.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
CC. OO. denuncia que a l’Hospital de la Ribera ja s’ha començat a reduir la plantillaEn especial d’Infermeria i TCAE en les plantes d’hospitalització
._000690
._000713
La pandèmia del COVID-19 ha confirmat les denúncies que CCOO ha vingut realitzant des de que es va posar en marxa la privatització de la Sanitat Pública de La Ribera, la falta de llits i la falta de Personal i les conseqüències les hem patit amb una sobrecàrrega de treball del personal i amb una taxa d’infecció per COVID-19 del Personal Sanitari, superior a la mitjana de la Conselleria de Sanitat.
És cert que esta crisi sanitària no era fàcil de gestionar, però després d’anys de retalls d’inversions en infraestructures i una plantilla insuficient de professionals, hem tingut els components de la turmenta perfecta: el desconeixement del comportament del virus, la descoordinació entre els diferents responsables, l’escassa formació en esta malaltia dels professionals sanitaris, la falta d’EPIs i la seua utilització...
Esperàvem que esta realitat de falta de professionals servira per a que els responsables de la gestió en el Departament de La Ribera es donaren compte de la importància de tindre una plantilla suficient per atendre a la ciutadania amb criteris de qualitat i seguretat per als pacients i per als professionals.
No ha fet més que passar el famós «pico» i ja estem tornat a oblidar que sense professionals no es pot cuidar a les persones i han tornat a caure en l’error de reduir la plantilla, en especial d’Infermeria i TCAE en les plantes d’Hospitalització.
Este cap de setmana, la Planta d’Hospitalització dels pacients sospitosos de COVID-19, de positius confirmats i de Medicina Interna, ha vist com la plantilla d’Infermeria tornava a reduir-se al personal habitual d’abans de la Pandèmia, personal realment insuficient per a prestar una atenció de qualitat i amb totes les garanties de seguretat per als pacients i per als professionals.
De què ha servit l’estrès passat durant la crisi de la Pandèmia? No hem aprés cap lliçó per evitar cometre els mateixos errors i tornar a saturar al sistema sanitari?
Els ratios de Professionals d’Infermeria, TCAE, Aux Administratius, Zeladors, MAP, Pediatres..., en el Departament de La Ribera, sempre han estat per baix dels Departaments de la Conselleria de Sanitat i encara que des de la reversió ha hagut un augment de plantilla, continua essent francament insuficient per arribar als ratios recomanables.
Els professionals que s’han contractat per a reforçar a la plantilla habitual, són un personal necessari per a cobrir les necessitats sanitàries diàries de la població i obviar esta realitat ens condemna a tornar a repetir les equivocacions passades.
El coste humà que han tingut que pagar els professionals sanitaris és molt alt, per a que se li oblide tan ràpidament a la Direcció. Cal recordar que les persones que han cuidat i curat directament als pacients de COVID-19, han suportat una càrrega assistencial, emocional i de treball i que ni tan sols han tingut oportunitat de tindre pla de contenció, mentre que altres professionals, que no tenen ni atenció directa a pacients, continuen gaudint d’este pla de contingència.
Considerem que és inacceptable tornar a treballar en els ratios d’Infermeria que hi havia abans de la crisi sanitària i creguem imprescindible que es planifique l’atenció sanitària amb els mateixos ratios que la resta de la Conselleria de Sanitat i amb la perspectiva de previndre futures pandèmies, dotant de suficients professionals, EPIs, infraestructures i equipaments, per a que no ens torne a pillar desprevinguts i donar l’assistència sanitària que es mereix la ciutadania.
La pròxima vegada no podrem dir que no ho sabíem, ha sigut un avís implacable, ho li fiquem solució ja o no haurà excusa per explicar la falta de capacitat de resposta.
Després del reconeixement de pacients, familiars i de la ciutadania amb els seus aplaudiments, no ens fa falta cap Premio Princesa de Asturias, el que necessitem és acabar amb la precarietat laboral, la falta de professionals, que l’Administració reconega el nostre treball, que augmente la plantilla, perquè estes mesures són positives per a la salut de les persones.
La pandèmia està donant-nos una tregua, o l’aprofitem o les lamentacions posteriors no serviran per a SALVAR LA VIDA DE LES PERSONES, d’això es tracta!
Àngels López García-Antón
._000500
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
No hace nada que para dirigirnos a ellos se utilizaban expresiones bélicas porque esto era una guerra frente a un enemigo invisible. Se llenó nuestro vocabulario de héroes, de estar en primera línea,...Pero ahora que el virus, o sea, ese enemigo invisible, parece dar un respiro, se han terminado las metáforas bélicas, las comparaciones con los militares. Y yo es que, sinceramente, no les veo ningún parecido. Un militar va a una guerra y la medalla luce en su solapa toda la vida, va bien equipado, a ellos se les han dado tirachinas frente a metralletas. El virus con todas sus armas y ellos sin mascarillas o defectuosas,...Y ahora, sin medalla pero eso sería lo de menos si al que ha estado se le reconociera su valía con un contrato indefinido y digno.
Todo ese paralelismo bélico hoy suena a estafa sectaria, a una manipulación verbal que los hechos no corroboran.
Siento vergüenza de este país desmemoriado que peleaba por una Ley de memoria histórica.
Si los tratáis como simples empleados, como moneda de cambio, rezar o cruzar los dedos para que el virus no ataque de nuevo porque ellos también habrán aprendido que quizás no nos merecemos tanto.
Mirad, a mí me duele como a cualquiera el racismo pero que se salte de semejante manera por una persona y que respecto a esta noticia no haya ni un comentario. Es como el que nunca se ofrece a abrirle la puerta del ascensor a su vecino pero quiere ir a África a ayudar. Y yo siempre he pensado cómo puede no importarte tu vecino y decir que te importa aquel que ni conoces. Eso sí es buscar una medalla por un altruismo mal entendido y es que parece que cuanto más lejos está el santo más grande es el milagro.
Yo cuando digo que alguien es mi héroe lo respeto.
Añadir un comentario
