.gif)
.png)
|
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Ens ha deixat EmilietaHa faltat Emilia Llavador Comas (89 anys), poetessa i entranyable alzireña
La vesprada calorosa del sis de juliol de dos mil deu, ens ha deixat per a sempre l’entranyable poetessa alzirenya, Donya Emília Llavador i Comas, Emilieta, nascuda el huit de maig de l’any 1921.
De família dedicada al comerç i fàbrica de mobles, Emilieta va viure sempre arrelada a la seua Placeta; la Plaça del Forn a la que donava la fàbrica dels seus pares i a la que Emília sempre té sempre present al llarg de tota la seua obra. La Plaça del Forn i la seua falla són una constant referència en els seus somnis i el retorn a la seua placeta és una de les visions oníriques mes ben retratades en la seua poesia més madura.
L’aigua, i el Xúquer en particular, sempre ha estat present en els seus escrits i bona mostra són els seus poemes: La mar, Riu d’Alzira, Riu de sucre, Rio Júcar, Sols anar-me’n al riu, etc. La referència al riu de la seua infantesa, al que enyora, engolit per l’actual avinguda dels Sants Patrons, impregnarà la seua obra.
L’any 2001, la Comissió de Falla El Mercat d’Alzira, presidida aleshores per David Rios i Furió, li va publicar una antologia poètica, que du per títol: Parar el Temps.
Emília Llavador ha escrit, i molt, sobre tot allò que la rodeja, sobre els seus somnis i sobre la seua vida. La seua poesia és la seua memòria, el que ens deixa a tots els alzirenys i alzirenyes, fluida, vitalista i radiant en els moments d’optimisme, lúgubre i alhora romàntica en els moments de tristesa, amb els quatre elements: foc, terra, aire i aigua, sempre presents –sobre tot l’aigua- i amb l’enyor d’un temps viscut que sembla parat sobre el paper.
El 18 d’abril de 1949 Emília Llavador va contreure matrimoni amb Bernardo Moll Palau, destacat faller fundador de la Falla Plaça del Forn. Fruit d’este matrimoni són els seus fills Bernardo José i Maria Pilar. Junt al seu marit, Bernardo, intervingué en la fundació de la falla i també de la Germandat Esportiva del Sant Espoli i Verge del Perdó.
Als anys setanta i part dels vuitanta, el matrimoni Moll-Llavador establí la seua residència a la Vila de Mora de Rubielos. En esta època, els versos d’Emília son continuades referències a la seua terra llunyana, el seu enyor per Alzira és una constant. Abunden les descripcions, contrastant la duresa del clima, el paisatge adust, la bellesa de la neu, la soledat, la llunyania, les valls, el vent, els paratges i l’aigua de les fonts de Mora, però Alzira sempre està present -fins i tot quan no la nomena-.
Va estar guanyadora en dues ocasions amb el Premi de Poesia Mare de Déu de la Llum de Quart de Poblet, rebé la Insígnia d’Argent de la Ciutat d’Alzira de mans de l’Alcaldessa, N’ Elena Bastidas, amb motiu del dia de la dona treballadora en el 2006, el mateix any va rebre la Insígnia d’Or de la Junta Local Fallera de mans d’En Rafael Fita Santamaria. Estava en possessió de la Pala d’Or de la Falla Plaça del Forn, i des del 27 de novembre de 2008 de la Insígnia al Mèrit de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer, amb la que ha col·laborat fins fa poc.
La seua família, per a la que vaja una forta abraçada, i tots els alzirenys i alzirenyes podem sentir-nos ben orgullosos d’esta conciutadana, a la que sempre tindrem en el record a través de poemes, com el que ací reproduisc.
Antoni Lluís Martínez i Furió
Dama d’Aigua
La flor serà teua
i el cant del verderol
despertarà l’aurora.
El cel serà carícia.
Les gotes de pluja
refrescaran el camp
i s’obriran les flors,
dama d’aigua.
La nit et porta
a la vall dels lliris
i camines dins meu.
Etiquetas de esta noticia
Personajes Alzireños : Personajes de ayer y hoy, Reseñas,
Social : Necrológicas,
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Vaja, la veritat és que he d'admetre que desconeixia l'existència d'esta dona..
Lamente molt enterar-me tard però promet fer honra a una alzirenya com esta de la que parleu ací.
Decanse en pau.
Hola Toni Lluís, agraïr-te que un dia em parlares de Emilia; hui jo també m'apenedeix per la seua marxa, però gaudeix de llegir el que ens va escriure. Emilia, també "camines dins meu", com de molts altres.
Descansa en Pau.
Añadir un comentario
