.gif)
.png)
EL SEIS DOBLE
lunes, 12 de noviembre de 2012
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
La revista Aula de Lletres Valencianes es presentarà demà a AlziraUna publicació que treballa per l’acostament entre el valencià popular i genuí i la llengua culta
La revista Aula de Lletres Valencianes es presentarà demà a Alzira a l’Auditori de la Casa de la Cultura.
Serà presentada per Pura Santacreu, professora de valencià de l’IES Rei En Jaume i tècnica en onomàstica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i pel director de la publicació, Abelard Saragossà, professor de valencià de la Universitat de València. Intervindrà també Carlos Correal, regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alzira, i Leo Giménez, tècnic lingüístic del Servei de Valencià de l’Ajuntament d’Alzira.
Aula de Lletres Valencianes és la revista de Taula de Filologia Valenciana, l’associació de professors i lingüistes que labora per l’acostament entre el valencià popular i genuí i la llengua culta, com a base de l’estima a la nostra llengua i l’autoestima com a valencians i valencianes, des del reconeixent i evidència de la unitat de la llengua.
Taula de Filologia Valenciana està formada, principalment, per professors/ores de valencià de les universitats, de l’ensenyament secundari de primària, per destacats membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i per tècnics lingüístics, correctors, traductors, etc.
Nota de prensa del departamento de Comunicación del Ayuntamiento de Alzira.
.-000166 .-000174
.-000177
.-000006 .-000152
.-000155 .-000162
.-000168
El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.
Etiquetas de esta noticia
Ocio en Alzira : Actos, espectáculos y actividades,
Social : Medios de Comunicación,
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Templario - 14/11/2012
"acostament entre el valencià popular i genuí i la llengua culta", qué vol dir? que el valencià popular i genuí (ja s'agraïx que es reconega com a genuí el valencià popular) s'acoste al "cult", que el "cult" s'acoste al popular, o que els dos arriben a un punt intermig? El problema és que mes que un valencià cult, lo que n'hi ha és un valencià artificial, de laboratori, creat d'esquena a eixe valencià popular-genuí. Lo que té que fer l'AVL, com fan totes les Académies d'atres llengües, és anar incorporant a la llengua les paraules i expresions de la realitat social.
Un exemple: la ele de la paraula llatina 'alter' ha caigut de la pronunciació (eufonia, economia d'esforç,...) en practicament en quasi totes le llengües romàniques. En tots eixos casos (francés, espanyol, portugués, galleg, bable,...) ja no s'escriu eixa ele. Quin sentit té mantindre-la en el valencià escrit? L'AVL admitix que no es pronúncie (Gramàtica, punt 1.3.2.5.2.). El pròxim pas seria acceptar-la en el valencià escrit, després pasar-la a recomonable, després pasar 'altre' a arcaïsme, i finalment deixar només vàlid 'atre' (com per exemple en castellà, de 'fablar' a 'hablar').
És només un exemple de coses que es podrien fer per a acostar les dos versions actuals de valencià, evitant que a la gent li done 'grima' agarrar un text escrit en valencià 'formal'. Aixó sí seria normalisar el valencià (he evitat el 'tz' aposta, ja que és atra cosa artificial sense cap sentit en valencià).
"acostament entre el valencià popular i genuí i la llengua culta", qué vol dir? que el valencià popular i genuí (ja s'agraïx que es reconega com a genuí el valencià popular) s'acoste al "cult", que el "cult" s'acoste al popular, o que els dos arriben a un punt intermig? El problema és que mes que un valencià cult, lo que n'hi ha és un valencià artificial, de laboratori, creat d'esquena a eixe valencià popular-genuí. Lo que té que fer l'AVL, com fan totes les Académies d'atres llengües, és anar incorporant a la llengua les paraules i expresions de la realitat social.
Un exemple: la ele de la paraula llatina 'alter' ha caigut de la pronunciació (eufonia, economia d'esforç,...) en practicament en quasi totes le llengües romàniques. En tots eixos casos (francés, espanyol, portugués, galleg, bable,...) ja no s'escriu eixa ele. Quin sentit té mantindre-la en el valencià escrit? L'AVL admitix que no es pronúncie (Gramàtica, punt 1.3.2.5.2.). El pròxim pas seria acceptar-la en el valencià escrit, després pasar-la a recomonable, després pasar 'altre' a arcaïsme, i finalment deixar només vàlid 'atre' (com per exemple en castellà, de 'fablar' a 'hablar').
