--> Notícies del dia 1 - elseisdoble.com


Martes, 14 de julio de 2020 Edición diaria nº 4.848 Año: 14 Noticias: 36.580 Fotografías: 96.301 Comentarios de usuarios: 111.965
EL SEIS DOBLE
martes, 31 de diciembre de 2013
Clic en la foto para ampliar
Ver imágenes de esta noticia
1

 Notícies del dia 1

Sixto Ferrero | L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica



.-000253

Poca cosa o res s’espera u el dia d’any nou pel que fa a notícies. Mentida!, i tant que se n’esperen, o no és important qui i on ha nascut el xiquet o la xiqueta primerenca de l’any 2014? No em diran que molts no esperem la notícia amb la qual obriran totes els noticiaris, serà portada momentània de periòdics digitals i motiu de debat a determinades xarxes socials, o no? Recorde que en els darrers anys el xiquet o la xiqueta primigènia de l’any solia contenir unes característiques comunes, vull dir que en els darrers anys, posem per cas els catorze del segle XXI , crec recordar que quasi tots els primerencs nascuts són nomenats: Maria Asunción Federica, o Carlos Alberto Javier, o Mohammed Al ben Hou, o Paskin Tamov,... Però no, crec que enguany, el primerenc naixement tindrà per nom Paco, Carlos, o José, o pot ser Vicent,... o Maria, o Maria José, o Rita, «no sé, això de l’onomàstica són designis del Senyor»,... En qualsevol cas començar un nou any (2014) amb una notícia com aquesta et fa tindre un bri d’esperança, efímera, però esperança al cap i a la fi. Qui sap si entre aquest naixements, i amb l’espera pacient i el recolzament de la societat, en uns quants anys tenim uns nous pensadors, uns nous dirigents polítics, uns nous líders que ens ajuden, com bonament puguen, a eixir del forat on ara per ara seguim estancats, i nosaltres, els valencians, més que ningú (no ho obliden), qui sap això? Confiarem doncs. Jo confie que aquests naixements primerencs de 2014, d’ací uns divuit anys, quan puguen votar (si és que això del sufragi universal encara no s’ha prohibit) hagen rebut una formació i una informació suficient com per poder reflexionar un poc sobre les opinions politiques fetes pels polítics amb càrrec o sense que no tenen altra vocació que ajudar la ciutadania, o hi ha polítics que declaren obertament i a priori voler fer-se rics i aixafar i sotmetre el seu poble fent política? No, evidentment, ningú votaria un tirà. Però algú pot creure les controvèrsies de les afirmacions dels polítics (o dels que aspiren a ser polítics)? Sí, això sembla que amb la llibertat d’expressió està garantit (més o menys, fins que el senyor Fernández Diaz no s’empipe molt i ja vorem), vull dir que qualsevol persona pot decidir fer política per al seu poble, la seua comarca, la seua “comunitat”, la seua província, la seua (el que siga)... i pot fer-ho allistant-se a un partit, o creant-ne un de nou i dir i jurar allò que vulga per a fer política. Però clar, hem d’anar amb compte de les afirmacions que diem per tal de convèncer els votants, podem enganyar-los i no volem això, podem caure en controvèrsies i no desitgem confondre, podem anul·lar el passat del partit del qual ens hem agermanat i no, no podem ni devem anihilar la història, entre altres coses perquè madame Viquipèdia està al cas de tot, és filla d’Orwell i els seus redactors viuen a l’habitació 101, estan a l’aguait de tot, per això quan un polític (aspirant) declara un tarannà socialista (obrer, treballador en fàbriques, camps, cooperatives, empreses...), declara una imatge proletaritzada, és paradigmàtic que treballe (política de base diuen) per a uns líders neoliberals (si més no mantenen càrrecs de “poder” econòmic superior respecte als seus polítics de bases local i les aspiracions socioeconòmiques, evidentment, no són ni seran les mateixes, ni tan sols en cap punt convergiran, és més s’allunyaran, malauradament sempre ha estat així, les classes i les castes també són endèmiques, per això, el proletari sempre aconsegueix les coses, millores laborals, salarials i socials, a base de rebel·lió i lluita o oposició política, laboral, moral i resistència). També és curiós el joc del bo/dolent: tot dolent, jo bo («tu Jane, yo Tarzan») tots tenen obligació de donar comptes a Madrid (PP, PSOE i IU). Tots? EU (IU) és un vertader partit federal i no té perquè fer-ho (l’acatament centrista a Madrid). L’ús inequívoc de l’apel·latiu catalanista declara una controvèrsia, o un clar desconeixement del mot: què és ser catalanista? No s’estaran confonent amb ser «pancatalanista»? Qualsevol que parle i empre un valencià estàndard (ben escrit i ben parlat) ja és catalanista? Dependre de Barcelona? Vertaderament creuen que Barcelona està tan preocupada pels designis i el futur dels nostres municipis? (crec que tant de treballar al camp i la fàbrica no els ha deixat temps per visitar qualsevol poble del cor de Catalunya per adonar-se’n d’allò que els preocupa) No tenen ells (els catalans en general) altres objectius que estar preocupats pels moviments polítics valencians a nivell local, més enllà dels projectes econòmics i comunicatius comuns (i pense ara en el corredor Mediterrani). Per últim fins a quin punt es vol ser nacionalista valencià i regionalista? Potser això possible? O no serà, acceptar el regionalisme com un provincialisme, per tant acceptar implícitament, a més que és un fet, també, endogàmic i intrínsec, ser nacionalista, però, inevitablement espanyol? I és que el problema és que, coalicions a banda, el regionalisme no és gens genuí, per molt que el rebategen amb eufemismes, d’això, de regionalisme (i molta «pleitesia» a Madrid i molt poca política centrista a València), per ací ja anàvem ben servits des de la Renaixença, amb el blasquisme, llorentismes, Dreta Regional Valenciana (DRV), ratpenatistes folkloritzants i tota la “tròlei” de súbdits afrancesats que ens han anant apareixent i creixent com a bolets, i això que plou poc, però per al poc que plou, encara plou massa (no només UPiD i C’s són afrancesats, caldrà reescriure el mot o afegir partits al llistat)...

