--> Psicopatologia d’una alcaldia<br>Article d’opinió d’Eduard Hervàs - elseisdoble.com

Miércoles, 27 de mayo de 2020 Edición diaria nº 4.800 Año: 14 Noticias: 36.242 Fotografías: 95.890 Comentarios de usuarios: 111.133
EL SEIS DOBLE
lunes, 17 de febrero de 2014
Clic en la foto para ampliar
Ver imágenes de esta noticia
1

 Psicopatologia d’una alcaldia
Article d’opinió d’Eduard Hervàs

“Qualsevol Alcaldia, també la d'Alzira, recolzada amb els vots de la seua ampla majoria, que ofereix llançar de sa casa a una persona o una família, té una greu psicopatologia”

 

http://www.elseisdoble.com/uploads/image/FOTOS%20FIJAS%20EN%20SECCIONES/Eduard%20Herv%C3%A1s%20%28encabezado%20art%C3%ADculos%20opini%C3%B3n%29.jpgConec Elena Bastidas des que començà com a regidora a l'Ajuntament d'Alzira i jo treballava al Departament d'Educació com a psicòleg. Aleshores ella estava doblement en l'oposició: l'oposició política i preparant-se a oposicions, crec recordar que per a jutgessa. No parlava valencià de manera habitual i es plantejà aprendre'n i parlar-ne, que havia de ser bo per al seu futur. En poc de temps deixà les dues oposicions, es professionalitzà com a dona política i de partit i començà a defendre's en valencià per tal de poder usar-lo quan considera convenient, com ara mateix ja ho fa.

Però no vull ni m'interessa escriure una biografia d'Elena ni descriure les nostres relacions que, si al principi foren ben normals per a una regidora jove de l'oposició i un tècnic municipal, després es van dissoldre en el no-res, encara no sé per què i ni m'interessa, perquè ja no he de posar a la pràctica els objectius polítics i programàtics d'un govern municipal, com aleshores.

Ara només vull reflexionar sobre com m'ha impressionat i, fins i tot, afectat la notícia eixida als mitjans escrits i digitals, amb alguns comentaris d'altres lectors, sobre el previsible desnonament per expropiació d'unes persones que ara mateix viuen al Torrejó Alt d'Alzira. Per a enderrocar-les i ubicar-hi un parc, jardinet o similar. Pel que vaig llegir, hi ha algunes persones a les que pagaran una misèria per deixar-los sense casa; en algun cas, 1.500 o 2.000 euros.

Pel que sembla, Elena es sentí entre ofesa, agredida i amenaçada quan un veí del Torrejó li va dir en el programa ‘L’alcaldessa respon’ que si el tiraven de sa casa, amb els diners que li quedaren es compraria una escopeta. La seua resposta institucional fou dir-li al policia que el llançara fora de la sala. Algun comentari en un diari local digital parlava de la manca d'empatia i la gelor de l'alcaldessa davant d'una persona amenaçada de quedar-se sense la seua casa que, suposem pel preu, potser siga xicoteta i miserable, en un barri deprimit i degradat. Però és sa casa, el lloc on viu i pensava viure, on dorm, menja i es resguarda de la pluja i del fred i s'amaga del sol, on té les seues moltes o poques pertinències i records d'una vida.

I, professionalment parlant, vaig pensar que qualsevol Alcaldia, també la d'Alzira, recolzada amb els vots de la seua ampla majoria, que ofereix llançar de sa casa a una persona o una família, té una greu psicopatologia. No parle de malaltia mental d'Elena, que no és el cas ara, ni tampoc no m'importa. Ella pot tindre la seua psique com vulga,  puga i li deixen. Em referisc a l'Alcaldia com a concepte i concreció com a centre de poder municipal que, si no tinc mal entès, hauria d'administrar la ciutat amb l'objectiu d'aconseguir el bé comú.

Em pregunte jo si hi ha algun bé comú en un jardinet, parc o similar construït sobre els enderrocs de d'unes cases d'on han hagut de llançar als seus habitants a canvi de 1.500 o 2.000 euros, perquè no se'n volien anar a bones. No a canvi d'una altra casa similar, en un lloc pròxim i, aprofitant l'ocasió, amb millors condicions. No, simplement pagant el preu que se li marca per l'Ajuntament -o un poc més si s'atreveix a al·legar i recórrer-ho judicialment, si cal.

