--> Turisme rural sense identitat - elseisdoble.com

Martes, 12 de noviembre de 2019 Edición diaria nº 4.603 Año: 13 Noticias: 34.795 Fotografías: 93.691 Comentarios de usuarios: 108.567
EL SEIS DOBLE
miércoles, 25 de junio de 2014
Clic en la foto para ampliar

Santa María de Valldigna
Ver imágenes de esta noticia
1

 Turisme rural sense identitat

Sixto Ferrero | L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica


.-000284
Quan algú amb quatre duros estalviats marxa cap al sud de França, bé l’antiga Provença, l’antiga regió del Llenguadoc o Gascunya entre altres, tot o en part malgrat la filiació política administrativa francesa, et fa recordar que això, en altre temps i encara amb reticències, és Occitània. Occitània és el país dels trobadors, a més és el país on va nàixer Jaume I, i això a més de deixar-se ensumar, es ven com a producte de consum turístic. A qualsevol poblet rural, en què es mantiga alçat un mur d’argamassa amb una xicoteta torreta rematada amb un campanar i el seu penell, s’hi munta un conglomerat d’accions, que un dia o altre, amb alternança i depenent de l’època de l’any s’ofereix la història, de vegades seguint els cànon administratius que marca la legislació francesa, per tant desproveïdes de fidelitat històrica, però s’hi dóna un pedaç del que fou aquella terra implacable, farcida de càtars, enemics dels beats pontificis, i adornada de castells la majoria dels quals, administrats per mans privades però, que amb la clàusula adient, s’obliga als seus propietaris, pel seu valor històric i pel justificat turisme rural i moviment econòmic, ha mantenir-los en condicions òptimes per als visitants, això implica manteniment arquitectònic dels edificis i les instal·lacions, condicionament i obertura horària,.., tot per tal que el turista, amb quatre duros com dèiem, s’hi quede i si potser que hi torne.

Pel Nadal d’enguany, per diversos motius, m’hi vaig apuntar a visitar el Monestir de Santa Maria de Valldigna. A priori pensava que la visitat estaria col·lapsada, diumenge i de matí, potser estaria ple a vessar de visitants empentats a veure potser, el monestirs dels monestirs per antonomàsia, i res més lluny, la llista era ben curta: quatre persones. Amb una atenció quasi personalitzada, amb un interès i preparació exquisida de la guia i una brillantor en els ulls per sentir-se privilegiada de poder explicar allò que considera seu, o ben bé sa casa, la sensació de que allò, l’enclavament i tota la infraestructura que es manté, malgrat les circumstàncies, dempeus, està quasi deixat a la voluntat de la mateixa Santa Maria, és ben bé la sensació que em quedava a mesura que marxava, assaborint encara, la sensació d’estar-hi a un monestir, on durant segles s’ha controlat i decidit la història i els esdevenirs d’aquesta comarca: la Safor i la Ribera, perquè no hem d’oblidar que els mollons arribaven fins a Alzira i Almussafes i fins i tot Cullera i propietats d’ultramar. Estic segur que si Simat de la Valldigna, poble amb un encant monacal que afalaga la vista i remou els sentiments de pertinença, estigués al sud de França, altre organum cantarien els cistercencs. Però no, malgrat els esforços, Simat i la Ruta dels Monestirs formen part d’aquest país diluït que compta amb centres de major interès turístics, patrimonial i històric, que no quatre monestirs que en un temps passat manejaven els designis d’un regne.