Ara, cal reconèixer les afirmacions veraces: cal molta imaginació per a fer oposició, i més si es vol representar als valencians parlant-los en castellà, (o només representen els valencians castellanitzats i obliden els «valencianitzats»?) això no és sectarisme i discriminació lingüística?, No això: «es lo propio», i així ens ha anat. Amb «Vixques i Oferiments a...» ai, sort pels xiquets primerencs del 2014. Sort i salut! Però de debò (ale! ja sóc catalanista jo també, deu ser endèmic això també, o serà contagiós... no sé, en fi).

Sixto Ferrero


El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
 


                          
 .-000018                                                                                                                                  .-000137

                          
 .-000189                                                                                                                                 .-000084

                          
 .-000123                                                                                                                                  .-000188

 

 

 

El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.

Etiquetas de esta noticia

ArticulistasSixto Ferrero
Opinión

Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia

viejo - 31/12/2013
Bah, otro que se sube a la burra catalana.
País Valencià - 31/12/2013
Tu dirección e-mail es incorrecta.
País Valencià - 31/12/2013
Bah, l'ignorant de sempre que no llegeix i comenta sense llegir.
Pere Peres - 31/12/2013
Sixto, de fa temps vinc observant que sou molt els qui caigueu en l'error de referir-se com UPiD al partit d'Álvaro Pombo --ja sabeu, aquell de "Pero sí me hago esa pregunta, de si no tendríamos, por ejemplo en España, que pasar a una fase suprapolítica, suprapartidista, de gestores firmes. ¡Si tenemos cinco millones de parados! Un dictador con mano fuerte…" i també allò altre de "España se benefició mucho con la dictadura franquista". I dic que incurriu en error perqué l'única denominació existent és la d'UPyD. Hi ha prou en consultar la seva pàgina web per adonar-se'n del menspreu i l'odi de Rosa Díez cap a la resta de llengües oficials de l'Estat.
Per altra banda la franquícia de C's al País Valencià i que estarà encapçalada pel bufacanyes de Francisco rep el nom de Movimiento Ciudadano, uns altres que a l'igual que UPyD porten l'odi a la nostra llengua imprés en les seves sigles.
Salutacions.
Joan - 31/12/2013
Senyor Ferrero , bona vesprada , bona festes i molt bon any .
Veig que l'article d'opinió de 'Demòcrates Valencians / Iniciativa per Alzira' l'ha fet reflexionar sobre el futur del nostre País.
Jo estic prou d'acord amb tot allò que es deia en aquell 'Sin imaginación no hay oposición'. Vostè sembla estar d'acord en part amb el mateix.
Diu que PP i PSOE sí que depenen de Madrid, en canvi, opina que IU no, per la seva estructura organitzativa federal. Bé, el cas és que les qüestions territorials per a IU són purament organitzatives, la seua preocupació segueix sent sobre tot la lluita de les classes socials. Pense, si no, en allò que li passa al PSOE amb el PSC. El PSOE és estrictament centralista (un altre partit afrancesat), mentre que el PSC no és el PSOE és un altre partit socialista ' federat ' amb aquell. Una cosa semblant, puix, li passa a IU.
En quant a la diferència entre catalanisme i pancatalanisme.
Bé, anem a vore, un català pot ser catalanista o no, és veritat. També un valencià potser anti-catalanista i no anti-català. Alhora, també un valencià pot ser 'catalanista' o no. De fet, el posicionament de Fuster no és altre que trobar el sentit del valencià en l'herència catalana dels valencianoparlants . Però, això és històricament cert? Jo crec que Fuster va solucionar la identitat valenciana imposant la força d'una majoria cultural sobre una altra minoritària. Com a mínim hi ha quatre elements antropològics originals en la reconquesta del regne de València: allò occità, allò hongarès, allò aragonès i allò català. El mateix rei és occità, no és un rei català, com ho era son pare. La mateixa reina és hongaresa, tampoc era una reina catalana. Per què, si no, els catalans no veneren a Jaume com el venerem valencians i mallorquins . Per alguna cosa serà! No? El procés de castellanització de Valéncia