No, no és un bé comú. I si l'Alcaldia només fa que manar que tiren de la sala al senyor que es nega a anar-se'n i diu que comprarà una escopeta amb els pocs diners que li quedaran és que té una certa psicopatologia, potser Psicopatia Institucional. És una manca de sentiments en relació a les persones a les que se'ls pot estar fent mal i seguir fent-los-en. Psicopatia institucional, quan importa només  el que la institució programa i fa sense pensar en aquells als qui es pot llastimar.

No parlaria d'Autisme Institucional, perquè la comunicació existeix i és selectiva, i es sap molt bé com i a qui cal afavorir i a qui no. Sempre hi ha persones i institucions més arrimades a qui cal acontentar i procurar no fer sofrir de cap manera. No és Autisme institucional, encara que ho semble quan l'Alcaldia es nega al diàleg amb una part de la seua ciutadania que, haja-la votat o no, és ciutadania, paga impostos, les despeses i els seus jornals. O quan fa oïdes sordes a la veu dels xiquets, xiquetes i adolescents, any rere any, a qui fan creure que els faran cas algun dia. Al final, els adolescents es fan majors, volen del niu i un problema menys; ja n'entraran uns altres per a les fotos.

Les institucions psicopàtiques no solen anar als professionals de la salut mental, perquè no són conscients de la seua malaltia. El seu afany de simulació i d'autoengany els supera i arriben a voler fer creure que el bé comú d'un jardinet pot aconseguir-se amb allò que anomenen amb les seues amistats “danys col·laterals”. L'autocomplaença que els ve del poder dels vots arreplegats a les urnes els impedeix confrontar-se amb la realitat, llàstima siga i llàstima de vots.

Mirant-ho bé, trobaríem també a l'Alcaldia trets que podrien determinar l'existència d'altres trastorns, però no Esquizofrènia Política, que li permetria des-responsabilitzar-se dels efectes de les seues decisions, per acció o omissió. Normalment l'Alcaldia dissimula i simula amb somriures, però segur que quan es mira sola a l'espill municipal, en trobar-se el rictus fred i cínic, tanca els ulls i recorda el recompte dels vots, com si foren l'única font de saviesa i dignitat i l'excusa perfecta per a manar fer i desfer. És aleshores quan s'adona que té dret a tot perquè és reconeix com una perfecta Alcaldia Feudal, i es riu perquè es convenç que es bo per a la ciutat fer un jardí sobre els enderrocs de les cases expropiades dels seus vassalls.  Llàstima.

 

El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.



                           
 .-000210                       .-000132   .-000113                                                                .-000080

 

 

 

