--> El Consell de Participació consensua l’esborrany del primer document de debat del Pla d’Ús de la Murta i la Casella - elseisdoble.com


Jueves, 14 de noviembre de 2019 Edición diaria nº 4.605 Año: 13 Noticias: 34.805 Fotografías: 93.723 Comentarios de usuarios: 108.599
EL SEIS DOBLE
martes, 21 de mayo de 2019
Clic en la foto para ampliar

Foto de archivo: Hayack | El Seis Doble
Ver imágenes de esta noticia
1

 El Consell de Participació consensua l’esborrany del primer document de debat del Pla d’Ús de la Murta i la Casella

"El document ha tingut en compte totes les possibles activitats i usos que la ciutadania pot tindre o estar interessada en fer dins dels límits del paratge"

._000674 

El passat dia 6 de maig de 2019, el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Murta-Casella (d’ara endavant CPPNMMC), consensuà un esborrany del Pla d’Ordenació de l’Ús Públic del PNM (d’ara endavant PUP), seguint les normatives internacionals, nacionals i autonòmiques, que insten a regular i adequar els usos dels espais naturals i forestals, i, sobre tot, seguint les indicacions Pla Especial Protecció del propi Paratge.

Com que no hem fet més que encetar el debat, complint la normativa i el desig de protecció i ús de la societat, des del CPPNMMC sabem que s’obrin multitud de qüestions que necessiten resposta o aclariment. I, donat que circula informació incompleta o no del tot correcta, hem elaborat aquest comunicat per tal d’aclarir en la mesura del possible aquells dubtes, i aconseguir que la nostra ciutadania i els propers membres del Consistori i del propi Consell de Participació tinguen una bona ferramenta per protegir de la millor forma possible el nostre benvolgut Paratge.


Consulta nuestra guía comercial con más de 150 clientes

afiliados en Alzira y más de 300 en la comarca >>> Clic aquí


Necessitem un pla d’ordenació de l’ús públic?

Aquest Pla Especial està actualment vigent baix les determinacions del Decret 15/2016, del Consell, de regulació dels Paratges Naturals Municipals de la CV, i que al seu articulat ja estableix la necessitat d’elaboració d’un Pla d’Ordenació de l’Ús Públic, per fer compatible la protecció dels seus recursos naturals i els valors culturals dels Paratges amb els seus usos i gaudiment per part de la població que l’ha conservat o d’aquella que puga estar interessada en ells.

Els espais naturals, sobre tot els protegits, tenen una sèrie de valors i recursos que deuen ser preservats, per això es declaren aquestes figures. No es tracta d’anar en contra de la població que els ha sustentat i els està utilitzant, tot al contrari, més bé es tracta de fer compatible aquests usos tradicionals i altres futurs que poden vindre de la seua declaració, amb aquells valors que hem considerat preservar per a les generacions futures. És a dir, fer realitat el significat del desenvolupament sostenible al nostres indrets més volguts o més delicats.

En aquest sentit, es fa indispensable la redacció de documents com aquest, elaborats per experts i membres dels col·lectius i població interessada en la protecció i ús als espais, on la ciutadania puga expressar-se i definir quins paràmetres de protecció va a tindre en compte, quins usos vol donar al paratge o fins a quin punt vol protegir l’essència de l’entorn natural o cultural.

 

Qui, quan i com s’ha fet aquest document?

En aquest cas concret, el comanament d’elaborar un PUP prové de la Regidoria de Medi Ambient, seguint la normativa vigent esmentada, qui encarrega la redacció d’un primer esborrany a una empresa de la comarca especialitzada en aquest tipus d’estudis, Medi XXI-GSA, que el desenvolupa amb un equip multidisciplinar de tècniques i tècnics, baix la supervisió del Tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament. Aquesta empresa elabora aquest primer document durant 2017-18, desprès de consultar no tan sols la bibliografia científica més interessant i les normes legals pertinents, sinó també les forces vives principals del poble d’Alzira i els responsables del patrimoni del Paratge.

