EL SEIS DOBLE
lunes, 27 de octubre de 2025
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
La família de La FúmigaOpinió: Xavier Cantera
La seua vocació i compromís amb la llengua materna de la família valenciana ve des que hi havia un Govern Valencià
._000641
Després de tots els articles extraordinaris que s'han publicat sobre i amb ocasió del comiat de la Fúmiga, no tinc cap preocupació que m'acusen de "pare caldós" en posar la meua aportació sobre el grup en aquestes pàgines.
Per a entendre les paraules d'Arturo quan repeteix "som una gran família " i crida "família", em serveix moltíssim l'experiència que vaig viure quan els vaig acompanyar el dia de la gravació del videoclip dedicat a les "Mamis". Veure a eixe grup de dones madures, com col·legiales d'excursió, gaudir del vestuari, de la gravació dels plans, com obeïen al director de rodatge, com es compenetraven amb els seus fills en cada escena, com somreien, actitud que mai va ser ordenada pel director, sinó que els naixia espontàniament, malgrat el fred que feia eixe dia i de les teles vaporoses que portaven, era com reconéixer el penúltim sacrifici que feien per l'èxit dels seus fills, tan a gust com s'havien sacrificat des que els seus fills van començar a estudiar en la Societat Musical d'Alzira.
Eixa vivència de la "Família" no té ni tenia barreres. Recorde les vegades que els he demanat que vingueren al Centre Ocupacional la Ribera per a persones amb discapacitat intel·lectual, sobretot la primera vegada, que encara eren una "xaranga" d'amics preadolescents, per a ambientar la falla del Centre, animació que ja feia en una altra falla de la ciutat. Des de llavors la meua relació amb la Fúmiga ha sigut de fills i padrí adoptius.
La seua vocació i compromís amb la llengua materna de la família valenciana ve des que hi havia un Govern Valencià que, no sols no atacava ni menysvalorava ant-icientíficamente la nostra llengua, sinó que la defensava i la potenciava com un "compromís" democràtic constitucional i estatutari. Jo soc un de tants, als quals la notícia de la seua "data de caducitat" m'ha produït una profunda preocupació en comprovar que desapareixen de l'escena quan més els necessitem per a defensar i normalitzar la nostra llengua materna. Clar que, també reconec que seran els anys futurs unes molt bones ocasions per a demostrar-nos a nosaltres mateixos quant n'hi havia en les nostres presències en els seus concerts de convenciment i de compromís ferms i no folklòrics. També és cert que em tranquil·litza que se'n van uns i arriben molts amb les mateixes intencions de continuar enfortint l'ús de la nostra llengua amb el cant.
El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
