou de la no-consciència. Esta vegada, però, no pot esperar tant de temps. Després de fer les compres que havia de fer, i ja de camí cap a casa, seu en una terrassa a prendre una cervesa per guanyar temps. Mai s’ha agafat seriosament eixos reptes personals, però alguna cosa li diu que hui s’acomplirà la seua nefasta profecia. No fa tant de temps que ha llegit el llibre, i li agradà molt l’originalitat del personatge, però les lectures més recents i els quefers del dia a dia li han bloquejat el record.
Eixa cervesa s’ha convertit en dues, i les dues en quatre, i les quatre en sis, i mentre desmunten la terrassa s’alça i comença a arrossegar el seu sopor etílic i un aparell digestiu ple de gas carbònic. Ja és nit fosca però tornar a casa amb la derrota no entra en els seus plans, així que comença a deambular pels carrers. S’allunya tot el que pot de la seua llar per evitar la temptació d’entrar-hi, i una bona estona, dues pixarades enmig de vehicles estacionats i algun quilòmetre després s’embolcalla amb uns cartons que ha trobat al costat d’un contenidor i es disposa a passar la nit, en un discret portal deshabitat d’un carreró fosc i solitari.
Desperta unes hores després. El primer que pensa és que afortunadament no ha rebut cap visita indesitjable estant al recer dels cartons. La nit arriba a la seua fi i una majestuosa lluna plena flota per damunt les muntanyes de la banda de ponent, mentre que pel llevant comença a clarejar el dia. Es fica a caminar i de sobte alguna cosa es creua a gran velocitat en el seu camí, a ran de terra. Talla en perpendicular la seua trajectòria i li arriba a fregar els peus. Un gat, un gat enorme, d’un color gris tan uniforme que sembla irreal. No sap d’on ha eixit ni on ha parat. Comença a recitar una vegada i un altra, com un mantra:
- Was it a cat I saw? . Was it a cat I saw?. Was it a cat I saw?. Was it a cat I saw? Whas it.....
És el cèlebre joc de paraules de Lewis Carroll, la frase interrogativa que es pot llegir igualment començant per davant o per darrere. “Potser si entre en casa trobaré morta la meua gossa. Was it a cat I saw?. Potser m’hauran entrat a robar. Was it a cat I saw?. Potser m’hauran enviat un correu comunicant-me que m’acomiaden del treball. Was it a cat I saw?. Potser ... Potser el gat li ha donat la pista definitiva, perquè el nom del personatge de La pell freda també té significat si es comença a llegir per darrere. De fet, l’únic significat semàntic s’obté llegint les seues lletres inversament. Llegit de manera ortodoxa, és un nom molt musical, atractiu i una mica misteriós, però no té cap interpretació. Aneris, Aneris, Aneris la de la pell freda. Victòria!
Tornant a casa, reflexiona. La vida podria ser com “Was it a cat I saw?”, és a dir, podria ser viscuda i interpretada en ambdós sentits. Però no, la vida és com el nom d’Aneris, es viu inexorablement cap endavant però només es compren mirant enrere. I aquesta comprensió no abasta totes les situacions ni totes les vivències , perquè ara mateix no té clar si la passada nit ha dut a terme una heroïcitat o ha comés una imbecil·litat. Almenys, quan obri la porta de la seua llar, veu que tot està endreçat com s’ho havia deixat la vesprada anterior, i la seua gossa li tributa una alegre recepció, encara que li mostra un punt de culpabilitat perquè, com que no ha eixit al carrer en moltes hores, ha deixat enmig del corredor un dipòsit comparable als que oferien darrerament moltes entitats financeres.
Mentre es dutxa i es prepara per anar al treball, es decideix per fi a posar-li nom a la seua gossa. Li agrada molt el de la protagonista d’aquella pel·lícula que va vore l’altre dia, sí...
Caram! Com es deia la pel·lícula?
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Quina alegria quan va recordar el nom! Aneris-collons!!! ja estava patint...
Excelent
La memòria ens gasta eixes males passades, airún. El teu nom també sona molt bé al revés. Gràcies per continuar llegint-me!
Añadir un comentario