Posteriorment, a l’inici de 2019 , el document es trasllada al Consell Participatiu del PNM, on es debatut llargament. El CPPNMMC és un òrgan consultiu de la Regidoria corresponent, que naix del si del Consell Local de Medi Ambient, per a donar una participació plural i permanent a la ciutadania en la gestió del Paratge. Està composat pels següents membres:

- Regidor/a amb les competències de l’Àrea de Medi Ambient d’Alzira. En aquesta legislatura ha recaigut en Josep Carreres i Rodríguez.

- Regidor/a amb les competències de l’Àrea de Patrimoni Cultural i Turisme. En aquesta legislatura ha recaigut en Isabel María Aguilar López.

- Representant de la Conselleria amb les competències de Medi Ambient. En aquesta legislatura ha estat venint a les reunions la biòloga Margarita Romanillos.

- Representants del Consell Local de Medi Ambient. Elegits democràticament pel propi CLMA a l’inici de la legislatura, en nº de 4, formen part del CPPNM fins al final de la legislatura corresponent. En aquest ocasió varen ser elegits els representants de:

-  CCOO: Àngels López.

- VACIF: Salvador Iñigo. En aquesta legislatura va ser elegit President del CPPNMMC, en votació democràtica del propi CPPNM.

- Acció Ecologista-Agró: Alfons Domínguez.

- Amics de la Murta: inicialment Pablo Ruiz, posteriorment substituït per Teresa Martí, ara també rellevada del càrrec.

També han estat aportant a diferents reunions, com Assessors Tècnics de l’Ajuntament (sense ser membres del CPPNM, però si amb un alt grau de participació i treball):

- Tècnics del Dpt. de Medi Ambient. El principal responsable del Departament, Llorens Pérez, Biòleg, és qui està present a totes les reunions. Depenent de la temàtica a tocar, també està acudint a les reunions Sergi Abril, Enginyer Tc. Forestal, i Ambrosio Ferrer, Arquitecte Municipal adscrit al Departament.

- Tècnics del Dpt. de Patrimoni Cultural i Turisme: ha participat en la majoria de reunions el seu Cap de la Secció de Patrimoni Cultural i Turisme, Agustí Ferrer.

L’encàrrec del CLMA cap als membres que formen part del CPPNMMC va ser clar: seguir el dia a dia de la gestió del PNM i remetre informació per poder fer partícips al seu temps als membres del CLMA. I en aquest cas, així s’ha fet. Al CPPNM s’ha debatut eixe document intensament des de gener fins a maig de 2019, amb 9 reunions de moltes hores de treball intens, per tal d’analitzar punt per punt tot el contingut del Pla, i així aproximar-se als objectius del mateix i fer-ho el més compatible possible amb les necessitats i desitjos de la població d’Alzira, que sempre serà la que tinga la última paraula.

Els debats han sigut llargs i enriquidors, i fruit d’aquesta feina ha eixit un esborrany, per tal de ser presentat tant al CLMA com al Ple de Govern de l’Ajuntament d’Alzira. Així, aquest primer esborrany, evidentment, seguirà la seua tramitació democràtica, passant al tràmit d’exposició pública i al·legacions ciutadanes, que seran els que al final donaran la forma i contingut final del que volem per al nostre PNM. La Conselleria amb les competències de Medi Natural i Paratges protegits haurà d’emetre també un informe al voltant del document.

Per tant, pel caràcter tècnic amb experiència provada per part dels redactors i d’alguns del membres i assessors del CPPNM, com pel seu grau de membre electe sorgit del Consell Local de Medi Ambient o per ser Regidors elegits democràticament al consistori, com per les posteriors informacions públiques que s’ha de fer al CLMA i a la ciutadania en general, i l’aprovació per part de la Junta de Govern, quan es faça, el seu valor tècnic, així com la seua representativitat i vàlua democràtica i normativa, queda ben garantida.

 

És aquest document inamovible? La resta de la societat que no ha pogut participar en la seua elaboració no pot dir la seua?

Ni molt menys. Com ja s’ha explicat, és el primer document elaborat pels experts, treballat al Consell de Participació, i s’enriquirà amb tots els punts de vista de la ciutadania alzirenya amb els tràmits següents descrits.

