EL SEIS DOBLE
miércoles, 7 de enero de 2026
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Elisa Torremocha, una vida al servei de la cultura d’Alzira Opinió: Àlex Solís, en nom del Grup Que Fem? d’Alzira
A les portes de 2026 volem retre homenatge a Elisa Torremocha Sifre, una de les figures clau de la cultura i de les polítiques de joventut d’Alzira durant les últimes dècades. Un record fet des de la memòria compartida, la gratitud i el compromís amb el llegat que va ajudar a construir.
.-000452
Quan acaba un any i en comença un altre, sol ser temps de balanç. Temps de fer memòria, de planificar nous objectius i, també, de recordar les persones que han format part essencial del camí i que ja no hi són. Elisa Torremocha ens va deixar el 2025 i, en aquest trànsit entre el final d’eixe any i l’inici de 2026, des del Grup Que Fem? sentim la necessitat d’aturar-nos i retre un homenatge sincer a una persona molt estimada pel nostre col·lectiu i per tota la ciutat d’Alzira.
Parlar de la cultura d’Alzira en les últimes dècades és parlar d’Elisa. El seu nom està lligat, de manera natural i discreta, al creixement d’un teixit cultural i juvenil que hui forma part de la identitat de la ciutat.
Els inicis del Grup Que Fem?, cap a 1988, no s’entenen sense ella ni sense Quique Aranda. De la mateixa manera, la política de joventut d’aquell moment a Alzira tampoc s’explica sense aquella complicitat. Elisa i Quique van saber convertir entusiasme en estructura i idees, i van ser dues maneres complementàries d’empentar en una mateixa direcció.
A Elisa la vam conéixer a finals dels anys 80 a l’Escola Natura La Casella, quan educació ambiental, cultura i compromís social caminaven junts, sense necessitat d’etiquetes. Aquells dies de visites guiades i quaderns de camp van ser una escola d’entusiasme. Elisa ja era aleshores el que sempre va ser: entusiasta, pròxima, eficaç, amb una serenitat que feia que tot semblara possible.
Poc després arribaren els anys del Centre d’Informació Juvenil. Amb molt pocs recursos (pràcticament un despatx i un ordinador IBM de segona mà, amb pantalla de fòsfor verd, sense disc dur, i que arrancava amb disquets i esperança), Elisa i Quique van posar en marxa projectes que van marcar tota una generació. No hi havia grans mitjans, però sí una convicció profunda: que la joventut havia de tindre veu, espai i futur.
A partir d’ací, tot va començar a créixer. Parlem de l’època de les primeres Escoles d’Estiu, dels primers Carnestoltes, dels primers tallers de Nadal al pati de la Casa de la Cultura —on hui es troba l’Auditori—, de quan en aquell mateix edifici encara convivien la Biblioteca i el Museu Municipal, de les Campanyes d’Esquí, dels campaments d’estiu a El Escorial (1992) i a la Vall de Boí (1993), i dels inicis del Consell de la Joventut d’Alzira. Era una etapa fundacional, i Elisa estava a tot arreu, sempre sumant, sempre ordenant l’entusiasme col·lectiu.
Quan la Casa de la Cultura començava a definir-se com a espai central de la vida cultural d’Alzira, Elisa ja hi era. Més endavant, la Sala d’Exposicions es va consolidar, sota el seu impuls, com un espai de trobada i diàleg. Per les seues parets van passar artistes fonamentals de l’art valencià contemporani: Joan Verdú, Rafael Armengol, Manuel Boix, Artur Heras, Carmen Calvo, Chema López, Miquel Navarro, Xisco Mensua, Vicent Marco, entre altres. Elisa no sols programava exposicions: creava context, cuidava els detalls i acompanyava els artistes.
Entenia la cultura com Estellés entenia la vida: «Tot està per fer i tot és possible».I la defensava com Joan Fuster, quan afirmava que «la cultura no és un luxe, és una necessitat».En la seua manera de treballar hi havia la curiositat de Mariscal, la ironia lúcida de Carmen Calvo, el sentit de l’espai de Miquel Navarro i la voluntat d’“incordiar” d’Artur Heras. Fer cultura, per a ella, era fer comunitat.
