.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Set històries de Tots Sants (IV) | Relats originals de Rubén PastorLa tradició de les animetes
El Dia de Tots Sants, a poqueta nit, les ànimes tornen per un dia a les cases que habitaven
._000905
Els alzirenys i alzirenyes portem a la nostra ciutat en la sang, en el nostre adn. Amb esta xicoteta col·lecció de set articles sobre el cicle de Tots Sants vull fer partícips als lectors d'este diari d’històries, alguns successos i altres curiositats i anècdotes de la ciutat d'Alzira, que de bon segur agradaran a molts. Amb estos capítols, coneixerem millor la nostra ciutat, el seu patrimoni, història, cultura, territori, els seus habitants i la seua idiosincràsia, amb força i honor i amb etern orgull alzireny.
Segons relata la tradició valenciana de les animetes, el Dia de Tots Sants, a poqueta nit, les ànimes tornen per un dia a les cases que habitaven. Al sendemà, han de tornar al seu estat habitual i si no s’encenen ciris o candeletes, les ànimes es poden perdre en el seu camí a casa, cosa que fan entre Tots Sants i el Dia d’Ànimes o Dia de Difunts. Cal encendre un ciri o una candeleta per cada ànima difunta d’un familiar perdut i mantindre’l des del Dia de Tots Sants fins al migdia del Dia d’Ànimes, el dia 2 de novembre (cal recordar que la Nit de Difunts és la nit de l’1 al 2 de novembre). A moltes cases també l’animeta és com una mena d’àngel protector per a portar sort als familiars en la vida; també és tradició preparar el llit i la casa per a la visita de les animetes. El Dia de Tots Sants (1 de novembre) era, en el nostre entorn, una jornada d’estar a casa, prop de la llar. La tradició conta que l’1 de novembre (Dia de Tots Sants) els vius visiten els morts i al sendemà, el 2 de novembre (Dia d’Ànimes o de Difunts), els morts visiten els vius. En la Nit de Difunts és quan poden sorgir eixes ocasions especials on pot comunicarse el món dels vius amb el dels morts i on, en algunes circumstàncies, el nostre món s’obri a un món que no és exactament aquell en què nosaltres vivim; respecte a açò, el cantautor i poeta estatunidenc Jim Morrisson (1943-1971) digué que «Hi ha coses conegudes i coses desconegudes i al mig estan les portes».
Les primeres nits després de la defunció d’una persona, els familiars del mort no solien dormir a la habitació del difunt, perquè creien que l'ànima encara hi podia ser present. La gent també solia tapar, llevar o girar els espills de tota la casa, ja que l'espill es mostra com el lloc de pas entre un món i un altre. L'espill, en algunes cultures, és símbol de la multiplicitat de l'ànima i pot interpretar-se com una porta per a travessar a l'altre costat. Sobre este assumpte, l’escriptor i director de cine francés Jean Cocteau (1889-1963) digué que «Els espills són les portes per les quals la mort va i ve», com una mena de lloc a través del qual la mort treballa.
Pastor Bautista, Rubén (2023): «Els cementeris de la ciutat d’Alzira. Històries, llegendes i tradicions al voltant de la mort», Confraria del Devallament de la Creu. Setmana Santa 2023, Confraria del Devallament de la Creu, Alzira.
Santonja Cardona, Josep Lluís (2021): Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà, Edicions del Bullent, Picanya
._000905
Etiquetas de esta noticia
Cultura : Historia, Patrimonio, Costumbrismo y Pasado, Literatura,
Añadir un comentario