És més, ni tan sols una volta aprovat pel Ple de Govern de la Corporació alzirenya serà un document rígid ni perpetu. El Pla tindria, si s’aprova tal qual està redactat, una vigència màxima de 10 anys, per donar una mica d’estabilitat a la gestió pública del PNM, però, com es plasma a la Disposició final, l’Ajuntament d’ofici o a instància de part, pot modificar o revisar-ho total o parcialment quan considere. D’altra banda, el mateix CPPNM pot instar a una revisió de la planificació quan es detecte un baix compliment dels objectius, amb un seguiment anual o modificacions substancials.

A més, deu incorporar obligatòriament qualsevol norma de rang superior que s’aprove (com no pot ser d’altra forma).

 

Quin contingut i abast té el PUP?

El document ha tingut en compte, com ja s’ha nomenat, totes les possibles activitats i usos que la ciutadania pot tindre o estar interessada en fer dins dels límits del Paratge, així com les possibles ordenacions i regulacions per tal de facilitar la seua gestió pública, així com afavorir el gaudi de les persones que el visiten.

Així, s’ha desenvolupat apartats com:

- L’accessibilitat i el seu horari, amb vies d’accés, transport públic vinculat, potenciar accés a peu o en bici fins a l’entrada de la Murta o per la Casella, concertació prèvia de visites o activitats, etc.

- Fons econòmic per a la sostenibilitat de la gestió del PNM.

- Ordenació de l’accés amb vehicles motoritzats i estacionament, amb potenciació de l’arribada amb transport públic, en bicicletes o vehicles no motoritzats i a peu.

- Transitabilitat, amb accés pels senders i pistes, catalogades, i restringides per a accés a peu, excepte determinades pistes de la Casella a les quals se podrà accedir també en bicicletes o, excepcionalment, amb vehicles autoritzats (serveis municipals, prevenció d’incendis, etc.). També regula l’accés amb animals domèstics o cavalls o transitabilitat aèria.

- Normes conductuals, bàsiques per a la convivència i gaudi del PNM.

- Informació i gestió i participació dels usuaris, amb regulació de les suggeriments, queixes, aportacions diverses, custòdia col·laborativa, etc.

- Convivència entre ús públic i altres activitats, on se regula la cacera, activitats agrícoles o ramaderes, apícoles o la gestió forestal.

A continuació, es fa un catàleg Activitats regulades permeses i prohibides, donant pautes de gestió, regulació o ordenació, com a les activitats esportives, d’oci o recreatives, educatives, culturals o artístiques, tradicionals, fotogràfiques, institucionals, científiques, etc. Totes les que poden ser regulades en l’actualitat, deixant un espai a aquelles que en el futur puguen eixir.

 

Aleshores, aquest PUP del PNM Murta-Casella està renyit amb el seu ús i gaudir per part de la ciutadania? Ens van a restringir els usos actuals o futurs a la Murta i la Casella?

Com ja hem comentat, és més bé tot al contrari. REGULAR O ORDENAR NO ÉS RESTRINGIR. És a dir, no sols el present Pla no està renyit amb l’ús i activitats dins del Paratge, sinó que és la millor forma de fer possible que les generacions futures puguen gaudir i heretar la nostra Murta i la Casella en les mateixes condicions, sinó en millors, que nosaltres l’hem heretada dels nostres pares i avis.

El que no podem és deixar que les activitats dins del PNM se desenvolupen de forma caòtica i en augment sense control, publicitant l’espai sense tindre en compte com i quan es pot suportar, de forma que sense regulació acabem per cremar (mai millor dit) el seu valor i acabant amb els recursos que tant ens han costat de mantindre. Però tampoc se tracta de restringir ús o activitats sense més, ni posar portes al camp. Això no té camp sentit.

Definint aquest concepte d’ús públic, així com les càrregues que poden suportar els espais naturals, científicament provades i amb consens amb la ciutadania alzirenya, podrem trobar un equilibri que afavorisca tant aquest usos de forma compatible amb el medi, com la defensa i conservació dels ecosistemes i recursos culturals que tant valorem i estimem.