Etiquetas de esta noticia

ArticulistasEduard Hervàs
Opinión
PolíticaActualidad Política

Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia

Ulises (Todos con Josep) - 17/02/2014
¿Es posible, hablamos de atropello, de expropiación, que la humana reacción del ciudadano del Torrejó Alt d'Alzira, en un futuro próximo, no sea un hecho aislado?. Los estudios recientes sobre la situación social de la población española anuncian para los próximos quinquenios un "debilitamiento inexorable y profundo del Estado del Bienestar" (socialdemocráta) y tenderemos hacia un "modelo neoliberal" similar al de EEUU (adelgazamiento de las clases medias, desigualdad de la renta y crecimiento de la pobreza en las cases populares). Hablamos de un panorama marcado por el paro y el empobrecimiento, en el que las familias se consolidarán como puedan resistir como una plataforma básica de apoyo para todos sus miembros, vemos que proliferarán, lo dicen los estudios, hogares que albergarán tres generaciones y todos ellos en riesgo económico y con dificultades se subsistir de una manera normal. Por otra parte, el panorama laboral para nuestros jóvenes es muy negro: la tasa de desempleo juvenil se mantendrá alta y la inserción laboral parasará por una "alta precariedad, salarios bajos intermitentes, condiciones laborales de poca calidad y escasas perspectivas".
Posiblemente; la solución de expulsar del "foro público" al ciudadano del Torrejó no era lo más conveniente, no comparto las formas y no comparto la amenaza, puedo comprender la situación extrema - pérdida de la casa - del ciudadano del Torrejó. Ahora bien, Elena, debe tener recursos - habilidades sociales - para reconducir la situación y trabajar con todos los alcireños y para todos los alcireños en la solución de los problemas que la gran mayoría de nuestros conciudadanos tienen planteados y que arriba he enunciado. Recorrer Alzira, escuchar y seguir haciendo lo mismo - mirar hacia otros lado -, es gastar tiempo y dinero sin sentido. Al final, siempre conseguirá convencer a los mismos pocos , convencerá a los que realmente no tienen los problemas descritos. Termino esperando un "Plan de Actuación" de Elena que recoja las sugerencias de los ciudadanos. Evidentemente, si la propuesta del Plan es seria y rigurosa, estaremos todos apoyando y trabajando. Esperamos acontecimientos.
Indisnado - 17/02/2014
Me ha encantado su artículo.
Lo peor del caso es que a los bancos a los que nuestra “Alcaldesa roja iba a expropiar” han quedado en agua de borrajas.
No voy a negar que cuando me enteré del apoyo que ofrecía a los más desfavorecidos me emocioné y llegó a engañarme. Muchos, pensamos que en ese mirarse al espejo municipal que comenta, había descubierto la negrura de su alma y como en Cuento de Navidad de Charles Dickens, había cambiado.
Pero esos tres fantasmas, en su caso no solo fueron olvidados, sino que, sacando fuerzas de flaqueza y criando el mal de XXXXXXXX se decide a desahuciar a la gente más humilde de nuestra ciudad. Mediante la manera más miserable, expropiando por el importe de un par de meses de alquiler, una casa propiedad de un ciudadano. Una vivienda que como muy bien Ud describe, es todo lo que tiene en este mundo.
Eso desde luego no es cristiano, ni humano ni siquiera animal. Por miserable que sea una cueva, un hormiguero o un nido, son todo lo que dispone un ser para desarrollar su vida.
Esta señora, aplasta, desaloja a aquellos que nada pueden contra ella.
No se atreve con los bancos.
No habrá recursos, ni abogados, ni juicios ni apelaciones. Esa gente no tiene recursos.
Espera sin duda XXXXXXXX de esta persona, desesperada, en la calle, con 1500 euros en el bolsillo que apenas le darán para pasar un par de meses y XXXXXXXXXX

Deberíamos reflexionar.
Como Martin Niemöller decía, Cuando los nazis vinieron a llevarse a los comunistas, guardé silencio, porque yo no era comunista.
Cuando encarcelaron a los socialdemócratas, guardé silencio, porque yo no era socialdemócrata.
Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas, no protesté, porque yo no era sindicalista,
Cuando vinieron a llevarse a los judíos, no protesté, porque yo no era judío,
Cuando vinieron a buscarme, no había nadie más que pudiera protestar.
No olvidemos que la gente humilde, que disponemos de una casa para vivir y que es todo lo que tenemos vamos detrás de él. Hoy es XXXXXXX de este conciudadano pero quién será mañana.
Seré yo, será otro pobre.....
Indisnado - 20/02/2014
y criando el mal de XXXXXXXX se de

Espera sin duda XXXXXXXX de esta persona, desesperada, en la calle, con 1500 euros en el bolsillo que apenas le darán para pasar un par de meses y XXXXXXXXXX.

Que se eliminen términos ofensivos, malsonantes o hirientes tiene un pase.
Que se mutile un texto haciendo que pierda su significación, con esa censura no puedo estar de acuerdo.

Mis recuerdos al censor.

Añadir un comentario

Pregunta de verificación


¿Qué abunda en el desierto? Arena, agua, gas o árboles
 

Respuesta de verificación

 * Contesta aquí la respuesta a la pregunta arriba mencionada.

Autor

 * Es obligatorio cumplimentar esta casilla con un Nick o nombre real. No utilizar la palabra "Anónimo" o similares.

Email

 * La dirección no aparecerá públicamente pero debe ser válida. En caso contrario no se editará el comentario. Se comprobará la autenticidad del e-mail, aunque no se hará pública, siguiendo nuestra política de privacidad.

Comentario



Antes de enviar el comentario, el usuario reconoce haber leído nuestro aviso legal, observaciones y condiciones generales de uso de esta web.




*El comentario puede tardar en aparecer porque tiene que ser moderado por el administrador.

*Nos reservamos el derecho de no publicar o eliminar los comentarios que consideremos de mal gusto, ilícitos o contrarios a la buena fe; así como los que contengan contenidos de carácter racista, xenófobo, de apología al terrorismo o que atenten contra los derechos humanos.

*EL SEIS DOBLE no tiene por qué compartir la opinión del usuario.
El Seis Doble. Todos los derechos reservados. Aviso Legal
Página optimizada para navegadores Mozilla Firefox, Internet Explorer y una resolución mínima de pantalla 1024 x 768 px.