_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
El Moviment 15-M Alzira demana una ciutat amb més zones verdes“Quin és l’espai verd més pròxim que hi ha des d’on us trobeu ara mateix?”
Ei, pareu un segon. Mireu al vostre voltant. Us convide a respondre una senzilla pregunta, quin és l’espai verd més pròxim que hi ha des d’on us trobeu ara mateix? Un, dos, tres... Ja heu contestat? Segur que no està a una distància urbana raonable.
Us contaré una cosa. I us ho contaré amb un objectiu: vull que s’uniu a la meua indignació. Segons el web de l’Ajuntament d’Alzira aquesta àrea verda no hauria d’estar massa lluny, i cite paraules textuals «Alzira disposa de nombroses zones verdes per a esplai dels seus veïns i visitants».
Bé, paraules sense contingut que es diuen al web d’un ajuntament. Podeu dir-me que utilitzant aquestes paraules estic fent demagògia. I sí, possiblement teniu raó, però em sembla una bona oportunitat aprofitar aquesta manca de sensibilitat i sinceritat per fer evident allò que ja sabem: hi ha alguna cosa que no funciona, comencem pel verd de les ciutats.
Les funcions dels espais verds a les ciutats són moltes: Absorció del CO2, producció de l’O2 per a respirar, retenció de les partícules de pols, regulació de la humitat i de la temperatura, filtre acústic, valor paisatgístic, condensador social i la indubtable salut psicològica de l’efecte de la natura sobre els humans.
Com hem arribat a una ciutat com aquesta? Alzira és una ciutat mediterrània, tradicionalment compacta i densa que durant segles no ha necessitat espais oberts. Al segle XIX els camps es trobaven a cinc minuts de l’espai més cèntric.
Però al segle XX la taxa d’urbanització canvia radicalment; va passar d’un 13’6 % al 1900, a més del 50 % al 2010. La revolució industrial va provocar el creixement de les ciutats com a taques d’oli.El model de ciutat compacta es va multiplicar tantes vegades com població arribava, sense donar l’oportunitat de respirar. D’un model que no necessitava espais oberts, vam passar a un que ens ofega.
De la revolució industrial ja ha passat molt de temps i de la manca d’espais verds també i el temps de reacció de la administració també. La OMS ja fa dècades que ens adverteix (aconsella 15 m2 de verd per habitant) i els números del govern central han quedat obsolets (mínim 5 m2 per habitant). Tanmateix, no sembla que Alzira reaccione(parle d’Alzira per ser el nostre cas).
Us contaré les meues conclusions buscant novament la vostra indignació. No els importa. No els importa ni l’absorció del CO2, ni la regulació de la humitat ni el valor paisatgístic dels arbres. Ho podria dir més tècnicament però no més clar. Podria dir-vos que els plans urbanístics compleixen normatives, però que per complir-ho diuen mentides. Podríem explicar la quantitat de maneres de fer mentida, però arribaríem a una mateixa conclusió; la nostra qualitat de vida queda oprimida sota pressions especulatives.
Us propose allò que un dia em van proposar: pensa i després indignat. Pensa, com canviaria la percepció dels carrers si la majoria tingueren arbres? Com respiraríem en l’ampli sentit de la paraula? Com son els espais públics que t’envolten? Exigeix ciutat com ecosistema.
Comissió Creativitat + comissió Ciutat del Moviment 15-M Alzira
.-000096
.-000071 .-000072
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
