.gif)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Jazz interruptusUn relat curt d’Albert Reina
“Quan la dona estava a punt d’eixir de l’auditori, s’alçà darrere d’ella una dona que li va donar un puntelló al cul”
Inventari de confusions
El saxofonista finalitzava la seua improvisació amb unes notes atenuades que es barrejaven amb els aplaudiments del públic. Mirà amb complicitat al trompetista, que bufava al buit, es mullava els llavis i movia àgilment els dits de la ma dreta damunt dels pistons de l’instrument preparat per començar el seu torn de lluïment. Darrere, el contrabaix s’aplicava i negava amb el cap, amb els ulls tancats, mentre que el bateria tocava, no menys extasiat, fent amb el cap un moviment d’afirmació. Tocaven Recorda-me, en memòria del gran Joe Henderson. Algú digué una volta que el jazz és la música de la intel·ligència.
Just en eixe moment li va sonar el telèfon mòbil- reggaeton- a una dona de mitjana edat que hi havia entre el públic. Lluny d’apagar-lo discretament, comprovà a la pantalla qui volia ser el seu interlocutor i despenjà.
En veu alta:
-Eh, bandida! Com estàs?
-Es que estic en un concert de música.
En veu més alta, pràcticament cridant:
-Què dius? No t’escolte bé!
Poc a poc les mirades hostils i algun que altre comentari de reprovació anaven envoltant-la.
- Sí, un quilo d’arròs per a huit persones.
- La carn ha d’estar ben sofregida, i que no es creme el pebre roig.
El trompetista deixà de tocar i s’apropà al límit de l’escenari mirant amb hostilitat cap a les primeres files. La dona, que ja havia penjat, es dirigia ara sense baixar el volum de la seua veu al seu veí de seient:
- Era una amiga, que encara no sap com es fa la paella. És que hi ha gent per a tot!
En eixes el trompetista, que ja havia identificat a la causant de la interrupció, baixà de l’escenari d’un bot, es ficà pel mig del públic i avançà cap a ella. Li va donar la trompeta a l’home que estava al costat, agafà la dona pel coll de la brusa, l’alçà del seient i començà a alternar calbots i galtades de baixa intensitat.
Abundants, això sí. Després li arrancà el telèfon de les mans, el va tirar a terra amb violència i el xafà reiteradament. Amb mirada assassina li digué:
- O te’n vas d’ací o te clave la trompeta pel pusterol!
La dona, despentinada i atordida, va agafar la jaqueta i la bossa i desfilà davant de la gent de la seua fila per arribar al corredor. El telèfon havia quedat destrossat a terra, als peus d’un xic jove que li va donar una puntada rabiosa que el desplaçà uns metres més avant.
Quan la dona estava a punt d’eixir de l’auditori, s’alçà darrere d’ella una dona que li va donar un puntelló al cul. Un home major es va apropar a ella i la va ahuixar com si fora un gat, amb els braços en alt.
El músic va recuperar el seu instrument, tornà a l’escenari, evidentment alterat i indignat, i es dirigí al públic:
- Es que no aguante la falta de sensibilitat i respecte.
Bateria. Contrabaix. Que sí. Que no. El trompetista va continuar on ho havia deixat. El públic aplaudia.
.-000018 .-000137
.-000064 .-000012
.-000123 .-000021
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
