Article d’opinió de Pedro Domínguez
“Com ocorre en quasi totes les guerres, la majoria de les víctimes eren ciutadans absolutament indefensos, obedients, innocents”
Natura
El 6 i el 9 d’agost es complix el 70 aniversari de l’holocaust nuclear que va arrasar aquelles dues ciutats japoneses. Dos terribles dies en que foren assassinades 250.000 persones; algunes van ser directament volatilitzades i no quedà d’elles més que una tènue ombra sobre el sòl o la paret i moltes altres quedaren tan malferides i contaminades de radioactivitat que anaren morint durant les setmanes posteriors. 250.000 persones...
Com ocorre en quasi totes les guerres, la majoria de les víctimes eren ciutadans absolutament indefensos, obedients, innocents, que no sabien ni perquè els havien arrossegat a aquella guerra l’emperador nipó i els seus ministres, generals, banquers, sacerdots, etc. I tota aquella panda d'assassins, directes o indirectes, continuà regnant/manant/explotant al poble japonés després d'acabar la guerra, concretament el “diví” emperador Hirohito fins a 1989.
Per la seua part Truman i els seus còmplices dels USA es justificaren dient que havien llançat les bombes per rendir els japonesos i estalviar vides (!), no obstant el Japó ja estava extenuat i amb una poca pressió més s’hauria rendit definitivament. La raó més important fou mostrar el seu poder als soviètics, que estaven avançant imparables pel nord d'Europa, demostrar-los qui era l'amo del món que emergia de les cendres de la II Guerra Mundial; però de poc els valgué perquè la URSS s'afanyà i prompte fabricà les seues armes nuclears. El ben cert és que a Hiroshima i Nagasaki massacraren 250.000 xiquets, dones, vells, joves, rics, pobres, etc., i de pas desencadenaren la guerra freda, un gran negoci per a les corporacions armamentistes i una bona excusa per a les posteriors invasions.
Doncs bé, 70 anys després hem aprés alguna cosa d'aquella tremenda salvatjada?
Si som optimistes podem pensar que sí perquè no hem esclatat, fregint-nos mútuament els uns als altres amb l'abundant arsenal termonuclear acumulat. Un èxit relatiu perquè, encara que la immensa majoria de la gent no ho sap, hem estat en perill de començar la III Guerra Mundial en set o vuit ocasions, concretament durant 1956, 1961, 1962, 1979, 1983, 1995, 2008, … Hem tingut sort, o potser entre els líders i els tecnòcrates ha primat l'instint de supervivència per damunt de l'instint de domini o la fatxenderia. Fins a quan ens durarà aquesta sort?
Però aquell crim massiu, com molts d’altres, mai va ser jutjat ni castigat; algú va dir que “qui mata una persona és un assassí però qui mata milions, i guanya, és un gran estadista, un dirigent poderós”. I gràcies a la guerra freda, hui tenim apuntant-nos a tots més de 20.000 míssils nuclears, fabricats en nou països, molt més potents que aquells primers i que podrien acabar no una sinó deu voltes amb l’actual civilització. De rebot, a l'ombra dels míssils sorgiren les centrals nuclears, primer per a proveir els isòtops necessaris per a fabricar les bombes i després pel gran negoci que suposa la seua construcció, de manera que ara hi ha més de 400 arreu del món.
Avui el Japó està immers en una greu crisi nuclear, amb tres reactors fora de control, i sembla que vol tornar a armar-se. Els USA mai han deixat de fer-ho i quan no han tingut enemics, perquè la URSS es va autodissoldre, ells mateixos s'han inventat nous enemics. Molts països viuen una greu crisi econòmica, amb milions de ciutadans en la misèria, i tot el món està patint l'escalfament del clima i d'altres problemes ambientals que s'greugen any rere any, amenaçant fins i tot la supervivència humana. Mentrestant els governs malbaraten cada any 700.000 milions d'€ en armes i exèrcits, uns diners que podrien acabar amb la misèria, la fam, l'analfabetisme i tots els problemes ecològics.
Així doncs, realment hem aprés alguna cosa d'aquells infernals 6 i 9 d'agost de 1945? No ho sé, el que sí tinc clar és que no hem d'oblidar-ho, almenys perquè no torne a ocòrrer mai més.
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
Añadir un comentario