.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Converses de carrerSixto Ferrero - L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
El carburante más barato de la comarca lo tienes en Alzira
Nueva temporada en las Piscinas Municipales Cubiertas de Alzira
La comarca de la Ribera en fiestas >> Clic aquí
La setmana passada passava per una vorera atapeïda de gent entre la façana d’un bar i la terrassa del mateix, —això és prou significatiu—, vaig pensar, detall que l’economia funciona, és que els bars, com a consulta psicològica o punt d’ofegament de penes, van funcionant. Una colla d’homes parlava efusivament: «este domingo empieza lo bueno», deia reiteradament qui semblava el coordinador de la tertúlia; crec que diumenge passat hi havia un important partit de futbol, i a això feia referència la frase. Arribat al parc, les converses incoherents dels vells salten entre pols oposats, la resistència a la vellesa i la vehemència de la sapiència; «les mires a totes, però,... no notes res», deia un vell amb bastó, corbat i clarament fregant la vuitantena llarga, els altres riuen i brofeguen exabruptes, es poden imaginar. De sobte el tema és el calor, la falta de pluja i les complicacions a l’agricultura que tot això comporta, uns parlen, altres callen i un mana callar l’altre, acusant-lo d’ignorant. Toca el sol tots els bancs, i els vells afligits pels rajos blasmen contra l’urbanista que dissenyà el parc, la posterior tala, la promesa reforma de l’entorn, la brutícia acumulada,... Aparca un cotxe, sensiblement damunt del voral, això també és motiu de debat. Se sufoquen, repica a dos quart d’una i pleguen a dinar.
Al parc, els pares i les mares, amb fills en edat escolar, conversen del motiu marcat pel calendari: horaris, materials escolars, pressupostos d’inici de curs, uniformes, si aniran al mateix grup de l’any passat o quedaran separats,..., unes dones de mitjana edat, amb el carret de la compra s’aturen, se saluden, es petonegen: «vinc de prendre hora a la perruqueria, vull fer-me tint, metxes i un modelatge», diu trencat la salutació una. L’altra afirma, que ells van retornar ahir de la platja, encara estan aterrant i cal posar en ordre la casa, com bé sap l’altra, la seua casa està en carrer de volta i cal mostrar-la galant, senyorial i acollidora pels convidats que esperen per a les properes processons que estan a tocar. L’altra se la mira, envejosa de la situació de la casa i insisteix en tot allò que es farà a la perruqueria, al final la propietària de la casa en carrer de volta cedeix i justicierament afirma: «qualsevol va a la perruqueria, per a fer-te quatre metxes i un tallet de cabell necessites mig jornal». La cosa queda ací. Trucs i retrucs habituals.
Compre el pa, mentre m’adone que el poble ha despertat de l’oblit de l’agost, hi ha més joves que debaten entre què es posaran el dia set, el vuit i si van als bous o no. Això, fa uns anys no es parlava, ser jove era majoritàriament persona amb abonament, avui la crisi, ha fet portar a debat, entre els joves, si hi van amb abonament o nomes eixiran els caps de setmana, els altres dies, passaran per ser unes estranyes vacances tot i haver començat el curs.
Converses de carrer pragmàtiques, de resolució de dubtes instantanis, in situ, de fer la vida fàcil, alegre, quotidiana,... Malauradament o afortunadament ningú parla, en cap dels contextos quotidians en que m’hi veig a partir de l’hora sexta, de la definició de valencià oferta per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Molt probablement, només un deu per cent de les persones amb qui quotidianament m’hi creue sabran que s’havia publicat un nou diccionari normatiu, i probablement menys encara hauran recercat la definició. Siguem sensats, no és una conversa ni de carrer ni quotidiana, ni molt menys pragmàtica, si no ben bé cosa tècnica, de lingüistes que defineixen per tal que la ciència de la llengua tinga bases sòlides per fer els seus pertinents estudis. La llengua passa a les converses de carrer nomes amb un motiu, quan els governants del PP arengats pels caps del partit, la trauen a passejar i posen els nassos on no els correspon, aleshores, despietadament interessats en recuperar vots perduts per les seues nefastes gestions durant més de vint anys, trauen les senyes d’identitats nacionals (i no diferencials amb les castellanes) per tal que vells, senyores, pares, mares i joves discutim si és valencià o català; ells mentre, satisfets per haver coaccionat els acadèmics que el mateix PP (Zaplana) havia creat, ara es graten la panxa satisfets de recuperar terreny en les futures enquestes.
