.gif)
.png)
|
Vos aconselle que no els busqueu en un caixó. Perdreu el temps
1
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Un pessiguet de salCircumstàncies de la vida
“…jugant, jugant, va passant el temps i anem perdent tot allò que de jóvens era l’epicentre de la nostra existència”
.jpg)
Un pessiguet de sal
Garsilaso de la Ribera
Circumstàncies de la vida. He tornat a coincidir amb un amic de la joventut que feia molts anys que no veia. El que sol passar, vaja, ens casem, tenim fills, ens emboliquem amb el treball per a guanyar-nos la pataqueta, ens enfanguem en alguna hipoteca i jugant, jugant, va passant el temps i anem perdent tot allò que de jóvens era l’epicentre de la nostra existència. Però, esta punyetera vida moltes vegades tira cap arrere la cinta i ens rescata vivències i persones.
Redéu, Miguelet… recordes? Ens conformàvem amb menjar-nos unes braves o un sepionet en el ‘Fontana’, jugar alguna trucaeta que una altra, anar a veure a la UD o comptar ‘chistes’ en la placeta. No érem uns santets, però les astracanades que se’ns ocorrien no anaven més enllà de tirar-nos un rot quan passava una xica o tocar timbres i amollar a córrer. Hui, els jóvens són un altre cantar… I, no em faces parlar, que quedarem com Camot.
Per no avorrir més els lectors amb batalletes, deixaré per ací un d’aquells ‘chistes’ que comptàvem en la placeta ‘made in Don Pio’, que era un tio gran i un home de trellat de veritat.
-No ho sé, però mira en eixe caixó que ahí ta mare ho guarda tot.
Mel de romer, senyores i cavallers. Au! me’n vaig al bancal. Un altre dia més i al mateix preu.
Poden llegir més dotoreries d'aquest pobret parlador polsant el botonet
Fiquen el ditet i voran el que passa
.-000030
.-000013 .-000021 .-000032
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Encara que aplegue amb prou díes de retras, Garsilaso, no et canses al bancal. Au, ens llegim per aÇí, cuídat.
Bon día Garsilaso! Perdona per el meu valenciá mal escrit.
Fa temps que no et llegim per açí ,podríes alegrar-mos amb els teus pensaments, més frequent-met. Algo em diu que si em llegira el meu mestre de valencia m'agarraría de la orella per escriure tan mal jejeje.
M'agrada molt una frase molt "valencianota" pero que no acabe de entendre, mai l'he entés i es: Si toques molt al gat el tens que robellar.
¿De veres que els gats es robellen? Per açí a voltes s'escolten cosses que no tenen molt sentit jejeje.Cuidat, ens llegim. I no et canses derronyant que ara es l'epoca jejejeje. Una abraçada
Añadir un comentario
