Día Internacional de Nelson Mandela, 18 de julio Opinió: Xavier Cantera
"Durant el seu mandat de cinc anys, aquest gran home va aconseguir donar veu a totes les víctimes dels crims comesos durant el règim de l'apartheid"
Una opinió més | Xavier Cantera
Nelson Mandela va nàixer el 18 de juliol de 1918. Va ser advocat, activista polític contra l'apartheid i el primer president negre de Sud-àfrica. Durant el seu mandat de cinc anys, aquest gran home va aconseguir donar veu a totes les víctimes dels crims comesos durant el règim de l'apartheid, per mitjà del que ell va anomenar "la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació". Per a molts era impossible la reconciliació nacional del seu país. En realitat, la base de tots els discursos de Mandela se centrava en la pau i el perdó que es devien mútuament la raça blanca i la negra de Sud-àfrica. Encara més, una de les seues frases més famoses diu el següent: "Els valents no temen el perdó, si això ajuda a fomentar la pau".
Entre nosaltres, el 18 de juliol, gran part de l'exèrcit espanyol va llançar un colp d'estat contra el Govern de la República i, en fracassar, el país es va partir en dos. Més enllà de l'horror dels fets, hi ha alguna cosa que fa mal especialment: és la manera en què eixe crim contra la democràcia va ser convertit en mite fundacional del règim franquista.
No porte a la memòria aquests dos exemples polítics per a revisar-los ara, ja que no serviria de res, sinó per a veure si ens serveixen d'alguna manera per a superar la polarització de les postures polítiques que conviuen en la nostra democràcia. Podem triar el model de Nelson per a afermar la nostra democràcia, encara que siga un negre l'autor, perquè els plantejaments de les dretes extremes no crec que ens ajuden a la convivència democràtica, sempre votant "no" a tot el que millore la vida de la gent.
Segons Mark Freeman, fundador i director del Centre Internacional de Pensament i Acció, que treballa en temes de pau, diàleg i polarització, ens diu: "Aquesta s'entén com una divisió o conflicte entre grans blocs d'una societat o sistema polític i es caracteritza per la radicalització de visions i creences en pols distants i antagònics. És una divisió que es percep com una amenaça per a la societat o per al sistema polític. La polarització no s'aplica si només hi ha diferències d'opinió i debats intensos, però en els quals els costats, els pols o els grups estan escoltant i estan oberts a altres idees. No ha d'haver-hi una radicalització de les idees fins al punt que es demonitze l'altre costat i es romantitze el propi. En una democràcia hem de celebrar les diferències d'opinió. Hem de tindre debats molt intensos. El problema és que no serveixen per a res si ningú està escoltant. Amb la polarització es perd la capacitat col·lectiva d'escoltar."
Donald Trump és l'exemple màxim de la polarització internacional i les paraules del president dels bisbes espanyols, un exemple de polarització nacional catòlica.
.-000295VID
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
El señor Cantera no habla ni escribe nada de la situación qué tiene su gobierno progresista, me temo que la memoria le está jugando una mala pasada, porque será, señor señor dale salud para ese desmemoriado y a los demás mucha mucha paciencia y paz, lo que hay que ver y oír, felices fiestas.
Añadir un comentario











_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)

.gif)

Etiquetas de esta noticia