.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Diego Gómez reclama més poder per als municipis en la decisió sobre la implantació de les plantes solars i eòliques als pobles“La transició energètica ha d’anar de la mà de la transició ecològica i ha d’estar basada en el diàleg social”
._000842
._000846
L’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, ha portat a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, de la qual n’és vicepresident, una iniciativa amb la qual pretén reivindicar més protagonisme dels municipis a l’hora de determinar la implantació de les instal·lacions fotovoltaiques arreu els pobles. Gómez actua en resposta a «l’allau de propostes d’instal·lacions de plantes d’energia renovable, tant fotovoltaiques com eòliques», que arriben als ajuntaments i que, «en molts casos, desborda les capacitats dels nostres municipis per a fer front adequadament a la doble necessitat que tenim: d’una banda, avançar cap a una imprescindible i inajornable transició energètica, i de l’altra, donat que les plantes d’energies fotovoltaiques i eòliques són grans consumidores de sòl (la proporció és de 2 hectàrees per 1 MW), conciliar-ho amb l’ús racional del sòl i evitar l’ocupació innecessària de territori».
Alzira, Catadau, Carcaixent o Guadassuar són alguns dels municipis de la Ribera Alta directament afectats per esta situació que, no obstant això, toca molts altres pobles de la geografia valenciana. I allà on apareix sol generar un gran rebuig social, com és el cas més recent d’Aielo de Malferit.
Gómez considera que l’avanç cap a la transició energètica és imparable i que els municipis han d’impulsar este canvi de paradigma cap a energies verdes, però creu que esta ha de ser compatible amb els criteris de sostenibilitat: «Aconseguir que la transició energètica siga també una transició ecològica, respectuosa amb els valors territorials, paisatgístics, ambientals i socials». Lamenta que el recent Decret llei 14/2020 del Consell, que establix les mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica, «ha estés la compatibilitat urbanística, fins i tot, a sòl no urbanitzable protegit, quan els usos no estiguen expressament prohibits, arrabassant-nos als municipis qualsevol marge interpretatiu que permetera modular la implantació d’este ús». Esta situació, indica, propicia que «zones amb alt valor agrícola, proteccions paisatgístiques que aporten valor afegit al turisme o espais molt valorats pels veïns, queden afectats per megaprojectes d’estes energies renovables sense que els ajuntaments puguem fer gran cosa».
D’altra banda, com en el cas de la instal·lació recentment presentada Alzira per part de l’empresa Gandasolar 1, SL, «les plantes majors de 50 MW, competència de l’estat, no faciliten que puguem tindre una visió global del territori per tal de buscar un equilibri territorial en la seua implantació».
A hores d’ara, apunta, «davant la impossibilitat dels municipis de decidir sobre les millors ubicacions, l’única alternativa que sembla que ens queda és la de recórrer a la suspensió de llicències i a la modificació puntual del planejament, amb les dificultats que això comporta, per a poder ordenar la implantació d’estes grans infraestructures. De fet, molts municipis ja han iniciat eixe camí: Aielo de Malferit, Carcaixent, Castalla, Cofrents Fontanars dels Alforins, Godelleta, Ibi, La Vall d’Uixó, L’Olleria, Onil, Turís, Xella, Xiva. Altres municipis han optat per fer una ordenació territorial de les activitats mitjançant plans especials que afecten diversos municipis. Així, ja l’han iniciat Aiora, Jarafuel i Zarra; i Agost i Monfort han signat un acord per iniciar-lo conjuntament davant la sol·licitud d’una planta de 95 MW que afecta els seus termes». També la Conselleria de Política Territorial «s’ha vist abocada a iniciar un catàleg de protecció de paisatges dels vins, per a donar resposta a la necessitat de protegir determinades zones que, amb molt d’esforç, han aconseguit fer rendible el cultiu de la vinya, oferint productes de gran qualitat, mantenint un paisatge agrícola d’alt valor, creant una economia al voltant que atrau turisme i aporta valor afegit».
Gómez lamenta que, amb esta situació, «els promotors trien on posar-se, sovint sense conéixer la realitat territorial del País Valencià ni la realitat dels nostres pobles i, una vegada els promotors han fet la seua elecció, a les administracions municipals i autonòmiques, sovint amb visions contraposades, només ens queda intentar que l’impacte territorial siga el menor».
Ajuntament d’Alzira
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Para lo que ha servido es mejor que no le den competencias a Diego.
Por otra parte lo importante es hacer accesible e interesante la ciudad a las empresas y a la creación de empleo. No poner trabas y dificultades, como ya se hizo en el pasado y era época del PP.
No será más razonable que este tipo de decisiones importantes las tomen los organismos estatales asesorados por los técnicos competentes del Estado en vez de por cuatro mindunguis colocados a dedo en una lista.
¿Nos está diciendo el Sr. Alcalde que la decisión de instalar plantas solares en Alzira va ha depender de gente como Furió, Garés, Aguilar, Pascual o usted mismo?
¡UFFFFFFFFF vaya tropa!
Vaya, señor Viejo, me acaba de quitar usted la alegría. Pues yo pensaba que ya se acabaría la hegemonía Gómez and Co en las próximas elecciones. Espero este usted equivocado. Con todos mis respetos.
Añadir un comentario
