--> L’aprenent de precari - elseisdoble.com


Viernes, 22 de noviembre de 2019 Edición diaria nº 4.613 Año: 13 Noticias: 34.856 Fotografías: 93.809 Comentarios de usuarios: 108.686
EL SEIS DOBLE
domingo, 2 de noviembre de 2014
Clic en la foto para ampliar
Ver imágenes de esta noticia
1

 L’aprenent de precari

Sixto Ferrero - L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica


.-000336

Eren altres temps. La frase, repetida amb argúcia pels vells és d’un grau de justificació absoluta i redemptora. Amb ella queda tot perdonat: altres temps, sí senyor, i en pau. En aquells temps, no tan llunyà, posem per cas els vuitanta, hi havia joves, al voltant dels catorze anys, poc més o menys que quan acabaven l’antiga EGB com que no volien ni estudiar ni aprendre un ofici —ara això, el personatge es diu: ni-ni— ràpidament algú parlava amb el cap de colla, o algú que el coneixia, tan fa, i anava a provar uns dies al camp de mosso auxiliar. Potser, degut al nostre valencià de reminiscències ibèriques, en la llengua vulgar els vells li dirien “pinxe de collidor”.

Aquell “pinxe”, d’ara en avant auxiliar, el que feia era seguir atent al collidor oficial, el fet i segur de les alicates de collir, li feia de servent i amb el cabàs omplert el duia al pes, el buidava i a altre arbre que toca l’angelus. Al final del jorn, si l’avaluació o sentència del collidor havia estat positiva. queia algun xavo. No obstant, pels vuitanta ja començaven a dir d’amagats, que allò que volien era escarmentar el mal estudiant, a veure si amb l’esforç acabava per tornar als llibres. Això, abans dels vuitanta era impensable, qui anava al camp era per quedar-s’hi, perquè calien duros per passar casa.

L’auxiliar de collidor era una feina bruta, d’observar i sofrir per quatre duros mal caiguts, d’una precarietat absoluta de la qual tothom qui hi era volia deslliurar-se el més aviat possible, passar a ser collidor, dels bons, d’alicates ràpides i cabàs curull, aquell curs precari, de desconsiderat auxiliar sense privilegis ni consideració de rang, servia de curs accelerat, d’inserció i immersió laboral que amb el temps, com que ningú volia anar la camp acabà per desaparèixer. Val a dir que era un curs al marge de tota legislació, de tota via administrativa, sinó una pràctica del gremi, de l’ofici i del procés camperol i citrícola.

Desaparegut després, si de cas el curs, el paper d’auxiliar, eren uns minuts al voral, quatre consignes i a collir. Ara a tot aquest procés, recuperat d’antuvi li volen dir curs de becari-collidor. Tot perquè hi torna a hi haure més gent que vol anar al camp que jorns en pot oferir el tarongerar, el caquiler o el magraner, que això ara també s’ha diversificat un poc.

El cas és que volen legislar, i oficialitzar, una pràctica que es feia de paraula, però ara amb la llei a la mà li faran un rentat de precarietat. Que per al cas seguirà essent igual d’ignominiós, pel que fa al rèdit econòmic que suposarà el curs, sens obligació d’immersió en la feina per part de l’empresa, i per quatre duros mal caiguts.

Sens dubte els sindicats i alguns erudits de la ciència de la dignitat han posat el crit al cel. La cosa no és baladí, donat que et foten a treballar per misèries, almenys que t’ocupen després; però no, l’empresa té l’opció d’una vegada acabat el curs, qualificar-te i que deixes de ser becari-collidor, passes a ser collidor, però a l’atur.

Malament pinta la cosa pel camp, tan malament com ho feia per a les empreses cap el 2007 o 2008 o... quan començaren a despatxar gent, aleshores el govern s’inventà allò de la FP DUAL, és a dir formar becaris de molts oficis mitjançant una legislació educativa a la mà, que la rentés de precarietat. Sens dubte, aleshores els professionals del ram ho criticaren: “ací no hi ha un corpus empresarial potent que assumisca tants estudiants a les empreses fent pràctiques; València no és Alemanya”, es deia aleshores. No passa res, el govern afegí a la norma educativa una clàusula, les empreses poden acollir els estudiants (becaris) i tenen l’opció de pagar-los, altra opció és becar-los o simplement formar-los sense pagar-los. Solucionat i a formar becaris.

Ahir vam saber que, de tots els alumnes de FP DUAL del País Valencià, un 6% cobra alguna almoina de les empreses per fer les pràctiques, la resta o reben una beca de l’administració o simplement aprenen gratis. I ningú té l’obligació de contractar el jovent format, en acabar, són lliures de seguir formant-se.

“L’empresa és qui decideix”, això diu la consellera. La precarietat és clarament una cosa d’altres temps. Deu ser que, nous temps nous precaris, com antuvi, treballar dur per quatre duros per tal que tornen a agafar els llibres.

Sixto Ferrero


El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.

 

 
                          
 .-000162                                                                                                                        .-000130
                           
 .-000213                                                                                             .-000267
                           
.-000277                                                                                      .-000182




Etiquetas de esta noticia

ArticulistasSixto Ferrero
Opinión

Añadir un comentario

Pregunta de verificación


¿Qué abunda en el desierto? Arena, agua, gas o árboles
 

Respuesta de verificación

 * Contesta aquí la respuesta a la pregunta arriba mencionada.

Autor

 * Es obligatorio cumplimentar esta casilla con un Nick o nombre real. No utilizar la palabra "Anónimo" o similares.

Email

 * La dirección no aparecerá públicamente pero debe ser válida. En caso contrario no se editará el comentario. Se comprobará la autenticidad del e-mail, aunque no se hará pública, siguiendo nuestra política de privacidad.

Comentario



Antes de enviar el comentario, el usuario reconoce haber leído nuestro aviso legal, observaciones y condiciones generales de uso de esta web.




*El comentario puede tardar en aparecer porque tiene que ser moderado por el administrador.

*Nos reservamos el derecho de no publicar o eliminar los comentarios que consideremos de mal gusto, ilícitos o contrarios a la buena fe; así como los que contengan contenidos de carácter racista, xenófobo, de apología al terrorismo o que atenten contra los derechos humanos.

*EL SEIS DOBLE no tiene por qué compartir la opinión del usuario.
El Seis Doble. Todos los derechos reservados. Aviso Legal
Página optimizada para navegadores Mozilla Firefox, Internet Explorer y una resolución mínima de pantalla 1024 x 768 px.