.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Afinitat il•lusionantUn relat curt d’Albert Reina
“Li va oferir una anatomia que excedia les expectatives de l’home en quan a volums, textures, aromes i sabors. Ella sabia com utilitzar-la”
Inventari de confusions
Un bon dia, Valentí Artés va decidir que havia arribat el moment de posar una dona en la seua vida. Prengué la determinació en vore al televisor un anunci d’una agència de contactes online que semblava seriosa i eficient, adreçada a persones exigents, ben situades econòmicament, sensibles, intel·ligents, cultes... persones com ell, en resum.
El fet de triar eixe procediment li evitava molts entrebancs i passos intermedis, el situava directament davant dones que no volien perdre el temps, estaven disponibles i volien conèixer algú per iniciar una relació seriosa.
Va passar pels tràmits habituals, entre els quals estava el d’omplir un test amb les seues dades personals, aficions, gustos, inquietuds, projectes i expectatives. Pocs dies després el posaren en contacte amb una dona que, analitzat i comparat el perfil de tots dos, a l’empresa de contactes li va semblar que havia vingut al món única i exclusivament per fer-lo feliç. Tot i que Valentí pensava que la primera cita habitualment es duia a terme en un lloc públic i neutral, per fer una primera pressa de contacte, aquella dona el va voler convidar directament a la seua vivenda, que va resultar ser un pis nou decorat amb molt bon gust que estava situat en un carrer cèntric d’una població veïna.
En el mateix moment en que es va obrir la porta va poder comprovar dues coses. La primera, que la foto de la dona que li havien facilitat era autèntica, com no podia ser d’altra manera donada la seriositat i prestigi de l’agència que els havia tramitat la cita. La segona, que eixa imatge no feia justícia als veritables encants de la seua Afrodita, molt més bella al natural, amb un rostre sofisticat i ple de matisos, amb una mirada viva i juganera i un somriure franc i divertit. Es van presentar donant-se un bes a la galta suficientment proper a les comissures dels llavis com per certificar que allò anava de bo, i ell va percebre un perfum suau i discret barrejat amb els deliciosos efluvis naturals del cos d’ella. Quan el va fer seure al sofà i va anar a la cuina per dur unes cerveses, donant-li l’esquena i caminant rítmicament seguint la pulsació d’ Al mar, de Manel, que sonava en l’ambient del saló, ell no pogué evitar fer-li un ràpid repàs des de la coroneta fins als talons, per certificar que tenia una figura fantàstica, sens dubte un don natural reforçat amb algun tipus d’activitat física habitual.
Després de les presentacions i la xerradeta introductòria, molt natural i distesa, va resultar que ella havia preparat un sopar senzill però deliciós, tot un plaer per als sentits. També havia triat un bon vi, tan bo que la botella es va anar buidant a bon ritme.
Durant el sopar intercanviaren impressions sobre molts aspectes de la seua existència, revelant-se entre els dos una afinitat il·lusionant. En síntesi, ell estava enlluernat per estar davant d’una dona extremadament intel·ligent, amb inquietuds i molt de criteri, vehement en certs moments, noble i molt divertida. Era sens dubte allò que buscava, i pel remat semblava que ella també estava molt pagada i satisfeta d’haver-lo conegut, i ho manifestava amb la brillantor dels seus ulls, les seues rialles i els gestos de complicitat.
En la conversa que s’havia produït durant el sopar no va aparèixer cap tipus d’insinuació de caràcter sexual, era massa prompte, tal com manen els cànons d’una primera cita de manual. Per això Valentí es va sentir com si un cavall desbocat li hagués acabat de passar per damunt quan ella es va ficar molt seriosa de sobte, li va ficar una ma al clatell per aproximar els seus rostres i amb veu dolça i seductora, quasi pedagògica, i amb una sinceritat eloqüent, li vingué a dir que ella no era una xica fàcil, però ja havia passat l’edat d’anar amb tonteries i falsos recels, i que el que li apetia en eixe moment era ficar-se al llit amb ell. Com a conseqüència d’eixes paraules, Valentí Artés va sentir un mareig gojós i notà com l’escalfor del vi que havia ingerit es concentrava en la part baixa del seu ventre.
Hi ha oportunitats que no saps mai si es van a poder repetir. Ja estava tot dit.
No resulta fàcil trobar els qualificatius adequats per explicar el que va passar a continuació. Ella es va mostrar com una amant sublim. Primerament, perquè li va oferir una anatomia que excedia les expectatives de l’home en quan a volums, textures, aromes i sabors. Ella sabia com utilitzar-la, exprimint sense complexos les seues prestacions per gaudir i oferir-se com un regal celestial. Alternà sàviament la iniciativa i la submissió, amb un domini del tempo proverbial. El va sorprendre amb atreviments impropis d’una primera vegada, deixant clar des d’un bon principi que els seus límits al respecte estaven ben allunyats d’allò que es sol considerar convencional.
Després de la batalla havia arribat el repòs dels guerrers, i la parella estava al llit, en eixe impàs de dolça indolència on el cervell reptilià ha trobat la màxima satisfacció i cap ombra d’inquietud o amargor és capaç d’interferir. En eixe moment el silenci és el millor company possible perquè no cal afegir res, solament s’ha d’escoltar l’eco del soroll dels sabres que s’ha quedat flotant en l’ambient i en la ment dels amants. El noranta-nou per cent de les coses que es diguen solament poden empitjorar les coses, perquè les coses estan molt bé com estan.
Ella fumava un cigarret. Li havia confessat que solament fumava després de fer l’amor, i ell es va qüestionar si faria molt de temps que ella havia comprat i encetat l’últim paquet, però evidentment es guardà de fer-li la pregunta. En això la dona, com qui fa un comentari sense importància, li va preguntar si li agradava el futbol, per a continuació confessar-li que era una apassionada seguidora del XXXXXXXXXXXXXX, que no es perdia cap partit del seu equip, es mossegava les ungles veient-lo i era capaç de no sopar quan perdia.
Valentí va tardar un poc en reaccionar per l’estat de relaxació en que es trobava. Com si hagués despertat d’un malson es va incorporar d’un bot mirant al buit, passant de la incredulitat a la indignació i reprimint un impuls cec i violent. El XXXXXXXXXXXXXX, l’etern rival, l’enemic, eixe equip ple de futbolistes milionaris, mediàtics i malcriats, que no sabien guanyar amb humilitat ni perdre amb honor! L’única cosa que odiava al món era eixe equip de futbol, però com l’odiava. A mort!
Es va començar a vestir constatant amb fàstic que la part d’ell que havia penetrat en territori hostil conservava encara els efectes de la fricció i una barreja dels fluids corporals més íntims intercanviats feia uns moments.
Això no, això si que no! Fins ací arribe, me cague en la puta misèria! Anava repetint una i altra vegada ple d’ira mentre es dirigia cap a la porta d’eixida, acabant-se de vestir en el trajecte, sense detenir-se ni una sola vegada a mirar cap enrere.
.-000100 .-000102
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
"No comentaré, simplement dir; ¡¡ahi, ahí, aahiii!! i ho vaig a acompanyar amb una somriureta ingènua. Salutacions i feliç Diumenge.
Añadir un comentario
