EL SEIS DOBLE
martes, 29 de septiembre de 2026
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Alzira renova una devoció centenària a la Mare de Déu del LluchLa Troballa, la Processoneta del Matí i la processó general han tornat a unir tradició, danses i devoció en el cap de setmana gran dedicat a la patrona d’Alzira
._000900
.gif)
._000944
Alzira ha tancat este cap de setmana les festes en honor a la Mare de Déu del Lluch, una celebració que cada últim cap de setmana de setembre recupera pels carrers de la ciutat una part essencial de la memòria col·lectiva alzirenya. La Troballa, la Processoneta del Matí i la processó general, seguida de la pujada de la imatge fins al seu santuari, han marcat una jornada en què història, religiositat popular i cultura tradicional han tornat a trobar-se.
El diumenge, dia gran de la patrona, va començar amb un dels moments més singulars del calendari festiu alzireny. A les onze del matí, el Parc de la Representació va acollir la Troballa de la Mare de Déu, l'escenificació teatralitzada que recrea la descoberta de la imatge per un pastor a la vora de les muralles d’Alzira, en l’antic braç mort del riu Xúquer.
La representació permet reviure cada any l’origen tradicional de la devoció a la patrona i serveix de pròleg a un matí en què la ciutat recupera alguns dels elements que durant segles han format part dels seguicis festius alzirenys.
De la Troballa a la Processoneta del Matí
Acabada la representació, va començar la Processoneta del Matí, que va portar la celebració pels carrers del nucli històric. La imatge de la Mare de Déu va avançar acompanyada per les danses tradicionals, en un itinerari que convertix la Vila en l'escenari d'una manifestació cultural i religiosa transmesa i recuperada al llarg de generacions.
Durant el recorregut es va realitzar també l’Ofrena de la Seda, mentre que els xiquets i xiquetes van adquirir un protagonisme especial amb la interpretació de diferents danses.
La presència dels balls no és un element merament ornamental. Les danses formen part de la història de les grans celebracions d’Alzira. La documentació aportada situa ja Nanos i Gegants en les festes de principis del segle XIX i relata com els seguicis incorporaven personatges bíblics, danses rituals, carros triomfals i representacions vinculades als antics gremis.
Les celebracions de 1868, per exemple, comptaren amb el Torneig i balls d’Indis, Ferrers, Jardiners i Obrers, entre altres manifestacions. Especialment destacades van ser les festes de 1880 amb motiu del seté centenari del martiri de sant Bernat, quan la ciutat va viure una gran cavalcada cívica i històrica amb danses, carros, comparses i representacions.
Aquell patrimoni festiu va anar perdent presència durant les primeres dècades del segle XX. Després de diferents intents per recuperar-lo, va ser l’associació cultural La Catxutxa la que, en 1979, va impulsar definitivament el retorn de les antigues danses als carrers.
A partir de 1995, el Grup de Danses d’Alzira va assumir l’organització d’estos balls, mantenint viva una tradició que permet trobar en les celebracions actuals elements com els Pastorets, els Nanos, el Bolero d’Alzira, la Carxofa, els Arquets o els Negrets, juntament amb els Gegants.
Una devoció documentada durant més de tres segles
La festa actual és hereua d'una llarga vinculació entre Alzira i la Mare de Déu del Lluch. La primera notícia conservada de la pujada de la imatge en processó des de la ciutat fins a l’ermita del Salvador data del 5 d’agost de 1699, vespra de la festivitat de la Transfiguració.
Encara que alguns autors situen la imatge original al segle XV, el seu culte no apareix plenament documentat fins a finals del XVII. La devoció va créixer durant el segle següent fins a adquirir una presència destacada en les celebracions religioses de la ciutat.
La Mare de Déu també va ser invocada pels alzirenys en moments difícils. En 1805 va ser baixada per realitzar rogatives davant els contagis que afectaven nombroses poblacions, mentre que en 1835 se celebraren festes en acció de gràcies després que la vila no patira els efectes del còlera de l’any anterior.
Ja en 1899, Alzira va celebrar entre el 5 i el 8 d’octubre el tercer centenari de la troballa de les relíquies dels Sants Patrons Bernat, Maria i Gràcia i el segon centenari de la veneració de la Mare de Déu del Lluch, amb processons, trasllats, retretes i cavalcades.
La festa tal com es coneix actualment començaria a definir-se especialment després de la Guerra Civil. La talla de la patrona havia sigut destruïda durant el conflicte i la Confraria de la Mare de Déu del Lluch va encarregar a l’escultor Antonio Ballester una nova imatge. Durant la dècada dels quaranta, les celebracions dedicades a sant Bernat es mantingueren al juliol, mentre que les de la Mare de Déu del Lluch passaren al mes de setembre.
La processó general i el retorn a la Muntanyeta
Després dels actes del matí, la celebració va continuar a la vesprada amb els últims moments de les festes patronals. La processó general va tornar a traure la imatge de la Mare de Déu pels carrers d’Alzira abans d’emprendre el camí de retorn al seu santuari.
És precisament eixe retorn un dels moments amb major càrrega simbòlica de les festes. La patrona deixa el centre de la ciutat després dels dies de celebració i inicia la pujada cap a la Muntanyeta del Salvador, on es troba el Reial Santuari de Santa Maria del Lluch.
Les danses tornen a formar part de l’acompanyament fins als Quatre Cantons. Allí arriba un dels instants més vinculats a la tradició popular de la festa, quan Alzira acomiada la seua patrona abans que la imatge continue el camí cap al santuari.
La pujada posa així el punt final a un cicle que es repetix cada setembre: la Mare de Déu baixa a la ciutat, participa de les celebracions i torna finalment al temple de la Muntanyeta.
Un castell de focs artificials a càrrec de Pirotècnia Crespo, a la plaça d’Ana Sanchis, va completar el programa i va acomiadar les celebracions fins a l’any que ve.
Més enllà de la dimensió religiosa, la festa de la Mare de Déu del Lluch conserva un patrimoni cultural construït durant segles. Les danses, els seguicis, la Troballa, la Processoneta i la pujada al santuari han experimentat transformacions, desaparicions i recuperacions, però continuen establint un pont entre les celebracions actuals i les que protagonitzaren generacions d’alzirenys.
Cada últim cap de setmana de setembre, Alzira torna així a reconstruir una part de la seua història pels mateixos carrers que durant segles han vist passar la imatge de la patrona. Amb el retorn de la Mare de Déu a la Muntanyeta, la ciutat ha posat punt final a les festes de 2026 i ha tornat a guardar, fins al pròxim any, una tradició estretament vinculada a la identitat alzirenya.
E6D
El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
