

Complementa la mostra una col•lecció d’artistes valencians de finals del segle XIX i principies del segle XX
Les Sales Temporals del Museu Municipal d’Alzira acollirà, des de hui dimecres i fins al pròxim 26 de gener, una doble exposició pictòrica.
Cap destacar la presència d’obra del pintor alzireny Salvador Ausina Albero, recent nomenat per l’Ajuntament d’Alzira per a rebre la Insígnia d’Or de la Ciutat, reconeixement que el Consistori concedix anualment a persones, entitats i associacions diverses que han destacat per la seua llavor i trajectòria.
Salvador Ausina començà a pintar allà per l’any 1985 d’una manera autodidacta però amb molta constància, fet que va portar a anar polint cada vegada més, conforme passava el temps, una tècnica característica i personal.
Han sigut varies les vegades que la nostra ciutat ha tingut la possibilitat de disfrutar de la pintura de Salvador Ausina. Bernat Montagut, tota una autoritat cultutal y artística de la nostra ciutat va dir en una ocasió que “cultiva amb desimboltura els diferents gèneres..., però serà en els paisatges i en els taulerets on es troba més a gust. Es, en aquests quadrets de xicotet i format, de tècnica esbossada, on la retina de Salvador Ausina aconsegueix captar i traduir les impressions que percep amb senzillesa i habilitat. Davant aquests paisatges riberencs. El seus horts són un ampli mostrari d’apunts lleugers i dinàmics. Els resol amb un empastament breu. Aquesta promptitud li permet plasmar, en una única sessió, diferents perspectives d’un mateix paisatge”.
Ausina pinta amb pinzellades ràpides, juga amb la indefinició de les formes creant moviment, el que obliga a detindre la mirada i descobrir personatges, animals, edificis, infinitat de detalls, alguns fora de l’ull, per a configurar espais o situacions diferents cada vegada. Es en els paisatges, la seua especialitat, on millor es pot apreciar l’habilitat de Salvador.
Artistes valencians de finals del segle XIX i principies del segle XX
Com hem dit abans, esta mostra pictòrica contempla una doble vertient. Per altra banda, el públic tindrà al seu abast la possibilitat de disfrutar d’una sèrie d’obres pictòriques donades pel propi pintor al Museu Municipal d’Alzira, de reconeguts artistes valencians de finals del segle XIX i principies del segle XX.

Marinas desde el sentimiento
Conocí a Salvador Ausina hace años, bastantes años... Un amigo y compañero en la universidad me dijo un día: "mi tío es pintor". Desde entonces he seguido su itinerario pictórico y me ha llenado el ánimo charlar con él, con ese introvertido artista que cuando se abre te transmite delirio por la pintura.
He acompañado a Salvador Ausina en varias ocasiones a pintar al natural, incluso posé con uno de mis collies a la entrada de un huerto valenciano.
Como escudero de artistas me ha gustado siempre ver lo que ellos ven, oír el silencio para percibir el sonido de las pinceladas sobre la tabla o el lienzo y callar... ¿Para qué hablar?
Salvador siente algo especial por la naturaleza; en su 'museo' de la calle Piletes, en Alzira, el visitante pude darse cuenta de esa inclinación por lo natural, centenares de piezas reflejan ese apego: montañas, ermitas, arboledas, senderos, aves, marjales, huertos, naranjales...
Pero, sobre todo, destaca la presencia de muchas marinas, muchas; casi llega a confundirse el olor de la trementina o del oleo con el del mar. Es lo que tiene la locura de vagar en el estudio de un pintor.
Salvador ha posado el caballete delante de innumerables mares, puertos y playas para que sus aguas vinieran a vivir y a morir en sus lienzos, como los marineros en el mar. Da entender que las marinas son para él muy gratificantes, no deja de pintarlas cuando encuentra un hueco, domina la técnica con pinceladas muy sueltas y manchas que van adquiriendo forma conforme te vas alejando del cuadro.
Mi desconocimiento sobre la técnica es casi nulo, por eso escribo de las marinas de Salvador Ausina solo con sentimiento, dándome la impresión de que tiene que enamorarse del paisaje para pintarlas; de no ser así no saldría esa armonización que consigue entre el mar, las olas, las rocas, los rayos de sol...
Ernest Hemingway, en su obra "El viejo y el mar", cuenta que el mar es dulce y hermoso, pero puede ser cruel. En las marinas de Salvador Ausina no lo parece.
José Ramón Ramírez Rubio
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Este hombre si que es genial en su oficio.
Un pintor extraordinário de Alzira, muy poco conocido, pero fantástico.
Añadir un comentario