Una calaverada en el cementeri
Conta l'història d'uns individus que penetraren en el recinte i procediren a separar i escampar els cossos per tot arreu
Els alzirenys i alzirenyes portem a la nostra ciutat en la sang, en el nostre adn. Amb esta xicoteta col·lecció de set articles sobre el cicle de Tots Sants vull fer partícips als lectors d'este diari d’històries, alguns successos i altres curiositats i anècdotes de la ciutat d'Alzira, que de bon segur agradaran a molts. Amb estos capítols, coneixerem millor la nostra ciutat, el seu patrimoni, història, cultura, territori, els seus habitants i la seua idiosincràsia, amb força i honor i amb etern orgull alzireny.
Durant el mes de setembre de 1899 i a causa de la finalització d'arrendament de diversos nínxols, els operaris del cementeri portaven dies ocupats en el procés d’exhumació dels cadàvers per a soterrar-los en l'ossera general del cementeri. Diversos individus penetraren en el recinte a la nit i procediren a separar i escampar els cossos per tot arreu. El succés, que transcendí a la premsa, produí la indignació dels alzirenys i alzirenyes.
El diari Heraldo de Gerona, que es feu ressò dels fets, detallava que «Dos veces ha ocurrido ya en pocos días y si el suceso se repite acabará por ser un sport nacional que podrá llamarse el juego de las calaveras. Me refiero á la calaverada lúgubre de Alcira dónde unos mozos se han entretenido en lynchar cadáveres desenterrados machacándolos después; y sería de ver, como una juerga del infierno, aquella jauría de excéntricos, armado el uno con una tibia de su abuelo, blandiendo el otro el fémur de su señora bisabuela, sacudiendo el sagrado polvo de los muertos y haciendo burla horrible de las vanidades de la vida que acaban en una danza de huesos y en una llúvia de ceniza, de la ceniza con que un día nos marcaron la frente recordándonos en latín el término fatal. Parecería una de esas pesadillas que forja la fiebre, sin realidad posible. Peró ahí está el suceso á demostrar que la realidad supera siempre á la imaginación en sus creaciones. Y aprestémonos á rechazar la opinión de los que lo califiquen de barbarie. En los pueblos bárbaros se corre la pólvora, se devoran los vivos, pero hay culto fervoroso á los muertos».
Pastor Bautista, Rubén (2023): «Els cementeris de la ciutat d’Alzira. Històries, llegendes i tradicions al voltant de la mort», Confraria del Devallament de la Creu. Setmana Santa 2023, Confraria del Devallament de la Creu, Alzira.
Añadir un comentario