És només un exemple de coses que es podrien fer per a acostar les dos versions actuals de valencià, evitant que a la gent li done 'grima' agarrar un text escrit en valencià 'formal'. Aixó sí seria normalisar el valencià (he evitat el 'tz' aposta, ja que és atra cosa artificial sense cap sentit en valencià).
Pere Peres - 14/11/2012
Home Templario, quant de temps. Des del ridícul aquell que feres inventant-te el significat de l'adverbi "adés" no t'havia tornat a llegir per ací. El cas és que després d'allò ara tornes al mateix punt: voler imposar les teves limitacions de dicció a la resta de parlants. Jo pronuncie una "ela" com una casa, no em menge la "de" intervocàlica a final de paraula i, en escriure, no m'estalvie les "hacs" ni els accents. Que fem?
Home Templario, quant de temps. Des del ridícul aquell que feres inventant-te el significat de l'adverbi "adés" no t'havia tornat a llegir per ací. El cas és que després d'allò ara tornes al mateix punt: voler imposar les teves limitacions de dicció a la resta de parlants. Jo pronuncie una "ela" com una casa, no em menge la "de" intervocàlica a final de paraula i, en escriure, no m'estalvie les "hacs" ni els accents. Que fem?
Templario - 14/11/2012
Jo vinc ací a escriure i comentar quan tinc temps. Atres per lo vist, en teniu molt temps lliure. Pero no té res que vore en la interpretació que tu fas. Ja veus, tu fas el ridícul constantment i continues ací habitualment. Tu i quatre més pronuncieu la 'ele', de forma artificial, adquirida. No conec a ningú que parle el valencià com a llengua mare, de cuna, i pronúncie eixa ele, ni eixes 'tz'. Com he dit adés (adés t'agrade o no) la pronunciació 'atre' és correcta segons l'AVL. Pero, tu creus que tindre paraules que s'escriuen d'una manera i es diuen d'una atra és "acostar el valencià popular i genuí i la llengua culta?
Jo vinc ací a escriure i comentar quan tinc temps. Atres per lo vist, en teniu molt temps lliure. Pero no té res que vore en la interpretació que tu fas. Ja veus, tu fas el ridícul constantment i continues ací habitualment. Tu i quatre més pronuncieu la 'ele', de forma artificial, adquirida. No conec a ningú que parle el valencià com a llengua mare, de cuna, i pronúncie eixa ele, ni eixes 'tz'. Com he dit adés (adés t'agrade o no) la pronunciació 'atre' és correcta segons l'AVL. Pero, tu creus que tindre paraules que s'escriuen d'una manera i es diuen d'una atra és "acostar el valencià popular i genuí i la llengua culta?
Pere Peres - 14/11/2012
Templario, l'AVL no diu que l'enmudiment de la "ela" en les paraules, altres, vosaltres i nosaltres siga correcta, llegeix bé les remarques de pronunciació i m'ho contes. Del que no diu res, l'AVL, -de moment- és de la incorporació al lèxic del barbarisme "cuna". Entens això del ridícul?
Per altra banda i evidentment, el meu llenguatge i la meva parla són adquirits tant per transmissió oral com per assimilació de continguts a través de l'estudi. El valencià de més a més d'ésser la meva llengua mare és també la meva llengua vehicular, altre día t'explique la diferència.
Ací em pariren i ací estic,
pobre de bens i ric de díes,
pobre de versos, d'afanys ric.
Ací em parien i ací estic.
Te'ls regale. Són de l'Estellés.
Templario, l'AVL no diu que l'enmudiment de la "ela" en les paraules, altres, vosaltres i nosaltres siga correcta, llegeix bé les remarques de pronunciació i m'ho contes. Del que no diu res, l'AVL, -de moment- és de la incorporació al lèxic del barbarisme "cuna". Entens això del ridícul?
Per altra banda i evidentment, el meu llenguatge i la meva parla són adquirits tant per transmissió oral com per assimilació de continguts a través de l'estudi. El valencià de més a més d'ésser la meva llengua mare és també la meva llengua vehicular, altre día t'explique la diferència.
Ací em pariren i ací estic,
pobre de bens i ric de díes,
pobre de versos, d'afanys ric.
Ací em parien i ací estic.
Te'ls regale. Són de l'Estellés.
Templario - 15/11/2012
Pere Peres, ara entenc el problema: no saps llegir. Agarra la Gramàtica Normativa Valenciana (la pots descarregar de la web de l'AVL). Dins del punt 1 (la pronunciació estàndard del valencià), concretament el 1.3.2.5.2 diu "és acceptable en el valencià estàndard l'emmudiment de la l en les paraules altre [átre], nosaltes [nozátres] i vosaltres [vozátres]". Si no ho entés, el problema és teu, perque la frase és concluent.
