“Com a ferides del territori poguérem vore també els cràters que ha fet la planta formigonera de la vora del Magre en Carlet i la destrossa del nou polígon del Pla en Alzira”
Ja està clar: tenim un pacte amb el temps, nosaltres respectem l’aire evitant contaminar-lo i ell ens respecta a nosaltres no banyant-nos. Almenys això pareix perquè també aquest diumenge vàrem tornar secs de la cicloruta, malgrat les males previsions meteorològiques.
Pels camins rodàrem entre tarongers plens de miríades de fruits madurs, lluminosos. Pel mig de pobles com l’Alcúdia i Benimodo, i contemplàrem el seu despertar tranquil, assossegat, amb carrers estrets, cases boniques i ben cuidades; pobles on la llar dels jubilats, diumenge de matí, era el bar més ple; pobles riberencs, xicotets i aferrats a la terra...
Havera segut fàcil desorientar-se amb el paisatge i els creuaments tan similars, si no fóra perquè les Serres del Matamon, en anar-hi, i les de Corbera i les Agulles, en tornar-hi, servien de referència inequívoca.
Gaudírem d’unes vistes fabuloses dels monts de Catadau, Llombai i Alfarp mentre vorejàvem la canal Xúquer-Túria, que refrescava la vista d’allò més, amb unes aigües límpides que no voldríem perdre, d’un blau turquesa encisador, captivador. Aigües que contínuament s’extrauen del Xúquer i se'n duen al cap i casal per donar de beure al milió de persones de la metròpoli valenciana; sols entre aquesta Canal i la Sèquia Reial el Xúquer perd el 90% de les seves aigües. I fins Cullera encara queden una desena d’altres extraccions importants...
Podem furtar-li més aigua, com pretenen alguns, al nostre benvolgut riu Xúquer?
Finalment tornàrem per la vora del Magre i la carretera vella de Guadassuar-Alzira, on veiérem l’abundància de kakis que hi ha ara, amb les fulles de mil colors daurats que la tardor els pinta. Abans havíem vist una interessant instal·lació d'energies renovables, amb plaques fotovoltaiques, panells termosolars i aerogenerador.
Com a ferides del territori poguérem vore també els cràters que ha fet la planta formigonera de la vora del Magre en Carlet i la destrossa del nou polígon del Pla en Alzira (100, 200 o 300 fanecades de camps arrasades?), un polígon buit de nul·la utilitat en esta època de crisi, rodejat com està per altres semblants, semiabandonats, en tots els pobles veïns. Quin malbaratament de la nostra terra!
En resum, que veiérem de coses bones i de dolentes, que férem exercici saludable i ho passàrem bé, amb la bona companyia dels amics de la bici. Que pugam repetir-ho tantes vegades com vulgam!
Pedro Domínguez Gento
.-000084 .-000091
.-000100 .-000102
Añadir un comentario