--> L’esperit aventurer - elseisdoble.com


Miércoles, 8 de julio de 2020 Edición diaria nº 4.842 Año: 14 Noticias: 36.551 Fotografías: 96.268 Comentarios de usuarios: 111.921
EL SEIS DOBLE
martes, 25 de marzo de 2014
Clic en la foto para ampliar

Joan Lluis Vives
Ver imágenes de esta noticia
1

 L’esperit aventurer

Sixto Ferrero | L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica


.-000274

Arran de la 30a celebració de la proclamada llei de símbols, la qual està sent anunciada i «publicitada» pels mitjans de comunicació, —els grans mitjans privats—, de manera jocosa i graciosa —ho dic perquè l’altre dia en una emissora sonava la falca de la susdita llei homenatjada en castellà, tot seguit un anunciava medicació afrodisíaca pels mascles recomanava el seu ús, per a acabar arrodonint la seqüència amb la mateixa falca en valencià, i al final: som. Som Generalitat, deia la falca, virils i sense problemes d’erecció—, si més no em semblava còmic els motius pels quals, els oients valencians ens hem de sentir orgullosos dels simbolismes i simbologies que la Generalitat ens proclama, com a ciutadans del país, i com a contribuents amb dret als serveis que la magnànima i gloriosa Generalitat ens ofereix. La falca, res innovadora i fent ús als tipismes governamentals de la ideologia imperant, ens demana sentir-nos part de l’ésser, o de l’ens, cosa gens física, sinó que imaginària, idealitzada en la ment dels valencians de bé que volen adherir-se a la causa. De pertànyer. De formar part de la Generalitat, ser una pedra més del conjunt.

Des de les escoles i instituts que s’ofereixen, passant per la qualitat en els serveis sanitaris, fins al bé que han fet ells passant pel govern, cosa que, de no haver estat així, Déu sabrà on hauríem anat a parar. El cas és que he trobat a faltar una falca que descrivís l’esperit aventurer dels valencians. Cosa que sembla, segons les comprovacions que he fet de les fonts, sempre hem portat a dintre del nostre moll de l’os, a més va refutar la meu hipòtesi la diputada popular, senyora Maria Fernández Vidal la qual confirmà l’esperit aventurer com a motiu pel qual s’immigra del país, va dir fa uns dies davant la interpel·lació de Compromís a estudiar la immigració dels valencians en els darrers anys, d’ençà la crisi de 2008 fins avui. I una cosa està ben clara, aventures i aventurers hi ha de totes menes. Per motius diversos i inversemblants, però tots tenen una cosa en comú, els aventurers tenen com a objectiu tornar a casa, al país, la terra. Almenys morir-hi al lloc on neixes, aquest és el desig, que altrament de vegades i en alguns casos no ha arribat a produir-se. Ara això sí, han gaudit de l’aventura.

Les sensacions intrèpides que ofereix l’aventura hom la troba on vol. A qualsevol viatge, de negoci o laboral, li podem afegir el tarannà aventurer, o, ara em diran que Joan Lluís Vives no immigrà per desig de conèixer Erasme, i no per por a acabar morint abrasat com la seua família, acusat per la Santa Inquisició. I que hem de dir dels austriacistes que fugiren a corre-cuita cap a Àustria, Itàlia i Alemanya fotent el camp per la crematòria victòria dels felipismes en la Guerra de Successió, ara bé, clar que alguns, més aventurers i bel·ligerants amb gana de brega, en comptes de posar regnes pel mig del Borbó, encara tingueren ganes de pujar cap a Barcelona, en recerca d’aventures guerrilleres i tornar a combatre l’exèrcit castellà a la ciutat Comtal. I a propòsit del Principat, que en direm, i molt abans de la crisi, de tots els professors valencians que setmana, mes o any rere any pugen cap a dalt a treballar, amb l’adrenalina altiva en recerca d’aventura educativa que els done de menjar?, òbviament marxen empesos per l’esperit aventurer, qui ens duria a pensar que ho fan per la mancança d’oportunitats i les poques places de professorat que el nostre país ens ofereix? —Déu em guard de pensar això—. El Sénia sabrà quantes rodes trepitjaran el pont que separa el límit entre terres de parla catalana. Tot un gest aventurer. De la mateixa manera que els immigrats a Orà alacantins, els exiliats a Amèrica per la Guerra Civil,..., tots ells aventurers, amb un pregon esperit, però de supervivència.

Hom aventurer, forçat, es pregunta si no hauríem d’incloure aquest esperit com a un símbol més dels valencians? —després d’adquirir l’esperit de la corrupció, de la mediocritat i les retallades, qui no vol ser també aventurer, sense ser pejoratiu això—. En qualsevol cas, això ho decideixen els polítics i la societat civil, a la qual només se’ns convoca davant els desgavells auto propagandístics del PP (com aquell del «Veles e vents» de fa uns mesos), poc o gens influirem si no canvien les coses. Del que puc donar compte fefaentment, és que sort tenim els que només hem d’immigrar a Catalunya, en sé d’uns quants que estan voltant per Berlin, i l’esperit i ganes de gresca en tenen ben poca, molt menys quan s’acaba el visat de turista i has treballat en dos «minijobs», t’has posat malalt i has hagut d’aguantar el dolor o pagar-te la visita del metge, tot i guanyant una misèria de poc més de quatre-cents euros, i pagar taxes per a convalidar títols i cursar les matèries que no convaliden,... tot una aventura humana, perquè per a deshumanitzats i cruels ja estan les governants populars que donen les directrius a les tanques de Melilla i Ceuta. «Més navalles, més navalles»! Crida aquell ministre tot i simulant els Germans Marx.

I així, amb aquetes surrealistes respostes dels governants del nostre país, qui no se sent atret pels cants subversius de Catalunya? Doncs això és al que tem el president Fabra. Això almenys ha declarat ell. Temps al temps i seny, que ens toca per herència.

Sixto Ferrero

 

El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.

 


                          
 .-000018                                                                                                                                  .-000137

                          
 .-000189                                                                                                                                 .-000084

                          
 .-000123                                                                                                                                  .-000188

 

 

 

El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.

Etiquetas de esta noticia

ArticulistasSixto Ferrero
Opinión

Añadir un comentario

Pregunta de verificación


¿Qué abunda en el desierto? Arena, agua, gas o árboles
 

Respuesta de verificación

 * Contesta aquí la respuesta a la pregunta arriba mencionada.

Autor

 * Es obligatorio cumplimentar esta casilla con un Nick o nombre real. No utilizar la palabra "Anónimo" o similares.

Email

 * La dirección no aparecerá públicamente pero debe ser válida. En caso contrario no se editará el comentario. Se comprobará la autenticidad del e-mail, aunque no se hará pública, siguiendo nuestra política de privacidad.

Comentario



Antes de enviar el comentario, el usuario reconoce haber leído nuestro aviso legal, observaciones y condiciones generales de uso de esta web.




*El comentario puede tardar en aparecer porque tiene que ser moderado por el administrador.

*Nos reservamos el derecho de no publicar o eliminar los comentarios que consideremos de mal gusto, ilícitos o contrarios a la buena fe; así como los que contengan contenidos de carácter racista, xenófobo, de apología al terrorismo o que atenten contra los derechos humanos.

*EL SEIS DOBLE no tiene por qué compartir la opinión del usuario.
El Seis Doble. Todos los derechos reservados. Aviso Legal
Página optimizada para navegadores Mozilla Firefox, Internet Explorer y una resolución mínima de pantalla 1024 x 768 px.