--> La guerra dels mons - elseisdoble.com


Sábado, 11 de julio de 2020 Edición diaria nº 4.845 Año: 14 Noticias: 36.567 Fotografías: 96.288 Comentarios de usuarios: 111.948
EL SEIS DOBLE
martes, 4 de febrero de 2014
Clic en la foto para ampliar

Mariano Rajoy en l’ultima convenció a Valladolid
Ver imágenes de esta noticia
1

 La guerra dels mons

Sixto Ferrero | L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica


 
.-000249
Qui són els terrícoles i qui els marcians?, els acadèmics són marcians invasors i el Conseller Bellver i la seua majoria del poble valencià són els terrícoles? O cap fer-li un gir (com feu Orson Welles canviant la ubicació de Londres a Nova Jersey), i dir que els acadèmics de l’AVL no han pogut resistir-se als suggeriments de la ciència (lingüística) i no han pogut obviar la realitat i per tant fan endavant amb la unitat de la llengua i el PP amb el Conseller Bellver (i Castellano a la rereguarda) han encetat un «remake» de l’obra de Wells, i són ells qui volen anar contra l’obvietat de la filologia, la lingüística i la sociolingüística?

En qualsevol cas, i després de la cimera de Valladolid, la guerra dels mons s’ha engegat, novament. Què no serà una guerra amb bel·licositat armamentística, però si ben dirigida amb atacs baixos mortífers, recorrent al joc brut i desempolsant les armes ideològiques més recurrents. La primera i sense desaprofitar l’ocasió del nou Diccionari Normatiu del Valencià, la llengua i l’anticatalanisme (vertaders marcians invasors d’aquesta nostra terra valenciana, segons el senyor Bellver. Altres prioritats com el finançament, la corrupció, el desgavell i desmantellament de la societat no són importants; sempre podran culpar de tot Zapatero)

I la cosa està, més enllà de la prolongació en el temps d’aquesta particular guerra dels mons (la novel·la de Wells dura 21 dies, però aquest «remake» serà de més d’un any) és si l’oposició sabrà aguantar l’envit? Vull dir si no els agafarà en més d’una ocasió fora de joc per no haver preparat amb consciència aquesta guerra que ens ve al sobre (A tots. Recorden que la invasió marciana de Wells atacava tots els anglesos, sense discriminació). Perquè el PP ho ha vist clar, des del mateix dia que començaren a aparèixer enquestes (mostrant el declivi o tendència a la dissolució del populisme camps-barberasià curull de fabrisme), han començat l’estratègica ofensiva i no dubtaran en traure armes figuratives ideològiques recurrents, totes les que calguen per mobilitzar l’electorat de barraqueta, aspirants a petit burgesos camperols i feixistes sentimentals. A més a més saben que ara, a banda dels marcians invasors, tenen una nova espècie alienígena, més llunyana, que els amenaça per la dreta (com si això fos possible, estar més a la dreta, però sembla que sí. Si es vol, es pot estar més a la dreta) amb uns quasi (o completament) ultradretans assetjant-los de traure’ls vots per la part dreta, tenen davant uns opositors a fer-se amb el control que no sé si tindran suficients estratègies per fer-los front als tòpics «politicobèl·lics», sense descuidar-se d’oferir solucions (i propostes) eloqüents als problemes diaris (i de subsistència). I no sé si Wells coneixia el «cas valencià», però ací de colonialisme victorià, bé que el nostre és més borbònic, anem ben servits, i de covards (com el mossèn novel·lístic) faríem un bon llistat, només que ací d’ençà de la Guerra de successió se’ls nomena botiflers. Només esperem que quan acaben les batalles invasores d’acadèmics o populistes liberals, no se li ocorrega a cap Orson Welles fer brometa per ràdio (no RTVV que ja no existeix, ni Catràdio que l’han capat) i dir-nos que el PP guanya les eleccions del 2015 amb altra majoria absoluta, que altrament segons el que han declarat, és la seua intenció, encara que de ciència ficció també n’escrivia el novel·lista britànic HG Wells pel 1898.

Sixto Ferrero


El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.

 
 
 
 
 


                           
.-000197                   .-000213
                            
.-000246                                                       .-000250
                            

.-000254                                                           .-000257


 

 

 

 

El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.

Etiquetas de esta noticia

ArticulistasSixto Ferrero
Opinión

Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia

Pere Peres - 04/02/2014
El nou text del Diccionari Normartiu de l'AVL ha estat aprovat amb 16 vots a favor, dos en contra i dues abstencions, la qual cosa ha provocat --o perbocat-- els brams d'ase del Conseller Serafín Castellanos, el Síndic popular Bellver i el President-no-electe Fabra. Aquesta colla de cagamiques, en un alarde de procedir democràtic, ja han anunciat mesures encaminades a la disolució de l'Acadèmia (de fet la seva web ja anuncia problemes amb el servidor com a remei per no publicar el text del nou diccionari). Sembla difícil ésser més feixista.
Però quin ha estat el motiu d'aquest colp de puny damunt la taula? doncs tot just això: haver copiar fil per randa la definició de valencià que hi figura al diccionari de la RAE.
Miserable com hi ha món! el balanç perpetrat per aquests energúmens: TV3 prohibida, RTVV tancada i l'AVL disolta. Que els albarden sisplau.
viejo - 04/02/2014
Vamos chicos, no os pongáis nerviosos, Cataluña os ha dejado solos pero las subvenciones para promover el catalán en la Comunidad Valenciana siguen. Dónde ha quedado aquello de la independencia dels països catalans, ya no os quiere vuestro papá, ¿reniega de vosotros?. Pobrecillos, pero calmaos, siempre os quedarán las limosnas catalanas, lo tenéis fácil, os basta con vuestro lameculismo genético para que os suelten cuatro perras y que sigáis con vuestra labor.
Que os aproveche.
Poetisa - 04/02/2014
Joder, todo el mundo subvencionado por catalunya y a mi no me ha llegado nada viejo! ¿Te has quedado tu mi trozo del pastel? ¿O solo lames nalgas de UPyD?
Pere Peres - 04/02/2014
I quina és aquesta coincidència de criteris de la RAE amb l'AVL? Aviam:

RAE: valenciano: "Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia."
(Cal dir que el diccionari de la RAE és refrenat per les de 22 acadèmies de la llengua espanyola arreu del món.)

AVL: valenciano:"idioma románico hablado en la Comunitat Valenciana, en Baleares, Cataluña y otros territorios de la Corona de Aragón y que también recibe el nombre de catalán"

Doncs bé: davant aquesta realitat coincident tant aclaparadora de diverses autoritats normatives (subratlle el mot autoritats) tenim el colp de puny feixista, totalitari, coent i rídicul (quantes redundàncies) del PP, i el rot i el caricato de la UPyD. Déu els cria i ells es rebolquen pel fang.
Subvencionados - 04/02/2014
Viejo, aquí lo único que conocemos son las cloacas de la Generalitat. ¿Cuánto chorrillo se va en financiar a los suyos?

Por cierto, como callas como un bellaco con Serafín Castellano o Juan Cotino, los estandartes del anticatalanismo... Con más trapos sucios que un taller y, cuando se ven cercados, sueltan aldabonazos a la caza del catalanista rojo perdido. Habla, ilústranos sobre pesebrismo...
Pere Peres - 04/02/2014
I tot just hui, Vicente Garrido, President del Consell Jurídic Consultiu, en fa una colla de declaracions arrel del cop de puny feisxista:

"el valenciano es lo que diga la Acadèmia que es"

"La AVL está configurada legalmente como entidad normativa y consultiva, el valenciano es lo que la AVL diga que es, tiene la competencia de determinar la normativa del idioma valenciano",

"el valenciano y sus normas, "por disposición legal, son las que diga la AVL que son, porque para eso se creó la AVL".

I finalment: "El CJC emite dictamen arreglo a derecho sobre lo que le piden, el consejo ya digo, no rechaza nunca peticiones de dictamen. No sé en qué va a consistir la consulta, pero no creo que me pregunten si el azufre es distinto del titanio"

Ara sols ens cal esperar el cessament de Garrido. Que s'hi jugeu?

És o no? - 04/02/2014
El tema sembla una broma:
solament travessant un riu,
la Sénia crec que es diu,
ja es canvia d’idioma?
País Valencià - 04/02/2014
Si el planeta terra té forma esfèrica i gira al voltant del Sol.

Si el que parlen la majoria de ciutadans anglesos, irlandesos, australians, nordamericans, escocesos…és anglès, i no hi ha cap problema en reconèixer la unitat d'aquesta llengua.

Si el que parlen la majoria dels ciutadans andalusos, argentins, extremenys, mexicans, murcians, cubans, xilens, veneçolans, equatorians…és castellà o espanyol, i no hi ha cap problema en reconèixer la unitat d'aquesta llengua.

És evident que el que parlem els ciutadans valencians valencianoparlants, els catalans, mallorquins, andorrans, eivissencs, menorquins...és català o valencià (dialecte de la llengua catalana), reconegut científicament a nivell mundial per les màximes autoritats universitàries i acadèmiques de tot el món, i a més reconegut en el nostre ordenament jurídic a través de nombroses sentències del Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem i TSJ valencià.

Per tant, no existeix cap conflicte lingüístic entre valencià-català o català-valencià, sinó solament intent de conflicte polític interessat pel PP, molt mala fe, ignorància, i incompliment de les Sentències pels dirigents del PP que aparenten “defendre” el valencià (com fa el President Fabra parlant sempre en castellà), enfront del català, quan són la mateixa llengua. La resta són interessos polítics, falta d'educació i coneixements, incompliment dels nostres drets lingüístics, o fins i tot, algun tipus d'afecció psicològica que només passa a terres valencianes.

L'únic conflicte político-lingüístic que realment existeix és l'intent d'aniquilació, de substitució lingüística pel castellà i l'incompliment reiterat de tot l'ordenament jurídic en vigor a favor de la llengua minoritària: el català, dit valencià al País Valencià.

Que la qüestió lingüística (l'arbre) no ens tape la corrupció i impunitat político-econòmica del PP autonòmic (el bosc).

Nosaltres, els usuaris de la llengua, endavant, sense parar d'usar-la en tots els àmbits socials i reclamant els nostres drets lingüístics. No ens faran callar, som els valencianoparlants la veu de la unitat lingüística.
viejo - 05/02/2014
La lengua la hace el pueblo, las palabras las elige el pueblo, desde hace más de 6 siglos el pueblo valenciano ha llamado a su lengua, lengua valenciana, VALENCIANO, hasta que han llegado estos mindunguis y han decidido unificar el valenciano con el catalán para mayor gloria y negocio de las editoriales catalanas y de la patria catalana.
Tiradas de cientos de miles de ejemplares de escritores y novelas mediocres en Cataluña, Valencia y Baleares, traducciones al catalán de clásicos valencianos y mallorquines, para que valencianos y mallorquines "ENTENDAMOS" a nuestros clásicos.
Que os aproveche

viejo - 05/02/2014
"...Que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses llengues - llati, ebrayc, morisc i romanç- que li son entorn, e de cadascuna ha retengut ço que millor li es, e ha leixas los pus durs e los pus mal sonants vocables dels altres, he ha presos los millors.
E no res menys, trobarets dins aquesta beneyta ciutat -Valencia- qui us pot ensenyar les principals llengues del mon......".
....."Per totes aquestes coses e raons ha volgut Nostre Senyor Deu que poble valenciá sia poble especial e elet entre los altres de tota Espanya .... ans per especial privilegi ha propi nom e es nomena POBLE VALENCIA.....

Francesc Eiximenis. Regiment de la cosa pública, any 1.383.
viejo - 05/02/2014
" Lo cual fon traduit de Angles en llengua portuguesa. E pres en vulgar lengua valenciana, per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell".
En el "Deo gratias" del Tirant lo Blanch. siglo XV.
Pere Peres - 05/02/2014
Güelo, sé que ets molt ruc i molt feixista, passeu-me la redundància.

La llengua la fa el poble i és el poble el que mitjançant la creació de les respectives acadèmies creades democràticament i dotades de les competències addients s'encarrega de conservar-la, pulir-la i transmétre-la. Ara i ací l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'organ designat ad hoc pels valencians, és troba sota l'amenaça feixista d'aquells que volen encolomar-nos el seu ideari mesquí.

Respecte a les edicions manipulades dels clàssics valencians ja t'ho he dit alguna vegada: no ets més burro perque no t'entrenes. Tinc a les mans el Tirant lo Blanc d'Edicions 62 i "la Caixa" en edició impressa de 1.983, recomant pel mestre de valencià que vaig tindre a COU on es reprodueix amb cura, fidelitat i fil per randa el text de Martí Joan de Galba. Tu dels clàssics valencians no has llegit mai ni una punyetera fulla.

Si tot el que podem esperar de la UPyD a Alzira és al güelo apanyats aneu.
viejo - 05/02/2014
"...Que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses llengues - llati, ebrayc, morisc i romanç- que li son entorn, e de cadascuna ha retengut ço que millor li es, e ha leixas los pus durs e los pus mal sonants vocables dels altres, he ha presos los millors.
E no res menys, trobarets dins aquesta beneyta ciutat -Valencia- qui us pot ensenyar les principals llengues del mon......".
....."Per totes aquestes coses e raons ha volgut Nostre Senyor Deu que poble valenciá sia poble especial e elet entre los altres de tota Espanya .... ans per especial privilegi ha propi nom e es nomena POBLE VALENCIA.....

Francesc Eiximenis. Regiment de la cosa pública, any 1.383.
Pere Peres - 05/02/2014
"E com la ciutat de Murcia hac presa, poblà-la tota de catalans, e Alacant, e Guardamar, e Cartagenia e los altres llocs. Sí, siats certs que tots los que en la dita ciutat de Múrcia e los davant dits llocs són, vers catalans e parlen de bell catalanesc del món"
"vingueren molts fadrins en Catalunya e nodriren-se tot hora amb lo senyor infant; enaixí aprengueren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del Regne de València tot ço qui bo e bell era, e així cascun d'ells fou lo pus perfecte pla (català) que abans fou e amb pus bell catalanesc"

Ramon Muntaner. Crònica. 1.325.
cap 18. Pag.44
Pere Peres - 05/02/2014
Carta de cessió del lloc de Sagra (Marina Alta) a l'Ordre de Santiago:
"l'una escrita en letra e llengua castellana, et la otra en plan escripta en letra e lengua catalana.
Notari valencià, Bernat de Soler. 1.341.

Certifficam que a a.N Berenguer Porquet (...) paladí en lenguatge català, com de poqueta a ençà se nodrís en esta terra.
Carta dels jurats de València de l'1 de setembre de 1.400 (Arxiu Municipal de València, Lletres misives,
És o no? - 05/02/2014
A trossos em cau el penis:
defensa el valencià el güelo
i sols l’utilitza el tio “siruelo”
parlant en nom d’Eiximenis.
Pere Peres - 05/02/2014
I ací ho teniu: d'una banda hi ha els qui parlem de valencià-català atenent els textos històrics, literaris i administratius; i atenent diverses resolucions judicials així com els dictamens de les autoritats competents, i d'altra hi ha la burrera més empedreida i mesquina que sols es capaç de llegir els textos que li interessen i tancar els ulls davant els que li fan nosa. La burrera d'aquells que amb el seu silenci són còmplices del colp de puny feixista, d'aquells que desitgen un estat orwellià de manipuladors de la història amb l'unic objectiu de procurar-se un ninxol de vots procedents de la burrera més extrema i que el permeta de continuar enfilats a cap de pessebre.
Salutacions.
Pere Peres - 05/02/2014
Finàlment hui ja s'han solucionat els "problemes amb el servidor" i l'AVL ha fet públic el Diccionari Normatiu Valencià. Us copie la definició de valencià:
1.
adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de la ciutat de València o de la Comunitat Valenciana.
2.
m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català.
3.
m. LING. Varietat d'esta llengua parlada en la Comunitat Valenciana. Valencià septentrional, valencià central, valencià meridional.
4.
adj. De la ciutat de València, de la Comunitat Valenciana o del valencià, o que hi té relació. Idioma valencià. Cultura valenciana

Podeu consultar-lo dirèctament clicant: http://www.avl.gva.es:8080/dnv/

Aleshores aquesta és la definició normativa del valencià. I qui siga burro que l'albarden.
És o no? - 05/02/2014
Nyas, botifler cagaire.
T'ha tocat o t'ha fet aire?
viejo - 06/02/2014
Os lo vuelvo a repetir para que me entendáis ya que sois cortos de entendederas:
Los lingüistas no hacen la lengua, la lengua la hace el pueblo. Los lingüistas no crean las palabras, las palabras las crea el pueblo. El pueblo valenciano ha llamado a su lengua LENGUA VALENCIANA desde hace más de 600 años y vosotros como serviles esclavos de intereses foráneos queréis renunciar a la lengua de vuestros antepasados.
Para discutir de lenguas hay que conocer la HISTORIA y al menos en ese aspecto sois unos simples analfabetos.
Renunciáis a vuestras peculiaridades históricas, sociales y lingüisticas para favorecer los intereses de editoriales y de políticos catalanes. Todo ello promovido y agitado por entidades subvencionadas por Cataluña que quieren imponer su lengua y su cultura en estas latitudes.
Habláis de nacionalismo y solo sois sucursalistas de Cataluña, habláis de lengua propia y solo sois unos malos imitadores de Cataluña, hablabais de la independencia del Països Catalans y os han traicionado. ¿Ahora qué?

Que os aproveche
viejo - 06/02/2014
En otras palabras, "Que prefiero ser valenciano de primera que catalán o madrileño de segunda". ¿Lo captáis?
Pere Peres - 06/02/2014
güelo vas perdut com una vaca sense esquillot.

