.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
L'Ajuntament d'Alzira concedix al Col•legi Tirant lo Blanc la Insígnia d'Or de la CiutatLa distinció pertany a la modalitat de Cultura
El col·legi Tirant lo Blanc ha format part de la xarxa educativa de la ciutat d'Alzira durant els 25 anys d'existència que ara complim, com a emblema de l'ensenyament en valencià i per ser el primer centre educatiu en valencià de la nostra ciutat.
Al 1985 es crea el centre amb el nom d' “Antonio Machado”, encara que des dels seus orígens s'estimava que devia ser en valencià.
En un principi, i durant el primer curs, és catalogat com a centre d'EGB i per això no hi ha parvulari. Es posa en funcionament amb alumnat d'altres col·legis que superaven la ràtio.
En el curs 1986-87 en acabar de construir les aules necessàries s'agrega l'ensenyament de preescolar ja en valencià.
Al curs següent, l'Ajuntament d'Alzira presenta al Claustre del centre una terna per a ser votada i canviar el nom del centre. La terna estava formada per: Joanot Martorell, Tirant lo Blanc i Sant Bernat. És votada majoritàriament i el 26-02-1987 el centre que es denominava Antonio Machado passa a denominar-se Tirant lo Blanc.
Al llarg dels vint-i-cinc anys d'existència hi han hagut canvis importants: diversos sistemes educatius, atenció a la diversitat, PEV, PEBE i PEBE enriquit, ja que ha format part d'una xarxa complexa i dinàmica de continus canvis interns i externs.
Al llarg d'aquest temps han passat diferents equips directius, diferents pares i mares representant l'AMPA, igual que moltíssims alumnes.
S'han programat i realitzat projectes, cursos i activitats que segons els cursos cada grup ha pogut aportar, amb el suport inestimable de les famílies.
El centre respon a un sistema democràtic, amb una educació fonamentada en una moral social de participació i representació, com a membres d'una societat portadora de drets i deures.
Tenint en compte les exigències laborals de la societat actual, la reforma contínua és necessària i cal implicar a tots els agents de la societat per millorar el futur social, econòmic i polític. També l'emigració ha suposat en les nostres aules un repte d'adaptació i atenció a la diversitat. Però un principi en l'educació és la capacitat de canviar, de marcar-nos nous reptes i de sentir-nos part de les etapes viscudes.
No podem oblidar la tasca educativa del centre per donar a conéixer l'agricultura biològica, mitjançant el recurs de l' “Aula d'Educació Ambiental”. Aquesta aprofita un espai entre el Tirant lo Blanc i l'escoleta Tulell, comprén dos sectors diferenciats: el dedicat a les plantes autòctones i el de l'agricultura biològica.
Si mirem enrere el camí és llarg, però queden més idees, més projectes, més activitats i molts més cursos a realitzar. intentant continuar sent un col·legi innovador i capdavanter, dins la nostra comunitat local.
.-000062
.-000013 .-000032
.-000021 .-00004
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
en la caiguda lliure a la mediocritat que el PP a aconseguit donar a estos reconeixements,el vostre a sigut una excepció.
Han donat un guardó a un "col·legi" (en valencià sempre hem dit col·lege) que ensenya en ... ja se sap. En el seu discurset la directora -que és molt bona xica i això no ho posa en dubte ningú- utilitzà l'anticualla "aquesta" (com si en castellano digueren "aquesto" en lloc de "esto") en lloc del valencià evolucionat i més actual com "esta". Jo ja estic fart de "serveis" de "avuis", de "desenvolupar" i de tantes tonteries que sols empren els "valencians" catalaneros.
22 acadèmies de la llengua castellana amb vocabulari diferent i molt particular de cada país, es posen d'acord per a unificar el castellà respectant les
diferencies que l 'enriquixen i ací hem de sofrir a sigfrid que vol empobrir una llengua que és rica i viva com a cap: la nostra llengua valencià-balear-catalana.
Tan vàlid és el vocabulari utilitzat a catalunya,com l'utilitzat a valència. O potser censurarem a les poblacions de la Safor o Alacant per no parlar el valencià com en la Ribera.O als de Sueca o Tavernes per no parlar com a Alzira.
derronyador: No vull empobrir una llengua. Més bé al contrari: vull que les formes valencianes no desapareixquen ni les aneu arraconant i, a la llarga, eliminant-les perquè esteu imposant formes alienes i arcaiques. Ni a la Safor ni a Alacant, ni a Sueca ni a Tavernes diuen aquesta, servei, tarda, patata, descobreix, pateix, sofreix, avui, mirall, avi, ni doncs. ¡Sigam valencians i demostrem-ho! El vocabulari, com be dius es vàlid ací i a la cochinchina, però tu voras a pocs catalans dient vesprada, hui, creilla, taula, iaio, descobrix, patix, sofrix i puix. ¿Perquè tinc que dir jo anticualles com "aquest" i paraules que mai les han dit els meus pares ni els meus iaios tenint-ne altres que em són més propies?. ¡Ja està bé, home, ja està bé!. ¡L'enemic en casa!. ¡Quin poble, el valencià més desgraciat!
sigfrid,tens raó en què cal promocionar les formes valencianes de tota la vida,però igual les de la Safor com les de la Ribera,que és més valencià "arruixar" els tarongers utilitzat en la Safor o el "polvoritzar" que utilitzem a la Ribera, més que utilitzem el castellanitzat(pulvorisar).
La nostra llengua és molt rica,preocupem-nos d'unir-nos en la seua defensa en compte d'enfrontar-nos. I la solució no és passar-nos al castellà,com ja fa la majoria dels valencians per no escoltar critiques com les teues,almenys quan utilitzen el castellà, ja siga el madrileño, el canario, l'argentino,el colombiano,el uruguayo,el chileno, el cubà o el andalús,no hi ha ningú que els diga si és antiquat utilitzar "computador","celular" o "carro". A utilitzar el valencià que és el que toca.
Sí, sí derronyador pero ni en la Safor, ni en la Costera, ni en la Marina, ni en l'Alcoià, ni en la Vega Baixa, ni en la Plana Alta diuen ni "incideix", `pateix", sofreix", ni "tarda", ni "avui", ni "aquest", ni "doncs", ni "mirall", ni "col·legi", ni moltes coses més que ara volen imposar-nos. Per favor, utilitzem, sempre, les formes més nostres sobretot per tal de que no desapareguen. Si sempre hem dit "giner" i està admés perquè ara tenim que dir en el "valencià normatiu" gener. I perquè tenim que dir "veure" en lloc del nostre "vore" que és tan correcte com aquell. Ja està bé. Així i tot: ¡Gràcies derronyador per entendre'm!
Añadir un comentario