Jo no definiré la llengua que parle i escric, només m’adone d’un fet pragmàtic, per qüestions laborals parle i escric allà igual com ho faig ací, i quan he estat més enllà de la mar he fet el mateix i mai m’he trobat amb que no m’entenguen o jo no els comprenga. Diuen els experts lingüistes, també els romanistes, on s’inclou la castellana, que hi ha més diferències entre el castellà de Guatemala i el de Madrid que entre el català de L’Hospitalet i el de Favara, però ningú se li ocorre dir al castellà de Guatemala, guatemalenc. Ara bé, si ací ens encabotem en farcir la llengua de castellanismes, òbviament trobarem moltes diferències, fins i tot de poble a poble. I done fe, que això passa.
Allò que hauria de ser conversa de carrer és el gir que està prenent la cosa governativa nostra, adonats que no poden amb la ciència i el seny lingüístic arramblen amb coaccions, amenaces de dissolució i directrius més pròpies de règims dictatorials que de persones sensiblement democràtiques. A més el debat de fons, no és la definició del valencià, per a ells, pels populars, és castellà hegemònic o català de València.
Sixto Ferrero
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
.-000260 .-000168
.-000048 .-000287
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Primer. Nomes n'hi ha que vore com escrius per a entendre que no tingues cap problema per a entendre la llengua del nord. Ara, pot ser que molts valenciàparlants (em referixc a aquells que el parlen de cuna, ensenyat pels seus pares) no entenguen ni la mitat de lo que dius.
Segon. El fet de que parlants de dos idiomes s'entenguen entre ells no té res que vore en que eixes dos parlar siguen la mateixa llengua o dos diferents. Com a argument per a l'anexionisme llingüistic es dèbil. Per eixemplo, jo vaig sentir un debat entre candidats a la Xunta de Galicia, en el que tots parlaven en galleg i ho vaig entendre tot perfectament (de fet, un grandísim porcentage era igual al castellà).
Tercer. Dius "hi ha més diferències entre el castellà de Guatemala i el de Madrid que entre el català de L’Hospitalet i el de Favara". M'agradaria vore l'estudi seguit per a arribar a eixa conclusió. Entre el valencià oficialisat i el català potser que no n'hi haja molta diferència (i ja n'hi ha prou), pero entre el català i el valencià social (el del poble) n'hi ha molta més diferència que la que n'hi ha entre atres llengues que estan considerades diferents. Per eixemple galleg i portugués, castellà i aragonés, asturià i lleonés i mirandés i extremeny (les 4 considerades llengües per la majoria dels llingüistes), tot aixó dins de la Península, no digam ja entre serbi i croat per eixemple. O també entre català i occità (eixe paregut "s'oblida" perque ja trenca eixa "teoria" de llengua nascuda en Catalunya i exportada per la repoblació).
Quart. Sí, ben pocs parlen de la definició de la AVL, pero perque pocs han sabut de la noticia. Pero a l'inmesa majoria dels valencians que s'enteren els repateja el fege. Com tots els atacs, insídies i ofensen al nostre poble, la nostra història i la nostra llengua valenciana. Tal i com repateja el insultant mapa que acompanya l'artícul.
Aneu patejant aixina al poble valencià i conseguireu que algun dia esclate, revente, fart de tant de pisotó.
El millor del comentari d'aquest "valenciano" és el final: "pisotó" arruixa que plou. Serà burro!
Quan te refereixes als valencians què el "parlen de cuna".... vols dir als valencians analfabets? Valenciano.... des de quan un ciutadà què mai ha tingut la possibilitat d'estudiar la seua llengua i apendre-la en l'escola pot sentar càtedra sobre filologia?
El teu argument és tan sòlid com el d'un gadità què aprén la seua llengua dels seus pares, sense anar a escola, i afirma què el què ell parla i escriu no se li sembla al castellà.
Qualsevol ciutadà de Madrid, posem per cas, què no haja anat a escola, de ben segur tindrà dificultats en entendre un llibre de Cortázar o de Garcia Márquez. Pot ser si en lloc de Madrid, haguera nascut a València, s'atreviria a afirmar sense què se li caiguera la cara de vergonya, just igual què ho afirmes tú, què la llengua de Cortázar i la què ell ha aprés a casa no son iguals, i per tant han de ser diferents.
Curiós territori el nostre, on uns quants "simequieres" poden questionar impunement, i sense rubor algún, els dictamens i les definicions de la comunitat científica (en aquest cas l'AVL). Així ens va i així ens anirà.
