.gif)
.png)
|
1
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Carcaixent i Alzira, dos pobles germans (IV)Per: Aureliano J. Lairón Pla
“Carcaixent i Alzira són dos ciutats que estan destinades i obligades a entendre’s”
Entre els lligams de tipus religiós cal esmentar que Carcaixent i Alzira se vinculen a través de la Mare de Déu i dels màrtirs. La Mare de Déu, que és la mateixa independentment de l’advocació, ho és del Lluch a Alzira i d’Aigües Vives a Carcaixent. La Verge de Carcaixent va presidir l’altar major de l’església del seu monestir, a la Vall, durant segles. Hui protegix els seus fills des de la seua capella de la Parròquia de l’Assumpció. La d’Alzira, des del seu tron al Reial Santuari de la Muntanyeta, mirador natural de la comarca, empara els alzirenys i, també, a tots els habitants de la Ribera.
Dos màrtis són testimonis de la fe dels nostres respectius pobles. Sant Bernat ho és a Alzira i Sant Bonifaci a Carcaixent. Cal dir que a Carcaixent ja existia a finals del segle XIX un carrer dedicat al patró d’Alzira, un carrer que no trau cap i que va des del carrer de Santa Bàrbara fins al de Sant Pau.
I en relació amb la història del culte i devoció a Sant Bonifaci cal assenyalar que va ser mossén Antoni Pina, doctor en Teologia, rector de la Parròquia de Sant Joan Baptista d’Alzira, qui el 31 de gener de 1705 va traure de la urna existent al convent del Corpus Christi de Llutxent una reliquia: concretament el braç del sant per al seu trasllat i posterior veneració a Carcaixent. Pina va contribuir així a difondre entre les carcaixentines i els carcaixentins el culte al qui va ser aclamat per especial protector contra les febres infecciosses que patí la vila l’any 1703.
Més recentment un artista, que passa per carcaixentí, perquè ací va residir durant anys i casà amb una carcaixentina, em referixc a Gerardo Morante Pazuelo, contribuí amb una de les seues últimes obres: una talla de la Verge del Perdó a donar més esplendor a la Setmana Santa d’Alzira. Eixa imatge, que pertany a la Germandat del Sant Expoli, que va ser beneida l’any 1976, processona pels carrers i les places d’Alzira durant els dies de la nostra Setmana Major, solemnitat que està declarada Festa d’Interés Turístic Nacional.
Un sacerdot carcaixentí Don Eladio España Navarro, d’ascendència alzirenya, es vinculà molt estretament amb Alzira i s’encarregà també durant un temps de l’església de la barriada de l’Alquerieta.
Entre els lligams de tipus festiu entre els dos pobles cal citar la pròpia festa de les falles. Segons documenta en un estudi David Vidal, les falles de Carcaixent es vinculen en el seu origen a les d’Alzira, declarades Festes d’Interés Turístic Nacional. L’any 1944 es creà a Alzira la Junta Local Fallera com a ens aglutinador de les comissions falleres que plantaven monuments i un any després, el 1945, es feia el mateix a Carcaixent; a Carcaixent, primer, i ara mateix a Alzira ha tingut i té el seu taller el millor artista faller de les últimes dècades, em referixc a Julio Monterrubio; i dos dels millors poetes festius i fallers valencians Josep Armiñada Canut i Enric Pérez Presencia, estigueren vinculats amb els nostres dos pobles. El primer per ser natural i veí de Carcaixent i ser l’autor de la lletra del pasdoble “Radio Alcira” del mestre Miguel Villar, i el segon natural de Carcaixent i resident des dels 11 anys al poble de la seua mare: Alzira, per ser també un dels més destacats poetes riberenys. Precissament d’este últim celebrem est any el centenari del seu naixement.
Jo vull deixar enrrere les poques coses que ens puguen separar, vull i desitje oblidar-les. I malgrat que algunes hi restaran per a sempre, perquè ja se sap que el que s’escriu perdura, vull desmitificar i posar una miqueta de sucre on altres, probablement sense adonar-se’n massa, posaren una poqueta sal. Entre ells estigué un dels valencians més universals, el novel·lista Vicent Blasco Ibáñez, que a la seua obra Entre naranjos, va descriure des de la Muntanyeta d’Alzira el paisatge riberenc d’esta manera: “En el inmenso valle, los naranjales como un oleaje aterciopelado; las cercas y vallados de vegetación menos oscura, cortando la tierra carmesí en geométricas formas; los grupos de palmeras agitando sus surtidores de plumas, como chorros de hojas que quisieran tocar el cielo cayendo después con lánguido desmayo; villas azules y de color rosa, entre macizos de jardinería; blancas alquerías casi ocultas tras el verde bullón de un bosquecillo; las altas chimeneas de las máquinas de riego, amarillentas como cirios con la punta chamuscada; Alcira, con sus casas apiñadas en la isla y desbordándose en la orilla opuesta; toda ella de un color mate de hueso acribillada de ventanitas, como roída por una viruela de negros agujeros. Más allá, Carcagente, la ciudad rival, envuelta en el cinturón de sus frondosos huertos…”. Darrere d’eixe text jo vull pensar. I ho dic tal i com ho sent, que hi havia un recurs literari que, donant molt de joc, a Blasco Ibáñez li vingué molt bé. Una altra cosa, també ho dic sincerament, és que la cosa -a lo de la rivalitat, em referixc- fora exactament així.
Conclusió d’este assaig
Que Carcaixent i Alzira no poden donar-se l’esquena i que per moltes, per moltíssimes raons, són dos ciutats que estan destinades i obligades a entendre’s. Cal superar antigues rivalitats, velles po·lèmiques que no tenen ninguna raó de ser i menys encara en una societat com la nostra: plural, avançada, global i integradora.
Als lligams geogràfics, històrics i sentimentals cal afegir els de la proximitat, l’afecte i l’amistat. Jo, al menys, així ho entenc.
Aureliano J. Lairón Pla
Llig la primera part de l’assaig “Carcaixent i Alzira, dos pobles germans”
Llig la segona part de l’assaig “Carcaixent i Alzira, dos pobles germans”
Llig la tercera part de l’assaig “Carcaixent i Alzira, dos pobles germans”
.-000036 .-000021
Etiquetas de esta noticia
Cultura : Historia, Patrimonio, Costumbrismo y Pasado,
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Extraordinario trabajo. Felicidades.
Añadir un comentario