Una llengua sense escola, sense institucions acadèmiques, sense mitjans de comunicació i sense una normativa oficial, és una llengua esquelètica comdemnada a la diglòssia, relegada a l'àmbit domèstic, a l'assimilacó de barbarismes i manlleus sense cap criteri. Una llengua sotmesa a una altra, un estat paradigmàtic de la UPyD on el valencià-català quede relegat a l'àmbit extríctament folklòric i sujugat al castellà.
Dins la teva burrera més extricta i irreductible ignores la diferència entre els conceptes de llengua i parla, per esbrinar-la agafa un llibre de text de primer de primària --mira de no confondre'l amb una garba d'herba--. No estic per a perdre el temps amb un ase com tu.
Pere Peres - 06/02/2014
I quin és aquest ideari mesquí, suara esmentat, que ens volen collar aquests neofatxes representats al 6/6 pel güelo?
Aviam: he clicat la web d'UPyD --masoquista, em direu: Ja ho sé-- i m'hi he trobat amb aquesta pila de fem:

"en España hay diversas realidades culturales pero sólo una de ellas es universalmente oficial" note's la miserable adscripció a l'ideari falangista de "España es una unidad de destino en lo universal"
" las lenguas (les perifèriques) no tienen el derecho de conseguir coactivamente hablantes ni a imponerse como prioritarias en educación, información, rotulación, instituciones, etc… en detrimento del castellano" Perqué és tot just el castellà --ja ho sabeu: el vehicle espacial per moure'ns per l'univers-- qui té aquesta potestat d'imposar-se coactívament i coercitívament sobre les altres i sobre, també, els ciutadans que les fan servir com a vehiculars.

I fins ací el meu esperit masoca. Contineu vosoltres, jo em vaig a perbocar.
Asmodeo - 06/02/2014
Ai guelo!!!! Què penses, què ets valencià de primera???? És ací on toca riure's, una vegada més, de les teues babauades?????
jajajajajajajajaajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajjaajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajjajajajajajaajajjajajajajajajajaajajajjajajajajajajajajajjajajajajajajajajajajajjajajajajajajajjajajajajajajajajajajajajajajajajjajajaj i reja!!!!
Ho captes????
viejo - 07/02/2014
NUNCA, se le ha llamado catalán al valenciano, ni en el siglo XIV, ni en el XV, ni en el XVI, ni en el XVII, ni e el XVIII, ni en el XIX, ni hasta que una "colla" de catalanistas subvencionados empezaron a llamarlo catalán a partir de mediados del XX.
Y ahora tenemos en este digital a otra "colla de apesebrats" que dan saltitos de alegría como quinceañeras histéricas porque la AVL les autoriza a llamar catalán al valenciano. Se alegran de que a su lengua se la denomine como a otra, se alegran de perder sus propios signos de identidad, se alegran de ser catalanes de segunda. Lo dicho, unos pobres diablos.
Por cierto según la AVL: -catalaniste- "persona que siente admiración y que imita los usos y costumbres de los habitantes de Cataluña". En otras palabras los neobotiflers, los cat-botiflers del siglo XXI.
Pere Peres - 07/02/2014
I amb el Diccionari Normatiu Valencià de l'AVL trobem:

Espanyolista: partidari de l'espanyolisme
Espanyolisme: admiració per les coses característiques d'Espanya. / Corrent polític que defensa la unitat d'Espanya.

I també aquesta altra:
Rata: Mamífer rosegador (Rattus sp), de cap menut, morro punxegut, orelles teses, cos gros, potes curtes i cua prima, generalment de pelatge gris fosc.
Pere Peres - 07/02/2014
Teodor Llorente i Falcó (pseudònim de Jordi de Fenollar)
deia açò en 1930:

"Es indudable que las lenguas que se hablan en Cataluña, Baleares y Valencia, son una misma. Sobre eso no hay discrepancia alguna."

Una mica abans Teodor Llorente i Olivares --autor de "Lo teuladí" i "La barraqueta valenciana"
deía aço en 1888:
En Cataluña, Valencia y Mallorca no a de haber mas que una lengua literaria, a cuya unidad no afecten las variantes de sus vulgares dialectos.

I així puc anar desenrotllant un compendi de mes de quatre centes referències històriques, literaries i administratives, segle a segle, fins l'arribada dels primers catalans a les terres valencianes.

Ja ho veus güelo, hi ha corda per a llarg. Per cert, els secessionistes ho heu perdut tot: heu perdut la normativa, les 46 sentències judicials, les escoles, els institus, les universitats, les acadèmies, la vergonya, la decència. Per perdre heu perdut fins i tot els llibrets de falles.
Ho captes, borinot?
viejo - 07/02/2014
Para los nuevos catibotiflers : Si os hace felices llamar catalán al valenciano, allá vosotros, no seré yo quién os lo impida. Pero la historia y la tradición está de mi parte y eso no voy a discutirlo con cuatro analfabetos asgarramantes.
Joanot Martorell " en vulgar llengua valenciana per ço que la nació don yo so natural" en el Tirant lo Blanc.
Antoni Canals " el he tret del llatí en nostra vulgada llengua materna valenciana aixi com altres l´agent tret en lengua cathalana".

Sixto Ferrero - 07/02/2014
Hola, bona vesprada.
No acostume a entrar en el joc de la provocació, i crec que ara tampoc ho faré. Per tant només aclariré la meua situació, com autor de l'article i ciutadà lliure, així no seguiré opinant encara que tot seguit algú responga a la meua opinió, bàsicament perquè considere que jo ja opine quan aquest mitjà de comunicació (fabulós) publica els meus articles, als quals estic agraït. Per tant, vull deixar clar que davant les diferents vegades que algun estimat lector afirma que els que escrivim, parlem o opinem en valencià estàndard, correcte o normatiu de manera crítica envers els diferents despropòsits dels nostres governants, de cultura, educació, ... algú ha afirmat que som assalariats, subvencionats crec que era el mot emprat, de Catalunya o fins i tot altres vegades s'ha afirmat que jo, Sixto Ferrero, busque vots per al meu partit. Val, doncs, jo no rep, que sàpiga, cap subvenció d'enlloc, i ben content estaria si me la donaren, però no, no em paguen subvencions els desconsiderats catalans, i respecte a la meua filiació política he de dir que tampoc forme part de cap partit polític perquè no he vist ara per ara la necessitat, és a dir crec que hi ha gent millor preparada que jo per a fer de polítics i fer política institucional, a mi m'agrada llegir, escriure, estudiar i tocar el clarinet. Evidentment jo defense els meus ideals, com ha de fer cadascú si vol ser alguna cosa més que un home o dona de pas, i entre ells està emprar, sempre que puc i de la manera més humil possible, la meua llengua, amb la mateixa que parle a casa, al bar, a la biblioteca,... ara no entenc massa bé aquells que defensen una denominació, una morfologia i etimologia de la llengua, i que estan evidentment legitimats per a defendre de manera cívica la seua postura respecte a la llengua, però defenen una cosa emprant altra, i així, per moltes cites, autors i bibliografia que afegiu per a carregar d'arguments la hipòtesi, és científicament impossible d'acceptar. A cap való se li ocorre defendre la seua llengua valona en flamenc, a cap parlant de llengua Jalaa a Nigèria se li ocorreria defensar l'ús de la seua llengua en francès ni tan sols en ioruba,... no sé si m'explique però crec que queda prou clar. Us deixaria un llistat ben llarg de llibres sobre lingüística i política lingüística al País Valencià, però seria excessiu, i tothom sabem realment quins són els interessos respecta a la situació del valencià i perquè s'ataca.

Gràcies per llegir els articles i sobre tot gràcies per participar.
Asmodeo - 07/02/2014
Guelo tú d'historia no tens, com demostres a cada comentari, ni punyetera idea. A favor teu la historia? La tradició??? Per unes cites tretes de context??? Amagant què, dels mateixos autors que mentes, també és poden trobar frases què afirmen sense complexe què valencià i català son el mateix???? I no per què ens faa o deixe de fer feliços, sinó per què ho diu l'AVL, la RAE, la romanística, totes les Universitats del món, un bon grapat de sentències (hauries de pendre nota tú, què sempre què et convé mentes la legalitat vigent), qualsevol persona amb trellat..... quí és doncs, l'analfabet amargat i esgarramantes???? Per mi, pots continuar fent-nos riure si vols........
viejo - 08/02/2014
Sixto,
Escribo en la lengua que me apetece y tanto me sirve una como otra para defender mis opiniones, basta con que me entiendan los que me leen. No serás tú quién me diga en que lengua debo de escribir y expresarme, aunque visto lo visto CREO QUE TE GUSTARÍA.
viejo - 08/02/2014
A qué llamamos "catibotiflers" o "chupiprogreguay valencianet":
- Se les conoce porque dan saltitos y mueven el culito cuando la AVL dice que el valenciano es el catalán que se habla en Valencia en contra de la Tradición y de la historia valenciana.
- También se les puede ver cuando se alegran de que periódicos y televisiones catalanas y madrileñas critiquen y se burlen del aeropuerto de Castelló y en cambio callan como conejas cuando se sabe que tanto Madrid como Cataluña tienen los aeropuertos más deficitarios de España y que con lo que pierden cada año se podrían construir varios aeropuertos de Castelló.
- También aplauden y se emocionan cuando el Gobierno de España presionado por Aragón y Cataluña prohibe que venga agua del Ebro a regar las secas tierras de la Comunidad Valenciana.
- Brindan con cava (catalán por supuesto) cuando desde Madrid se pasa por encima de las instituciones valencianas en el caso del Cabañal.
- Se rasgan las vestiduras cuando llaman paella valenciana a un simple arroz con conejo y chorizo, y sin embargo callan como comadrejas cuando una institución subvencionada por Cataluña para promover el catalán en la Comunidad Valenciana, se hace llamar "Escola Valenciana".
etc. etc.

Estos son mis nacionalistas valencianos, unos simples sucursalistas .
Que país, que paisaje, que paisanaje.
Lector esporádico - 08/02/2014
Viejo muy bien dicho lo de la lengua a Sixto.
Por cierto Sixto, no te vayas a creer que he leído tu breve monólogo (nada más empezar me pareció un rollazo impresionante), ni los comentarios, sólo leí el referente a la lengua de Viejo por lo interesante que me pareció al dirigirse a un autor participativo con los comentarios (o que no se esconde tras un seudónimo para defender sus ideas), aprovecho para decirte que me importa un pimiento la opinión de la gente que enseguida tienen la palabra "facha" para criticar a los demás que no opinan como ellos (que no digo que tú lo hagas, aunque es lo habitual entre muchos de los que piensan como tú) y que sin embargo dan tan mal ejemplo, que hasta nos quieren obligar a hablar en la lengua que ellos quieren, que para más colmo ni es valenciano de aquí, sino valenciano del norte al que menosprecian llamándole "catalán".
Lector esporádico - 08/02/2014
También leí el último comentario de Viejo y es una pasada, un referente en educación e inteligencia y nada ofensivo, aunque ya se sabe que a algunos "las verdades les ofenden".
Enhorabuena Viejo te salió bordado.
Pere Peres - 08/02/2014
A veure, el güelo i el de les espores: no heu entés res. Ací ningú us ha dit en cap moment quina llengua es la que heu de fer servir, de fet, fins ara heu parlat --i heu escrit-- amb el cul i ningú us ho ha retret.
foraster - 08/02/2014
Per culpa dels polítics i banquers ja fa anyss me'n he tingut que vindre a treballar a l'extranger. Entre de quan en quan a llegir este digital. Però quan vec pàgines com esta em fan ganes de quedarme ací. L'un diu que les institucions internacionales i acadèmies de tot el món demostren que el valencià és català. A vore si s'entereu: no sóm el centre del món i les vostres discursions sobre valencià i català importen una merda a Europa i ja no et dic fóra d'Europa. Em fa llàstima que els catalans vullguen fer-se independents, per que, com a Valencià, els considere germans. Però no més que als andalusos, manxegos o vascos. El nacionalisme, tant catalanista com espanyolista (tots són igual) es lleva viajant. Des de fóra es veuen les coses amb perspectiva i només puc quedar-me bocabadat al vore el ridícul que feu. Quants anys porteu amb este tema?

Jo pale valencià. Això ho tinc clar. En la punyetera vida m'ha important el que diguen els catalans ni les acadèmies ni els partis polítics PPSOE compromís, upyd i demés oportunistes. Jo parle valencià i els meus fills també el parlaràn. També m'agradaria que parlaren bé el català, per a que es puguen defendre amb soltura quan vagen a catalunya. Que els meus fills parlen valencià no depén de les acadèmies. Al final seré jo l'únic responsable (amb la meua dona) d'ensenyarlo o no. I una llengua artificial no es pot ensenyar ni transmetre. Perque una llengua és sentiment, i no gramàtica. Per questions de la vida m'ha tocat aprendre varies llengues (anglés, francés, italià, alemà, castellà...) però hui encara, quan tinc que fer un calcul o parlar amb mi mateixa, o cagar-me en la mare que ha parit al meu jefe, ho faig en valencià. Això no està en la mà de ningún partit polític ni ninguna acadèmia.

Si he fet alguna falta, perdoneu, fa temps que no l'escric, però m'imagine que tots compreneu el que vull dir.
Lector esporádico - 08/02/2014
(Aludido por lo de "el de les espores") Ja ja ja! Mante Pere Peres, amb el que hem escrit segons tù es aon tens la gracia! No vull perdre més temps amb tù perque amb tù ni havia parlat, així que qui t'ha xxxxx que xxxxxxx !
Pere Peres - 08/02/2014
Veus güelo? no cal que passes pena inventat-te nicks per afalagar-te, de quan en quan et surt un llepó espontani o esporàdic i et treu la feinada de damunt.
I a veure, el de les espores: com quedem, lliges o no la resta de comentaristes? hi ha prou en mostrar-te el drap i entres per "chicuelinas" com un xònec encara que sols siga per a llepar-la.

Foraster políglota, anglessos, francessos, alemanys i castellans tenen la seva normativa, la seva gramàtica, les seves institucions acadèmiques i els seus mitjans de comunicació. D'això es tracta.
viejo - 09/02/2014
Foraster, soy poco dado a los halagos, pero te comprendo a la perfección. Tengo a dos de mis hijos en tierras extrañas y con puntos de vista similares a los tuyos en cuanto a la "barraqueta valenciana".
Ellos como tú, han mamado el valenciano desde la niñez, piensan, aman y sienten en valenciano pero cuando hacen alguna exposición o dan alguna conferencia lo hacen en castellano o inglés, aunque sea en Valencia, y todo ello por qué el valenciano que les enseñaron en la escuela no es el valenciano que aprendieron en casa o en la calle, tienen que estar más pendientes de la forma en que lo expresan que de lo que quieren comunicar.
saludos.
viejo - 09/02/2014
lector esporádico.
Gracias
Pere Peres - 09/02/2014
Resulta entendridor: tanta llepada, tanta bessada, tanta genuflexió. Tant de falangista.