Pere Peres. Quan vaig escriure el castellanisme "pisotó" ho vaig fer en tota la idea (em dona igual si t'ho creus o no, pero inclús volia ficar-ho en cursiva i no vaig vore manera de fer-ho). Primer perque en un àmbit coloquial no tinc problemes en ficar un castellanisme, un anglicisme o un galicisme o lo que siga. Pero sobre tot ho vaig fer per vore com botaveu els "panques": insultant, però sense cap argumentació. No obstant, jo no et compararé en cap aninal... per mirament als animals.
Asmodeo. Sí, em referixc als que, encara que no podien estudiar-la durant generacions, la mantingueren viva transmitint-la de pares a fills. Eixos eren els únics usuaris de la llengua, encara que fora només a nivell oral. Quan per fi ja es pot estudiar i escriure, lo que tindrien que fer el lingüistes és normativisar eixa llengua, no inventar o importar una atra, encara que tinga algunes semblances. No té cap sentit, anar a un poble que durant centenars d'anys a la "taula" li ha dit "taula", i dir-li que no té que dir "taula" sino "guruguru". I aixó és lo que s'ha fet en el valencià. Inventar una llengua artificial (part de valencià social, part importar del català, alguns condiments i rameta de jolivert). La llengua la fan els usuaris (per algo es diu 'llengua'), y els lingüistes i filòlegs la normativisen.
No sé perqué sempre que comente els casos del galleg/portugués o del extremeny, tots ho pasen per alt. I és que ningú pot dir perqué eixos idiomes que varen anar formant-se a partir del llatí, sí es diu que formaren una branca comuna que després es va escindir en diferents llengues, i aixó mateix no es pot dir per al valencià-català, o inclús valencià-català-llemosí-occità.
Respecte a les "comunitats científiques" varies coses: primera, és més que discutible una comunitat científica en membres elegits políticament; segon, es una mentira repetida que tots el científics defenguen la teoria de la llengua única. Tercer, al llarg de l'història fins a principis del segle XX, era prácticament unànime entre la comunitat científica el reconeiximet del valencià com a llengua (inclús va tindre una cadira en la RAE quan esta institució tenia representacions de les atres llengues peninsulars). Quart, en el naiximent i evolució de la teroria que diuen "unitat de la llengua" (jo preferixc "anexionisme llinguístic") el factor més important ha sigut el colp de talonari. S'han invertit molts diners en fer creure que és una teoria que té base científica. Estic cansat de sentir que la teoria s'ha obtés "aplicant els criteris científics" pero aixó es repetix, pero no està en cap lloc. Eixa teoria té dos pilars "sine qua non" (Pere Peres, açò tampoc és valencià, sino llatí, pero ho fique): la desaparició del mossàrab durant la dominació musulmana, i una repoblació numerosa. Cap dels dos pilars ha sigut demostrat. És més, tot apunta a que els dos son falsos.
Precisament, el fet de tindre una Acadèmia independent per al valencià, fa que el valencià tinga la seua pròpia normativa independent de atres llengues. Per tant, no poden considerar-se úniques. En la presentació del diccionari la AVL va destacar que un gran percentage (crec que era el 20%) de paraules no estaven en cap atre diccionari del mon. Si a eixe percentage li sumem les paraules que han existit històricament en el valencià i no s'han arreplegat (fiquem un 10%), i les que sí s'han arreplegat i no han existit mai en el valencià (fiquem un atre 20%, introduides per "compatibilitat en atres formes del sistema llingüístic"), dona un percentage del 50% de diferència entre les dos llengües. Encara podem dir que és la mateixa?
I ara ve el "valenciano" fent genuflexions per reconéixer les seves dificultats a l'hora de distingir un teclat d'ordinador d'una garba d'herba. Per un moment he estat temptat d'ensenyar-li a polsar dues tecles alhora però atés la seva burrera de solemnitat pense que aquesta feinada em costaria més que enganxar l'haca al carro.
I que carall, hui es divendres! millor me'n vaig a fer-me'n quatre cervessotes amb els amigatxos.
Pere Peres, quina argumentació més sòlida, quina forma de introduir arguments !!!. Per a anar a un concurs de debats!! I en quin respecte als demés!! (açò, per si no ho saps és ironia). Tú no em podries ensenyar-me res ni tornat a nàixer 4 voltes, i menys encara algo relacionat ab ordenadors.
Però servix per a vore a on està cadascú: els "panques" (o polacos o catalufos) només esteu en les paraules vuides de contingut i l'insult permanent. Pero, no passareu!!
Sí ho me sí Valenciano. També podria escomençar per ensenyar-te a escriure:
buides s'escriu amb b de Borriana, o de burro, o de bestiar. Molt complicat, ja ho sé. Deuria d'escomençar per alguna cosa més senzilleta, aviam: la ema amb la a ma, la ema amb la e me... Uff quina feinada. La taula ja està parada. M'espera un Blanc Perscador gairebé congelat. Ni m'ho pense.
