.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
La revolució de l’esperançaArticle d’opinió d’Orwell
El poble no hauria de témer els seus governants, els governants haurien de témer al poble
A la lluna de València
L’any 2011 ha començat amb una ona de revolucions que ha sorprès a l’opinió pública mundial i que suposarà una reconfiguració dels països islàmics al nord d`Àfrica i a l`Orient Mitjà. Primer va ser Tunísia, després Egipte, Líbia i altres països de l’Orient mitjà han patit revoltes amb un final encara incert. En primer lloc cal apuntar que la revolució digital i les xarxes socials com Twitter i Facebook han sigut determinant per tal que les revoltes s`estengueren per estos països, però cal no menysprear altres factors que han influït de manera determinant.
Els principals factors comuns es que són països que pertanyen a l’àmbit cultural àrab i religiós islàmic. En segon lloc comptaven o compten amb governs no democràtics, des de sistemes autoritaris com Tunísia amb Ben Ali o Egipte amb Mubarak, fins a sistemes totalitaris i de culte al dictador com la Líbia de Gadafi. A més en estos països cal afegir que la corrupció és generalitzada i la desigualtat social i econòmica dins d`estes societats contrastava amb l’opulència i excentricitats dels dictadors i les seues famílies.
Finalment els protagonistes de les revolucions han sigut els jóvens, a estos països representen entre el 31% i el 35% la població de 14 a 29 anys.
En el cas de Líbia és important assenyalar que actualment hi ha una guerra civil entre els partidaris de Gadafi i els sublevats. Gadafi ha perdut el suport de la comunitat internacional. Les possibles accions de l’OTAN seran determinants per a la resolució del conflicte.
En el cas de Tunísia i Egipte cal tenir en compte que l’exèrcit és molt respectat per la població, ja que finalment retiraren el suport als respectius dictadors i per tant formaran part dels col·lectius participants de les transicions polítiques d`estos dos països. L’èxit o fracàs de les transicions a Tunísia i Egipte es veuran condicionats en la mesura en què complisquen les expectatives que han creat en la població i especialment en els joves. Això sense dubte passarà per la reforma política en la creació d'institucions democràtiques i eleccions lliures, el respecte als drets humans i la redistribució de la riquesa.
Tanmateix no comptem amb prou dades per fer una valoració general d’estes reformes perquè encara estan en procés. En canvi si que existeixen indicis que les reformes han començat i van ben encaminades, en el cas d’Egipte la detenció d’exministres egipcis per corrupció i en el cas de Tunísia la dissolució de la policia política de Ben Ali.
Molts musulmans han parlat durant estes revolucions del model turc, un model democràtic i laic, encara que el laïcisme està imposat pels militars. En la mesura en què a Tunísia, Egipte i esperem que Líbia també, siguen capaços de combinar llibertat religiosa i un sistema democràtic marcarà una condició indispensable per formar part de la comunitat internacional i establirà un precedent per a futures transicions.
D’altra banda les reaccions de la comunitat internacional en un primer moment foren febles, degut que els països nord-africans han controlat problemes que afecten Europa com la migració il·legal, el narcotràfic o l’islamisme radical; en el cas dels EUA les raons foren Israel, la cooperació antiterrorista (Al-Qaida) i la posició geoestratègica d’Egipte (Canal de Suez). La posició de la diplomàcia europea capitanejada per Ashton ha sigut lamentable perquè la UE va reaccionar mal i tard, mentre estats membre com Espanya presidit per ZP suministrava fins a esta mateixa setmana armes a països com Líbia.
Finalment cal dir que la desocupació, la corrupció, el fantasma de la migració i la falta d’oportunitats d’uns jóvens sense futur estaven l'11 de febrer a la plaça de Tahir al Caire, els jóvens egipcis donaren una lliço de dignitat al món i a la diplomàcia occidental i demostraren que hi ha esperança i que el canvi és possible. El poble no hauria de témer els seus governants, els governants haurien de témer al poble.
.-000018 .-000002
.-000064 .-000012
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Buenos dias "Orwell"
Es fácil criticar o juzgar lo que pasa en nuestros paises vecinos del Magreb, mientras callamos como borregos ante lo que está pasando por estas tierras, aquí tambien tenemos a un 40% de la juventud menor de treinta años en el paro, aquí tambien callamos ante la represión de nuestras "autoridades electas", aquí estamos salvando a los bancos y las cajas mientras miles de ciudadanos están siendo desahuciados de sus casas, aquí estamos manteniendo a una clase política parasitaria que se relaciona amistosamente con el poder eclesiástico, con chorizos y con mangantes.
Si "Orwell", tenemos que ocultar el nombre para sentirnos libres, al igual que callamos ante el reparto de los puestos de trabajo entre los allegados políticos, o ante la connivencia entre el poder político y el poder financiero con sus mutuos favores o ante la oscuridad de las contratas públicas o ante los favores a familiares y amigos.
Es fácil callar y hacer la vista gorda, es fácil opinar sobre lo que pasa a miles de kilometros mientras ignoramos y dejamos que nos roben la cartera de nuestros impuestos.
saludos
Añadir un comentario