I al costat d’eixa Elisa professional, estava l’Elisa amiga, la que viatjava amb nosaltres, la que reia i compartia. Amb el Grup Que Fem?, vam recórrer Polònia, Romania i molts altres destins. Viatges diferents en aquell moment, en què ja buscàvem alguna cosa més que veure llocs: volíem entendre els països des de dins, acostar-nos a la seua cultura, a la seua gent, als seus ritmes. Una manera de viatjar més experiencial, avançant-nos al que després s’ha fet més habitual.
Simpàtica, dolça, educada, respectuosa, resolutiva, Elisa tenia la rara virtut de fer fàcil allò complex. Al seu costat, els problemes s’ordenaven i els projectes trobaven forma.
Hui sabem que el seu llegat continua viu en la cultura d’Alzira: en els espais que va ajudar a construir, en les persones que van créixer amb aquells projectes, en una manera d’entendre la gestió cultural com un acte de generositat.
I continua també en el seu entorn més pròxim, en Emilio, el seu company de vida, i en el seus fills, que sempre van ser el seu refugi i la seua força.
Gràcies, Elisa, per tot el que vam compartir. Per ajudar-nos a entendre que la cultura —com la vida— només té sentit si es construeix junts.
.-000049VID
El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Bernat Montagud - 07/01/2026
Elisa Torremocha fue alumna del instituto rey don Jaime. En sus álulas coincidimos. Años después acrecentamos nuestra amistad a raíz de su nombramiento de directora en la Casa de la Cultura. Elisa dinamizó su sala de exposiciones, puesta en funcionamiento con José Rubio Morales, concejal y también alumno del instituto. Durante años su gestión, a pesar de las siempre limitadas dotaciones económicas, ha sido efectiva. En la sala municipal, acrecentada con otras dos, ha expuesto pintores de distinta entidad. Artistas reconocidos en los ámbitos español y valenciano , sin desdeñar a quienes centran su creatividad en un ámbito más local. Bueno sería - y lo he manifestado en reiteradas ocasiones- , que el ayuntamiento rotulase con su nombre la sala principal y se realizase una exposición colectiva con parte de los artistas que han expuesto en la Casa de la Cultura y donado obras al municipio
Elisa Torremocha fue alumna del instituto rey don Jaime. En sus álulas coincidimos. Años después acrecentamos nuestra amistad a raíz de su nombramiento de directora en la Casa de la Cultura. Elisa dinamizó su sala de exposiciones, puesta en funcionamiento con José Rubio Morales, concejal y también alumno del instituto. Durante años su gestión, a pesar de las siempre limitadas dotaciones económicas, ha sido efectiva. En la sala municipal, acrecentada con otras dos, ha expuesto pintores de distinta entidad. Artistas reconocidos en los ámbitos español y valenciano , sin desdeñar a quienes centran su creatividad en un ámbito más local. Bueno sería - y lo he manifestado en reiteradas ocasiones- , que el ayuntamiento rotulase con su nombre la sala principal y se realizase una exposición colectiva con parte de los artistas que han expuesto en la Casa de la Cultura y donado obras al municipio
Xavier Cantera - 08/01/2026
Considere necessari unir-me a l'article del Grup què fem?, afegint una senzilla experiència de la meua convivència amb Elisa: la nostra associació Adispac sempre va rebre del seu treball ben fet una atenció i tracte especial, carregat d'afecte i sensibilitat per tractar-se de persones amb discapacitat intel·lectual cada vegada que necessitàvem algun servei de la Casa de Cultura. També és cert que coneixia a Elisa des que vaig arribar a Alzira allà pel 72 i que compartirem l'experiència educativa del Campament de Júniors del Reatillo. Una gran dona i amiga
Considere necessari unir-me a l'article del Grup què fem?, afegint una senzilla experiència de la meua convivència amb Elisa: la nostra associació Adispac sempre va rebre del seu treball ben fet una atenció i tracte especial, carregat d'afecte i sensibilitat per tractar-se de persones amb discapacitat intel·lectual cada vegada que necessitàvem algun servei de la Casa de Cultura. També és cert que coneixia a Elisa des que vaig arribar a Alzira allà pel 72 i que compartirem l'experiència educativa del Campament de Júniors del Reatillo. Una gran dona i amiga
Añadir un comentario