Aquest deu d'ésser un altre dels triomfs del 6/6: ací el més tonto parla mitja dotzena d'idiomes, el més ase té fills que fan ponències i exposicions en New York --o en Benimuslem--, el més ignorant comenta articles sense necessitat de llegir-los i el més eixerit pesca llobarros de cinc quilos.
Arribats en aquest punt no sé si puc continuar amb comentaristes de tan altíssim nivell. De moment demaneu una altra ronda de cerveses i tramussos que ara torne. Vaig al vàter, (a cagar vamos)
Asmodeo - 09/02/2014
El què té viure a un País d'ignorants!!!! Ara resulta què els nostres, i vostres, acadèmics; posats pels nostres governants autòctons, diuen què valencià i català son el mateix, i entra el guelo a sentar càtedra com si ell sabera més què ningú, a repartir valencianitat a destra i sinistra, i damunt insinuant què som ELS DEMÉS, els qui li volem dir com ha de parlar!!!!
Guelo, continua parlant, i escribint, amb el cul!!!! Continua dient bobades!!! Ja veus tú com sempre te n'ixen d'admiradors (com t'he dit, és el preu de viure en un país d'analfabets).
Ara, quede ben clar què, als teus fills, el castellà què els ensenyaren a l'escola TAMPOC TENIA MASSA A VEURE AMB EL QUÈ ES PARLA A CAP LLOC (Saussure ja va estudiar allò de la llengua i la parla, massa copmplicat per a tú, què mai entens el què dius haber llegit, i per suposat, pel palmer què t'ha eixit, què dirèctament entra reconeixent què no llig, però parla sobre qualsevol tema).
Això però, què estudiaren un castellà estandard, mentre el poble s'empecinava en parlar-lo com li rotava, no els ha impedit als teus fills donar conferències en eixa llengua. Ves per on amb el valencià han decidit una cosa diferent.
Si eixe és el valencianisme què dius haber-los inculcat, no trobe motius per què damunt, hages de presumir.
Ara, la història d'Espanya, i la del País Valencià, està ben farcida de TRAIDORS, orgullosos de ser-ho, al menys des d'allò de "Roma no paga traïdors". Mira tú si ha plogut des de llavors..... i encara vens tu ara a rellamir-te en les traicions a la teua terra. Què t'aprofite!!!!
Manué Sanshe Sanshe - 09/02/2014
Eztimado zeñó don Vieho:
Zirvan ehtah humirde palabra de agradesimiento hasia su iluhtre perzona, porque me ha hesho su ezelencia abrí lo oho. Mirusté que yo ya venia tiempo penzando como uzté rehpecto a mi lengua materna, e disí, que el andalú y er cahtellano no zon er mihmo idioma, vamo, digo. Mamo a ve que tiene que ve la lengua que hablo yo mihmamente con la que habla arguien de Valladolí o Guadalahara. Que lo mihmo que al zeñó Arfonzo Ru (que la sapiensia i la curtura que atesora no le cabe en eze corpaxhón que tiene) no le cuadra ezo de que le obliguen a disí noi enveh de shiqué, a mi ze me abren lah canne cuando pienzo que me podrían imponé ezo de rapaz o zagal que disen loh gallego o loh cahtellano, cuando aquí de toa la vida za disho quillo, o shiquillo zi ze quiere. Der mihmo modo le digo que me pazo por el arco del triunfo lo que digan ezo académico de la RAE resabiaos, y zu normativa, que de Dehpeñaperro pabaho ze habla lo que al pueblo noh da la gana, y ehta lengua andalusa e milenaria pue ya la hablaban loh Iberoh ezoh y los Tartesoh de la Atlántida hase polomeno en er ziglo desiosho.
Ya tenia yo la mohca del sesesionihmo lingüíhtico detrá de la oreha cuando veia películah argentinah del Ricardo Darín eze y no entendia ni papa.
Le prometo a uzté que vi a pasarme por Requena, Villena y Casinos a hasé prozelithmo, pue lo que ze habla en eza poblacione e valensiano y para na
cahtellano, que zi una lengua ze habla en Valencia e valensiano y punto. En Chella no se si me vi a atrevé, que allí la coza ehtá ma complicá. Disho lo cuá ehatarà uzté dacuerdo conmigo en que ya naide ze podrá meté con Don Visente Blahco Ibáñeh, queDiólotengaenzugloria, po no habé ehcrito en valensiano.
Ademá de mohtral·le mi agradesimiento queria eshal·le austé un capote, pue veo que er Perepere, el Ahmodeo, er Ezo no i el Zihto Ferrero, eza cuadrilla de pancatalanihtah zuberzivo i zin arma, le ehtan a usté zihtemáticamente, como ze dise por ezah felicísimah tierrah levantinah, cagando la cara una miaha.
Ea, quede uzté con Dió, que yo me voy que he quedao con Antonio Torreh Heredia, hijo y nieto de Camborioh, pa ir con una vara de mimbre a Zevilla a ve loh toroh. Y recuerde, NO MOH FAREU CAHTELLANS.
viejo - 10/02/2014
Durante los siglos XIV, XV y XVI, toda una pléyade de escritores y cientíificos valencianos decidieron llamar a su lengua, LENGUA VALENCIANA, los Joanot Martorell, Roiç de Corella, Jaume Roig, Isabel de Villena, Viciana, etc. etc. Creyeron que su lengua les diferenciaba de sus entornos lingüísticos, creyeron en una tierra, unas costumbres y unas tradiciones.
Durante el siglo XX los grandes de la cultura valenciana decidieron expresarse en castellano, así tenemos a los Blasco Ibañez, "Azorín", Miguel Hernandez, Berlanga, Manuel Vicent, etc. etc., quedando el valenciano reducido al ámbito doméstico, las tradiciones (fallas, juegos, peces valencianes) y una minoría subvencionada que asimila izquierda con unidad de la lengua catalana).
Al ocupar el Gobierno de la Generalitat el PSPV de forma casi ininterumpida durante 15 años, la izquierda influenciada por los movimientos catalanistas ocupó de forma gradual la administración valenciana e inició la catalanización de las aulas valencianas. Las universidades y la administración dejaron de publicar y subvencionar todo aquello que no estuviera escrito en catalán e incluso se atrevieron a mentir sobre hechos históricos haciendo creer a nuestro jóvenes mentiras sobre la conquista del Reyno de Valencia, la Lengua Valenciana, la repoblación, la Guerra de Sucesión y sus posteriores consecuencias , etc. etc..
Saussure dice " Es voluntad de los pueblos que las lenguas subordinadas sean puestas en valor y elevar su rango hasta hacerlas únicas y diferentes". Hasta ahora nuestros políticos solo han sido unos sucursalistas y sus subvencionados unos simples "meninfots" incapaces de luchar por su lengua y " uns gossos" que se han apoltronado y dejado que otros sean los que les pongan sus reglas y su nombre a su lengua .
saludos.
ex-catibotifler - 10/02/2014
Lo siento muchachos pero después de leer los argumentos de "viejo" y los de los que se le oponen, me estoy planteando muy seriamente revisar lo que me enseñaron en la escuela, se aprecia claramente donde está la cultura y donde el cerrilismo, donde está la educación y donde está la "corfa", donde está la ignorancia y donde está ilustración,...
¿Acaso no hay nadie por aquí con los argumentos lo suficientemente sólidos para rebatir a "viejo"?
Cafre - 10/02/2014
Si los hay, pero uno se aburre de exponer y de que le llamen ignorante señor botifler cuando el señor viejo se pilla los dedos argumentalmente hablando.
Pere Peres - 10/02/2014
Redell el güelo s'ha aconvertit en l'esperpento nacional del cau de raboses. Les seves xuminades mouen la burla, la conya marinera i el pitorreg més acarnissat. Don Ramón del Valle-Inlán se l'hagués afillat per apedaçar algun descosit.
Impagable el comentari de Manué. M'he fet un fart de riure. A mi em passa el mateix amb el Darín: sempre he pensat que parla amb la boca plena d'aigua --o de cilantro--.
güelo, ex-cabotitges, o com vulques dir-te hui: ni tens dignitat ni la conéixes.
País Valencià, Comunitat Valenciana, Regne de València, o com li rote a cadascú... - 10/02/2014
Ací van unes quantes proves de la unitat de la llengua i de la consciència lingüística dels valencians al llarg de la història, fins l'aparició de la burrera blavera. Em té igual com li diga cadascú a la llengua, quants colors tinga la seua bandera i quina siga la seua adscripció nacional preferent, estic parlant de llengua i no de política.

Proves de la unitat lingüística del català-valencià:

Segle XIV

[Finals del s. XIII-Principis del s. XIV] El metge valencià Berenguer Aimerich ensenyava en l'Estudi General de Montpeller, ciutat llavors sota jurisdicció dels reis de Mallorques-Rosselló. El tal metge traduí de l'àrab "in vulgare cathalano".
Incipit xx.vi. ditis [sic] Albucasim Ahazam de cibariis infirmorum translata de arabico in vulgare cathalano, et a vulgari in latinum, a Berengario Eymerici, de Valentia, ad instanciam magistri Bernardi de Cordonio, (fol. 283r). Viena, Österreichische Nationalbibliothek, 5434, fols. 283-321.
[1325-29] Ramon Muntaner [Cronista empordanés (1265-1336) que residí durant alguns anys a València i Xirivella, on començà el 1325 a redactar la seua Crònica]. Crònica, cap. XVII. A cura de Ferran Soldevila. Barcelona: Selecta, 1971.
tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, [...] parlen del bell catalanesc del món.
[1341] Carta de cessió del lloc de Sagra (Marina Alta) a l'Orde de Santiago estesa per duplicat a València el 17 de setembre de 1341, pel notari valencià Bernat de Soler. (Archivo Històrico nacional, Órdenes Militares, Uclés, Sagra i Sanet, carp. 307, núm. 6)
[l'una] scripta en letra e lengua castellana, et la otra [...] en plan escripta en letra e lengua catalana.
[1360] El cadí de Xàtiva i un jueu barceloní fan de torsimanys i treballen unes capitulacions pel rescat d'un visir de Fes:
scientes loqui et intelligere ad nodum cathalanorum et eciam algaraviem et linguam.
Francesc Eiximenis [Franciscà, nascut a Girona el 1330 i mort al 1409. Va viure els últims anys de la seua vida a València, on va escriure les seues obres més importants]. Lo Crestià (Llibre Segon). Edició a cura d’Albert Hauf. Barcelona: 62, 1983.
Per aquest punt a declarar, deus saber que, segons que posen los metges, quan l’hom s’és gitat a dormir la sang s’escalfa e tot lo cors de dins, e, a vegades, per diverses causes, lo pulmó, qui s’apella lo lleu en catalanesc, se lleva e posa’s sobre lo cor, e tanca’l e l’abriga, en tant que quaix li toll la seua pròpia respiració
Segle XV

[1400] Carta dels Jurats de València a les autoritats de la vila fronterera castellana de Moia (vora Ademús) tramesa l'1 de setembre de 1400. (Arxiu Municipal de València, Lletres missives, g³-7, s.f. [28 r i v])
Certifficam que a a.N Berenguer Porquet, laurador, vehí nostre e d'aquesta ciutat, fugí, dos mesos poch més o menys són passats, un seu catiu, de linatge de tartres, emperò batejat e apellat Johan, de edat de XX anys, poch més o meyns, e paladí en lenguatge català, com de poquea a ença se nodrís en esta terra [...]
[1411] La vídua de Joan I, Violant de Bar, francesa, s'adreça a la noblesa valenciana a tomb del plet successori, i afirma que ha fet estudiar els testaments dels darrers reis,
los quals testaments, per clarificació de nostra intenció, havem fet splanar de latí en lengua catalana.
[1415] Carta del rei Ferran d'Antequera al sultà del Marroc, a propòsit d'una reclamació. (El document sencer és publicat per M. Arribas Palau, "Reclamaciones cursadas por Fernando de Aragón a Abu Sa'id 'Utman III de Marruecos", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXX (1963-1964), p. 320.)
Nos empero, querientes procedir en esto legíctimament e segunt dreyto e razon, vista una letra o carta morisca vuestra e aquella feyta reduir por el alcadi nuestro de Valencia de morisco en romanç cathalán, por lo qual parece del deudo de las ditas MCCC doblas restantes de la dita mayor cuantía o precio de los ditos drapos o panyos [...]
[1417] Enrique de Villena [Escriptor castellà (1384 – 1434), pare de l’escriptora valenciana Isabel de Villena], Los dotze treballs d’Hèrcules, redactat a València (citat per Antoni Ferrando Francés, op. Cit. P. 77):
a preçes e instançia del virtuoso caballero mosén Pero Pardo [...], escripto en romançe catalán
[1412-18] Sant Vicent Ferrer. Reportationes sermonum Reueredissimi Magistri Vicentii Ferrarii, predicatoris finis mundi. (Citat per Roc Chabàs en "Estudio sobre los sermones valencianos de San Vicente Ferrer, que se conservan manuscritos en la Biblioteca de la Basílica Metropolitana de València", Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1902, p. 134.)
Vosaltres de la Serrania qui estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets algun vocable castellà e altre català. La nostra vida és el mig: dessús és la glòria e dejús infern.
[1420] El 18 de desembre, els jurats de València s’adrecen al papa Martí V i li demanen que els carmelitans valencians siguen integrats en la província de Catalunya (citat per A. Ferrando Francés, op. Cit., pp. 77- 78):
ut dictum monasterium sub provincia Cathalonie huic civitati vicine, quorum linga sub uno ydiomate conformatur, transferretur.
[1445] Actes del procés de canonització de Sant Vicent Ferrer (citat per A. Ferrando Francés, op. Cit., p. 81):
et loqueretur in vulgari catalanico sive valentino
[1389-1459] Sant Antoni, Arquebisbe de Florència. Istoriale, III, tit. 24, c. 8 [referint-se als sermons de sant Vicent Ferrer].
Ecco la grande maraviglia. Egli non predicava che nella sua nativa lingua catalana e ogni nazione facilmente lo capiva.
[1492-97] Bernat Fenollar [Escriptor valencià (1438-1516) que participà com a poeta en diverses obres col.lectives, entre les quals les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria (1474)] i Jeroni Pau [Humanista barceloní (mort el 1497) que va pertànyer al cercle del cardenal Roderic de Borja]. Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols. (Edició i estudi d'Antoni M. Badia i Margarit, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXIII (1950), pp. 137-152; XXIV (1951-1952), pp. 83-116, i XXV (1953), pp. 153-163.)
Obra subtitulada: "mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la lengua catalana, a juy del reverend prevere mossèn Fenollar e misser Hierònym Pau [e] altres hòmens diserts catalans e valentians e prestantíssims trobadors": "entre les persones de bon ingeni o experiència, fàcilment se coneix dits vocables ésser d'Empurdà, o d'Urgell, o de Mallorques, o de Xàtiva, o de les Muntanyes, o pagesívols, dels quals no acostumen usar los cortesans ne elegants parladors e trobadors"
Segle XVI

[1523] Joan Lluís Vives [Filòsof valencià (1492-1540), representant arreu d'Europa de l'Humanisme cristià]. De Institutione foeminae christianae. (Citat per Felip Mateu i Llopis, Lérida y sus relaciones con Valencia, Lleida, 1976.)
..mandó el monarca que hombres aragoneses y mujeres leridanas fueran a poblarla; y de ambos nacieron hijos que tuvieron como propia la lengua de aquellas, el lenguaje que ya por más de doscientos cincuenta años hablamos entre nosotros.
[1528] Retrato de la Loçana Andaluza (Francisco Delicado, Venècia):
MAMOTRETO X
El modo que tuvo yendo con Aguilarico, espantándose que le hablaban en catalán, y dice un barbero, Mossén Sorolla:
-Ven ací, mon cosín Aguilaret. Veniu ací, mon fill. ¿On seu estat? Que ton pare t’en demana.
AGUILARET: Non vul venir, que vaich con aquesta dona.
SOROLLA: ¡Ma comare! Feu-vos ací, veureu vostron fill.
SOGORBESA: Vens ací, tacañet
[com podem veure, l’autor diu que parlen “en catalán” una sogorbesa (és a dir, una dona nascuda a Sogorb) i un home amb el cognom Sorolla, especialment freqüent al Regne de València, i que diu “ací”. Uns paràgrafs més enllà, la Loçana anomena la sogorbesa “hija de corcovado y catalán”. ]
[1556] Frederic Furió Ceriol [Humanista valencià (1527-1592) de tendència erasmista, defensor de la predicació en llengües vernacles]. Bononia sive de libris sacris in vernaculam lingua convertendis libri duo. Basilea. (Traducció de Jordi Pérez Durà i col., en Obra Completa, I, CNRS-Universitat de València-UNESCO-Alfons el Magnànim, València, 1996, p. 337)
Que se traduzca, si quieres, a la lengua hispana y puesto que yo he mantenido una polémica con un valenciano, que se vierta a vuestra lengua; sabes que en vuestra lengua no hay una diversidad menor que en la italiana. Gritará, así pues, Cataluña entera que ha sido mal traducida, porque en su opinión, encontrará muchas cosas descuidadas, extranjeras, inadecuadas y completamente ajenas a los legítimos contenidos de la Biblia. Lo mismo dirán Mallorca y Menorca, lo mismo Ibiza, pues el habla y la lengua de todos esos reinos es común con vosotros aunque os diferencièis en algunos extremos en el sonido, en la pronunciación y en la abertura de la boca.
[1557] Cristòfor Despuig [Erudit i humanista tortosí (1510-1561/80)]. Col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa. (Citat per J. Ribelles, Bibliografía de la lengua valenciana, II. Madrid, 1929.)
les forces y potència principal [en la Conquesta de València] tota o quasi tota són de Catalunya, y per ço reserva allí la llengua catalana y no la aragonesa
[1559] Útil y breve institución para aprender los fundamentos de la lengua castellana (més conegut com a Anònim de Lovaina). Lovaina, publicada per Bartolomé Gravio
Quatro son, i mui diferentes entre si, los lenguajes, en que hoy dia se habla en toda España. Al primer lenguaje llaman Vazquense, que es la lengua de Vizcaya, de la Provincia, i de Navara; […] Siguese tras esta, la Araviga […] La tercera, es la lengua Catalana; esta es verdaderamente Francesa, i trahe su origen de la provincia de Gascoña, de la mui antigua cuidad de Limoies: hablase en ella en los reinos de Cataluña, de Valencia, Mallorca, Menoría, Iviça, Cerdeña i aun en Nápoles. […] El quarto lenguaje, es aquel, que io nuevamente llamo, Lengua Vulgar de España, porque se habla, i entiende en toda ella generalmente, i en particular tiene su asiento en los reinos de Aragón, Murcia, Andaluzia, Castilla la nueva i vieia, Leon i Portugal: aunque la lengua Portuguesa tiene tantas, i tales variedades en algunas palabras, i pronunciaciones, que bien se puede llamar lengua de por si.
[1563] Martí de Viciana [Historiador valencià (1502-1582)]. Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, III. València, p.341.
En Orihuela & su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo de la conquista se pobló la tierra más de catalanes que de otras naciones, de los quales heredaron la lengua, coraçon, manos & obras
[1575] Onofre Pou [Humanista valencià], Thesaurus Puerilis, València:
Està primer lo vulgar en llengua Cathalana, y Valenciana, y després lo llatí.
Segle XVII

[1610] Gaspar Escolano [Historiador i eclesiàstic valencià (1560-1619), cronista del Regne de València]. Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia. València, llibre I, cap. XVI, c. 108.
Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [València] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos.
[1610] Pere Gil [1551-1622]. Pròleg de la traducció del Kempis del llatí al català.
Alguns, per ventura, judicaran que en aquest temps no era necesari imprimir-se lo present llibre de esta llengua, puis la castellana, dita ja espanyola, es casi universalmente entesa. Pero com se veja i toque ab les mans que , exceptades algunes poques ciutats, com son Barcelona, Tarragona, Gerona, Tortosa i Lleida, i algunes poques viles, com Perpinya, Vilafranca del Penedes, Cervera, Tarrega, Fraga, Montsó i semblants, que estan en camins reals, en les altres demes ciutats, viles i llocos no es ben entesa la llengua castellana de la gent comuna, i ningunes dones la usen, ans be la llengua catalana entra algunes llegües dins del regne d'Arago i de França, i es parlada casi en tot lo regne de Valencia i en les illes de Mallorca, Menorca, Ivissa i en part de la de Sardenya, per ço me haparegut ser de gloria de Deu vertit est llibre en les paraules mes planes i comunes de la llengua catalana per a que tota manera de gent puga d'ell aprofitar-se.
[1667] Joan Baptista Ballester: Ramellet del Bateig del Fill i Fillol de València, el Apostòlich Sanct Vicent Ferrer
parlavàs lo valencià lenguage en Provença, tota la guiana y França gòtica, y ara en Catalunya, Regne de València, Mallorca, Menorca y Ivisa. Però als més, els queda al pronunciarla cert margall, que nol tenim los desta Ciutat.
Segle XVIII