De fet, i concretant en el nostre cas, hi ha certs punts que al llarg de les reunions han sigut motiu de major fricció, desencontres o simplement de debat, perquè són difícils de plasmar en tot el seu abast sense perjudicar o afavorir més a les persones que a l’ecosistema o viceversa. Aquests punts, que ja s’estan donant discussions també a la ciutadania alzirenya abans inclús de presentar públicament el document han segut:

- Potenciació de l’ús públic i publicitat del PNM.

- Aportacions econòmiques obligatòries dels usuaris.

- Implementació del treball o gestió d’empreses privades.

- Sistemes i Plans de prevenció de riscos.

- Àrees pícnic i de restricció.

- Accessibilitat i mobilitat per dins del Paratge.

- Capacitat d’acollida.

En els debat han sorgit molts dubtes sobre la dicotomia de publicitar els espais, perquè siguen més coneguts i valorats, i la preservació dels valors intrínsecs. És clar que es vol que la Murta i la Casella siguen conegudes, però també ho és que un excés d’afluència pot fer malbé el seu patrimoni, tant natural com cultural. Per això, s’ha optat per una mesura poc popular, però necessària, instaurada en la gestió moderna de nombrosos entorns similars al nostre, d’ordenar en el temps i en l’espai l’afluència de persones a la seua capacitat d’acollida. No per això s’ha pensat en restringir l’accés de forma rígida i estricta, sinó que se fa una política per tal d’afavorir l’afluència controlada per calendari en dates de màxima afluència (Setmana Santa, Pasqua i alguns festius assenyalats) per a la que caldrà la concertació prèvia d’activitats (algunes de forma obligatòria, altres no), intentant desviar d’aquesta forma l’afluència i ordenar l’ús públic en el temps i en l’espai.

Respecte al control d’accés dels usuaris, cal dir que el nº màxim d’usuaris s’ha determinat, inicialment en aquesta primera aproximació, amb les xifres actuals de visites, les quals dibuixen la realitat del PNM, i consultant estudis de capacitat d’acollida similar. Eixes xifres són importants, evidentment, per aquesta capacitat d’acollida del propi paratge, és a dir, per a la capacitat que té el medi per a rebre visitants sense perillar la conservació dels seus recursos; però, no ho hem d’oblidar, també és important perquè aquesta afluència té efectes sobre diferents paràmetres de benestar dels visitants, que tenen a vore per un costat amb la seua percepció del gaudi de l’entorn visitat (a major personal, menor possibilitat de gaudir de tots els racons i la tranquil·litat del Paratge), i, per altre, crucial per a la gestió del PNM, sobre paràmetres de risc i emergències (a major afluència, major possibilitat de risc d’incendis o d’altres relacionats amb les persones, i menor capacitat de gestió d’emergències per evacuar o defendre les persones).

Les xifres elegides per tal de facilitar la gestió del PNM en període de màxima afluència serien, de 400 persones per a la Murta i 550 per a la Casella (per les seues característiques la Casella té major capacitat d’acollida), en torns de 2,5 h (duració mitja de la visita al PNM), sense restringir l’estada de les persones que visiten (és a dir, suposant activitat continua durant 10 h, arribarien a una capacitat de quasi 1600 i 2200 persones, respectivament, des de les 9:00 fins a les 19:00, sent lliure l’accés anterior i posterior a eixes hores), en cap

moment s’han superat per les visites comptabilitzades al PNM, des de que tenim xifres registrades. Ni en Pasqua o altres festivitats. Com a data significativa de major afluència en el que duguem d’any, a l’últim 1er de Maig, van visitar l’espai de la Murta 1.200 persones, lluny de les 1.600 de màxim de capacitat que es demanaria en teoria.

Per tant, s’ha considerat que eixes xifres són raonablement encertades per poder mantindre com a bones, donat que són majors que les que actualment tenim com a visites, i no han causat de moment problemes de gestió. No obstant, i tal com es plasma al document i a les Actes dels debats tinguts al CPPNM, eixes xifres són revisables en funció de com evolucionen les visites al PNM i la gestió posterior que se decidisca. És a dir, són xifres de referències tant locals (d’ús i visites actuals) com internacionals (de capacitat d’acollida), per començar a treballar en el sentit de preservar al temps que se puga gaudir de les visites i activitats que decidim fer al Paratge Murta-Casella. Per a la seua implantació només caldria, a banda de que l’Ajuntament d’Alzira dispose els mitjans necessaris, únicament el xicotet esforç de l’usuari per tal de concertar l’ús públic que pretén al PNM, que a més de contribuir a la gestió del mateix li asseguraria un gaudi i satisfacció més gran.

