.gif)
.png)
|
1
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Precisions sobre el nou impostdel fem (I). Consideracions inicials
“El protagonista, el Consorci de la Ribera-Valldigna. L’actor principal, el PP. El públic, el ciutadà estupefacte i pacient. El context, el medi ambient”
%20-%20Precisions%20sobre%20el%20nou%20impost%20del%20fem%20(I)_%20Ll%C3%A0tzer%20%20%20Ft.jpg)
Setembre del 2010. S’ha acabat l’estiu. La “guerra” ha (re)començat. El motiu, la taxa del fem. El “locus”, les comarques de la Ribera i la Valldigna. El protagonista, el Consorci de la Ribera-Valldigna. L’actor principal, el PP. El públic, el ciutadà estupefacte i pacient. El context, el medi ambient. El text, “Què cal fer amb les deixalles”. El rerefons, qualsevol objecte del desig més inesperat i -fins que es destapa- obscur. La consigna, “pagar i callar”. La traïdoria, la decisió de fer pagar la taxa durant les vacances. Els comentaris, “per què cal pagar dues vegades”. La reacció, la indignació general del personal. L’actor segon de l’obra, el PSOE al rescat de la gent emprenyada. La iniciativa, la recollida de signatures de protesta. El mòbil, la denúncia de la sobretaxa del fem. La finalitat, que es reconsidere el pagament de la taxa. La raó intermèdia, minar la confiança del públic en el PP. La raó última, desplaçar-lo del poder local. Paper dels cors d’acompanyament, “tiris” i “troians”, participants als llocs oberts i d’opinió: llançament mutu del fem a l’amfiteatre, a la platea i a tot arreu, i a veure qui la diu més grossa. En fi... no ens direu que la festa no és d’allò més divertida!
“Les solucions possibles
s’han d’explicar bé a la ciutadania”
Bé, anem a pams. És una veritat indiscutible que, com passa a tota societat, produïm residus; al País Valencià, sols en residus domèstics per habitant i dia suposa una quantitat de 1’2 kg/hab./dia. i en conjunt produïm 2’3 milions de tones/any; de residus industrials produïm 464.413 tones/any, i a aquests cal sumar els nuclears i les dioxines, tots ells perillosos per a la salut, els organismes vius, els ecosistemes i la biodiversitat. És cert que cal desfer-se dels residus o transformar-los. Que cal controlar-los d’una manera segura en algun lloc. Que en som molts els qui en produïm. Que cada vegada en produïm més i que la cosa esdevé descomunal al cap d’un temps i en pocs anys. Que les deixalles són molt molestes i ningú no les vol a prop de sa casa. Que les solucions finalistes (abocadors i diverses formes d’incineració) que haurien de ser les menys importants, s’enduen una bona part dels pressupostos públics i aporten uns grans beneficis a determinats grups econòmics molt influents entre les administracions públiques. Que aquestes actuacions finalistes ocasionen un gran rebuig entre la població pels costos socials, el risc ambiental i sanitari, i per la pèrdua de qualitat de vida dels territoris, sempre a les zones més agràries i despoblades. Que les solucions no són gens fàcils de trobar, però hi ha una certa deixadesa en avançar cap a solucions que impliquen una millora en el tractament dels residus. Que, no obstant, hi ha algunes solucions més viables que altres. Que la tecnologia actual pot fer que el problema siga menor del que en principi sembla. Que les solucions possibles s’han d’explicar bé a la ciutadania. Que qualsevol decisió presa en el seu nom ha d’haver estat ben estudiada, contrastada, exposada, debatuda i consensuada amb els actors i grups més compromesos i debatuda obertament (qui té por de la llibertat?) en fòrums i espais sense que els responsables últims amaguen les implicacions i conseqüències que comporten determinades alternatives i decisions. Que a determinats problemes, també a alguns problemes mediambientals, no se’ls hi pot aplicar el corró (rodillo) de les majories polítiques. Que, en definitiva, la informació, les dades, són imprescindibles per a que puga fer-se un adequat seguiment del compliment de qualsevol pla que la societat adopte. L’absència de dades, per exemple, dificulta, quan no impossibilita, el seguiment del compliment del Pla Integral de Residus Urbans, elaborat per les administracions europea, estatal i autonòmica. Que al País Valencià no existesquen dades disponibles a nivell autonòmic, ni tan sols a nivell provincial sobre el percentatge de reciclatge de les diferents fraccions de residus, o que els poders públics representats pel PP no desitgen que es facen públiques, és una decisió que clama al cel perquè trenca amb la llibertat de circulació de les idees; el dret a la informació i a una informació veraç per part de la ciutadania; fa créixer l’obscurantisme, el frau econòmic, i la corrupció social i política; crea, reforça i privilegia grups econòmics i cercles de poder, i empobreix la democràcia i les llibertats de tots.
(Continuarà)
Salvador Llàtzer
Portaveu d’Esquerra-Alzira
.-000017 .-000022 .-000003 .-000004
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Vaya!!! Esquerra Alzira ya vuelven cuando se acercan las municipales....mejor..cuanta más oferta en la izquierda mejor..porque visto lo visto el lío que tiene el PSOE de Alzira...por cierto..¿Cómo es que este diario digital no ha hecho eco de los candidatos a primarias en el psoe de Alzira?.,..es raro porque es un tema que está en la calle a partir de la información del Levante y uno de ellos escribe en elseisdoble..yo creo que es un tema interesante para estos foros..
"SA", buenos días. Estamos en ello. Gracias por participar. Que tengas un buen día.