[1734] Carles Ros [ Escriptor valencià (1703-1773), autor de nombrosses obres de reivindicació del valencià]. Epítome del Origen y Grandezas del Idioma Valenciano. València [citant G. Escolano].
que se dieron tan buena maña nuestros passados en perfeccionar el idioma Valenciano, que con ser el mesmo que el Catalan, se ha quedado este montaràz, mal sonante, y grossero, y el Valenciano ha passado a ser cortesano, y gentil
Con lo que es visto, que el fino idioma valenciano consiste, a lo menos aora, en usarse con la pulcritud y cultura que han perfeccionado en esta ciudad, sin valerse ya de los vocablos montañeses que aun duran, en parte, en este Reyno y en los de Mallorca, Menorca, Ivisa y Catalunya, como lo hace también el buen castellano dexando sus grosseros y mal sonantes.
[1747] Vicent Ximeno [Bibliògraf valencià (1691-1764)]. Escritores del reyno de Valencia. València.
[valencians i malllorquins] de ellos [els catalans] tienen el origen y la lengua.
[1760] Memorial presentat pels diputats de Barcelona, València, Ciutat de Mallorca i Saragossa a les corts convocades pel juliol de 1760. (Citat per Joan Reglà, Introducció a la història de la Corona d'Aragó. Dels orígens a la Nova Planta. Ciutat de mallorca: Moll, 1969, pp. 175-176.)
Hay otras leyes que obligan a que en Cataluña, Valencia y Mallorca sean obispos y clérigos de sus iglesias los que nacieron o se criaron en aquellos reynos. Porque en ellos se habla una lengua muy particular y aunque en las ciudades y villas principales muchos entienden y hablan la castellana, con todo los labradores ni saben hablarla ni la entienden. En las Indias, cuyos naturales, según se dize, no son capaces del ministerio eclesiàstico los párrocos deben entender y hablar la lengua de sus feligreses. ¿Y van a ser los labradores catalanes, valencianos y mallorquines de peor condición que los indios, haviéndose dado en aquellos reynos hasta los curatos a los que no entienden su lengua?
[1763] Gregori Maians i Ciscar [ Escriptor valencià (1699-1781) de l'època de la Il.lustració que exercí una gran influència en els cercles intel.lectuals del seu temps]. Carta al bisbe Ascensi Sales.
Los libros que VS me envió llegarón a mis manos bien acondicionados. El Gazofilazio es muy de mi gusto, no tanto por su abundancia [...] como por la lengua catalana que estimo como propia.
[1764] Fr. Lluís Galiana [Escriptor i religiós valencià (1740-1771), preocupat per la recuperació de la llengua i autor de la Rondalla de rondalles]. Carta a Carles Ros. (Reproduïda en C. Ros, Diccionario valenciano-castellano. València: Impremta de Benito Monfort, s.p.).
cualquiera que imprimiesse esta grande obra, nada havia de perder, porque todos los que fuessen de buen gusto en este Reino la querrían, i en mallorca, i cataluña se despacharian tambien muchos ejemplares, por ser la Lengua de todos estos reinos una misma en la substancia, i aun casi en el modo, si hablamos de tiempo mas antiguo.
[1778] Francesc Cerdà i Rico [Erudit il.lustrat valencià (1739-1800)]. Notas al canto del Turia de la Diana Enamorada. Madrid.
bajo el nombre de Catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua...
[1783] Joan Antoni Maians i Ciscar [Escriptor valencià (1718-1801), canonge, rector de la Universidad de València]. Carta a Josep Vega i Sentmenat. (Recollida per Antoni Mestre en Historia, fueros y actitudes políticas. Mayans y la historiografía del XVIII. Oliva, 1970.)
Su lengua [la de Catalunya] en Espanya i en Francia huvo tiempo en que fue la más culta, pero en ambas partes ha tenido igual desgracia passando de dueña a criada, i los interesados en su conservación son los primeros que la han abandonado con menor o mayor prissa. En esto los valencianos hemos ganado la palma, como más inmediatos al riñon de Castilla. [...] Vamos, pues, a vindicar el descuido de nuestra lengua con esse que Vmd. intitula Thesoro de la lengua cathalana i ciertamente essa provincia es la que deve tomar a su cargo la empresa porque es la que mantiene esta lengua i la que conserva más memorias de ella.
[1791] Antoni de Capmany [Historiador, polític i filòleg barceloní (1742-1813)]. Libro del Consulado (apèndix). Madrid.
El catalán, a mediados del siglo XIII, era la lengua nacional de tres provincias o reinos, es a saber, de Catalunya, Valencia, Mallorca, Menorca e Ibiza, y de allí se comunico a mucha parte de Aragón [...] Fue, es una palabra, una lengua nacional, y no una jerga territorial, desde el siglo XII hasta principios del presente.
Segle XIX

[1801-08] Gaspar Melchor de Jovellanos [Escriptor i polític espanyol (1744-1811)]. Carta al canonge de Tarragona C. González de Posada (durant el confinament a Valldemossa). (Reproduïda a Pere Marcet, Història de la llengua catalana, II, Barcelona, 1987, p.5)
Si no me engaño, tardará usted poco en desbautizarla a la que llama lengua lemosina, para ponerle el nombre de catalana [...] se extendió y cundió por todo el reino de Valencia, y saltó a las islas Baleares, pudiendo decirse que antes de la mitad del siglo XIII los aledaños de su imperio estaban señalados en el Ródano, el Turia y al confín oriental a Menorca.
[1804] Antoni Febrer i Cardona [Gramàtic i escriptor menorquí (1761-1841)]. Principis generals de la llengua menorquina.
[el títol d'aquest llibre no és] perquè considéria que aquesta llengua dèguia el seu origen a Menorca, sabent molt bé que aquesta ila fonc fundada de valencians, catalans, etc,. els quals e-hi portaren la seua llengua, que és la mateixa que nosaltres usam i antigament s'anomenava llemosina, [...] És doncs, no únicament per als menorquins, sinó també per als mallorquins, catalans i valencians que jo he treballat aquesta gramàtica...
[1846] Agustí Blat y Blat: Idea del lemosín, o sea la lengua valenciana comparada con otros idiomas
La lengua limosina, así llamada porque trae su orijen del limosín o provincia de Limoges de Francia, era la que hablaba D. Jayme I de Aragón (que se crió en Monpeller). Fue la que introdujo en el Reyno de Valencia, i en las islas de Mallorca i Menorca. Con ella se dice que escribió sus conquistas. (...) Se habla también en Cataluña, pues a pesar del transcurso de algunos siglos, se observa por la analogía de las vozes que el valenciano i catalán dimanan de un mismo orijen.
[1859] Reglament dels Primers Jocs Florals de Barcelona. (Citat per Joan Martí i Josep Moran, Documents d'història de la llengua catalana. Barcelona, 1986.)
No se premiaran sinó les poesies escrites en pur català, ja sia lo antic o ja lo literari modern, lo qual se pot cultivar així en Catalunya com en València, Mallorca i Roselló.
[1865] Teodor Llorente, “Als poetes de Catalunya”, dins Llibret de versos. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edició, selecció i estudi a cura d’Eduard J. Verger. València: Edicions Alfons el Magnànim (1984).
Oh catalans poetes, los que dels nostres avis / parleu la dolça llengua, volguda del meu cor.
[1868] Jacint Labaila [Jacint Labaila (València 1833 – 1895). Llicenciat en dret i en filosofia i lletres. President de Lo Rat Penat (1880 – 81)], “Als meus companys de Lo Rat Penat”, dins Flors del Túria. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edició, selecció i estudi a cura d’Eduard J. Verger. València: Edicions Alfons el Magnànim (1984).
I la copa plena de valencians vins / porten nostres mans / a los volguts llavis de los mallorquins i dels catalans.
[1876] Benvingut Oliver [Jurista i historiador valencià (1836-1912), natural de Catarroja, que estudià el dret foral de l'antiga Corona d'Aragó]. Historia del derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa, I. Madrid.
[existe] una comunidad de usos, costumbres, legislación y tradiciones entre los habitantes de territorios conocidos con los antiguos nombres de Principado de Cataluña y Reino de Mallorca y de Valencia [...] Este hecho, que, si no somos los primeros en descubrir, nadie hasta ahora lo ha proclamado, arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana...
[1877] El poeta Vicent Wenceslau Querol [Poeta valencià (nascut el 1837), amic de Teodor Llorente i impulsor de la Renaixença valenciana], a qui té dedicat un carrer la ciutat de València, intitula el llibre que recull tots els seus poemes “Rimes catalanes”.
[1878] Constantí Llombart [Pseudònim de l'escriptor valencià Carmel Navarro i Llombart (1848-1893), fundador de la societat Lo Rat-Penat i de diverses revistes i autor de diverses obres de reivindicació del valencià]. Excel.lencies de la Llengua Llemosina. Discurs panegirich llegit en la solemne sesió inaugurativa de Lo Rat-Penat. València.
No, valencians, no es morta nostra expresiva llengua llemosina, com los seus malhavirats inimichs semblaba desijaben, gracies als generosos esforços de nostres germans de Catalunya y les illes Mallorques [...] En la mateixa llengua fonch criat en Montpeller, y parlà nostre molt alt é invicte Rey En Jaume. Ab ella escrigué, á imitació de Juli Cesar, ses conquestes y á imitació d'els romans la introduhí ab la sua religió en les Mallorques, y en Valencia y son antich regne al conquestarlos. [...] la llemosina llengua fonch la cortesana ab qu'en Aragó, Valencia y Catalunya, los reys parlaben [...]; dissentint aquesta llengua en los tres amunt citats dominis, sols en alguna qu'atra petita variació, ya en la manera de pronunciar-se, ya en la adopció d'algunes veus originaries, insignificants diferencies molt meyns notables si es vol encara, que les que'l castellà sofrix en les divereses provincies hon se parla. Sempre ademés s'ha observat qu'en los confins d'Aragó, Valencia y Catalunya, s'ha parlat ab més correctitut y puretat qu'en lo mateix interior d'ells propis nostra llengua.
[1878] Constantí Llombart. Ensayo de ortografía lemosino-valenciana. (Inclòs en el Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig i Martínez. València: Pascual Aguilar, 1887, p. XVII.)
Partiendo de este principio, siempre hemos creído lo más conducente á nuestro fin, establecer una doble división de lugar y tiempo en nuestra lengua que, sin duda, para su porvenir daría excelentes resultados prácticos. La primera de ellas, es decir, la que al punto donde se habla se refiere, reducida está á la aplicación indistinta del calificativo de lemosín á las tres diversas ramas del árbol de nuestra lengua, que son el catalán, el mallorquín y el valenciano, denominándose respectivamente lemosino-catalán, lemosino-mallorquín y lemosino-valenciano, según el dictado lemosín, ya que tal fué el nombre de pila que, por razón de haber nacido en Limoges, así como por haber nacido en Castilla se denomina á la lengua española castellana, le es en todos casos apropiado. De este modo obtendríanse las consiguientes ventajas de facilitar en mucho la unificación de nuestra lengua, pudiendo, por otra parte, desarrollarse autonómicamente cada una de por sí, evitándose quizás mezquinos recelos ó antagonismos que entre sus cultivadores pidieran algún día suscitarse.
[1887] Vicent Boix [Escriptor romántic i historiador valencià (1813-1880) que fou cronista de València]. "Censura oficial" al Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig i Martínez. València: Pascual Aguilar, p. 7.
Nuestra lengua, aunque catalana, no es substancialmente diferente [de la de Catalunya] más que en el dialecto, pronunciación, conjunto de voces y vocablos árabes, vulgares y romanos.
[1888] Marcelino Menéndez y Pelayo [Escriptor, erudit i investigador espanyol (1856-1912)]. Fragment del discurs pronunciat als Jocs Florals de Barcelona de 1888, sota la presidència de S.M. Regent Na Maria Cristina.
I aquí la teniu, Senyora, -la llengua catalana- brollant dels seus llavis el doll de la paraula harmoniosa i eterna. És la mateixa parla arrogant que un dia ressonà per totes les contrades de la Mediterrània, la que oïren amb submissió l'Etna fumejant i la gentil sirena de Pausílip, la que va fer estremir les ruïnes de la sagrada Acròpolis ateniense i els congosts escabrosos de l'Armènia; la llengua que com anell de noces, deixà el Rei Conqueridor a Mallorca i a València; la llengua en la qual dictaven les seues lleis i escrivien aquells gloriosos prínceps del Casal d'Aragó.
[1888] Teodor Llorente i Olivares [Poeta, escriptor, periodista i polític conservador valencià (1836-1911), fundador del diari Las Provincias i impulsor de la Renaixença literària], El movimiento literario en Valencia en 1888, La España Moderna, 1. (Reproduït a Almanaque de Las Provincias para 1890, p. 71.)
en Cataluña, Valencia y Mallorca, no ha de haber más que una lengua literaria, a cuya unidad no afecten las variantes de sus vulgares dialectos
[1888-89] Roc Chabàs [Eclesiàstic i historiador (1844-1912), fou canonge de la seu de València i fundà la revista d'estudis històrics El Archivo. Influí en la renovació de la historiografia valenciana]. "Nuestro regionalismo", El Archivo, 3, p. 284.
Desde que vaix naixer he tingut à molt plaer el parlar la llengua que, surtint del llemosí com à rama del provençal, vingué catalana al ser barrejats los sarrahins, dictant els Furs, que feleces féren estes comarques
[1894] Roc Chabàs. Carta [datada l'1 d'abril] al R. P. Juan Berkman. (Citat per M. Bas Carbonell a Roque Chabás, el historiador de la Renaixença Dénia: canfali, 1995, p. 247.)
[...] el idioma que se habla en Valencia y Barcelona no nació aquí espontáneamente sino que fue importado de Cataluña: es pues catalán por su origen
[1896] Juan Valera [Escriptor andalús (1824-1905), conegut per les seues novel.les i també per treballs de crítica literària], citat en Revista de Catalunya, XVIII (1938), pp. 118-119.
Como dialecto o variedades del catalán, bueno es que duren el mallorquín y el valenciano; pero, ¿no sería conveniente que los autores de Valencia, de las Baleares y de Cataluña propendiesen a unificar literariamente su lenguaje y a tener literariamente uno solo?
[1899] Josep Maria Puig i Torralva [(València 1854 – 1911). Amic i col·laborador de Constantí Llombart i membre de Lo Rat Penat. Fundador de València Nova], “A Catalunya”, dins Lliris i cards. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edició, selecció i estudi a cura d’Eduard J. Verger. València: Edicions Alfons el Magnànim (1984).
Jo t’am perquè és tot una la sang de nostres venes; / lo teu llenguatge, el nostre; tos reis, los nostres reis; / ta joia, nostra joia; tes penes, nostres penes, / i un jorn tots vàrem tindre molt paregudes lleis
[1900] Josep Bodria i Roig [(València 1842 – Alcoi 1912). Escriptor i restaurador d’imatges i pintures religioses. Fundador de Lo Rat Penat], “Professió de fe”, dins el llibre Fulles seques. A l’estrofa, veiem com Bodria es refereix al mestre (Llorente), a les Illes d’or (les Balears) i a Verdaguer, com a representants de cadascun dels tres territoris on és parlada la mateixa llengua. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edició, selecció i estudi a cura d’Eduard J. Verger. València: Edicions Alfons el Magnànim (1984).
Feixuga i sense gales, sentí mon cor un dia / la musa dolça i tendra del valencià verger: / los ritmes del gran mestre donaren-li harmonia, / les Illes d’or sos càntics, ses trobes Verdaguer.
Segle XX

[1906] Valencia Nova, ressenya del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1 de novembre del 1906):
[...] Allà per los sigles XIV y XV [...] en lo Principat, com València y Mallorca, tots parlaven igual, en bon català, y escrivien com parlaven.
[1906] Teodor Llorente, Discurs “Germans de Catalunya”, dins els actes del I Congrés Internacional de la llengua catalana.
Germans de la gloriosa Catalunya, / els de l’illa daurada i Rosselló, / els d’Alguer, que separa el mar i allunya, / però l’oblit de vostre origen, no: / per a record d’aquest venturós dia, / per la partida solament amarg, / València una abraçada vos envia / arborant com penó de germania, / la llengua d’Ausiàs March.
[1907] Teodor Llorente i Olivares, carta a Eduard López-Chavarri, Epistolari Llorente, III, Barcelona, 1936, p. 257:
Yo siempre he sido contrario a los que han querido hacer del valenciano un coto redondo, bien cerrado, exagerando las diferencias que hoy separan nuestra lengua de la catalana. Literariamente no había más que un idioma en Cataluña, Valencia y Mallorca, y debemos tender a restablecer esa unidad.
[1907] Lluís Fullana [franciscà estudiós de la llengua que alguns blavers pretenen que siga secessionista lingüístic], Característiques catalanes usades en lo Reine de València, València, Lo Rat Penat:
Escriure totes les característiques catalanes usades dins lo Regne de València, equivaldria a escriure una gramàtica catalana i posar a la portada: Gramàtica de la llengua valenciana.
[1908] Manuel Milà i Fontanals [Filòleg i escriptor català (1818-1884)], Obres catalanes, Barcelona, Gustau Gili:
Y si no·s vol dir catalana, no·s diga de cap manera llemosina, sinó catalano-valentino-baleàrica.
[1915] Lluís Fullana [franciscà estudiós de la llengua que alguns blavers pretenen que siga secessionista lingüístic], Gramàtica elemental de la llengua valenciana, València, p. 17:
[el valencià] no és llengua essencialment diferent del català i baleàric. Rònegament existixen certes diferències dialectals, pròpies de les regions valenciana, catalana i baleàrica.
[1925] Nicolau Primitiu Gómez Serrano [Escriptor i bibliòfil suecà (1877 – 1971), president de Lo Rat Penat durant els anys trenta], publica en Las Provincias una sèrie d’articles de divulgació titulada Psalterio toponímico. El lenguaje balear-catalán-valenciano.
[1930]Teodor Llorente i Falcó [Fill del periodista, escriptor i polític Teodor Llorente i Olivares, fundador de Las Provincias] (amb el pseudònim de Jordi de Fenollar), En defensa de la personalidad valenciana, València, pp. 71- 77:
Es indudable que las lenguas que se hablan en Cataluña, Baleares y Valencia, son una misma. Sobre esto no hay discrepancia alguna. Podrá haber variantes dialectales, y no muchas, ni muy hondas, producidas por la diferenciación de vida en cada una de estas regiones, y el abandono en que se ha tenido el habla en los pasados siglos, sin centros culturales que preservasen de tanto elemento extraño que la corrompían; pero nada más.
Debe procurarse por todos los medios posibles, aunque “sin imposiciones centralistas”, suavizar aquellas diferencias dialectales, dirigiendo así todos los esfuerzos a conseguir la unidad del idioma.
Si, como decíamos ayer, el catalán, el balear y el valenciano son un mismo idioma, como no habrá nadie que deje de reconocerlo, debe de tener un nombre común. ¿Se le llamará catalán? ¿Habrá de ser valenciano? ¿Le corresponde mejor el apelativo de balear o mallorquín? [...] Para los que creen a pies juntillas que el valenciano lo trajeron los catalanes de la Conquista, no hay cuestión: para éstos el nombre común debe ser “lengua catalana”. Pero es que hay otro sector, nosotros creemos que un poco más lírico, que asegura que el valenciano nació aquí, como en Cataluña surgió el catalán y en Mallorca el balear. [...] Los que así piensan son los aferrados a que nuestra lengua se llame “valenciana”, y a quienes les rayan las tripas cada vez que a un escritor valenciano, de la época medieval, los catalanes lo catalogan como cultivador de la “lengua catalana”. Nosotros sinceramente creemos que con ello no se nos rompe ningún hueso. Querol, uno de los poetas más inspirados y a la vez uno de nuestros mejores cerebros de los modernos tiempos, no titubeó en llamar a sus versos valencianos “Rimas catalanas”; y el mismo Teodoro Llorente era en esto muy transigente. En último término, cabía pensar que dentro de estas modalidades lingüísticas de catalán, mallorquín y valenciano, los que hablan la primera están en mayoría; y en la actualidad, por el desarrollo y esplendor de sus letras, bien ganado tienen ese primer puesto.
[1930] Emili Gómez Nadal [Historiador i escriptor. (1907-1994). Professor d'Història Antiga a la Universitat de València] , ressenya de La llengua valenciana de Lluís Revest, Acció Valenciana, 3, p. 2:
Hem de treballar en la gestació d’un tipus de llenguatge que ens servesca per a donar el màxim abast a la nostra veu. D’ahí que afirmem l’unitat llingüística amb Mallorca i la Catalunya dels dos vessants pirinencs; [...] amb les terres del baix Aragó, Ribagorça i L’Alguer, germanes de llengua.
[1930] Lluís Revest i Corzo [Escriptor castellonenc. Signatari de les Normes de Castelló], La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, Castelló de la Plana:, València, p. 17:
Creem que la llengua valenciana és, i no res més, la dels catalans qui la portaren quan a la Conquesta; per esta raó és que els filòlegs, anomenant-la del poble qui primer la parlà, la coneixen universalment per catalana [...] no existix una llengua valenciana independent de la catalana.
[1930] Teodor Llorente i Falcó (amb el pseudònim de Jordi de Fenollar), Acció Valenciana, 3, p. 2:
Ja vaig proposar en un article (Las Provincias, abril) la creació d’una Acadèmia de la Llengua Catalana a Barcelona, en la que tindrien cabuda les altres variants regionals i el número d’acadèmics seria proporcional al número d’habitants que parlen la llengua.
[1930] Salvador Guinot, “Per a la reglamentació ortogràfica”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XI, p. 304:
Partim de la unitat de la llengua catalana, no destruïda pels dialectes del Principat de Catalunya, del reialme de València, de les Illes Balears, d’Alguer i del Rosselló [...] i trobant-nos modernament, per minva d’estudis, en una varietat anàrquica de grafies en València, mentrestant els nostres germans de Catalunya han arribat a una gran unitat ortogràfica gràcies a les “Normes” de l’Institut d’Estudis Catalans, creiem que res més pràctic i beneficiós pot ésser que acceptar les “Normes” de l’Institut.
[1936] Manuel Corachán Garcia, “Discurs davant el Novè Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana” (Perpinyà), Tribuna Mèdica, 23 (1976), p. 73:
No pretenc cantar una pàtria; només vull exaltar una llengua comuna que no és patrimoni exclusiu dels valencians, o dels mallorquins, o dels catalans, o dels rossellonesos, sinó que és de tots i de cada un de nosaltres.

