Vora 30 poemes, en edició trilingüe, àrab, valencià i castellà, a partir de la traducció castellana de Mahmud Sobh
El poeta i traductor al valencià de l’obra del poeta Ibn Khafaja, Josep Piera, ha destacat hui l’absoluta vigència i modernitat de l’obra d’este autor, que va viure entre els segles XI i XII a Alzira. L’obra es presentà el divendres en la seu del Consell Valencià de Cultura, que ha col·laborat en la reedició d’esta obra publicada fa més de 30 anys, per l’Ajuntament de València.
El secretari del CVC, Jesús Huguet, remarcà que una bona política és la que fa una bona cultura, i destacà la riquesa cultural que aporten llibres d’estes característiques, el que significa Mostra Viva com a recuperació d’un projecte cultural de llarga trajectòria i història, com ha citat en paraules de l’alcalde Joan Ribó, que no ha pogut assistir a l’acte i ha enviat unes paraules d’adhesió.
Per la seua banda, el president d’honor de Mostra Viva, Vicent Garcés, ha destacat la voluntat perquè elements de recuperació literària com este mostren de quina manera la cultura pot frenar la intolerància.
Ibn Khafaja (1058-1139) va nàixer a Alzira en una família de rics terratinents. Això li va permetre no treballar amb els condicionants de tants dels seus contemporanis i crear una poesia independent i molt lliure. La seua influència va ser enorme entre els poetes posteriors. Com destaca Josep Piera en el pròleg, esta obra poètica no solament representa una manera de reflectir el cos en el paisatge i l’amor per la naturalesa, sinó que és la personificació poètica de viure profundament civilitzada, mediterrània. I una mostra que la cultura i la poesia àrab formen un bell calidoscopi de llum.
L’antologia replega vora 30 poemes d’Ibn Khafaja, en edició trilingüe, àrab, valencià i castellà, a partir de la traducció castellana de Mahmud Sobh.
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
La primera edición, editada por el ayuntamiento de Valencia, era magnífica. Nuestro poeta figura entre los mejores autores en lengua áraba en las mejores antologías.
¿Y cómo es posible que siendo tan gran poeta la gran parte de los alzireños desconoza su obra?
Aprovecho el hilo para preguntar por bibliografía que hable de Alzira durante el periodo visigodo y durante el periodo musulman (hasta antes de la conquista de Jaime I). Me parecen dos periodos muy desconocidos, especialmente el primero. Gracias.
Aprovechando la intervención del Doctor Montagud me gustaría que me resolviera una dudas sobre un par de temas.
1) Hace tiempo me contaron que los primeros vestigios de asentamiento en Alzira fueron en lo que se conoce como la 'muntanya assolada' y que sus habitantes se desplazaron buscando estar más cerca del río, ¿es cierto? ¿Dónde está ubicada? ¿Qué había allí... un asentamiento... un poblado...? ¿Hay algo allí de interés en la actualidad?
2) Cuando el actual museo estaba en La Gallera, me llamó la atención que en Alzira se había producido una batalla entre los ejércitos de Quinto Sertorio y Pompeyo, ¿se sabe o se sospecha, aproximadamente, dónde tuvo lugar dicha batalla?
Muchas gracias de antemano.
Añadir un comentario