Sa es verdad estos de esquerra alzira quienes son?
los premios nobel estan sobrevalorados excepto el premio nobel de la paz de kissinger
Molt Bon Article Salva!
Les veritats fan molta "pupa" i algú li te massa por a la veritat.
El PP, amaga la veritat i alguns tercers, entre tant paren la mà, com si no anara amb ells la cosa.
Ara a la partida de la Parra (Tous), volen posar-nos un merder, un abocador que contaminarà gràcies a les filtracions l'aqüífer del Pi la Cabra de Carlet.
Un aqüífer, que abasteix d'aigua potable als municipis de Carlet i Benimodo.
Quan contaminen aquest aqüífer d'on duran l'aigua, de el Ebre? Del Llobregat? O del Sena?
Serà per això, que l'Alcaldessa de Carlet ens perdona enguany la taxa? (Però pujarà l'IBI, 10 anys consecutius)
Aquest és el preu que el ciutadans havem de pagar per a que altres paren la mà i uns altres es perpetuen en el poder com els grans dictadors?
Lo que vos diga jo!
LA MILLOR TERRETA DEL MON!
Com diria algú:
Agua para todos, casalla, tronadors i piruletes!
Gomina, silicona i duros a quatre pesetes!
Amb l'AVE a Madrid i amb el carnet del partit!
Familia contenta, les coses ven fetes!
Esquerra Alzira és el col·lectiu local d'Esquerra Republicana del País Valencià, formació federada a Esquerra Republicana de Catalunya. Ha concorregut ja a dues eleccions locals, la primera vegada en 2003 coaligats amb l'Entesa (Esquerra Unida del País Valencià) i la segona vegada en 2007. El President d'Esquerra Republicana del País Valencià, Agustí Cerdà, va ser diputat a Corts la passada legislatura, electe en les llistes d'Esquerra per la circumscripció de Barcelona. Esquerra és defensora dels postulats del valencianisme fusterià; i hereua de la millor tradició alzirenya republicana i d'esquerres, clarament i sense complexos.
¿Alguien me puede explicar como es posible ser de izquierdas y nacionalista?
Solo desde la ignorancia política e histórica es posible admitir intelectualmente la posibilidad de ser progresista y nacionalista a la vez, ahora bien, si estamos hablando de gente que busca un lugar al sol sin saber lo que son, tal vez sea posible esa incongruencia.
Progresista y nacionalista........¡será posible!
Jo t'ho explique amb uns exemples pràctics: Els senyors Bono i Rodríguez Ibarra, per exemple, diuen que són d'esquerres (si és que el PSOE és esquerra) i a l'hora són fervorosos nacionalistes espanyols. Entre els milers de ciutadans que han penjat la bandera bicolor espanyola als seus balcons hi haurà alguns que seran d'esquerres. No?
Vols un altre exemple: Els militants d'Esquerra Unida, que s'autodefineix com a federal i per tant espanyola, i especialment els del PCE exhibeixen continuadament una bandera tricolor que tradicionalment representava un patriotisme espanyol i d'esquerra. El morat de la bandera s'afegí en homenatge als comuners i al morat (hipotètic) de Castella per a contrarestar el groc i el roig que eren propis de la Casa d'Aragó i per tant de la senyera de les quatre barres. Això no lleva que siga una bandera volguda i entranyable per a la gent d'esquerres, però alhora centralista, jacobina i espanyolista, mal que li pese a algú.
Vladimir Ilich Ulianov, més conegut com Lenin, formulà una teoria de les nacionalitats que ha segut amplament seguida per gent d'esquerres com Ho Chi Minn a l'hora d'encapçalar el Partit Comunista de Vietnam (començà militant en el Partit Comunista Francés) i la lluita contra l'invasor: primer francès i després nord americà. El que ve a dir aquesta doctrina és que gran part de la humanitat pateix una doble opressió, de classe i nacional. I que en l'utòpic món del comunisme on tothom serà igual aquesta doble opressió desapareixerà. Malauradament aquesta utopia es va quedar pel camí i en el no res.
Estimar la pròpia nació, i defensar-se de les agressions que es fan a diari contra l'exercici dels drets dels nostres connacionals, com el dret a expressar-se i a viure plenament en la pròpia llengua, o el dret a gaudir dels propis recursos, sense ser espoliats per un estat que actua com una metròpoli colonial és d'esquerres. I això no lleva que es a més també es siga internacionalista i solidari.
Nacionalista? Quan no calga ser-ho, quan no calga defensar els drets de la meua comunitat, tal vegada puga deixar de ser-ho. Aleshores és quan, com tu, seré d'esquerres i prou.
Valencianista
Es humano y digno de elogio, defender las tradiciones, la forma de vida, la lengua y la tierra que te vió nacer, pero cuando la defensa de todo lo anterior se convierte en la elección primordial y es llevada a la política, se convierte en nacionalismo, nacionalismo que prevalece sobre cualquier otra tendencia del ideario político, en otras palabras, no se puede ser un poco nacionalista, o se es o no se es.
No se puede ser progresista, cuando se distingue al ciudadano por el lugar de nacimiento o de origen, por su lengua o por sus tradiciones, no se puede ser progresista cuando se piden más derechos por el simple hecho casual de haber nacido o residir en un lugar determinado, ser progresista es pedir igualdad de oportunidades e igualdad de derechos independientemente del origen, religión o raza.
Eso de "Ahora soy nacionalista y después ya veremos" me recuerda al nacionalsocialismo de infausto recuerdo. Recuerda, las luchas nacionalistas, han causado mas muertes que las luchas de religión o las políticas.
buenos dias.
Añadir un comentario