Asmodeo - 10/02/2014
Anem a veure ex-catibotifler; com t'ha dit cafre, arguments els hi ha de sobres, però això al guelo sempre li ha tingut igual. Com què fa molts anys va perdre la decència, el sentit del ridícul i qualsevol traça d'ètica, tant li fan els arguments.
En qualsevol cas, en aquest fil de discrepància, al guelo ja li han contestat l'AVL, les Facultats de Filologia, La Universitat de València (i per supost, la resta d'universitats espanyoles), la RAE, quaranta sis sentències judicials...... Què més cal per què deixe de dir burrades????? Per a d'ell (i per a tú també, què dius què dona arguments amb educació) tots eixos només son "mindunguis" i "analfabetos".
I això què, al seu favor, només han opinat Serafin Castellano, què com tothom sap, és una autoritat en romanística, i un palmer "esporàdic" què opina sense llegir, com ell mateix reconeix en la seua primera entrada.
Si a tú no et sembla prou, només et diré una cosa més: El guelo no ha llegit UNA SOLA LÍNIA, de cap llibre dels autors valencians què ell mateix afirma conèixer. De cap manera s'explica que diga les burrades què diu...... Tú pot ser tampoc els coneixes, quan dones al guelo el crèdit intel·lectual què li estas donant. Sabries què menteix quan posa en boca d'Isabel de Villena, o de Joanot Martorell, premises que només formen part dels seus deliris.
viejo - 11/02/2014
PV,RV,CV, etc.etc.
Lo siento chico, pero todo ese corta y pega no prueba la unidad de ninguna lengua, nos hablan de una lengua que según ellos procede de los aragoneses, catalanes, franceses, navarros, etc. que en el siglo XIII repoblaron el Reino de Valencia, gente que según los nuevos estudios no suponían ni en 20% de la población autóctona y que vinieron aquí hablando diversas lenguas.
Yo te estoy hablando de los grandes de la literatura valenciana, de los Joanot Martorell, Roiç de Corella, Jaume Roig, Isabel de Villena, Viciana, etc. Gente que en los siglos XIV, XV y XVI dijeron y dejaron en sus libros por los siglos de los siglos que su lengua era la LENGUA VALENCIANA, y que la hicieron suya.
Si vosotros queréis que a vuestra lengua la llamen igual que a la de una "nación" que quiere separarse de vosotros, estáis en vuestro derecho.
Si vosotros queréis formar parte de un ámbito lingüistico que os rechaza y os ningunea, estáis en vuestro derecho.
Si vosotros queréis seguir recaudando para las editoriales catalanas, estáis en vuestro derecho.
Si os consideráis hermanos de quienes os niegan el agua del Ebro, estáis en vuestro derecho.
Si vosotros queréis seguir siendo moneda de cambio cada vez que pactan Madrid y Barcelona, estáis en vuestro derecho.
Como dice Saussure "Es voluntad de los pueblos que las lenguas subordinadas adquieran su independencia".
viejo - 11/02/2014
Asnodeo La cita de Joanot Martorell te la indico el día 5 con pelos y señales, vamos chico ¿que no sabes leer?.
Asmodeo - 11/02/2014
Guelo: I si tú vols empecinar-te en fer el ridícul també estas en el teu deret. No tingues dubte.
Les cites què no t'agraden no proben la unitat de cap llengua, en canvi, la cita de Martorell sí que proba el què a tú et done la reial gana.
Res estrany en qui mostra, comentari rere comentari, una incapacitat per entendre allò què llig i escriu preocupant fins i tot en un home d'edat avançada.
A veure si te n'assabentes, que Isabel de Villena, Marorell, March i tants altres, entre els qui em trobe sovint, anomenem VAENCIÀ a la llengua què parlem, no invalida el fet què aquesta llengua és compartida amb altres què l'anomenen d'una altra manera.
Si enlloc de buscar cites al gust en la wikipèdia, llegires als autors què mentes (i als què, dit sia de pas, embrutes a cada comentari) veuries què tots ells son plenament conscients del fet què el seu valencià és la mateixa llengua què parlen els ciutadans de damunt del Sènia (busca'l a un mapa). Cites afirmant-ho en trobaràs a les seues obres a grapats.
Hauries de probar-ho.... això de llegir. Pot ser descobrisques què a la teua edat és molt estimulant, i a més deixaràs de escriure brofegades.
Vinga va guelet!!! Fes-te l'ànim què mai és tard per començar!!!! I ja de pas, aprén a escriure!!!! Tant de temps mentant-me i encara no has aprés ni a escriure el meu nick!!!!
I per cert.... què t'inventes nicks per autolloar-te no cola.... però encara menys què n'inventes també per fer-nos creure què fas canviar d'opinió ningú!!!!
Pere Peres - 11/02/2014
Ací els teniu: ja els pots aportar dades científiques i empíriques, ja els pots aportar els dictamens jurídics i acadèmiques competents que ells erre que erre --o burro que burro-- continuen a la seva: és la nova generació de falangistes fabricats en sèrie per la UPyD de rosa díez i álvaro pombo (les minúscules són meves). Una generació de cretins que segueixen la flaire de la pastanaga espanyolista. El seu discurs té la consistència del caramull d'un merengue. Deixem-los anar amb el seus brmas d'ase que el primer que passe pel carrer ja els cagarà la cara.

Per altra banda ja ho he dit en un dels comentaris anteriors, el nucli dur-cerrilista del Consell composat per l'abraça-faroles Castellano i el President-no-electe Fabra han fiscalitzat l'AVL sotmetent-la al dictamen del CJC. Vicente Garrido, President del Juridic Consultiu ja ha deixat ben clara quina serà la seva postura i per això el durcerrilisme ja ha enviat un "correveidile" a la RAE per anar a plorar-li i demanar que intervinguen en l'afer. Seran rucs!! Doncs bé, segons he pogut llegir la RAE els ha manifestat el suport a l'AVL i encara més: van a estudiar la sustitució de l'actual definició de valencià (catalán hablado a la CV y que allí se siente como propio) per la nova de l'AVL.

Salut, ciutats volgudes! València! Barcelona!
Com llavi humil vos besa los peus la mateixa ona,
portant-vos les memòries de temps bells i llunyans.
Jo a vostres fronts gloriosos done també iguals paumes:
los fills enyoradissos dels Berenguers i els Jaumes
serem sempre germans.

Poeta Teodor Llorente. (València 1836-1911.)

Pere Peres - 11/02/2014
I parlant de sentències, us copie la 474/2006 del TSJCV

"la única razón de la posición de la Generalitat es la obstinación de la ignorancia y el rechazo de los criterios científicos que avalan la unidad lingüística".

Sols els va faltar dir allò de "I qui siga burro que l'albarden"
viejo - 12/02/2014
Sigamos:

Todo esta mentira, parte de otra mentira mayor, aquella que dice que los habitantes del Reino de Valencia se quedaron mudos, llegaron los aragoneses y de repente empezaron a hablar .
Ambrosio Huici Miranda, el mayor arabista del siglo XX que estudió el siglo XII valenciano, nos dice "El pueblo musulmán valenciano hablaba romance y solo una élite cultural, política y religiosa hablaba árabe".
Antonio Ubieto, Catedrático de Historia Medieval por la universidad de Valencia y de Zaragoza, nos dice que es falso que los catalanes intervinieran masivamente en la conquista o en la repoblación del Reino de Valencia.
Amparo Cabanes, Catedrática de Historia Medieval y la mayor experta mundial en el Llibre del Repartiment nos dice que fueron pocos los beneficiados del repartiment que ocuparon sus tierras (botín de conquista), y que mayoritariamente fueron aragoneses y no catalanes.
viejo - 12/02/2014
Y ahora vamos al hecho científico, a los datos empíricos:
La revista Human Genetics públicó en el 2010 unos estudios sobre genética realizados por la UPF, en este estudio se nos indica que la Comunidad Valenciana es la que más diferencias genéticas mantiene con todas las comunidades que nos limitan, es decir, que mientras geneticamente los catalanes son idénticos a los castellanos, aragoneses, madrileños o andaluces, los valencianos tenemos apreciables diferencias con todos y cada uno de ellos. Lo que nos indicaría que son falsas las aportaciones poblacionales catalanas que forman la base de toda esta mentira catalanista.

Otro reciente estudio genético de la Pompeu Fabra (hay que ver la querencia de los nacionalistas por la genética) sobre la genealogía de apellidos comunes catalanes y valencianos nos demuestra que los mismos apellidos tienen un tronco distinto, es decir, que hasta ahora cuando un apellido valenciano coincidía con uno catalán se nos decía que el apellido era de origen catalán, esto ha quedado demostrado de forma empírica que es mentira.
Tranquilos chicos mientras no se sepa ni se publique podéis dormir tranquilos, todos callarán.
País Valencià, Comunitat Valenciana, Regne de València, o com li rote a cadascú... - 12/02/2014
Curiós que els defensors de la "pureza de la lengua valenciana" s'expressen tots en castellà. Exemple de coherència.

Seguim amb la lliçó. Heus ací, algunes diferències morfològiques entre parlars diversos d'una mateixa llengua, desmuntades fil per randa:

1. En valencià es diu “jo pense” i en català “jo penso”.

No és cert. Molts valencians diuen “jo penso”: per exemple, de Cabanes cap al nord ho diuen, i cal tenir en compte que durant els segles XV i XVI els catalans també deien “jo pense”, fins que va aparéixer la forma en –o per la influència del castellà.
2. En valencià es diu “xiquet” i en català “noi”, en valencià es diu “xicotet” i en català “petit”.

Ara bé, els catalans no desconeixen les formes derivades de xic (xiquiu, xicot...), i els valencians tampoc desconeixen les formes derivades de “petit”. Així, es diu “és un nano petano”. A Lleida, petit i xicotet conviuen. Passa igual com en corder/xai, poal/galleda, granera/escombra, que els blavers s’apunten com a distintives i també es diuen a Lleida. En el cas concret de la paraula granera, els valencians de la zona interior castellanoparlant també empren aquesta paraula, sense prejudici de la unitat lingüística que eixos valencians comparteixen amb els castellans que diuen “escoba”.
3. En valencià es diu “creïlla” i en català “patata”.

No és exacte. A la ciutat de Castelló, i d’allí cap al nord es diu “patata”, i no per influència de Catalunya precisament: la forma “patata” era general a tot el domini lingüístic i “creïlla” prové del castellà “criadilla”, i és una forma que entra pel sud des de Múrcia. La prova més palesa d'això és que en alguns pobles la gent gran diu encara "credilla".
4. En valencià es diu “iaia, iaio” i en català “avi, àvia”.

Cap testimoni més adient per a desmentir-ho que una de les nostres més insignes escriptores, Isabel de Villena: “E la dita senyora Anna presentà al seu amat nét una camisa que li havia feta per goig de la venguda, ab freset d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia ab molt plaer per amor de la santa àvia sua” (Vita Christi, capítol XCV).
5. En valencià es fa la –r final, en català no.

No és cert. A tota la comarca del Maestrat es perd la –r final, i també es perd, però només en les combinacions pronominals, en tot el territori al nord de Moncofa i Xilxes i en tota la línia costera que va de Dénia fins al sud, incloent-hi el dialecte il·licità i alguns pobles com Crevillent, on es perden també totes les –r finals. Pel que fa als catalans, tots ells sensibilitzen la –r quan hi ha un pronom feble al darrere. "Mirà", però "Mirar-ho", "anà", però "anaR-hi", "fe", però "feR-ne".
6. En valencià es diu “eixir” i en català “sortir”.

No és cert. A Eivissa, per exemple, diuen “eixir”, i també en algunes zones del nord del pirineu. La raó és que els dos verbs (sortir i eixir) eren en un primer moment verbs diferents: eixir era “abandonar un lloc” i “sortir”, eixir de colp, precipitadament. A Barcelona la forma sortir va començar a substituir el verb eixir per la seua major expressivitat, i eixa novetat va començar a estendre’s, fins que només les zones extremes del domini lingüístic, o més allunyades de la influència de Barcelona (País Valencià, Eivissa i el Pirineu) han conservat el verb eixir.
7. En valencià es diu “meua, teua, seua” i en català “meva, teva, seva”.

No és cert. A Eivissa i Girona diuen “meua”, i tal forma va ser general en tot el domini lingüístic fins que en el segle XV a Catalunya començà a imposar-se la consonantització de la u intervocàlica.
8. En valencià es diu “dins” i en català “dintre”.

No és cert. En tota la comarca del camp d’Elx i l’Alacantí es desconeix la forma “dins” i es diu “dintre”. Altrament, a Catalunya conviuen les dues paraules.
9. En valencià es diu “pare”, “mare”, “portar” i en català es diu “mara”, “para”, “purtar”.

La neutralització vocàlica no és un fenomen alié al valencià. En molts pobles valencians es diu, per exemple “amportar” i “ascolta” per “emportar” i “escolta”, també és freqüent escoltar “Jusep” per “Josep”. Aquesta neutralització també es dona en conjugacions verbals, com "vullgau" o "vingau", formes que poden sentir-se en molts pobles valencians.
D’altra banda, la neutralització vocàlica típica, per així dir-ho, del català de Barcelona, no és un fenomen tan antic: començà cap al segle XVI en les vocals a i e i més tard (cap al segle XVII) en o i u. A Balears, per cert, només es fa entre e i a, i en alguns dialectes plenament valencians com el del Camp d’Elx és molt freqüent escoltar “mun pare” per “mon pare” o “ubert” per “obert”. Cal afegir que catalans com els de Lleida, Tortosa o Amposta no neutralitzen les vocals i s’assemblen més en la pronúncia als valencians que als barcelonins o gironins.
10. “Aquest” i “altre” són paraules catalanes i no valencianes.

No. Els documents antics i les obres literàries valencianes de l’Edat Mitjana n’estan plenes, i citar exemples seria una feina inacabable. Aquest prové de sumar al llatí ISTE el reforçador ACCUM, que també reforça el llatí ILLE formant “aquell” (ACCUM + ILLE). En eixe sentit, si emprar el demostratiu amb reforçador previ és català, també ho és emprar “aquell” o “aquella”. D’altra banda, formes com “aqueste” no són desconegudes en castellà antic.
Pel que fa a altre, prové del llatí ALTERUS, paraula que com veiem ja conté la L. En eixe sentit, defensar la validesa de la forma popular valenciana “atre” resulta antietimològic.
11. Les formes "mos" i "vos" són específicament valencianes.

Fals. Aquestes formes (que els blavers llueixen en la seua consigna "No mos fareu catalans" com a tret distintiu valencià respecte al parlar català) són utilitzades en tots els dialectes balears. I a banda, en el propi Principat s'utilitzen en la zona que va des del Camp de Tarragona fins al límit amb el País Valencià.

