._000585
La meteorologia continua passant factura al camp valencià l’any que està a punt de concloure i segons el balanç de La Unió Llauradora i Ramadera deixa unes pèrdues, entre les tempestes acompanyades de pedra i la pèrdua de capacitat productiva de la dana de 2024, superiors als 150 milions d'euros.
Ahir mateix LA UNIÓ estimava en 3 milions d'euros les pèrdues directes pel temporal de pluges i pedra dels últims dies i al llarg de 2025 hi ha hagut bastants episodis amb sinistres. A primers de maig un episodi de tempestes amb pedra va causar pèrdues de prop de 8 milions d'euros i al juny es va produir un altre amb 3 milions d'euros. Al juliol, un episodi excepcional a les comarques de la Plana Baixa, Alt Palància i el Camp de Morvedre va deixar pèrdues de més de 30 milions d'euros i al setembre un altre amb uns 2 milions d'euros. Malgrat tots aquests danys, la Generalitat ni tan sols els va compensar amb un protocol d'actuació per al repartiment gratuït de fungicida, tal com li ha vingut reiterant l'organització.
Aquest mateix any, i un després de la catastròfica dana del 29 d'octubre de 2024, LA UNIÓ va revelar que existien de 214.000 tones de pèrdua de capacitat productiva en els diferents cultius amb un valor total de 103,6 milions d'euros. És una quantitat que deixaran d'ingressar els productors afectats de la Comunitat Valenciana en els principals cultius que es van veure més perjudicats, com és el cas dels cítrics, caqui, vinya, olivar, fruita seca, fruiters, hortalisses i vivers de flor i planta ornamental, i que se suma als més de 1.000 milions de pèrdues directes que va causar en el seu moment.
La recuperació de les parcel·les a més s'ha fet de forma molt desigual. Hi ha explotacions agrícoles que han pogut refer-se parcialment gràcies a les ajudes, a les actuacions de Tragsa i a l'esforç dels Llauradors i a la solidaritat del sector, però en moltes zones les infraestructures agràries -com per exemple camins, séquies o sistemes de reg- segueixen sense estar plenament operatives. A més, les ajudes públiques arriben amb bastant lentitud. Les ajudes directes de les administracions que van arribar al principi i les indemnitzacions de Agroseguro van ser un suport necessari per a iniciar la recuperació, però clarament insuficients per a compensar la magnitud dels danys perquè cal tindre en compte que la majoria d'elles han sigut establides amb el règim de minimis i per tant, l'ajuda màxima a la qual ha pogut accedir un llaurador o ramader afectat és de 25.000 euros, totalment insuficient per a recuperar les seues explotacions amb garanties suficients per a recuperar la capacitat productiva.
D'altra banda, el 6% de les parcel·les agrícoles afectades per la dana, es troben encara en uns llimbs administratius. Són les que va incorporar el Govern al Domini Públic Hidràulic (DPH) i els propietaris del qual no saben quan cobraran les ajudes ni el que els correspondrà. LA UNIÓ ha sol·licitat en reiterades ocasions al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) que resolga totes eixes incerteses i a més garantisca els drets dels propietaris.
Les reduccions fiscals per als llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana enguany es van quedar molt curtes per a pal·liar els efectes del qual va ser el pitjor any climatològic dels últims temps com 2024 amb la greu sequera i les terribles conseqüències ocasionades per la dana. A més, van ser incoherents i van crear greuges comparatius entre productors del nostre territori segons el seu lloc d'empadronament i cultiu.
Preocupant falta de relleu generacional
L'última Enquesta sobre l'Estructura de les Explotacions Agrícoles (EEA) del 2023 -publicada aquest 2025- posa en relleu una sèrie de canvis estructurals en el sector agrari. Entre les principals conclusions, s'observa una reducció significativa en el nombre d'explotacions, un augment de la superfície mitjana per explotació i una preocupant falta de relleu generacional, aspectes que impacten directament en el sector a mitjà i llarg termini.
