--> Així parlà Zaratustra - elseisdoble.com


Martes, 14 de julio de 2020 Edición diaria nº 4.848 Año: 14 Noticias: 36.580 Fotografías: 96.301 Comentarios de usuarios: 111.965
EL SEIS DOBLE
sábado, 4 de enero de 2014
Clic en la foto para ampliar
Ver imágenes de esta noticia
1

 Així parlà Zaratustra

Sixto Ferrero | L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica



.-000253

Creure en un sol Déu no és una cosa nova, d’ahir o despús-ahir, ni tan sols de fa uns anys, ni segles, com bé saben vostès. Això del monoteisme és una cosa ancestral, vull dir que, i fins i tot els ateus en tenen certa idea, encara que la Bíblia (aquell llibre historico-social que fa de guia de viatges espirituals) comence amb la famosa introducció: «Al principi fou...» i tot seguit relata tots els esdeveniments, vida i miracles, coses bones en general, que ens ha dut i ens durà la religió, cristina (no pot ser altra, almenys ara i ací) i faça èmfasi en que fins que Déu no digué la famosa frase abans no existia res, és clar, el buit terrenal i espiritual, la desídia i el desordre, cal saber que l’argumentari del llibre sagrat va tindre uns precedents erudits, és a dir que abans de fer el llibre, com bons escriptors, calgué uns quants segles de documentació erudita per tal d’escriure un autèntic «best seller» (alto! que ho és). I és ací on trobem que un dels personatges més influents en la redacció de l’argumentari, del tramat argumental de la Bíblia, fou un predicador persa, de naixement i estança desconeguda, es creu que visqué al voltant de l’any 1000 aC, cosa que engrandeix la seua mística presència pels confins històrics de la humanitat, com a un dels màxims influents en la futura civilització de confessionalitat religiosa cristina i jueva. Aquest personatge fou el persa Zaratustra qui fundà el zoroastrisme, essent una religió monoteista contraria al politeisme indoeuropeu establert fins aleshores (“1000 aC”).

Evidentment com a figura pensadora i eminència en els plantejaments pseudofilosòfics, els grecs, els hel·lènics, prompte el feren seu (Plató i Plini el vell), però segles més tard amb la legalització i expansió del cristianisme de butxaca, és clar, oficiós i legal a Occident, les dolenteries de Zaratustra caigueren en l’oblit (casual o premeditat? qui sap com funciona la comandància dels alts càrrecs eclesiàstics). Tot fa indicar que fou, ell i la seua religió, posteriorment un símbol maçó i és per això que Mozart l’inclogué com a personatge del singspiel (òpera còmica alemanya): «La flauta màgica». Uns segles després el filòsof alemany F. Nietzsche escriu: «Així parlà Zaratustra, un llibre per a tothom i per a ningú» (1883-1885), del qual Richard Strauss en compondria un poema simfònic amb el mateix títol (1896) basant-se en el llibre i ideal filosòfic el qual anys després esdevindria fons, o suport, sonor de la famosa pel·lícula de Stanley Kubrick: «2001: una odissea de l’espai». A hores d’ara a desenes de films, documentals, o publicitats és recurrent l’inici musical del poema simfònic de Strauss sempre que la temàtica tinga res a veure amb l’espai, les estrelles, els planetes, la/les galàxies,...