Testimonis de paraules tradicionalment considerades “catalanes” pels blaveros, arreplegats de la ploma d’escriptors valencians clàssics

Secció oberta i ampliable.
JAUME ROIG – SPILL – PREFACI, QUARTA PART

“car molta gent
veent penar,
altri passar
mal e turment,
en pren scarment
e se’n castiga;
qui no s’hi TRIGA,
seny vol haver.”
AUSIÀS MARCH – POEMA CVIII

DONCHS, ¿quant és foll lo qui vol l'inposible
e té's per cert qu·és molt leus de atényer,
ne sab que may l'apetit pot estrényer,
si DONCHS no·l met en lo cert e posible!
MISTERI D’ELX – LA FESTA

NOSALTRES tots crehem
qu·és la Mare del Fill de Déu.
Batejau-nos tots en breu,
qu·en tal fe viure volem.
SOR ISABEL DE VILLENA – VITA CHRISTI – CAPÍTOL XCV

“E la dita senyora Anna presentà al seu amat nét una camisa que li havia feta per goig de la venguda, ab freset d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia ab molt plaer per amor de la santa ÀVIA sua”
JOANOT MARTORELL - TIRANT LO BLANC- CAPÍTOL 294

“¡Oh molt cruel cavaller, entre molts nobles valerós! ¿Qui ha regirats així los teus pensaments? ¿On són ara los precs los quals moltes vegades a mi, per restauració de la vida vostra, planyent e sospirant oferíeu, que la vostra vida e mort estava en les mies mans? ¿On són ara los piadosos ulls ab los quals tota volta mostraven ésser vists amb llàgremes? ¿On és l’amor que envers mi mostràveu passant delitoses paraules, e los greus treballs e congoixes que jo he presos per meus propis, en delit e servei de vostra mercè? ¡Partir-se de tan virtuosa senyora, la més alta en dignitats e virtuts que en tot lo món sia, sens dir-li ADÉU SIAU!”
[(c. 294, p. 832). Tirant lo blanc, edició de Martí de Riquer. Editorial Ariel].
Pere Peres - 12/02/2014
Ací van les dades científiques i empíriques:

Annex 5. Selecció de texts valencians on es documenta l'ús de la denominació de català o llengua catalana per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians[modifica]
c. 1320
Traducció del tractat De cibariis infirmorum, d’Abulcasis Ahazam, feta pel valencià Berenguer Eimerich, incipit, citat per Lluís García Ballester, La medicina a la València medieval, València, Edicions Alfons el Magnànim–IVEI, 1988, p. 92, n. 163:
[…] de arabico in vulgare cathalano […] a Berengario Eymerici, de Valentia, ad instanciam magistri Bernardi de Gordonio […]

1325-1329
Ramon Muntaner, Crònica, cap. XVII:
E com la dita ciutat [de Múrcia] hac presa, poblà-la tota de catalans, e així mateix Oriola e Elx, e Alacant, e Guardamar, Cartagènia e en los altres llocs; sí que siats certs que tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, són vers catalans e parlen de bell catalanesc del món.

1341
Carta de cessió del lloc de Sagra (Marina Alta) a l’Orde de Santiago, estesa per duplicat a València el 17 de setembre pel notari valencià Bernat de Soler (Archivo Histórico Nacional, Órdenes Militares, Uclés, Sagra i Sanet, carp. 307, núm. 6):
[l’una] escripta en letra e lengua castellana, et la otra […] en plan escripta en letra e lengua catalana.

1400
Carta dels jurats de València al veguer i jurats de Girona tramesa l’1 de setembre (Arxiu Municipal de València, Lletres missives, g3-7, s. f. [f. 28r i v]):
Certifficam que a en Berenguer Porquet, laurador, vehí nostre e d’aquesta ciutat, fugí, dos mesos poch més o menys són passats, un seu catiu, de linatge de tartres, emperò batejat e apellat Johan, de edat de XX anys, poch més o menys, e paladí en lenguatge català, com de poquea a ençà se nodrís en esta terra […]

1415
Carta del rei Ferran d’Antequera al sultà del Marroc, a propòsit d’una reclamació, dins M. Arribas Palau,
«Reclamaciones cursadas por Fernando de Aragón a Abu Sa’id ‘Utman III de Marruecos», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXX (1963-1964), p. 320: Nos empero querientes procedir en esto legíctimament e segunt dreyto e razón, vista una letra o carta morisca vuestra e aquella feyta reduir por el alcadi nuestro de Valencia de morisco en romanç cathalán, por la qual parece del deudo de las ditas MCCC doblas restantes de la dita mayor cuantía o precio de los ditos drapos o panyos […]

1417
Enric de Villena, Los dotze treballs d’Hèrcules, redactat a València (citat per A. Ferrando Francés, op. cit., p. 77):
[…] a preçes e instancia del virtuoso caballero mosén Pero Pardo […], escripto en romance catalán […]

1420
El 18 de desembre, els jurats de València s’adrecen al papa Martí V i li demanen que els carmelitans valencians siguen integrats en la província de Catalunya (citat per A. Ferrando Francés, op. cit., pp. 77-78):
[…] ut dictum monasterium sub provincia Cathalonie huic civitati vicine, quorum linga [sic] sub uno ydiomate conformatur, transferretur.

1445-1455
Actes del procés de canonització de sant Vicent Ferrer (citat per A. Ferrando Francés, op. cit., p. 81):
[…] et loqueretur in vulgari catalanico sive valentino […]

1492-1497
Bernat Fenollar i Jeroni Pau, Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols, edició d’A. M. Badia, Barcelona, 1999:
[obra subtitulada] «Mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la llengua catalana, a juí del reverend prevere mossén Fenollar e misser Hierònym Pau [e] altres hòmens diserts catalans e valencians e prestantíssims trobadors» […] entre les persones de bon ingeni o experiència, fàcilment se coneix dits vocables ésser d’Empurdà, o d’Urgell, o de Mallorques, o de Xàtiva, o de les Muntanyes, o pagesívols, dels quals no acostumen usar los cortesans ne elegants parladors e trobadors.

1563
Martí de Viciana, Crònica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, III, València, p. 341:
En Orihuela & su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo de la conquista se pobló la tierra más de catalanes que de otras naciones, de los quales heredaron la lengua, coraçón, manos & obras.

1763
Gregori Maians i Siscar, carta al bisbe Ascensi Sales:
Los libros que V. S. me envió llegaron a mis manos bien acondicionados. El Gazofilazio es muy de mi gusto, no tanto por su abundancia […] como por la lengua catalana que estimo como propia.

1876
Benvingut Oliver, Historia del derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa, I, Madrid:
[existix] una comunidad de usos, costumbres, legislación y tradiciones entre los habitantes de los territorios conocidos con los antiguos nombres de Principado de Cataluña y Reinos de Mallorca y de Valencia […] Este hecho […] arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana […]

1887
Vicent Boix, «Censura oficial» al Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig i Martínez, València, Pasqual Aguilar, p. 7:
Nuestra lengua, aunque catalana, no es substancialmente diferente [de la de Catalunya] más que en el dialecto, pronunciación, conjunto de voces y vocablos árabes, vulgares y romanos.

1888-1889
Roc Chabàs, «Nuestro regionalismo», El Archivo, 3, p. 284:
Desde que vaig nàixer he tingut a molt plaer el parlar la llengua que, surtint del llemosí com a rama del provençal, vingué catalana al ser barrejats los sarrahïns, dictant els Furs, que felices feren estes comarques.

1894
Roc Chabàs, carta [datada l’1 d’abril] al R. P. Juan Berkman, citada per M. Bas Carbonell dins Roque Chabás, el historiador de la Renaixença, Dénia, Canfali, 1995, p. 247:
[…] el idioma que se habla en Valencia y Barcelona no nació aquí espontáneamente sino que fue importado de Cataluña: es pues catalán por su origen.

1906
Valencia Nova, ressenya del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1 de novembre del 1906):
Allà per los sigles XIV y XV […] en lo Principat, com València y Mallorca, tots parlaven igual, en bon català, y escrivien com parlaven.

1930
Teodor Llorente i Falcó [amb el pseudònim de Jordi de Fenollar], En defensa de la personalidad valenciana, València, Impremta Doménech, pp. 75-77:
He aquí, lector, un punto considerado por muchos algo vidrioso, y que nosotros no consideramos que merezca discrepancias entre los pobladores de las distintas regiones en que se habla nuestra lengua. Si, como decíamos ayer, el catalán, el balear y el valenciano son un mismo idioma, como no habrá nadie que deje de reconocerlo, debe de tener un nombre común. ¿Se le llamará catalán? ¿Habrá de ser valenciano? ¿Le corresponde mejor el apelativo de balear o mallorquín? […] Para los que creen a pies juntillas que el valenciano lo trajeron los catalanes de la Conquista, no hay cuestión: para éstos el nombre común debe ser «lengua catalana». Pero es que hay otro sector, nosotros creemos que un poco más lírico, que asegura que el valenciano nació aquí, como en Cataluña surgió el catalán y en Mallorca el balear […] Los que así piensan son los aferrados a que nuestra lengua se llame «valenciana», y a quienes les rayan las tripas cada vez que a un escritor valenciano, de la época medieval, los catalanes lo catalogan como cultivador de la «lengua catalana». Nosotros sinceramente creemos que con ello no se nos rompe ningún hueso. Querol, uno de los poetas más inspirados y a la vez uno de nuestros mejores cerebros de los modernos tiempos, no titubeó en llamar a sus versos valencianos «Rimas catalanas»; y el mismo Teodoro Llorente era en esto muy transigente. En último término, cabía pensar que dentro de estas modalidades lingüísticas de catalán, mallorquín y valenciano, los que hablan la primera están en mayoría; y en la actualidad, por el desarrollo y esplendor de sus letras, bien ganado tienen ese primer puesto.

1930
Lluís Revest i Corzo, La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, Castelló de la Plana:
Creem que la llengua valenciana és, i no res més, la dels catalans qui la portaren quan a la Conquesta; per esta raó és que els filòlegs, anomenant-la del poble qui primer la parlà, la coneixen universalment per catalana […]. No existix una llengua valenciana independent de la catalana […] l’únic sistema ortogràfic viable dels proposats fins a l’hora d’ara són les Normes de l’Institut [d’Estudis Catalans].

1930
Salvador Guinot, «Per a la reglamentació ortográfica», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XI, p. 304:
Partim de la unitat de la llengua catalana, no destruïda pels dialectes del Principat de Catalunya, del reialme de València, de les Illes Balears, d’Alguer i del Rosselló […] i trobant-nos modernament, per minva d’estudis, en una varietat anàrquica de grafies en València, mentrestant els nostres germans de Catalunya han arribat a una gran unitat ortogràfica gràcies a les «Normes» de l’Institut d’Estudis Catalans, creiem que res més pràctic i beneficiós pot ésser que acceptar les «Normes» de l’Institut.

1960
Martí Domínguez i Barberà, No n’eren deu?, Alzira, Bromera, 1992, p. 33:
La unitat substancial de la llengua que es parla al Principat, les Balears, València, el Rosselló, la Cerdanya, a les Valls d’Andorra i a la ciutat d’Alguer de Sardenya no està renyida amb les particularitats morfològiques i fonètiques que presenten en la pràctica les parles dels valencians, catalans, mallorquins, etc. Però hem de fer tots un esforç mínim i sensat per acostar-nos el més possible, quant a l’idioma literari (com han fet els castellans, els italians i els francesos), per escriure un idioma amb sentit unitari. Açò no vol dir que hagem d’acostar-nos al català del Principat, ni menys encara, a les formes dialectals del barceloní. Sens dubte, el millor català és el que es parlava i escrivia a la València del XV. El bon català modern no pot ser l’arcaic dels nostres clàssics, pero sí el que hi ha a les arrels i es nodreix de la parla viva dels nostres pobles, en tot allò que no siga incorrecció greu, i en els escriptors moderns que tinguen un llenguatge viu i eficient.

1962
Martí Domínguez i Barberà, El tradicionalismo de un republicano, Sevilla, Montejurra:
Para diferenciar el lenguaje vulgar y pintoresco del pueblo del lenguaje literario, se recurrió en el siglo pasado a un término que nadie ha sabido liberar de su condición de fantasma: el término lemosín. […] El idioma de Valencia, hablado o escrito, vulgar o literario, del siglo XX o del siglo XV, es sustancialmente el mismo de Lérida, o Palma de Mallorca, de la Seu de Urgell o Perpinyá. ¿Catalán? ¿Y por qué no? ¿Se escandaliza el de Huelva si le dicen que habla en castellano? Pues existe más diferencia entre la lengua que se habla en Cádiz y Huelva y la de Burgos o Valladolid que la que se habla en Alcoy o Játiva y la de Gerona o Andorra. […] El valenciano es, pues, ni más ni menos que el catalán: un precioso catalán de Valencia. Como el andaluz es el castellano de Andalucía. […] Afortunadamente, en la actualidad están superadas las puerilidades y bizantinismos posibles en torno al nombre que deba llevar una lengua que, bien se diga catalana, bien valenciana, es en esencia una sola, aunque el mundo noblemente liberal y federativo al que pertenecen Valencia y el Principado les permita uno y otro nombre, al margen de recelos ni suspicacias. La Renaixença valenciana tuvo conciencia de esta unidad idiomática; de ella participó el propio Blasco, que no tuvo reparo en emplear —¡y era en 1883!— en esa su primera salida al público, un valenciano con cierta preocupación filológica, donde no faltan términos más propios del lenguaje del Principado que del de Valencia.

Annex 6. Selecció de testimonis valencians on es documenta l'ús de denominacions compostes per a referir-se a la llengua dels valencians[modifica]
1445-1455
Actes del procés de canonització de sant Vicent Ferrer (citat per A. Ferrando Francés, op. cit., p. 81):
[…] et loqueretur in vulgari catalanico sive valentino […]

1492-1497
Bernat Fenollar i Jeroni Pau, Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols (Mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la llengua catalana a juí del reverend prevere mossén Fenollar e misser Jeroni Pau [e] altres hòmens diserts catalans e valencians e prestantíssims trobadors), editades per A. Badia i Margarit, Barcelona, 1999:
[regla 291]: reyna e regina tot se pot dir, mas lo vulgar català e valencià és dir reyna, car regina no·s diu sinó en cobles o per trones per los predicants la paraula de Déu, com ara: «Oh, Regina del Cel…»

1575
Onofre Pou, Thesaurus puerilis, València:
Està primer lo vulgar en llengua Cathalana, y Valenciana, y després lo llatí.

1908
Manuel Milà i Fontanals, Obres catalanes, Barcelona, Gustau Gili:
Y si no·s vol dir catalana, no·s diga de cap manera llemosina, sinó catalano-valentino-baleàrica.

1925
Nicolau Primitiu Gómez Serrano, publica en Las Provincias una sèrie d’articles de divulgació titulada Psalterio toponímico. El lenguaje balear-catalán-valenciano.

1925
Josep Calveras, La reconstrucció del llenguatge literari català. Estudi d’orientació, Barcelona, Biblioteca Balmes:
Tots podem dir: la nostra llengua valenciana, la nostra llengua mallorquina, la nostra llengua catalana, parlant d’una sola i mateixa llengua, i això no és pas incomprensible com un misteri. No essent la nostra branca filològica del romanisme sinó el conjunt de tres dialectes principals, que tots tres igualment són manifestacions de la mateixa llengua, qui parla un dialecte parla la llengua, que no és cosa diferent del mateix dialecte, sinó que pel dialecte es manifesta; i la llengua manifestada igualment en els tres dialectes, tant se pot dir catalana, com valenciana, com balear o mallorquina. Així els valencians tenen llengua valenciana i els catalans catalana i els mallorquins mallorquina. Ara, com és a parlar contraposant els dialectes, el valencià, català i mallorquí són tres manifestacions diferents i caracteritzades; i si es volia aleshores fer marcar el conjunt en contraposició als dialectes que en són part, caldria un nom diferent del de cada dialecte. «Català-valencià-balear» seria el propi i a tothom acontentaria, si no fos que és massa llarg, i que de fet els filòlegs, que són els únics qui parlen de les llengües fent aquestes subtilitzacions, han pres el costum de dir-ne breument: llengua catalana.

1926
Antoni M. Alcover, Francesc de B. Moll [i Manuel Sanchis Guarner], Diccionari Català-Valencià-Balear. Inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, recollides dels documents i textos antics i moderns, i del parlar vivent al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les Illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d’Andorra, al marge oriental d’Aragó i a la ciutat d’Alguer de Sardenya, Palma de Mallorca, 1926-1968, deu volums.

1957
Joan Fuster, Diari 1952-1960, Obres Completes, 2, Barcelona, Edicions 62, 1969:
Als diaris [de València] sovinteja l’ús dels termes «vernacle» —que és una manera d’evitar «valencià» quan no es gosa escriure «català»—, i «català-valencià», si la timidesa és menor.

c. 1958-1959
Josep Giner, nota manuscrita enviada a Emili Beüt, a propòsit d’un mapa dels «Països Catalans» (Arxiu d’Emili Beüt):
Les notícies que tinc de Catalunya, és que han refusat això de «Llengua Bacavesa». En contra de lo que creu D. Nicolau (no coneix com pensen els escriptors mallorquins) l’oposició més forta ha estat per part de certs escriptors mallorquins. Hem de considerar Mallorca com a formant part de Catalunya. Per això el problema es centra entre Catalunya i València. La meua proposta és dir-ne «llengua catalano-valenciana» simplement. En este mapa falten noms de poblacions balears: Ciutadella, Maó, Pollença, Sóller, Palma, etc.; del contrari no es veu que es parle també a les illes. Jo refaria la llegenda del mapa posant només: «Mapa de les terres on és parlada la nostra llengua catalano-valenciana» Regne de València-Illes Balears-Catalunya-Rosselló. Total 65.000 Km2 (6.000.000 d’habitants parlen la nostra llengua (no sé ara si en són 6 o 7). Una llegenda així seria més eficaç. Jo crec que lo de bacavesa està destinat al fracàs i fa el joc a que els catalans es mantinguen ferms: ací tota la joventut és aferrissada partidària de dir «llengua catalana». Per això seria més defensable, i més convenient per a nosaltres dir-ne «llengua catalana-valenciana», «valenciana-catalana».

1959
Vicent Badia Marín, «Llengua valenciana o bacavesa?», dins Sicania (Mensual. Suma y guía de cultura valenciana), novembre del 1959, p. 3:
La revista literària «Ponent», que es publica a la ciutat de Mallorca en llengua catalano-valenciana-balear, així com el «Diario de Mallorca», es fan eco del mot Bacàvia posat en circulació des de València per a designar genèricament la llengua que es parla a Catalunya, València, Mallorca, Baix Aragó, Departament francés dels Pirineus Orientals i a la ciutat avui italiana de l’Alguer.