el podem retrotraure fins al segle XVI. La mateixa Múrcia va ser un regal de noces del rei Jaume al rei Alfons X. Jo entenc que hui alguns valencians consideren que millor ens aniria depenent de Barcelona que no de Madrid. Però, ambdues postures, tant la del valencià que vol dependre de Madrid, com la del valencià que vol dependre de Barcelona, em semblen molt còmodes. És com si pensaren: "Que el problema de l'organització política de l'Estat me'l resolguen els altres!" Ja està bé! Ja és hora que els valencians assolim la majoria d'edat i que siguem responsables per nosaltres mateixos del nostre futur polític, econòmic, social i cultural, sense cap altra dependència que la nostra! Comenta que els vilatans de la Catalunya profunda ni se'n recorden dels valencians. Val! Però, eixe no és el cas dels polítics de CiU i d'ERC. Aquestos, a més de catalanistes, són pancatalanistes!
Finalment, comenta que hi ha molts més partits afrancesats a banda d'UPyD i Ciutadans. Sí, estic totalment d'acord. Però, torne a insistir, els valencians hem d'eixir del pou en què ens han ficat, i en el qual nosaltres hem volgut caure, pels nostres propis mitjans. Té raó quan diu que el valencianisme polític es va perdre dins d'un folklorisme fora de lloc, però això va ser abans, ara, com vostè mateix diu al principi del seu article, el futur ens depara grans sorpreses i una d'elles és la d'un valencianisme seriós, responsable i madur.
Reba una salutació ben cordial.
viejo - 01/01/2014
Si ser afrancesado en el XVIII era estar por la ilustración, la cultura y el progreso, yo hubiera sido afrancesado.
Si ser afrancesado en el XIX era estar con los principios de la revolución de Libertad, Igualdad y Fraternidad y estar con la Constitución del 1812, yo hubiera sido afrancesado.
Si estar en el siglo XX por los mismos principios democráticos que nuestros vecinos y la derrota del fascismo, yu hubiera sido afrancesado.
Si estar en siglo XXI por el único país europeo que ha podido hacer frente a la avalancha de recortes sociales y democráticos a pesar de la crisis, yo sigo siendo afrancesado.
viejo - 01/01/2014
Si escribir o hablar en valenciano es renunciar a la lengua de mis antepasados, a la lengua en la que escribían Ausias March, Joanot Martorell, Roiç de Corella, Jaume Roig, etc. etc. y sustituirla por la lengua que quieren que hablemos unos políticos corruptos y cuatro editoriales catalanas, prefiero dejarla para mis pensamientos íntimos y expresarme en mi otra lengua valenciana que se llama castellano,
Joan - 01/01/2014
Sí, pero ‘afrancesado’ también significó ‘napoleónico’ y, por lo tanto, ‘imperialismo’. Por desgracia, Francia a día de hoy todavía no ha sabido respetar a sus propias ‘minorías culturales’ (bretones en el norte, occitanos en el sur, por poner dos ejemplos). Y esto provoca tensión interna. Malo. España pasó a ser ‘afrancesada’ avant la lettre (en el sentido de la connotación de 'centralismo'), de hecho, con la victoria del bando borbónico en la Guerra de Sucesión, lo que se tradujo en la inmediata supresión de los derechos forales de los territorios de la Corona de Aragón. Malo. No se puede predicar Libertad para todos y negarla precisamente a los tuyos. Malo, malo.
Pere Peres - 01/01/2014
No existeix cap forma d'anti-catalanisme que no siga anti-català Joan, ambdos conceptes són carn i ungla, corda i poal. I ja ho sabem això: on va la corda va la carn i on va l'ungla va el poal. Agafem sí no un miserable anti-català a l'atzar: Alfons Rus, President de la Diputació de València, Alcalde de Xàtiva i President, també, de l'Olímpic de Xàtiva. Supose que recordaràs la mort en accident de trànsit, el passat més d'octubre, del jove gironí de dinou anys Nil Marín que jugava de porter al Girona B. Un fet luctuós com hi ha món. T'ho dic això perqué tot just la setmana següent un altre equip català, el Llagostera, visitava el camp xativí de La Murta per disputar un encontre contra l'Olimpic i van ser els jovens jugadors de l'equip català els qui demanaren homenatjar Nil amb un minut de silenci abans d'iniciar el partit. Alfons Rus, anti-catalanista i anti-català. Ho impedí. Corda i poal. Misèria i miserables.
Güelo, no ets més ase per que no t'entrenes: ningú parla hui el valencià de March o Martorell ni té "pensamientos íntimos" amb el castellà de Cervantes o Díaz del Castillo. Arruixa que plou... Serà burro!