Atra cosa: ja que tant vols aparentar que saps de lingüísitca, sabràs que ni han varios modos d'utilisació d'una llengua: formal, coloquial, vulgar, etc. Jo crec, que en un foro en una web com esta, és un lloc normal de llengua coloquial. En la forma coloquial és normal la utilisació de paraules que no estan arreplegades en el vocabulari oficial, especialment provinents d'atres llengües, com per exemple zapping, déjà vu, o cuna. Un atra discusió seria si estes paraules son barbarimes o neologismes. És el funcionament normal de les llengües: els usuaris comencen a utilisar una paraula, eixe ús s'extén geogràficament i temporalmen, i finalment l'Académia de turno la incorpora. La RAE està continuament incorporant paraules al castellà.
Per cert, per a mi són igual de barbarismes les incorporacions al valencià provinents del castellà, com de l'anglés, com del català.
I repetixc, ningú pronúncia la l de 'altre' ni les 'tz' parlant el valencià de llengua mare. Un atra cosa es que, després, pel motiu que siga haja canviat de llengua vehicular pel castellà o pel català o per una barreja de valencià i català .
Pere Peres, ara entenc el problema: no saps llegir. Agarra la Gramàtica Normativa Valenciana (la pots descarregar de la web de l'AVL). Dins del punt 1 (la pronunciació estàndard del valencià), concretament el 1.3.2.5.2 diu "és acceptable en el valencià estàndard l'emmudiment de la l en les paraules altre [átre], nosaltes [nozátres] i vosaltres [vozátres]". Si no ho entés, el problema és teu, perque la frase és concluent.
Atra cosa: ja que tant vols aparentar que saps de lingüísitca, sabràs que ni han varios modos d'utilisació d'una llengua: formal, coloquial, vulgar, etc. Jo crec, que en un foro en una web com esta, és un lloc normal de llengua coloquial. En la forma coloquial és normal la utilisació de paraules que no estan arreplegades en el vocabulari oficial, especialment provinents d'atres llengües, com per exemple zapping, déjà vu, o cuna. Un atra discusió seria si estes paraules son barbarimes o neologismes. És el funcionament normal de les llengües: els usuaris comencen a utilisar una paraula, eixe ús s'extén geogràficament i temporalmen, i finalment l'Académia de turno la incorpora. La RAE està continuament incorporant paraules al castellà.
Per cert, per a mi són igual de barbarismes les incorporacions al valencià provinents del castellà, com de l'anglés, com del català.
I repetixc, ningú pronúncia la l de 'altre' ni les 'tz' parlant el valencià de llengua mare. Un atra cosa es que, després, pel motiu que siga haja canviat de llengua vehicular pel castellà o pel català o per una barreja de valencià i català .
baphomet - 15/11/2012
Templario, què siga acceptable en el valencià estàndard l'enmudiment de la "l" en eixes paraules EN LA PRONUNCIA, no significa que siga acceptable escriure-les com a cadascú li semble convenient. En efecte, hi hà distints usos d'una llengua: formal, col.loquial, culte, vulgar, etc..... Però només una forma correcta d'escriure-la. Ni en castellà ni en cap altra llengua es permet escriure fora de les normes ortogràfiques marcades per l'estandard. Seria del tot ilògic veure escrit en castellà "ozú" per "jesús", o "zoltero" per "soltero". Pots pronunciar, i parlar, com et vinga de gust, però pretindre que pots escriure corrèctament tal i com pronuncies només és propi de cabuts, analfabets, o ambdues coses a l'hora. Et poses com et poses, hauràs d'escriure "altre" o "normalitzar", tal i com dicten les normes ortogràfiques, per més que pugues dir-ho a l'estil apitxat o barceloní.
Templario, què siga acceptable en el valencià estàndard l'enmudiment de la "l" en eixes paraules EN LA PRONUNCIA, no significa que siga acceptable escriure-les com a cadascú li semble convenient. En efecte, hi hà distints usos d'una llengua: formal, col.loquial, culte, vulgar, etc..... Però només una forma correcta d'escriure-la. Ni en castellà ni en cap altra llengua es permet escriure fora de les normes ortogràfiques marcades per l'estandard. Seria del tot ilògic veure escrit en castellà "ozú" per "jesús", o "zoltero" per "soltero". Pots pronunciar, i parlar, com et vinga de gust, però pretindre que pots escriure corrèctament tal i com pronuncies només és propi de cabuts, analfabets, o ambdues coses a l'hora. Et poses com et poses, hauràs d'escriure "altre" o "normalitzar", tal i com dicten les normes ortogràfiques, per més que pugues dir-ho a l'estil apitxat o barceloní.