1962
Lo Rat Penat, «Concurso literario permanente mensual», reproduït en Buris-ana (març 1962), núm. 56, p. 3 (Lo Rat Penat anuncia el tema per al mes de març):
Recordamos que el tema para el mes en curso corresponde a «aspectes sobre l’economia d’un producte agrícola (taronja, ceba, arròs, cotó, blat, dacsa, etc.». Los trabajos que opten al concurso habrán de ser escritos en catalán-valenciano […]

1966
Enric Valor, Curso de lengua valenciana, València, Impremta Fermar:
Llegamos con una pléyade de prosistas y poetas excelsos (estos últimos aún fuertemente aprovenzalados) a la eclosión literaria del XV o Siglo de Oro de las letras catalano-valencianas […]. […] una lengua románica perfecta e independiente, que habría de ser con el tiempo el idioma de la poderosa Confederación Catalano-Valenciano-Aragonesa.

1966
Enric Valor, Lea valenciano en diez días. Breve método de pronunciación del catalán-valenciano-balear, València, Impremta Fermar.

1974
Carles Salvador, Gramàtica valenciana amb exercicis pràctics, sisena edició revisada per la Secció de Llengua i Literatura, València, Publicacions dels Cursos de Llengua i Literatura Valenciana de Lo Rat-Penat:
Les desinències en la flexió dels verbs és diferent en algunes persones, temps i modes dels tres països o branques lingüístiques del mateix idioma, el CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR.

1988
Rafael Company, dins A. Colomer, R. Company, V. Franch i M. Nadal, Document 88, València, Eliseu Climent:
[…] si considerem que en la vessant lingüística la denominació balear només té notòria difusió en la dialectologia […], res no impediria parlar del català-valencià o valencià-català per a referir-se a la nostra més important contribució a la diversitat europea. […] Des dels punts de vista exposats, és clar que les expressions catalano-valencià i catalànic, aplicades al diasistema, són susceptibles d’esdevenir denominacions que vehiculen l’adhesió del poble valencià a la unitat lingüística. I de començar a imposar-se als àmbits on calga. També és obvi, però, que, arribat el cas, potser seria millor parlar d’un Tractat Catalano-Balear-Valencià d’Unió Lingüística, i d’una Acadèmia Catalano-Balear-Valenciana de la Llengua […]

2002
Jordi Colomina, «El valencià dins l’espai occitano-romànic: Paral·lelismes lèxics i fraseològics», dins la revista Paraula d’Oc, núm. 5, València, juliol 2002:
D’ençà dels inicis de la filologia romànica, al primer terç del segle XIX, i fins al primer terç del segle XX, la nostra llengua valenciana-catalana-balear va ser considerada sense discussió com a part constitutiva de la llengua d’oc. I no tan sols per part dels filòlegs estrangers: des de Manuel Milà i Fontanals fins als darrers texts d’Antoni M. Alcover, la nostra llengua va ser considerada com a una de les varietats de la llengua occitana. Encara al 1954 Joan Fuster (1967) parlava de «les regions de la llengua d’oc d’un i altre costat del Pirineu —entre elles el País Valencià—» i F. De B. Moll (1974) arribava a afirmar que «pot esser que originàriament el català formàs una unitat amb les parles occitanes o de llengua d’oc».

2003
Jordi Colomina, «Als germans de Catalunya» (parlament pronunciat davant del Ple de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans en la reunió celebrada el dia 11 d’abril del 2003 en la Sala de Juntes de la Facultat de Filologia de la Universitat de València), publicat en el periòdic Levante i en la revista Paraula d’Oc, núm. 6:
Al costat de les crítiques cal oferir solucions. Estes són les que jo vos propose. Per una banda, continuar la pràctica habitual en l’interior de cadascun dels nostres països d’anomenar, en els usos quotidians, la llengua comuna, valencià i llengua valenciana en València, i català i llengua catalana en Catalunya. I per una altra banda, introduir, al costat d’eixes denominacions, per als usos més formals (administratius, universitaris) i sobretot de cara a l’exterior dels nostres països, un nom integrador i hereu de la tradició confederal dels nostres pobles. Eixe nom podria ser, arreplegant els tres gentilicis que apareixen en els nostres estatuts d’autonomia, idioma valencià-català-balear o, simplement, valencià-català-balear. I si sembla massa llarg, es podria reduir –seguint precedents com ara gallego-portugués o serbo-croat– a idioma valencià-català o, simplement, valencià-català.

Annex 7. Selecció de testimonis on es documenta l'ús de termes distints de valencià i català per a referir-se a la llengua dels valencians[modifica]
1579
Traducció castellana de les poesies d’Ausiàs March, feta per Jorge de Montemayor:
Las obras del excelentissimo poeta Ausias March, Cavallero Valenciano. Traduzidas de lengua Lemosina en Castellano.

1801-1808
Gaspar M. de Jovellanos, carta al canonge de Tarragona C. Gonzalo de Posada, reproduïda per P. Marcet, Història de la llengua catalana, II, Barcelona, 1987, p. 5:
Si no me engaño, tardará usted poco en desbautizarla a la que llama lengua lemosina, para ponerle el nombre de catalana […] se extendió y cundió por todo el reino de Valencia, y saltó a las islas Baleares […]

1804
Antoni Febrer i Cardona, Principis generals de la llengua menorquina, Maó, manuscrit:
[el títol d’aquest llibre no és] perquè considéria que aquesta llengua dèguia el seu origen a Menorca, sabent molt bé que aquesta illa fonc fundada de valencians, catalans, etc., els quals e-hi portaren la seua llengua, que és la mateixa que nosaltres usam i antigament s’anomenava llemosina […]

1868
Comentari del periòdic barceloní La Montaña de Montserrat, dirigit per Víctor Balaguer, Las Provincias, 19 d’agost:
¿Por qué hemos de llamar lengua «lemosina» a la nuestra? Los escritores valencianos, lo propio que también hicimos los catalanes durante algún tiempo, siguiendo una falsa y ridícula rutina, llaman «lemosín» a nuestra lengua […] ¿Por qué hoy, en el grado de crítica, de inteligencia y de perfección á que se ha llegado, por qué hoy hemos de continuar llamando lemosina á la lengua catalana? Llámesela valenciana, mallorquina ó catalana

1868
Contestació de Teodor Llorente al comentari anterior, Las Provincias, 25 d’agost:
No tiene razón «La Montaña de Montserrat» al proponer que dejemos de llamar á nuestra lengua materna con el nombre que nuestros padres le han dado y que nosostros seguimos dándole […]. ¿Y qué motivos tan poderosos existen para rechazar el adjetivo «lemosín» y sustituirle con otro? «La Montaña» parece que lo considere denigrante […]. No encontramos el motivo de esa asimilación […]. Sometámonos al legislador supremo de los idiomas, y con tanta mayor razón en este caso, cuanto que habría grandes dificultades para cambiar el nombre á nuestra lengua. Consta esta de tres ramas, cada una de las cuales tiene su nombre especial, lengua catalana, lengua valenciana y lengua mallorquina ¿Cómo llamaremos al conjunto, á la matriz?. «La Montaña» dice que le es igual que se le dé cualquiera de estos nombres, pero no usa mas que uno, el de lengua catalana. ¿Admitirán este nombre los valencianos y mallorquines? No, porque además de repugnarles esa supremacía que otros se atribuyen, no pueden consentir que se confunda con el dialecto catalán, el suyo, que es distinto […]

1878
Constantí Llombart, Excel·lències de la llengua Llemosina. Discurs panegirich llegit en la solemne sesió inaugurativa de Lo Rat Penat. València:
No, valencians, no és morta nostra expressiva llengua llemosina, com los seus malhavirats inimichs semblava desijaven, gràcies als generosos esforços de nostres germans de Catalunya y les illes Mallorques […]. En la mateixa llengua fonch criat en Montpeller, y parlà nostre molt alt e invicte Rey En Jaume. Ab ella escrigué, a imitació de Juli Cèsar, ses conquestes y a imitació dels romans la introduhí ab la sua religió en les Mallorques, y en València y son antich regne al conquestar-los. […] la llemosina llengua fonch la cortesana ab que en Aragó, València y Catalunya, los reys parlaven […]; dissentint aquesta llengua en los tres amunt citats dominis, sols en alguna que atra petita variació, ya en la manera de pronunciar-se, ya en la adopció d’algunes veus originàries, insignificants diferències molt menys notables si es vol encara, que les que el castellà sofrix en les diverses províncies hon se parla. Sempre ademés s’ha observat que en los confins d’Aragó, València y Catalunya, s’ha parlat ab mes correctitud y puretat que en lo mateix interior dels propis nostra llengua.

1887
Constantí Llombart, «Ensayo de ortografía lemosino-valenciana», dins Josep Escrig, Diccionario valenciano-castellano, València, p. XVII:
Partiendo de este principio, siempre hemos creído lo más conducente a nuestro fin, establecer una doble división de lugar y tiempo en nuestra lengua que, sin duda, para su porvenir daría excelentes resultados prácticos. La primera de ellas, es decir, la que al punto donde se habla se refiere, reducida está a la aplicación indistinta del calificativo de lemosín a las tres diversas ramas del árbol de nuestra lengua, que son el catalán, el mallorquín y el valenciano, denominándose respectivamente lemosino-catalán, lemosino-mallorquín y lemosino-valenciano, según la región a que corresponda; y no omitiéndose nunca el dictado lemosín, ya que tal fué el nombre de pila que, por razón de haber nacido en Limoges, así como por haber nacido en Castilla se denomina a la lengua española castellana, le es en todos casos apropiado. De este modo obtendríanse las consiguientes ventajas de facilitar en mucho la unificación de nuestra lengua, pudiendo, por otra parte, desarrollarse autonómicamente cada una de por si, evitándose quizás mezquinos recelos o antagonismos que entre sus cultivadores pudieran algún día suscitarse.

1881
J. Martínez Aloy, «Formación de los apellidos lemosines», discurs llegit en l’Acadèmia de la Joventut Catòlica de València:
Yo no sé qué nombre tenga esa lengua. Pareciérame arrogancia llamarla valenciana ó catalana, modestia, decirle provenzal. Con frecuencia se la llama lemosina, y yo así la nombro, siquiera sea porque todos me entienden. La denominación podrá ser defectuosa; pero está admitida […]

1931
Felip Mateu i Llopis, «L’actual moviment cultural de València davant l’hora present de Catalunya», conferència llegida el 22 de febrer a l’Agrupació Excursionista Ginesta (Tarragona):
L’esperit [de la Renaixença] era de franca comprensió enllà i ençà l’Ebre. Els poetes de Catalunya i de Mallorca, de València i de Provença se saludaven sovint i tots entonaven càntics a la llengua catalana que fou batejada per alguns, equivocadament, amb el nom de «llemosina» per a designar la unitat del llenguatge.

1959
Vicent Badia Marín, «Llengua valenciana o bacavesa?», dins Sicania (Mensual. Suma y guía de cultura valenciana), novembre del 1959, p. 3:
La revista literària «Ponent», que es publica a la ciutat de Mallorca en llengua catalano-valenciana-balear, així com el «Diario de Mallorca», es fan eco del mot Bacàvia posat en circulació des de València per a designar genèricament la llengua que es parla a Catalunya, València, Mallorca, Baix Aragó, Departament francés dels Pirineus Orientals i a la ciutat avui italiana de l’Alguer. […] És clar que no tots els sectors d’opinió hi han admés el mot Bacàvia. Alguns diuen que Catalunya, que guanyà una major significació històrica i literària, deu donar-li el nom a l’idioma; per altres s’argüix que eixa mateixa significació fon valenciana en altres èpoques i àdhuc pot ésser-ho a l’esdevenidor. Per altres es considera innecessari el convencionalisme de Bacàvia i no es veu inconvenient en que Catalunya parle català, València el valencià i Mallorca el mallorquí. Altres, però, no ho veuen així i admeten aquestes denominacions restrictives per a l’ús privatiu dels habitants de cadascuna regió, però no quan es tracta d’eixir a l’exterior per mig d’Assemblees, Congressos, etc, de la llengua, o simplement per a la regulació ortogràfica i, en general, gramatical de l’idioma. De totes formes es unànime l’aceptació del mot proposat com un missatge de bona voluntat i enteniment entre els hòmens units per una llengua comuna.

1961
Carta manifest a Serra d’Or, juny, núm. 6, signat, entre altres, per Alfons Verdeguer, Xavier Casp, Miquel Adlert, Jaume Bru i Vidal, Alfons Cucó, Rafael Villar i Beatriu Civera:
[…] per al dit conjunt de València, Mallorca i Catalunya acceptem la denominació suggerida fa poc per Miquel Adlert Noguerol de «Comunitat Catalànica», on la primera paraula indica el tipus d’unió que existia i és el que acceptem, i la segona afirma la unitat de llengua i cultura, alhora que ens dóna un gentilici comú i nou per a tots, que conservem així els antics, junt amb les denominacions de sempre per a les nostres terres.

1997
Rosa Gómez Casañ, Nicolau Primitiu Gómez Serrano (1877-1971). Una aproximacíó a la seua vida, València, pp. 80-81:
La primera vegada que Nicolau Primitiu reflecteix la seua preocupació pel nom que rep la llengua és el 1925, en emprar «el lenguaje balear-catalán-valenciano», origen per abreviació dels termes bacava, bacavesa i bacavés, per a la llengua, que apareixeran extensament exposats als dietaris de l’any 35, encara que fins a l’any 62 no es publica el seu raonament en l’article «Una llengua sens nom», encara que havia sigut prèviament anunciat en l’any 1957 al seu llibre «Los iberosicanos». Ell creia per damunt de tot en la unitat de la llengua i s’adonava que, sempre dins de la unitat, s’havia de mantenir la diversitat sense trencar la unitat, que la diversitat enriquia la llengua. Pensà a crear una solució onomàstica, tant per a la llengua com per al territori on es parla, perquè s’adonà molts anys abans que, a la nostra comunitat, en la qüestió de la llengua es pot arribar a un enfrontament greu i que s’ha de cercar una solució per a resoldre’l.

Annex 8. Algunes normes de l'ordenament jurídic de l'Estat espanyol que homologuen l'idioma propi dels valencians i el català[modifica]
R. D. 1888/1984, de 26 de setembre, pel qual es regulen els concursos per a la provisió de places dels cossos docents universitaris:
Artículo 2.º […] 2. La denominación de las plazas de la plantilla de profesorado funcionario será necesariamente la de alguna de las áreas de conocimiento a que hace referencia la disposición transitoria 1.ª del presente Real Decreto. A tales efectos se entenderá por áreas de conocimiento aquellos campos del saber caracterizados por la homogeneidad de su objeto de conocimiento, una común tradición histórica y la existencia de comunidades de investigadores, nacionales o internacionales. [Annex de la Disposició Transitòria Primera: Catàleg de les àrees de coneixement. Les antigues denominacions «Llengua valenciana», «Llengua i cultura valencianes» i «Lingüística valenciana» queden subsumides sota la denominació única legal de «Filologia catalana»]

R. D. 2360/1984, de 12 de desembre, sobre departaments universitaris:
Art. 3.º A los efectos de creación de Departamentos […] són áreas de conocimiento las definidas en el apartado 2 del artículo 2.º del R. D. 1888/84, relacionadas en el anexo.

R. D. 1435/1990, de 26 d’octubre, sobre directrius generals pròpies de la titulació de Filologia Catalana:
Artículo único. Se establece el título universitario oficial de Filología Catalana, el cual tendrá carácter oficial y validez en todo el territorio nacional, así como las correspondientes directrices generales propias de los planes de estudios que han de cursarse para su obtención y homologación y que se contienen en el anexo.

Orde del Ministeri d’Educació i Ciència, de 29 de novembre del 1995, d’homologació de titulacions superiors de Filologia:
Primero. Se incluyen en el anexo al Real Decreto 1954/1994, de 30 de septiembre, los títulos de Licenciado en Filología, Sección Hispánica (Valenciana) y de Filosofía y Letras, División Filología (Filología Valenciana), como homologados o equivalentes al título de Licenciado en Filología Catalana, que figura en el apartado IV del Catálogo de Títulos Universitarios Oficiales del referido anexo.

Annex 9. Algunes sentències judicials que avalen la denominació de català o llengua catalana per a designar l'idioma propi dels valencians, o bé la consideren sinònima o homologable a la de valencià o llengua valenciana[modifica]
1997
Sentència 75/1997, del 21 d’abril, de la Sala Segona del Tribunal Constitucional, per la qual es resol el recurs d’empara núm. 3157/92 interposat per la Universitat de València:
Fundamento Jurídico 4. […] el párrafo segundo, inciso final, del art. 7 de los Estatutos de la Universidad de Valencia no hace sino optar por una de las denominaciones con un soporte de carácter científico, acogida en una norma reglamentaria dictada por la Administración general del Estado con la correspondiente habilitación de Ley, según se ha visto anteriormente [en referència al R. D. 1888/1984, de 26 de setembre]. […] el Acuerdo de la Junta de Gobierno de la Universidad de Valencia […] y el art. 7 de los Estatutos de la Universidad donde encuentra cobertura, vienen a establecer de consuno que la valenciana, lengua propia de la Comunidad Valenciana y, por ello, de su Universidad, podrá ser también denominada «lengua catalana», en el ámbito univer-sitario, sin que ello contradiga el Estatuto de Autonomía ni la Ley de las Cortes mencionada al principio [Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià de 23 de novembre del 1983]. La Universidad de Valencia no ha transformado la denominación del valenciano y se ha limitado a permitir que en su seno pueda ser conocido también como catalán, en su dimensión «académica», según los propios Estatutos. No se rebasa, pues, el perímetro de la autonomía universitaria, tal y como se configura legalmente, y por tanto es indudable la validez de los preceptos en tela de juicio […]. Podrá discutirse cuanto se quiera sobre la pertinencia de que en el seno de la Universidad de Valencia se denomine indistintamente valenciano o catalán, pero, como ha quedado dicho, ello no contradice valores, bienes o intereses constitucionalmente tutelados y no vulnera precepto legal alguno […]
2004
Sentències núm. 330/2004, del 4 de març, i 393/2004, de 25 de març, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, per les quals es resolen els recursos interposats, respectivament, per Acció Cultural del País Valencià i per les universitats de València i d’Alacant contra les ordes del 8 de maig del 2002, de la Conselleria de Cultura i Educació, per les quals es convoquen, respectivament, concurs oposició per a l’ingrés en el cos de mestres i procediment per a l’adquisició de noves especialitats, i per a l’ingrés i accés als cossos docents d’Ensenyament Secundari, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes, de Música i d’Arts Escèniques i professors tècnics de Formació Professional i procediment per a l’adquisició de noves especialitats:
[…] no existe razón jurídica alguna que permita sostener que la titulación de Licenciado en Filología Catalana no constituya titulación suficiente, en las mismas condiciones que las titulaciones, diplomas o certificados, que se enumeran en los anexos VII y X, respectivamente, de las convocatorias recurridas, para eximir de la realización de la prueba de conocimientos de la lengua valenciana, pues aquella licenciatura avala sobradamente el conocimiento de la lengua de esta Comunidad, denominada oficialmente «valenciana» en su Estatuto de Autonomía, y en el ámbito académico «catalana».