Valenciano, tú què afirmes què les llengues les fa el poble què les utilitza...... on has escoltat dir això d'"ab"? Per fer diferents valencià i català els qui més paraules "valencianes" heu inventat, sou precíssament, els secessionistes.
La cançoneta de què l'unitat de la llengua se sustenta en la pressumpta desaparició del mossarab, i de la quantitat de repobladors, la repetiu vosaltres com un mantra. Cap estudi de sociolingüística seriós manté què només eixos elements serveixen per explicar la implantació d'una llengua. Si això fora així, ni el llatí a iberia, ni el propi castellà a Andalusia o a Amèrica hagueren acabat imposant-se. O penses què la quantitat de repobladors provinents de Roma va ser tan nombrosa copm per explicar la desaparició de les llengues parlades pels íbers.
En fi, és una discussió estèril. La comunitat científica no és, només, l'AVL, encara què hi forme part. En qualsevol cas, preferisc creure els raonaments dels estudiosos què els de qualsevol aficcionat. Allà tú si prefereixes creure què la terra és plana, o què la teoria de la evolució és falsa.
Asmodeo, "ab" és la paraula que s'ha utilisat durant segles en valencià, sustituida a nivell oral per "en". Lo que no hauràs escoltat es "amb", o l'hauràs escoltat en eixos que deprenen "valencià" en un curset, o aquells que ho diues a propòsit per tal d'introduïr la parauleta a on no ha existit mai.
"Donde dije Diego...". Tu diràs que no, però els seguidor de la hipotesis catalanista sempre han dit que el mossarab havia desaparegut en el Regne de Valencia durant la dominació musulmana, i que el català el portaren el reconqueridos i repoblador i posteriors asentaments. Ara, pot ser, que quan es veu que les premises de partida per a la hipotesis son falses, puix se canvia de premises. Clar que n'hi han atres formes de portar una llengua a un atre lloc. El cas del castellà a Amèrica, va ser a base de gavinet, tallant el coll al que no es fea cristià i castellanoparlant, i aixina deprengueren el castellà pero no varen despareixer les llengües anteriors. Pero eixe no és el cas de la Reconquesta. Atra forma es la de Roma, en una cultura inmensament superior a la preexistent, cosa que tampoc ocorregué en la Reconquesta. M'agradaria saber quina és la nova teoria per la qual el català va vindre ací.
En lo que sí estic d'acord ab tu, és en que la comunitat científica no és només l'AVL, ni la Universitat de València. I n'hi ha comunitat científica que recolza les diverses teories sobre l'origen del valencià, al menys suficient, com per a considerar que totes son teories, i no ficar una com a llei absoluta. Lo mateix que ocurrix en atres llengües peninsulars.
Tu no preferixes creure els raonaments del estudiosos, sino només dels estudiosos que recolzen les teues idees prèvies. Si te pareix més científic seguir una normativa inventada per un ingenier industrial, en barbaritats com adoptar una grafia del euskera (tx) simplement perque "ch" li recordava al castellà, allà tu i eixe cientifisme.
Te recorde que antigament eren els estudios oficials els que dien que la terra era plana, i el que dia que era redona era el 'loco', el que n'hi havia que cremar perque trencava tot el castell montat.
Res, pensa lo que vullgues, però estàs seguint una teoria montada a colp de talonari.
Valencià: Tú també utilitzes els "arguments" a conveniència. Si acceptem què les llengues les fan els usuaris, independentment del seuconeiximent, en cap lloc o indret, com preferisques, de les nostres comarques escoltaràs "ab".
En segón lloc, et recomene llegir els estudis de Sanchis Guarner respecte de la pervivència del mossarab en terres valencianes durant la dominació musulmana i després. això de la "desaparició" t'ho has inventat tú.
En tercer lloc, la sociolingüística explica els factors, diversos, què expliquen les desaparicions de llengues i la substitució per altres, i no sempre el factor poblacional és rellevant.
A la corona d'Aragó també va funcionar el ganivet i la inquisició. i l'expulsió de moriscos i tota la burumballa.... massa llarg per perdre temps explicant-t'ho per acií.
Antigament, els "estudis oficials" eren els què es derivaven de la Biblia, res de científic.I res comparable a la Universitat de València, l'AVL o altres institucions. I per supost, jo preferisc un enginyer industrial a un fabricant de broxes. Què vols què et diga?
Añadir un comentario