Templario - 15/11/2012
Al final has anat a parar a lo que jo vaig dir en el primer comentari: que la AVL accepta la no pronunciació de la ele. A més, jo plantajava que el pròxim pas que deuria fer l'AVL (és la meua opinió) es acceptar que no s'escriga, tal i com han fet la pràctica totalitat de le llengües romàniques.
I tu diràs lo que vullgues pero en un entorn coloquial es poden utilisar tant neologismes (noves paraules encara no reconegudes oficialment) com variacions léxiques, especialment aquelles que tenen i han tingut un ampli recolzament, tant oral com escrit.
Al final has anat a parar a lo que jo vaig dir en el primer comentari: que la AVL accepta la no pronunciació de la ele. A més, jo plantajava que el pròxim pas que deuria fer l'AVL (és la meua opinió) es acceptar que no s'escriga, tal i com han fet la pràctica totalitat de le llengües romàniques.
I tu diràs lo que vullgues pero en un entorn coloquial es poden utilisar tant neologismes (noves paraules encara no reconegudes oficialment) com variacions léxiques, especialment aquelles que tenen i han tingut un ampli recolzament, tant oral com escrit.
baphomet - 15/11/2012
I tú podràs pensar el que vullgues, però mentre "gayumbo" no eixia en el diccionari de la RAE, ningú podia escriure-la sense cometre una errada ortogràfica. Així, mentre l'AVL no accepte la supresió de la "l", escriuràs com vullgues, però estarà mal escrit.
A més, també podràs pensar el que vullgues, però la parla col.loquial s'ha d'utilitzar en un entorn col.loquial. I només és això: parla. En cap cas i en cap llengüa veuràs cap defensor d'escriure-la tal i com es parla. Cal escriure bé i sense errades ortogràfiques. Pot ser, en el cas del valencià, una llengua històricament minoritzada, siga complicat fer-ho, doncs molts valencianoparlants no hem tingut el privilegi d'apendre-la a l'escola. Ara bé, tractar de fer norma del que, en el fons, és analfabetisme, és com a mínim, atrevit. I postular que català i valencià son dues llengues diferents pel fet què no coneixem les nostres pròpies regles ortogràfiques, ni el nostre riquíssim lèxic...... ja no té nom!!!!
I tú podràs pensar el que vullgues, però mentre "gayumbo" no eixia en el diccionari de la RAE, ningú podia escriure-la sense cometre una errada ortogràfica. Així, mentre l'AVL no accepte la supresió de la "l", escriuràs com vullgues, però estarà mal escrit.
A més, també podràs pensar el que vullgues, però la parla col.loquial s'ha d'utilitzar en un entorn col.loquial. I només és això: parla. En cap cas i en cap llengüa veuràs cap defensor d'escriure-la tal i com es parla. Cal escriure bé i sense errades ortogràfiques. Pot ser, en el cas del valencià, una llengua històricament minoritzada, siga complicat fer-ho, doncs molts valencianoparlants no hem tingut el privilegi d'apendre-la a l'escola. Ara bé, tractar de fer norma del que, en el fons, és analfabetisme, és com a mínim, atrevit. I postular que català i valencià son dues llengues diferents pel fet què no coneixem les nostres pròpies regles ortogràfiques, ni el nostre riquíssim lèxic...... ja no té nom!!!!
Pere Peres - 15/11/2012
Templario, he estat jo qui t'ha remés a l'AVL per que copsares la diferència entre allò correcte i allò acceptable. Veig que no ho has entés. Huí estic una mica cansat. Baphomet ja t'ho ha explicat això de la diferència entre parla i llengua (i decret de nova planta i franquisme). Poc em cal afegir: qui siga burro que l'albarden. A descansar.
Templario, he estat jo qui t'ha remés a l'AVL per que copsares la diferència entre allò correcte i allò acceptable. Veig que no ho has entés. Huí estic una mica cansat. Baphomet ja t'ho ha explicat això de la diferència entre parla i llengua (i decret de nova planta i franquisme). Poc em cal afegir: qui siga burro que l'albarden. A descansar.
Añadir un comentario
