

La processó per terra
“Com podem donar eixa imatge tan lamentable?”
Com tots els anys quan s’acosta Setmana Santa, em dispose a llogar cadires per vore la processó de Divendres Sant. Faig quatre hores de cua amb la intenció de poder triar un bon lloc per a la meua família, més o menys, per la zona on ens situem normalment (La Vila)
Arriba el divendres i ens n’anem a buscar les nostres cadires. M’assente a la meua. Note alguna cosa rara, com si m’afonara un poc. No faig massa cas. Comence a preocupar-me en vore a les persones que tenia en front. Totes les cadires espatarrades!
Gent al meu voltant se’n va a casa. Altres, com les persones majors de la Llar Santa Teresa Jornet, aguanten com poden fins el punt que hi va haver gent que els va cedir la seua cadira per a que tingueren doble força i no acabaren a terra. Estàvem més pendents de no caure, i de que ningú caiguera, que de vore la processó. Irònicament penses que ningú et done més caramels, no siga cosa que la cadira no aguante més. Com a conseqüència, a l’última part de la processó hi hagué molt poca gent mirant-la.
Què pensarien els turistes de la nostra festa (d’Interés Turístic Nacional) veient el panorama? Com podem donar eixa imatge tan lamentable? L’any que ve, si això, que ens passen a tots per una bàscula abans de donar-nos el lloc. O millor encara, que ens cedisquen unes cadires decents i que no posen en perill la salut dels nostres veïns, sobretot de la gent major.
Nota: l’autor d’este correu ha preferit ocultar públicament la seua identitat. Com sí s’ha identificat davant de la nostra redacció i el text guarda les formes i correcció requerides, ho publiquem i respectem la seua llibertat d’expressió.
.-000144 .-000000
.-000094 .-000098
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
alguien tenía que decirlo, a mi me pasó lo mismo
Añadir un comentario