viejo - 02/01/2014
Joan tu hablas de lo que significaba afrancesado en pasado, estos mindunguis lo hacen en presente. Gracias a la guerra de Sucesión, se eliminaron los aranceles del Reino de Valencia con Castilla y supuso que el siglo XVIII fuera el siglo de mayor crecimiento economico, social y demográfico de toda la historia de esta Comunidad. También gracias a ello el Reino de Valencia pudo participar del Siglo de las Luces y de la Ilustración.
En cuanto a las tensiones separatistas de los franceses, es solo un bluf, y se dan precisamente en las regiones con mayor implantación de ultraderechistas, recuerda que nacionalismo y fascismo siempre han ido de la mano y tienen raices comunes.
viejo - 02/01/2014
En la escuela se lee El Quijote o El Buscón en su lengua original. A los niños valencianos se les hace leer El Tirant o L`Espill traducido al catalán, tienen miedo a que descubran por si mismos que su lengua ancestral es diferente de la que les quieren hacer hablar.
Todos los nacionalismos necesitan de unos fanáticos que crean las verdades nacionalistas para que las propaguen, es necesaria la "colla de fanatics" para repetir las mentiras goebelianas para que la masa las crea.
Recuerden la mentira alemana del "espacio vital", fueron necesarios centenares de descerebrados que las creyeran firmemente para que después las propagaran y al final el pueblo alemán creyera que eran ciertas y justificara la invasión de los paises vecinos.
Pere Peres - 02/01/2014
Tots aquest neofatxes espanolistes fan el mateix: els dónes una mica de corda i acaben gastant-la per a penjar-se. Tinc a les mans els dos volums del Tirant lo Blanc que, amb bon criteri, em recomanà el professor de valencià que vaig tenir a COU en un institut valencià. És tracta de la primera edició de la barcelonina Edicions 62,de 1982 en edició de butxaca i on es presenta amb molta cura i fidelitat l'obra de Martorell pulida per Martí de Galba. On està la manipulació? no ets més que un mentider güelo. Un pallasso. El bufó de les espanyolisme més ranci i caspós. Tots els sistemes educatius inicien els alumnes a la lectura dels clàssics mitjançant la seua adaptació a la capacitació lingüística dels mateixos. Pretendre que un alumne de l'ESO llegesca la versió arcaica de Galba o comparar la dificultat de la lectura del Quijote amb la del Tirant sols significa una cosa: tu del Tirant no t'has llegit ni una fulla. Cap ni una! I Solament l'utilitzeu per omplir-vos la boca parlant de valenciania.
Per altra banda ha estat gràcies a el'esforç d'editorials catalanes i valencianes i als docents valencians que els nostres clàssics han tornat a les aules en forma d'auques per als més menuts, d'adaptacions i d'edicions originals, després de passar dècades relegats a l'ostracisme pels nacionalistes espanyols.
Pere Peres - 02/01/2014
Alícia Sánchez-Camacho, Albert Rivera i Pere Navarro han tancat 2013 reproduint a Barcelona el discurs madrileny de Rajoy-Rubalcaba "contra el dret a decidir". Un atemptat semàntic això de declarar-se demòcrata enmordassant el poble. Un oxímoron. Una perversió més d'aquells que ara venen a insultar les víctimes del "lebensraum" mentre bramen La Constitució --com abans bramaven la Santa Cruz --. Però com podem exigir el respecte a la memòria de les víctimes del nazisme a algú que no és capaç ni de respectar la memòria de són pare? Complicat ho veig.
viejo - 02/01/2014
Sr. Ferrero,
Como bien dicen los asiduos a la habitación 101, "Quién controla el pasado, controla el futuro", y estos fanáticos solo saben mentir sobre el pasado de los valencianos para poder controlar nuestro futuro.
Nuestro futuro es solo nuestro y nuestro pasado es el que és, por mucho que nos mientan y que lo intenten cambiar y manipular estos malditos XXXXXXXXX
Pere Peres - 02/01/2014
Déu güelo, després del ridícul que has fet en el fil de comentaris de la nota de premsa de Cáritas, on t'havies enrrosinat com un jònec contra la comunitat educativa del col·legi l'Alborxí, pensava que a hores d'ara estaries buscant un clot ben gran per entaforar-t'hi. Però ja vegem que això de la dignitat no va amb tu. Res de nou.
Pere Peres - 03/01/2014
Això és tot el que ens cal esperar d'aquest neofatxes: balbucejos, insults, tautologies rudimentàries i xuminades. Moltes xuminades.