2004
Sentència núm. 518/2004, del 16 d’abril, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, per la qual es resol el recurs presentat pel Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) contra les ordes del 8 de maig del 2002, de la Conselleria de Cultura i Educació, per les quals es convoquen, respectivament, concurs oposició per a l’ingrés en el cos de mestres i procediment per a l’adquisició de noves especialitats, i per a l’ingrés i accés als cossos docents d’Ensenyament Secundari, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes, de Música i d’Arts Escèniques i professors tècnics de Formació Professional i procediment per a l’adquisició de noves especialitats:
[…] se declara contraria a derecho cualquier interpretación de las Bases a las que se ha hecho referencia, que conduzca al resultado de considerar que los aspirantes en posesión de la titulación de Licenciatura en Filología Catalana, u otros homologados a la misma, vienen obligados a someterse a la prueba obligatoria y eliminatoria de valenciano, debiendo entenderse, por el contrario, en las mismas condiciones que los que estén en posesión de las titulaciones certificados o diplomas que se enumeran en los anexos VII y X de las respectivas convocatorias.

Per altra banda quan aquesta colla de fanàtics espanyolistes es posen a parlar de genètica jo em pose a tremolar.
Per cert, ahir mateix un energumen disparava, a hores lectives, contra les finestres de l'aulari de l'EOI de València: és la burrera més empedreida, és el Viva la muerte!
Pere Peres - 12/02/2014
I encara més: Cadascuna de les 46 sentències que han fallat en favor de la unitat de la llengua ens ha costat als valencians una mitjana de 10.500€. Un balafiament dels recursos públics perpetrat per aquesta colla d'ases apessebrats que allò únic que persegueixen és mantenir-se en un selló on continuar arramblant l'erari públic.
viejo - 12/02/2014
PV,CV,RV,.......

Ya tenemos aquí a otro menda que quiere decirme en que lengua tengo que expresarme," tranquil noi", con la que me apetece.
Creo que estás equivocado, cuando hablo de pruebas empíricas, no me refiero a opiniones más o menos interesadas, me refiero a datos científicos que pueden ser mesurables, que se pueden contar, medir y valorar de forma desapasionada. Números, cifras que pueden ser sumadas, restadas, multiplicadas o divididas. Porcentajes que pueden ser evaluados de forma objetiva.
No te hablo de conversaciones o componendas políticas, te hablo de científicos que examinan más de 300.00 marcadores genéticos hasta llegar a unas conclusiones que te gusten o no, son las que son.
viejo - 12/02/2014
RV,PV,CV......

Por cierto, si tienes tiempo, te lees una "traducción" al catalán de una antología poética de Ausias March que hizo Fuster en el 84. Si lees el prólogo entenderás el cómo y el porqué de toda esta mentira catalanista.
En ese prólogo, Fuster se muestra contrario a la traducción de un clásico, ya que entiende que hay que respetar la forma arcaica para sentir la poesía, (honestidad intelectual), pero el mismo tiempo nos dice que está presionado por el editor y que procede a la "actualización" ( la pela es la pela). Para entenderlo mejor es bueno saber que el editor es Eliseu Climent receptor de la mayor parte de las subvenciones de la Generalitat de Cataluña para fomento del catalán en tierras valencianas.
Una de las ventajas que tiene esta obra es que en las páginas pares esta el texto clásico y en las impares el texto "retocado". Si eres capaz de leerlo de forma desapasionada observarás la cantidad de giros lingüisticos que tiene que acometer Fuster para acatalanar el texto y la cantidad de palabras en uso en las tierras valencianas que cambia por otras "normalizadas".
viejo - 12/02/2014
"No encontramos vínculos genéticos entre Cataluña y el País Valencia". Esto es lo que asegura Francesc Calafell investigador del Institut de Biología Evolutiva de la Universidat Pompeu Fabra. Esto lo dice años después de profundas investigaciones genealógicas y genéticas en ambas comunidades.
saludos.
morenet - 12/02/2014
Existió una posibilidad viejo, capaban a todos los catalanes al cruzar el Cenia, la lengua era un poco más atiplada, pero lengua era al fin y al cabo.

Te estás pasando con estos chicos.
És o no? - 12/02/2014
La cosa resulta patètica,
Estem parlant de lingüística
I amb ta burrera característica
Te'n passes a la genètica.


Pere Peres - 12/02/2014
Després del comentari censurat a veure si aquest passa.

UPF. Cognoms catalans:
Adell és un cognom freqüent a les Terres de l’Ebre, els Ports i el Maestrat
Albert. Cognom dispers per Catalunya i freqüent a la Plana de Castelló, l’Horta, la Vall d’Albaida i la Canal de Navarrés
Alemany és un cognom dispers per Catalunya i freqüent a Mallorca (especialment a Andratx) i a les comarques valencianes de la Marina Alta, Ribera Alta,
Safor i Alacantí.

Demà passem a la "B" .
Asmodeo - 12/02/2014
Doncs sí És o no: El guelo, parla de l'aficció dels nacionalistes per la genètica però és només ell qui en parla d'això. Curiós.
Després mostra de nou la seua preocupant falta de comprensió lectora quan torna a insistir què algú vol què parle o escriga en llengua alguna. A veure si te n'assabentes guelo: L'únic babau pseudo feixista què vol imposar als demés ets tú mateix. La resta, només és limiten a assenyalar l'evident contradicció de "defender la lengua valenciana" sense emprar-la ni una sola vegada. Escriu com vullgues, allà cadascú amb les seues contradiccions. Però lliçons poques.
Pel demés, no perdré més temps tractant de raonar amb qui es mostra, escrit rere escrit, manifestament incapaç.
Et diria què està demostrat què, per imposar una llengua en un territori, la quantitat de pobladors és indiferent, mentre què son fonamentals les decissions polítiques. Quants romans s'instal·laren a Hispania per fer oblidar les llengues parlades i escrites pels celtíbers???? No ho saps???? Un parell de dotzenes???? I no és parlava romanç també a la part castellana d'Al-Andalus???? Què diuen els historiadors que cites sobre això???? I per cert.... la Cabanes "la mayor experta mundial en el Libre del repartiment"????? Juas juas juas!!!! En fi...... t'ho explicaria però és evident què no aprofita per a res. ës més fàcil domesticar una ameba què fer què entengues cap raonament.
Clavat la genètica per on et càpiga guelo. I a això què tú anomenes "hecho científico, datos empíricos" només son dades tretes de context, què no demostren cap de les teues tèsis, i què ni tan sols saps per a què serveixen.
Què t'aprofiten!!!
És o no? - 13/02/2014
El paio du tal cacau
Que es pensa el tio flipat
Que el nostre avantpassat
Era de Guinea Bissau.
viejo - 13/02/2014
Es o no.
Veo que eres corto de entendederas, te lo explicaré:

Si no hubo aporte genético de Cataluña al Reyno de Valencia, significa que tampoco hubo aporte poblacional significativo, lo que nos indica que no pudieron extender la lengua catalana por tierras valencianas, salvo que sucediera lo que dijo "morenet" o una "intervención divina".
Los estudios genéticos de la Pompeu Fabra tiran por tierra todas y cada una de las teorías catalanistas que dicen que hablamos catalán porque fuimos repoblados por catalanes.
¿lo captas ahora?.
viejo - 13/02/2014
Asnodeo
Entiendo tu repulsa por la cultura, la investigación científica y el saber.
¿Que hacemos, quemamos a los científicos de la Pompeu Fabra o me quemáis a mí por divulgar sus resultados científicos?.
A estos nazis cuando les sacas sus propias contradicciones lo solucionan quemando libros o lo que se presente.
viejo - 13/02/2014
Pere perez
El científico que ha dirigido y llevado a término la investigación sobre apellidos comunes catalanes y valencianos ha concluido sus investigaciones con que proceden de troncos distintos, es decir que tienen orígenes distintos, y su conclusión ha sido " No encontramos vínculos genéticos entre Cataluña y el País Valencia"
¿Lo entiendes burro?
foraster - 13/02/2014
És la última vegada que comente en este debat estèril. He dit la meua opinió sense faltar a ningú i amb els sentiments en la mà i la resposta de un tal Pere Peres (que per lo vist es creu molt important) ha segut dir-me burro. Burra serà ta mare. Per a demostrar la seua cultura ha fet varios corta y pega de 1 kilometro que segur que ni s'ho ha llegit i espera que ho fem nosaltres. Ale, a pastar burro.
Pere Peres - 13/02/2014
Fent una ullada al nou DNV de l'AVL torbe que en el Consell s'han escandalitzat per no res. Això del valencià-català --ja ho he dit més amunt-- figura en la definició de la RAE des de sempre. Anit però en vaig trobar una altra de definició d'aquelles de repíca'm el colze. Aviam:
Per als valencians una llençolada sempre ha estat un conjunt de coses que om pot recollir dins un llençol: una llençolada de roba, una llençolada de joguines, o de qualsevol altre estri. Per a l'AVL, a més d'aquesta definició diguem-ne clàssica ens aporten aquesta altra més novetosa: "joc eròtic en el qual un grup d'hòmens s'asseuen al voltant d'una taula, de manera que la part inferior del cos quede tapada per un llençol gran, i després una persona situada davall de la taula practica una masturbació a un dels participants, que ha de fer creure als altres que no és ell qui rep l'estimulació genital." Idó!! m'ho conten i no m'ho crec!! més o menys com aquell impactant inici de la pel·lícula "nadie hablará de nosotros cuando hayamos muerto" protagonitzada per Victòria Abril.
I dic tot això perque sembla que ahir el CJC de la CV es va reunir sota l'escalfor d'un llençol.

foraster no t'amoinis, i no oblides de saludar-te els xxxxxxxx (les ics són meves) de la meva part.
güelo, com a falangista que ets, a ningú ens ve de nou l'interés que mostres per la genètica com a factor de constitució nacional. Agafa la genètica, els cromosomes i el colesterol i clavate'ls per on et càpiguen.
Asmodeo - 13/02/2014
Guelo: L'aportació genètica dels etruscos als celtíbers és zero. Tanmateix, a tota la península ibèrica acabà parlant-se llatí. Ho captes tros de suro???? Això és el què demostren els teus deliris. D'una altra banda, què un senyor faça un estudi i arribe a conclussions distintes a altres científics què han estudiat el mateix, no invalida ni refuta els estudis anterios tros de soca. Hi hà estudis a cabassos què proben l'oritge català de moltíssims dels nostres cognoms. Utilitzar un estudi genètic per mesclar xurres amb merines pot ser un bon exercici de burrera, però no te res de científic. I agafar les conclussions de qualsevol mindundi, elevar-lo, al mindundi, a "autoritat en la matèria del món mundial", i tractar d'empassar-lo, l'estudi, com a únic vertader és propi de frares, no de científics.
viejo - 14/02/2014
Asnodeo

Chaval eres burro y además presumes de serlo. Estás mintiendo, no existe ningún otro estudio genético comparativo entre la genética de las distintas comunidades de España y tampoco ningún otro estudio genético sobre la genealogías de apellidos comunes de Cataluña y Valencia, es que eres burro, burro de solemnidad.
Los estudios sobre genética aportan fiabilidades superiores al 90% sobre los resultados obtenidos, resultados científicos que se pueden medir, sumar, restar, multiplicar o dividir (no digo más porque sería como hablarte en chino) mientras que las otras investigaciones que dices que existen, solo son opiniones la mayor de las veces interesadas.
Asmodeo - 14/02/2014
Guelo.... ara si que acabes de mostrar la teua vertadera cara: Aquella del qui es documenta a la wikipèdia, i serà cosa de la edat, ni tan sols sap fer-ho correctament.
Què tú no els conegues, o què no els hages trobat al Google, no significa què no existisquen. Estudis sobre genètica, comparant comunitats espanyoles, i comparant aquestes amb altres grups humans d'Europa o del nord d'Africa, existeixen a cabassades.
Estudis sobre genealogia i cognoms n'hi hà més encara. Si tingueres una mínima curiositat científica podries haber-hi assistit en dirècte a una dissertació sobre cognoms sense eixir del poble, només fa unes setmanes a la Casa de la Cultura d'Alzira; conferència impartida per una acreditada experta en el tema. Com també fa només unes setmanes aparegue al diari Levante EMV, a pàgina completa, un reportatge sobre uns estudis que mostraven l'orige de molts cognoms valencians, alguns molt comuns a la nostra ciutat, situant-los a terres lleidetanes.
Els estudis de genètica son fiables, però no responen a la pregunta sobre per què acaba imposant-se cap llengua a cap territori. Per a això està la sociolingüística, però dubte molt què tingues cap gana de documentar-te, tú què ho saps ja tot.
Presumir d'incult, mostrar carències greus en lectoescritura, copiar i pegar, i atrevir-se a donar carnets de burro per ací no només és molt atrevit, sinó que ratlla la demència senil. Ara, això sí, a mi emdiverteixen les teues barrabassades!!!!
viejo - 15/02/2014
asnodeo
¿Cuales son esos estudios?, XXXXXX, ¿Cuales son sus conclusiones? XXXXX. Vamos chico documéntanos.
morenet - 15/02/2014
Viejo
Cuando los profes nos digan aquello de que : "Los pueblos que fueron repoblados por catalanes hablan catalán y los que fueron repoblados por aragoneses hablan castellano", ¿les podemos decir que nos han estado mintiendo y que nos quieren seguir mintiendo?.
Jo, ahora que me lo había aprendido, otra vez a volver a empollar.
Si realmente los capaban al cruzar el Cenia, eso quiere decir que venían vírgenes por delante y volvían mártires por detrás.
viejo - 17/02/2014
Morenet
Hace unos cincuenta años un abogado exfalangista llamado Joan Fuster, escribió el "Nosaltres els Valencians", a los pocos años de su publicación la progresía nacionalista valenciana lo adoptó como libro de cabecera y principio universal.
Pocos años después, cuando esa progresía llega al poder, nos convierten el dichoso librito en LA BIBLIA de la izquierda y sin ningún debate científico lo elevan a los altares de las aulas y como fundamentalistas religiosos empiezan a predicarlo.
El principio inmutable sobre el que se basa la gran VERDAD REVELADA es "Los pueblos repoblados por aragoneses hablan castellano y los repoblados por catalanes hablan valenciano, ergo el valenciano es catalán".
Durante estos años diversos historiadores y científicos han demostrado que ese principio INMUTABLE es falso, decenas de historiadores locales también lo corraboran y ahora los estudios genéticos de la UPF también demuestran que es una gran mentira.
En la ciencia las verdades absolutas no existen o existen hasta que son cuestionadas. Por ello creo que existen elementos suficientes para que está VERDAD INMUTABLE sea revisada o al menos cuestionada públicamente en las escuelas y universidades valencianas, sin ser tachado por ello de BLAVERO O BOTIFLER, por ignorantes que solo se dedicar a repetir como papagayos lo que un día les enseñaron.
saludos.
Pere Peres - 17/02/2014
Algunes coses no són proclius a les sorpreses, ans al contrari:

Si li mostres un clot de fanf a un porc, tard o d'hora, o més d'hora que tard, anirà content i cofoi a rebolcar-s'hi.
Si li dones una arma de foc a algú que porte sang blava, acabarà fotent-se un tret als peus o fent un pa com unes òsties.
Si li dones un tractat de genètica evolutiva a un burro acabarà mentjant-se les fulles sense haver-se-les llegit.
A. Recio - 17/02/2014
"País Valencià, Comunitat Valenciana, Regne de València, o com li rote a cadascú..." si se rompe la rueda de mi ratón pasando tus larguísimos comentarios que no leen nadie, me pagarás tú un ratón nuevo ¿vale nano?
Y Pere Peres, en castellano ¿que sinificaría "ans" y "fanf"?, es que tu valenciano es muy raro, del que nadie habla aquí y se parece mucho al valenciano que se habla en Cataluña.
Pere Peres - 17/02/2014
A. Recio.
"fanf" és una errada a l'hora de polsar o pitjar la tecla de l'ordinador, el mot correcte és fang: "mescla d'aigua i terra, i restes orgàniques, en la qual gaudeixen de rebolcant-s'hi els porcs"
"ans" és un adverbi de temps, significa en un temps posterior. És una forma acceptada i recollida tant en el Diccionari Normatiu Valencià, Com en el del Institut d'Estudis Catalanas, i és la que jo solc utilitzar. Els diccionaris són uns llibrots plens de fulles dins els quals hi figuren paraules per ordre alfabètic. Pots consultar-los sense pena, sols has de mirar de no confondre'ls amb una garba d'herba.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

Pere Quart. Corrandes d'exili. 1.947

Añadir un comentario

Pregunta de verificación


¿Qué abunda en el desierto? Arena, agua, gas o árboles
 

Respuesta de verificación

 * Contesta aquí la respuesta a la pregunta arriba mencionada.

Autor

 * Es obligatorio cumplimentar esta casilla con un Nick o nombre real. No utilizar la palabra "Anónimo" o similares.

Email

 * La dirección no aparecerá públicamente pero debe ser válida. En caso contrario no se editará el comentario. Se comprobará la autenticidad del e-mail, aunque no se hará pública, siguiendo nuestra política de privacidad.

Comentario



Antes de enviar el comentario, el usuario reconoce haber leído nuestro aviso legal, observaciones y condiciones generales de uso de esta web.




*El comentario puede tardar en aparecer porque tiene que ser moderado por el administrador.

*Nos reservamos el derecho de no publicar o eliminar los comentarios que consideremos de mal gusto, ilícitos o contrarios a la buena fe; así como los que contengan contenidos de carácter racista, xenófobo, de apología al terrorismo o que atenten contra los derechos humanos.

*EL SEIS DOBLE no tiene por qué compartir la opinión del usuario.
El Seis Doble. Todos los derechos reservados. Aviso Legal
Página optimizada para navegadores Mozilla Firefox, Internet Explorer y una resolución mínima de pantalla 1024 x 768 px.