Aquest punt pot ser és el més controvertit. De la resta d’apartats a aquestes normes d’ordenació o de regulació, sols dir que s’han pensat i treballat de forma que siguen raonables i consensuades. Per un costat, les aportacions obligatòries del Fons econòmic per a la sostenibilitat de gestió seran sols per a aquells serveis o activitats que generen una despesa extra per a l’ajuntament, en qualitat de gestor de l’espai; d’altre, es parla de la implicació de les empreses locals en la conservació o gestió del Paratge; o que els riscos estiguen previstos així com les situacions d’emergències, tant pel bé del Paratge com de les persones; o que les zones de pícnic o de restricció siguen suficients, estiguen als llocs adequats i ben dotades; o que l’accesibilitat siga preferentment a peu, donat que és la millor forma de gaudir de l’entorn natural. I així, tot.

 

Quin futur té el nostre paratge?

Definitivament, el que la nostra societat, com a poble lliure i conscienciat, decidisca. La Murta, un bosc on se dóna una vegetació exuberant, diferent de la resta d’indrets del mediterrani, amb unes relíquies històriques que formen part de la nostra identitat; és una meravella, una perla que la ciutat d’Alzira ha conservat per a que la gaudixquen els riberencs i la resta de les persones que la visiten tots els dies. Però, com la majoria sabem, és també un ecosistema petit, fràgil, on hi viu molta fauna, protegida pel balanceig de les branques de fleixos i alimentats pels arboços o les murtes; però, a més, molts alzirenys passegen diàriament, tranquils, vinculats a aquestes fonts i sendes.

La Casella, amb les seues Serres com a zones ZEC i LIC, sense enveges ni agravis a la Murta, amb fleixedes i pinedes de pi blanc, però també d’indrets silicis en plena serra calcària, amb pi marítim, tomaní, bruc arbori o estepa negra, i les orquídies, petites joies de la natura. Amb forns de calç, simes i coves en les que els nostres avant-passats domesticaven aquest paisatge. Amb un recorregut més obert, més agrest si cal, però també d’alt valor naturalístic, paisatgístic i humà. Per eixe motiu va ser defensada per la ciutadania alzirenya en 2005, front a una agressió de PAI que es va dissenyar per empreses provades i va ser aprovat per l’equip de govern d’aquell moment.

Així doncs, el futur, el que nosaltres li deixarem en herència a les nostres filles i nets, serà el que entre totes i tots decidim fer en aquest present amb el nostre estimat Paratge de la Murta i la Casella. 

Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Murta-Casella

 

El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.

 


 

.-000132VD




Añadir un comentario

Pregunta de verificación


¿Qué abunda en el desierto? Arena, agua, gas o árboles
 

Respuesta de verificación

 * Contesta aquí la respuesta a la pregunta arriba mencionada.

Autor

 * Es obligatorio cumplimentar esta casilla con un Nick o nombre real. No utilizar la palabra "Anónimo" o similares.

Email

 * La dirección no aparecerá públicamente pero debe ser válida. En caso contrario no se editará el comentario. Se comprobará la autenticidad del e-mail, aunque no se hará pública, siguiendo nuestra política de privacidad.

Comentario



Antes de enviar el comentario, el usuario reconoce haber leído nuestro aviso legal, observaciones y condiciones generales de uso de esta web.




*El comentario puede tardar en aparecer porque tiene que ser moderado por el administrador.

*Nos reservamos el derecho de no publicar o eliminar los comentarios que consideremos de mal gusto, ilícitos o contrarios a la buena fe; así como los que contengan contenidos de carácter racista, xenófobo, de apología al terrorismo o que atenten contra los derechos humanos.

*EL SEIS DOBLE no tiene por qué compartir la opinión del usuario.
El Seis Doble. Todos los derechos reservados. Aviso Legal
Página optimizada para navegadores Mozilla Firefox, Internet Explorer y una resolución mínima de pantalla 1024 x 768 px.