Per tant podem veure com el llegat de Zaratustra s’ha fixat, avui (en l’edat postmoderna), amb el pas dels segles, en la idea del Déu monoteista, la idea filosòfica de Nietzsche sobre la transició en l’evolució de l’home des dels seus orígens fins transformar-se en superhome i la sonorització del crescendo de Strauss amb trompetes i timbals popularitzat per Kubrick. Qui no coneix ara a Zaratustra, és perquè no vol. L’altre dia, el 31 de l’any passat, Alberto Fabra, l’honorabilíssim President, es va transformar en Zaratustra: ens demanà creure en ell (un únic Déu), ens pregà creguérem i confiàrem en l’evolució del seu govern que malgrat la desfeta econòmica, social, cultural i,..., ell, el President (transfigurat en Zaratustra) ens asseverava que anem pel bon camí i assegurava que l’any 2014 serà el de l’èxit (èxtasi total) dels valencians, —a!—, que essent valencians (bons, alto!) és la millor manera de ser espanyols,... (voldria dir que els valencians dolents no són espanyols?, «ai mare quines deduccions») L’oposició ja li ha advertit que el discurs de cap d’any (bé discurs, discurs,... proclama política popular, diríem...) està fora de la realitat. No. Estan equivocats. L’oposició clar. Alberto, vull dir el President Zaratustra, ha aconseguit arribar a la fase de superhome, (aquella que explicava Nietzsche, però en el sentit despectiu del concepte) i ara ja està per damunt del bé i del mal, només ens cal seguir el Déu, ell orarà i treballarà pels cinc milions de valencians per a que tinguem un finançament just, un corredor mediterrani que no passe per Madrid (ep! que Madrid no és Mediterrani?),... La llàstima és que no feren sonar la banda sonora de Kubrick o el poema simfònic de Strauss sinó el ranci himne ofertori que ja cansa i fa olor a reaccionari. Així i tot jo ho he vist clar, ens governa Zaratustra, el persa de Castelló, o no?

Sixto Ferrero

 

El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.

 

 




                          
.-000155                                                                                                                    .-000168

                           
 .-000170                                                                                                      .-000135

                           
.-000048                                                                                              .-000217





El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.

Etiquetas de esta noticia

ArticulistasSixto Ferrero
Opinión

Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia

Benito - 04/01/2014
No he escuchado el discurso del melífluo Fabra, pero si es cierto lo que dice este artículo, el 'Molt Honorable President' me parece una especie de José Antonio pero en plan chirigotero.
Basta recordar cuando José Antonio le dijo a Unamuno: "Estamos necesitados, don Miguel, de una fe indestructible en España y en el español" y aquello de "Ser español es una de las pocas cosas serias que se pueden ser en el mundo". Cambiemos España por la Comunidad Valenciana y español por valenciano.
Ahora Fabra tira de patriotismo y hay que tener fe ciega en sus palabras. Ya lo dijo Samuel Johnson, “el patriotismo es el último refugio de los canallas”. En este sentido, a Fabra le puede quedar el consuelo de no sentirse solo (me refiero a las palabras de Johnson).

Por cierto, si Fabra es el nuevo dios en el que hay que creer, ¿será Esther Pastor la que engendrará el nuevo Mesías?

Añadir un comentario

Pregunta de verificación


¿Qué abunda en el desierto? Arena, agua, gas o árboles
 

Respuesta de verificación

 * Contesta aquí la respuesta a la pregunta arriba mencionada.

Autor

 * Es obligatorio cumplimentar esta casilla con un Nick o nombre real. No utilizar la palabra "Anónimo" o similares.

Email

 * La dirección no aparecerá públicamente pero debe ser válida. En caso contrario no se editará el comentario. Se comprobará la autenticidad del e-mail, aunque no se hará pública, siguiendo nuestra política de privacidad.

Comentario



Antes de enviar el comentario, el usuario reconoce haber leído nuestro aviso legal, observaciones y condiciones generales de uso de esta web.




*El comentario puede tardar en aparecer porque tiene que ser moderado por el administrador.

*Nos reservamos el derecho de no publicar o eliminar los comentarios que consideremos de mal gusto, ilícitos o contrarios a la buena fe; así como los que contengan contenidos de carácter racista, xenófobo, de apología al terrorismo o que atenten contra los derechos humanos.

*EL SEIS DOBLE no tiene por qué compartir la opinión del usuario.
El Seis Doble. Todos los derechos reservados. Aviso Legal
Página optimizada para navegadores Mozilla Firefox, Internet Explorer y una resolución mínima de pantalla 1024 x 768 px.