.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Alzira. Viatge del passat al present (16)El parc Anglés de la Plaça Major
Han transcorregut 93 anys entre una imatge i una altra (1928-2021)
._000585
.-000403
El titular d'este serial conté dos paraules: passat i present. En la majoria de les vegades, ambdós termes van units per un fil invisible que els fa companys de viatge.
El passat i el present, en este cas concret d'Alzira, el nostre poble, és tan sols una seqüència de temps entre un fet històric o costumista o entre un racó de la ciutat que s'ha transformat.
Esta seqüència entre el passat i el present ens invitarà moltes vegades a disfrutar i a comprendre xicotetes i grans coses d'esta volguda Alzira que molts portem en el cor.
Sense records no seríem ningú, sense present tampoc. Estem ací i ara compromesos amb el que podem veure, tocar o sentir, però no oblidem que abans que nosaltres van existir uns conciutadans vivint el seu present que és, al cap i a la fi, el nostre passat. Que el fil invisible unisca tot açò.
L’any 1928 es reformà esta zona enjardinada de la plaça Major per donar-li una distribució amb forma de bandera anglesa, amb una especial configuració dels passejos perquè confluïren en una font situada en el centre d’estos. Durant molts anys del segle passat es recorda esta zona de la plaça poblada de coloms i també l’existència d’unes calandres o canarieres –instal·lades a l’agost de 1967– amb pardals, i fins i tot, també, alguns paons i un mico.
Esta zona també és encara coneguda com la Glorieta perquè fins a la reforma de la plaça de l’any 1986, l’actual plaça Major es trobava urbanísticament partida en dos pel fet que era travessada per un vial per on discorria el trànsit. Eixa delimitació física ajudà en gran manera que sorgira el costum (evidentment desaparegut en l’actualitat) que els alzirenys més benestants passejaven per la zona de la plaça on es troba actualment l’àrea colmunària i els veïns amb menys recursos que els anteriors ho feien per la zona de la Glorieta.
En la fotografia més antiga podem vore la primitiva font del parc i els desapareguts edificis del Banco Español de Crédito y del teatre Cervantes.
FONT: “Alzira. Avingudes, places i carrers (G-P)” d’Aureliano Lairón i Rubén Pastor.
Rubén Pastor
.jpg)
.-000342
.gif)
Etiquetas de esta noticia
Cultura : Historia, Patrimonio, Costumbrismo y Pasado,
Secciones : Alzira... Viatge del passat al present,
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
La nostalgia de los que hemos conocido vivir en un pequeño pueblo.
Sin maquinas se vivia mucho mas mejor, con los vecino había una gran comunicación. Tomando la fresca en las noches de verano y en el invierno tomando a las puertas de los hogares el sol. Los niños en las calles jugando sin móviles en sus manos que tanto lamentablemente se ven hoy.
Lágrimas caen en mi rostro cuando me asomo por el balcón en una noche entrada sin ver las personas por las calles sin tener ninguna relación, todas están encerradas en fincas altas sus máquinas sus grandes amigos son.
¿Donde estas pueblo mio? en una gran ciudad te han convertido, con máquinas llenas de gases y provocando ruidos. Y las gentes que van por las calles, en sus manos sostienen sus grandes amigos, ¡ los móviles ! tratandolos con gran amor, en sus familiares y en sus amigos se han convertido ¿donde estas pueblo mio? enterrado estas junto a los ancianos que de niños te han conocido, y hoy están muertos por el tiempo que han pasado contigo, felices en ti han vivido, mis abuelos y mis padres así como muchos alzireños, si levantaran la cabeza, no verían el pueblo conocido.
Maya
Añadir un comentario