El nombre d'explotacions agràries ha caigut en la Comunitat Valenciana un 21,4%, quedant-se en només 78.821. La SAU total valenciana ha descendit fins a 533.833 hectàrees, cosa que suposa una reducció del 9,4%. No obstant això, la superfície mitjana per explotació ha augmentat un 15,8%, situant-se en 6,83 hectàrees, molt per davall de la mitjana nacional i només superant Canàries, que ha sigut l'única comunitat autònoma on aquest indicador ha disminuït. Aquest fet reflecteix un patró de minifundisme persistent en el territori valencià, que continua sent un factor estructural clau en l'agricultura valenciana.
Un dels aspectes més preocupants que es desprenen de l'enquesta és la baixa presència de joves en la direcció de les explotacions agràries. En termes generals, el nombre total de caps d'explotació menor de 34 anys ha disminuït un 10,4% en tres anys. Dins d'aquest col·lectiu, només el 7,1% dels titulars té menys de 40 anys, mentre que el 56% té 55 anys o més. Aquesta situació posa en risc la continuïtat de moltes explotacions i, per tant, la mateixa viabilitat del sector agrari en el futur.
En aquest sentit, la Conselleria d'Agricultura ha publicat per fi enguany la convocatòria d'ajudes per a la primera instal·lació de llauradors i ramaders joves que portava sense eixir des de 2021. LA UNIÓ va posar en marxa un ambiciós programa d'acompanyament i assessorament i va arribar a tindre més de 200 joves en llista d'espera en les seues oficines de tota la Comunitat Valenciana que desitjaven accedir a les ajudes per a la seua incorporació a l'activitat agrària i també alguns professionals que volen realitzar inversions en les seues explotacions.
Retallades en la Conselleria d'Agricultura
Des del 14 d'octubre al 4 de novembre el Consell de la Generalitat va minorar o va suprimir la barbaritat de 54 milions d'euros de fons del sector agrari de la Comunitat Valenciana per a destinar-los a altres finalitats alienes al sector.
El passat 14 d'octubre, el Consell va suprimir la línia pressupostària S1941 dels pressupostos de la Conselleria d'Agricultura, dotada amb 26,7 Meuros, destinada a la necessària recuperació de la capacitat productiva de les parcel·les agrícoles afectades per la dana del 29 d'octubre de 2024 i els va destinar a finançar la compra de material escolar.
El passat 4 de novembre va acordar també el Consell una minoració de 27,38 Meuros en el pressupost de l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària (AVFGA), a fi de finançar la línia T0078 “Fons de transició al nou model de finançament de les universitats públiques”. Amb aquesta nova decisió es retirava una quantitat molt significativa de recursos destinats a fons FEADER i PEPAC, així com a aportacions de cofinançament autonòmic i estatal. Aquesta decisió pot comportar efectes adversos sobre la capacitat d'inversió i de resposta econòmica del sector productor agrari valencià, ja que redueix de manera directa el marge pressupostari disponible per a operacions que impulsen la competitivitat, la sostenibilitat i la continuïtat de l'activitat agrària.
També va deixar sense ajudes enguany als cunicultors amb un pressupost previst de 350.000 euros.
La PAC, amb retallades i menor simplificació de l'esperada
El nombre total de perceptors de les ajudes directes de la PAC en la Comunitat Valenciana va descendir un 14% en 2024 respecte a l'any anterior, segons les dades conegudes este 2025. La reducció global és de 5.476 perceptors i el descens és major (16%) en dones que en homes (13%). Només hi ha 188 perceptors que tenen menys de 25 anys, el 0,56% del total. Entre 25 i 40 anys existeixen 1.775 perceptors, amb una disminució del 4% respecte a 2023, la qual cosa reflecteix una tendència preocupant. L'escassa representativitat dels joves en les ajudes directes posa en relleu la urgència de polítiques que incentiven la incorporació de nous llauradors i asseguren una continuïtat generacional en el camp i això ha de ser amb una política que vaja més enllà de la concessió d'ajudes a la primera instal·lació. En el costat contrari també hi ha una reducció significativa de llauradors i ramaders jubilats. En 2024 hi havia 15.937 perceptors majors de 65 anys, amb una caiguda del 18% respecte a 2023 i un dels descensos més importants entre els estrats d'edat. Encara que representen quasi la meitat del total de perceptors, la disminució posa en relleu que els jubilats que encara mantenen activitat agrària necessiten un suport adaptat que assegure la seua viabilitat i transmeta experiència i les explotacions a les noves generacions.
LA UNIÓ
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
.gif)
Etiquetas de esta noticia