Llegia en aquest mitjà una notícia que feia referència a la pujada de turistes rurals que afectaven a la zona de la Ribera Alta del Xúquer, poc més o menys, tot em feia pensar que d’un mes per l’altre aquella sensació que vaig sentir pel Nadal s’havia dissipat, potser s’han adonat que oferir el passat, amb vehemència, amb sentit d’afiliació als textos històrics i amb el vist i plau dels erudits historiadors que han escrit centenars de llibres sobre els monestirs de la famosa ruta, han estat escoltats per les autoritats i la cosa ha pres embranzida, però no, sembla que el turisme ha vingut atret pels càmpings i uns històrics i historiogràfics tronadors repics de tambors i cornetes. Em pregunte, la Ribera i o la Safor és un paradís de càmpings rurals? Alzira és un punt referencial de turisme per a veure o visitar què? Carrefuor, un Xúquer ple de matolls i canyes, i buit d’aigua, em seguisc preguntant. Potser deixaria de preguntar-m’ho i a més em congratularia veure que algun dia es capgiraran les coses, si atenent als llibres d’història, escoltant i assessorant-se pels erudits historiadors, algun dia a Alzira, i això ens beneficiaria a tota la comarca (ja que hi ha més castells), comencen a explotar, a posar en vàlua i a divulgar l’Alzira medieval o l’Al-Yazirat Suquar, a oferir recreacions de les estades i tornades i l’eixida i mort de Jaume I cap a València (fabulista o fet real tan fa), a reedificar i omplir de contingut històric el monestir, ha recuperar els fets històrics vinculats a les visites reials i papals,... en definitiva que Alzira i la Ribera potser apareixien més en les guies turístiques escrites en les cròniques de Jaume I o Ramon Muntaner que en les que puga imprimir el ministeri de turisme i propaganda. I aquest és el problema que la propaganda, malgrat no estar Fraga per censurar, no li interessa que la gent prenga massa consciencia de la història, i molt menys que s’apuge l’interès per saber-ne, si damunt comencen a menjar i viure d’ella, no siga cas, que de la recreació històrica nasca algun sentiment de pertinença a la terra que un dia tingué la seua pròpia història, i naturalment no té res a veure amb «l’Espanya que es mou en tren»

Però ni açò és Occitània, ni ací tenim un duro, ni ganes de reinvertar-nos com a poble, que té una història que oferir i de la qual podríem menjar avui, als polítics centralistes els fa urticària només de pensar-ho. De moment seguirem sent una mena de Santillana del mar, basada en tres mentides diuen, ací les mentides i tergiversacions han conduit a muntar-se una ciutat que viu d’espatlles a la seua pròpia història.

Sixto Ferrero

 

El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.

 

 

                          
 .-000213                                                                                                                                  .-000137

                          
 .-000272                                                                                                                                 .-000084

                          
 .-000254                                                                                                                                  .-000188

 

 

 

Etiquetas de esta noticia

ArticulistasSixto Ferrero
Opinión

Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia

velencianet - 25/06/2014
Fa ja molts anys que els valencians vivim d'esquenes a la nostra història, a la nostra cultura i a la nostra realitat com a poble. I així ens va.
Valldigna no sols era una abadia comarcal, ja que va ser un centre de poder de tot l'antic Regne de València. El Cardenal Roderic de Borja va ser el seu Abat Comendatari abans de ser elegit com a Papa Alexandre VI.
Si el monestir de Valldigna estiguera en Catalunya o Castella ja estaría totalment restaurat.
En fi, és el que hi ha.
Benito - 25/06/2014
Es que decir que Alzira es turística o tiene turismo es no vivir en la realidad. Cualquier ermita románica de Aragón, Castilla y León, Asturias... y en general todo el norte de España es más atractiva que cualquiera cosa que hay en Alzira. ¿Quién de fuera iría a Alzira a ver algo? ¿A ver qué? ¿La Murta, las murallas, Santa Catalina...? Es ridículo. Sin embargo, cualquiera podría pensar que merece la pena ir a ver San Juan de la Peña o San Juan de Fromista... por no hablar de otro tipo de arquitecturas de las que Alzira carece. Cierto tufo a chovinismo hay en Alzira que no permite ver la realidad... Alzira es veinte ceros a la izquierda en cuanto a turismo.

Añadir un comentario

Pregunta de verificación


¿Qué abunda en el desierto? Arena, agua, gas o árboles
 

Respuesta de verificación

 * Contesta aquí la respuesta a la pregunta arriba mencionada.

Autor

 * Es obligatorio cumplimentar esta casilla con un Nick o nombre real. No utilizar la palabra "Anónimo" o similares.

Email

 * La dirección no aparecerá públicamente pero debe ser válida. En caso contrario no se editará el comentario. Se comprobará la autenticidad del e-mail, aunque no se hará pública, siguiendo nuestra política de privacidad.

Comentario



Antes de enviar el comentario, el usuario reconoce haber leído nuestro aviso legal, observaciones y condiciones generales de uso de esta web.




*El comentario puede tardar en aparecer porque tiene que ser moderado por el administrador.

*Nos reservamos el derecho de no publicar o eliminar los comentarios que consideremos de mal gusto, ilícitos o contrarios a la buena fe; así como los que contengan contenidos de carácter racista, xenófobo, de apología al terrorismo o que atenten contra los derechos humanos.

*EL SEIS DOBLE no tiene por qué compartir la opinión del usuario.
El Seis Doble. Todos los derechos reservados. Aviso Legal
Página optimizada para navegadores Mozilla Firefox, Internet Explorer y una resolución mínima de pantalla 1024 x 768 px.