Añadir un comentario

Pregunta de verificación


¿Qué abunda en el desierto? Arena, agua, gas o árboles
 

Respuesta de verificación

 * Contesta aquí la respuesta a la pregunta arriba mencionada.

Autor

 * Es obligatorio cumplimentar esta casilla con un Nick o nombre real. No utilizar la palabra "Anónimo" o similares.

Email

 * La dirección no aparecerá públicamente pero debe ser válida. En caso contrario no se editará el comentario. Se comprobará la autenticidad del e-mail, aunque no se hará pública, siguiendo nuestra política de privacidad.

Comentario



Antes de enviar el comentario, el usuario reconoce haber leído nuestro aviso legal, observaciones y condiciones generales de uso de esta web.




*El comentario puede tardar en aparecer porque tiene que ser moderado por el administrador.

*Nos reservamos el derecho de no publicar o eliminar los comentarios que consideremos de mal gusto, ilícitos o contrarios a la buena fe; así como los que contengan contenidos de carácter racista, xenófobo, de apología al terrorismo o que atenten contra los derechos humanos.

*EL SEIS DOBLE no tiene por qué compartir la opinión del usuario.
El Seis Doble. Todos los derechos reservados. Aviso Legal
Página optimizada para navegadores Mozilla Firefox, Internet Explorer y una resolución mínima de pantalla 1024 x 768 px.